11-S
Vint anys
de guerra
després...
Un dia de setembre a Nova York
9.02 h. NO ÉS CAP ACCIDENT
Eren les 9.02 del matí de l'11 de setembre de 2001, quan un Boeing 767-222 de l'empresa United Airlines identificat com a "vol 175" feia impacte contra la torre sud del World Trade Center de Nova York.
Totes les televisions dels Estats Units i bona part de les televisions del món tenien càmeres en directe en aquell moment enfocant les dues Torres Bessones que havien marcat durant dècades la línia de la ciutat de Nova York.
Això era així perquè un altre Boeing 767-223 de l'empresa American Airlines, identificat com a "vol 11" s'havia encastat a la torre nord setze minuts abans, a les 8.46.
Aleshores no ho sabíem, però tot formava part d'un pla perfectament coordinat. Els atacants volien obtenir el màxim rendiment de les imatges i ho van aconseguir.
El primer atac va semblar un accident. Però immediatament després de la segona explosió tothom va entendre que els Estats Units d'Amèrica eren atacats. No per una nació-estat sinó per una organització que havia estat capaç d'imaginar l'atemptat més audaç de la història: al-Qaida.
9.37 h. L'ATAC AL PENTÀGON
Trenta- cinc minuts més tard, a les 9.37 hora local, un tercer avió, el Boeing 757 de l'empresa American Airlines identificat com a "vol 77", s'encastava al Pentàgon. El president Bush, que havia començat el dia en una escola de Florida, volava amv l'avió presidencial, cercant un refugi segur, mentre el govern americà es movia enmig d'una enorme desorientació.
Ningú no entenia què passava ni qui era que atacava. Els dossiers d'intel·ligència que el president Bush rebia cada matí havien parlat de la possibilitat que al-Qaida fes servir avions, setmanes abans. I el president mateix no s'havia vist ni alterat ni nerviós quan l'havien advertit que Ossama Bin Laden pretenia atemptar contra els Estats Units.
10.03 h. EL CAPITOLI SE SALVA
Un Boeing 757-222 de United Airlines identificat com a "United 93" cau en un camp prop de Shanksville quan els passatgers s'enfronten als segrestadors. Per diverses trucades sabien que els altres avions s'havien estavellat, de manera que eren conscients de la missió d'aquesta aeronau. Segons les investigacions que es van fer més tard, l'avió s'havia d'estavellar contra el Capitoli, a Washington, la seu del Congrés dels Estats Units.
Els quatre avions van enlairar-se a Boston, Nova York i Washington. Als voltants hi ha tres bases aèries americanes, Otis, Andrews i Langley. El caos en la resposta va ser tal que cap avió militar no es va enlairar mentre va durar l'atac.
Els quatre avions van enlairar-se a Boston, Nova York i Washington. Als voltants hi ha tres bases aèries americanes, Otis, Andrews i Langley. El caos en la resposta va ser tal que cap avió militar no es va enlairar mentre va durar l'atac.
2.606 persones van morir en els atacs a Nova York i 126 en l'atac al Pentàgon de Washington
Vint anys de guerra al Llevant
La "guerra contra el terror", el conflicte més llarg i cruel de la història contemporània
LA REACCIÓ: VINT ANYS DE GUERRA
El president dels Estats Units va decidir l'11 de setembre mateix que atacaria al-Qaida, responsable dels atemptats, i els països que li donessin suport. Donald Rumsfeld, secretari de Defensa, va demanar el mateix dia a les 2.40 un report que vinculés l'atac amb l'Irac.
Finalment l'11-S va desencadenar les guerres de l'Irac i l'Afganistan, guerres polèmiques perquè van començar amb informació falsificada i perquè vint anys després han deixat la regió més inestable que mai.
EL GRAN ATAC A LA INTIMITAT
Una de les conseqüències de l'anomenada guerra contra el terror ha estat que les potències occidentals han posat en funcionament, de manera coordinada, eines de control de la vida privada dels ciutadans, d'escolta de les converses i seguiment dels recorreguts, fins al punt de trasbalsar completament la vida de la gent.
Organitzacions com ara WikiLeaks, o persones com ara Edward Snowden o Chelsea Manning, han estat durament perseguides per haver denunciat aquestes polítiques i també per haver revelat aspectes de la guerra que haurien restat amagats sense la seva intervenció.
Aquest famós vídeo va ser publicat el 2010 per WikiLeaks i és un dels motius de la persecució contra Assange.
El vídeo mostra un atac de l'any 2007 a Bagdad des d'un helicòpter nord-americà en què va ser assassinat el fotògraf de Reuters Namir Noor-Eldeen. Els Estats Units havien negat durant dos anys que tinguessin res a veure amb la seva mort. La publicació del vídeo i de milers de documents que explicaven aspectes ocults de la guerra va causar una enorme indignació.
UN MILIÓ DE MORTS
Les operacions desencadenades pels Estats Units i els seus aliats en diversos països de l'Orient Mitjà han causat una xifra de morts entorn d'un milió de persones, la gran majoria civils.
El país amb més morts és l'Irac, amb prop de 400.000, seguit de Síria i l'Afganistan, que superen els 200.000 i el Iemen i el Paquistan amb xifres menors.
Segons les dades oficials del Pentàgon, el nombre de soldats americans i col·laboradors de l'exèrcit morts en totes aquestes operacions supera els 35.000.
El dirigent d'al-Qaida, Ossama Bin Laden, va ser mort per l'exèrcit dels Estats Units el 2 de maig de 2011 a Abbottabad, al Paquistan
Després de la mort de Bin Laden, els grups gihadistes radicals no han cessat de créixer i avui són actius en països com ara Líbia, Nigèria, Kenya, Indonèsia i Moçambic, i com més va més estenen el seu abast geogràfic.
El 30 d'agost de 2021, vint anys després dels atemptats de l'11-S, el general Chris Donahue fou el darrer soldat a pujar al darrer avió militar que abandonava l'Afganistan.
El país tornava a restar a les mans dels talibans, tal com era el 2001.
Recordeu que VilaWeb pot oferir totes aquestes informacions en accés obert a tothom gràcies al fet que més de 21.000 lectors se n'han fet subscriptors de manera voluntària.
Si voleu ajudar-nos a fer un diari cada dia millor i a arribar a més gent, podeu fer-vos-en subscriptors o fer una donació una sola vegada, sense cap més compromís.
Built with Shorthand