11-S
Vint anys
de guerra
després...
Un dia de setembre a Nova York
9.02 h. NO ÉS UN ACCIDENT
Eren les 9.02 del matí de l'11 de Setembre de 2001 quan un Boeing 767-222 de l'empresa United Airlines identificat com a Vol 175 impactava contra la Torre Sud del World Trade Center de Nova York.
Totes les televisions dels Estats Units i bona part de les televisions del món tenien càmeres en directe en aquell moment enfocant les dues Torres Bessones que havien marcat durant dècades la línia de la ciutat de Nova York.
Això era així perquè un altre Boeing 767-223 de l'empresa American Airlines identificat com a Vol 11 s'havia encastat a la Torre Nord dotze minuts abans, a les 8.46.
Aleshores no ho sabíem però tot formava part d'un pla perfectament coordinat. Els atacants volien obtenir el màxim rendiment de les imatges i ho van aconseguir.
El primer atac va semblar un accident. Però immediatament després de la segona explosió tothom va entendre que els Estats Units d'Amèrica estaven sent atacats. No per una nació-estat sinó per una organització que havia estat capaç d'imaginar l'atemptat més audaç de la història: al Qaeda.
9.37 h. L'ATAC AL PENTÀGON
Trenta cinc minuts més tard, a les 9.37 hora local, un tercer avió, el Boeing 757 de l'empresa American Airlines identificat com a Vol 77 s'encastava al Pentàgon. El president Bush, que havia començat el dia en una escola de Florida, volava en l'avió presidencial, cercant un refugi segur mentre el govern americà es movia enmig d'un enorme desconcert.
Ningú no entenia què estava passant ni qui estava atacant. Els dossier d'intel·ligència que el president Bush rebia cada matí havien parlat de la possibilitat de que al Qaeda fes servir avions, setmanes abans. I el mateix president no s'havia mostrat alterat o nerviós quan se li havia advertit que Ossama Bin Laden pretenia atemptar als Estats Units.
10.03 h. EL CAPITOLI ES SALVA
Un Boeing 757-222 d'United Airlines identificat com United 93 cau en un camp prop de Shanksville quan els passatges s'enfronten als segrestadors. A través de diverses trucades sabien que els altres avions s'havien estavellat així que eren conscients de quina era la missió d'aquest. Segons les investigacions que es van fer amb posterioritat aquest avió anava a estavellar-se contra el Capitoli, l'edifici a Washington que és la seu del Congrés dels Estats Units.
Els quatre avions van enlairar-se des de Boston, Nova York i Washington. En les immediacions hi ha tres bases aèries americanes, Otis, Andrews i Langley. El caos en la resposta va ser de tal dimensió que cap avió militar es va enlairar mentre durava l'atac.
Els quatre avions van enlairar-se des de Boston, Nova York i Washington. En les immediacions hi ha tres bases aèries americanes, Otis, Andrews i Langley. El caos en la resposta va ser de tal dimensió que cap avió militar es va enlairar mentre durava l'atac.
2.606 persones van morir en els atacs a Nova York i 126 en l'atac al Pentàgon de Washington.
Vint anys de guerra al Llevant
La "guerra contra el terror", el conflicte més llarg i cruel de la història contemporània
LA REACCIÓ: 20 ANYS DE GUERRA
El president dels Estats Units va decidir el mateix 11 de setembre que atacaria al Qaeda, responsable dels atemptats, i els països que li donessin suport. Donald Rumsfeld, secretari de defensa va demanar el mateix dia a les 2.40 l'elaboració d'un informe que vinculés l'atac amb l'Irac.
Finalment l'11-S va desencadenar les guerres de l'Irac i l'Afganistan, guerres polèmiques perquè es van iniciar amb informació falsificada i perquè vint anys després han deixat la regió més inestable que mai.
EL GRAN ATAC A LA INTIMITAT
Una de les conseqüències de l'anomenada guerra contra el terror ha estat la posada en funcionament i la coordinació per part de les potències occidentals d'eines de control de la vida privada dels ciutadans, d'escolta de les converses i seguiment dels recorreguts, que ha trasbalsat completament la vida de les persones.
Organitzacions com WikiLeaks o persones con Edward Snowden o Chelsea Manning, han estat durament perseguides per haver denunciat aquestes polítiques i també per haver desvetllat aspectes de la guerra que haurien quedat amagats sense la seva intervenció.
Aquest famós vídeo va ser publicat el 2010 per Wikileaks i està en la base de la persecució contra Assange.
El vídeo mostra un atac de l'any 2007 a Bagdad des d'un helicòpter americà en el qual va ser assassinat el fotògraf de Reuters Namir Noor-Eldeen. Els Estats Units havien negat durant dos anys tenir res a veure amb la seva mort. La publicació del vídeo i de milers de documents que explicaven aspectes amagats de la guerra va causar una enorme indignació.
UN MILIÓ DE MORTS
Les operacions desencadenades pels Estats Units i els seus aliats en diversos països de l'Orient Mitjà han causat una xifra de morts al voltant del milió de persones, la gran majoria civils.
El país amb més morts és l'Irac, amb prop de 400.000, seguit per Síria i l'Afganistan, que superen els 200.000 i el Iemen i el Paquistan amb xifres menors.
Segons les dades oficials del Pentàgon el nombre de soldats americans i col·laboradors de l'exèrcit morts en totes aquestes operacions supera els 35.000.
El líder d'al Qaeda, Ossama Bin Laden va ser mort per l'exèrcit dels Estats Units el 2 de maig del 2011 a Abbottabad, al Paquistan
Després de la mort de Bin Laden els grups gihadistes radicals no han parat de créixer i avui són actius en països com Líbia, Nigèria, Kenya, Indonèsia o Moçambic, estenent el seu abast geogràfic cada cop més.
El 30 d'agost del 2021, vint anys després dels atemptats de l'11-S, el general Chris Donahue era el darrer soldat en pujar al darrer avió militar que abandonava l'Afganistan.
El país tornava a quedar en mans dels Talibans, com ho estava al 2001.
Recordeu que VilaWeb pot oferir totes aquestes informacions en accés obert a tothom gràcies al fet que més de 21.000 lectors s'han fet subscriptors de manera voluntària.
Si voleu ajudar-nos a fer un diari cada dia millor i a arribar a més gent, podeu fer-vos subscriptors o fer una donació una sola vegada, sense cap més compromís.
Built with Shorthand