18 llocs per a descobrir els Països Catalans aquest estiu
Per segon any consecutiu, encarem unes vacances d’estiu encara atrapats en la pandèmia de la covid. El bon ritme del pla de vaccinació fa preveure una situació cada vegada millor, que ens acosta una altra vegada a la normalitat. Tanmateix, encara és massa incerta per a planificar amb calma les vacances d’estiu i viatjar. Ara com ara, no podem saber com serà la situació epidemiològica en tal país o tal altre, ni tampoc quines restriccions imposarà cada govern als viatgers estrangers en un moment determinat. En aquestes circumstàncies, es preveu que gran part de la població faci turisme local, amb molt pes de les activitats a la natura per a gaudir del temps lliure sense por dels contagis.
En aquest context, els Països Catalans ofereixen una gran varietat de racons i climes per a tots els gusts que no són prou coneguts. Ara per ara, l’alleugeriment de les restriccions permet una mobilitat pràcticament total entre els diversos territoris, amb l’excepció dels viatges entre l’estat espanyol i el francès. Els ciutadans del Principat i el País Valencià poden moure’s de l’un territori a l’altre sense cap entrebanc, però per a anar a les Illes els principatins han de presentar una prova diagnòstica negativa. En canvi, per anar del Principat a Catalunya Nord cal presentar una prova PCR negativa feta setanta-dues hores abans, a tot estirar. Una vegada arribin a la destinació, cal fer una segona prova PCR. Els menors d’onze anys en resten exempts. Així mateix, els nord-catalans que vulguin passar cap al sud han de lliurar el resultat negatiu d’una prova PCR de setanta-dues hores, a tot estirar. Per contra, Andorra permet l’entrada lliure a ciutadans dels estats espanyol i francès sense demanar cap prova diagnòstica ni aïllament.
A continuació, us oferim un recull de divuit indrets que satisfarà tots els interessos i us permetrà de recórrer els Països Catalans per conèixer-ne a fons la geografia.
Enllaços d’interès
1. La Costa Vermella i les rutes de l’exili: paisatge i història
Vinyes de Banyuls, a la Costa Vermella. Fotografia: Angela Llop
Un bon punt de partida per a començar aquest recorregut per la història pot ser el Museu de l’Exili, a la Jonquera, on, a part l’exposició Antoni Campañà. L’endemà de la retirada: Portbou 1939, s’organitzen les rutes de l’exili, amb un ampli ventall de recorreguts, que poden ser útils per a marcar l’itinerari. També es pot començar per Portbou, on es pot recordar Walter Benjamín, a part de gaudir de tots els encants d’aquesta vila que tan bé explica Joan Josep Isern en el seu article “Retorn a Portbou: allí on tot s’acaba“.
Portbou és a tocar de Cotlliure, on comença l’anomenada Costa Vermella, formada per pobles com Cotlliure, Banyuls, Argelers i Portvendres, d’una bellesa tan potent com la força que els dóna la història. Són indrets lligats a la memòria de la lluita per la llibertat.
Platja d'Argelers. Fotografia: M.M.Minderhoud (Wikimedia Commons)
A Cotlliure, deixant de banda el mític museu, hi són enterrats Antonio Machado i el novel·lista Patrick O’Brian. És segurament la vila més coneguda, que també va atreure pintors com ara Chagall, Matisse i Picasso. Les vinyes i la mar són el paisatge evocador de Banyuls, població on va néixer l’escultor Aristides Maillol, que és recordat amb tot d’escultures al passeig Marítim. Tot i que en un estat molt precari, es pot visitar també un petit museu sobre l’artista.
A Argelers es pot visitar el Memorial d’Argelers, on actualment el Museu de l’Exili organitza visites, i les platges on milers de catalans van viure un exili cruent. Ben a prop d’Argelers, a set quilòmetres del camp, hi ha la Maternitat d’Elna, que la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va impulsar: hi va organitzar l’assistència a les dones embarassades dels camps de concentració i va salvar 597 nadons de la mort. Com a complement d’aquesta ruta és recomanable d’anar a Perpinyà, amb visita imprescindible a la Llibreria Catalana.
Platja de Cotlliure. Fotografia: Joan Brebo
2. Conflent
Pic del Canigó. Fotografia: Jordi Gili (Wikimedia Commons)
Al nord del país, val la pena de visitar el Conflent i fer el cim del Canigó, un dels més importants dels Països Catalans. Cada any, per Sant Joan, la flama del Canigó recorre tot el país per encendre les fogueres, una tradició que començà fa prop de seixanta anys inspirada en el poema èpic Canigó, de mossèn Jacint Verdaguer. Podeu consultar ací diversos itineraris per a fer l’ascensió.
A més del Canigó, el Conflent ofereix molts atractius, com ara la possibilitat de recórrer la vall de la Tet amb el tren groc. La connexió ferroviària es va construir a començament del segle XX per posar fi a l’aïllament dels habitants dels altiplans, però avui és una atracció turística. El tren groc, també anomenat el Canari, uneix Vilafranca de Conflent i la Tor de Querol, 63 quilòmetres de via que enllacen 22 estacions. Bolquera, a 1.596 metres d’altitud, és l’estació més enlairada. Podeu reservar-ne els bitllets en aquesta pàgina web o trucant al +33 4 68 96 63 62.
El tren groc recorre la Vall del Tet. Fotografia: Herbert Ortner
Al Conflent, hi trobareu tres pobles amb banys d’aigua termal: Molig, Vernet i Sant Tomàs. Us hi podreu relaxar amb les aigües sulfuroses que n’emergeixen, especialment indicades per a guarir afeccions de la pell i de les vies respiratòries.
Les fortificacions de Vauban, a Vilafranca de Conflent, declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO, ara per ara no es poden visitar per les restriccions amb motiu de la covid.
El Penyagolosa és una micro-reserva de flora, un bosc de pi roig i pinassa on abunden teixos, aurons i altres espècies.
Banys de Sant Tomàs. Fotografia: E v Schoonhoven (Wikimedia Commons)
Històries de VilaWeb: Canigó, la muntanya sagrada, la muntanya de la flama.
3. La Vall d'Aran
Garguilhs de Jos, un dels estanys enmig del circ de Colomers. Fotografia: Ramon Padullés (Wikimedia Commons)
Amb cims de més de tres mil metres d’altitud, llacs d’origen glacial i grans paisatges, la Vall d’Aran és un indret ideal per a practicar esports d’aventura, com ara el senderisme, la bicicleta de muntanya, el ràfting, l’escalada i les passejades a cavall. Dins els confins de la Vall d’Aran, hi ha la perifèria del parc natural d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, amb indrets com ara el circ de Colomers –que té una gran concentració d’estanys–, el circ de Saboredo, la ribera de Valarties i el pic Montardo. En aquesta zona d’alta muntanya, s’hi poden fer rutes adients a tots els graus d’experiència: n’hi podeu trobar de fàcils, de dificultat moderada i de dificultat alta.
Església de Santa Maria d'Arties. Fotografia: Jordi Cerdà
A la Vall d’Aran també hi trobareu un conjunt artístic monumental integrat per moltes esglésies romàniques d’un gran valor arquitectònic, com ara la de Santa Maria d’Arties, la de Sant Miquel de Viella, la de Sant Andreu de Salardú, la de la Mare de Déu de la Purificació (Bossost) i la de Santa Eulàlia d’Unha.
Podeu trobar ací l’allotjament a la Vall d’Aran que més s’adapti a les vostres necessitats.
El Montardo vist des d'Arties. Fotografia: Isidre Blanc (Wikimedia Commons)
4. Andorra
Església de Sant Climent de Pal. Fotografia: Cdani (Wikimedia Commons)
Andorra no és tan sols un lloc per a esquiar, sinó que quan es fon la neu les muntanyes obren un nou món de possibilitats. L’estació de Grandvalira es converteix en el Family Park Mon(t) Magic, un parc adaptat per a fer-hi activitats familiars, com ara la tirolina de 550 metres de llargada i 40 d’alçada, amb què es pot arribar a una velocitat de baixada de gairebé 80 quilòmetres per hora. Vallnord – Pal Arinsal es transforma en el Mountain Park, un parc d’activitats a l’aire lliure per a fer senderisme, tirolina i tir amb arc, i en Bike Park, dissenyat especialment per a excursions amb bicicleta de muntanya. Més enllà dels parcs comercials, també podeu fer la ruta de les Pardines o de l’Anella Verda, de baixa dificultat, o ascendir al pic de la Font Blanca (2.903 metres) o el del Comapedrosa (2.942 metres).
El camí de les Pardines és un dels itineraris de baixa dificultat que podeu fer a Andorra. Fotografia: Visit Andorra
Si us estimeu més fer un viatge cultural, podeu visitar l’art romànic andorrà d’esglésies com ara les de Sant Climent de Pal (la Maçana) i Sant Esteve d’Andorra la Vella, el pont de la Margineda i el santuari de la Mare de Déu de Meritxell. Al juliol, se celebrarà l’Andorra Mountain Music, un festival de música amb artistes com ara David Guetta, Bob Sinclar, Mónica Naranjo, Don Diablo i Armin Van Buuren, a 1.800 metres d’altitud. Per evitar contagis, el públic es distribuirà en espais compartimentats d’1,5 metres quadrats, on tothom es podrà moure lliurement.
A més, també podeu relaxar-vos en balnearis com ara el de Caldea; o decantar-vos pel turisme de compres del gran eix comercial d’Andorra la Vella The Shopping Mile, que va de l’avinguda Meritxell a Vivand, passant pel Fener Boulevard.
Les valls de Comapedrosa. Fotografia: Ferran Llorens
5. La Garrotxa: gorgs, gastronomia i raconades
Monestir de Sant Joan de les Fonts (la Garrotxa). Fotografia: Josep Maria Viñolas Esteva
La Garrotxa és molt més que Besalú, la Fageda d'en Jordà i els fesols de Santa Pau. Aquest estiu podeu descobrir, també, els gorgs que hi ha a Sant Privat d'en Bas, al riu Gurn, en concret al pla d'en Xurri. A més, a més, al poble podeu admirar Cal Monjo, la casa que hi tenia l'insigne lingüista Badia i Margarit.
Més famosos són els gorgs de les Planes d'Hostoles, on, això sí, hi ha més aglomeracions. A Olot mateix és molt recomanable de deixar-se perdre pels aiguamolls de la Moixina, i a Sant Joan les Fonts trobareu tot de raconades ombrívoles i possibilitats de fer banys en rius i rierols mentre transiteu per la ruta de les tres colades de lava. En aquest poble és imprescindible de visitar el castell de Juvinyà i el monestir de Sant Joan les Fonts. A la vall de Bianya arrenca la ruta de la calçada romana que va fins a Sant Pau de Segúries, una excursió ben recomanable (però mireu de no fer-la al mig del dia). I evidentment és imprescindible de visitar llogarrets com ara Montagut i Oix, a l'alta Garrotxa.
Grog de les Planes d'Hostoles. Fotografia: Turisme Garrotxa
Quant a gastronomia, hi ha clàssics com ara el restaurant la Deu de la Moixina, on es varen inventar les famoses patates d'Olot; d'autor i amb estrelles Michelin, com les Cols de Fina Puigdevall; o el restaurant la Caseta a les Planes d'Hostoles, on cada dimecres de l'any fan escudella i carn d'olla. No és el plat que ve més de gust a l'estiu, però si us heu glaçat banyant-vos als gorgs...
Podeu consultar la informació sobre el parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa o sobre els banys jueus de Besalú, un dels pocs micvés que es conserven a Europa.
6. La ruta dels set gorgs
Gorg del Colomer. Fotografia: Albert Aguilera
La ruta dels set gorgs, tots dins el terme municipal de Campdevànol (Ripollès), us portarà a set salts d'aigua que us tallaran l'alè. És una ruta circular de deu quilòmetres, apta per a totes les edats de gran atractiu a l'hivern, però que a l'estiu té l'afegit que podeu banyar-vos-hi. La ruta ressegueix el torrent d'Estiula, conegut popularment per "torrent de la Cabana". Trobareu el desviament per a començar la ruta a tres quilòmetres del nucli de Campdevànol en direcció a Gombrèn. A l'estiu, cal pagar una ecotaxa de 5 euros per persona.
Gorg del Petit Colomer. Fotografia: Pisu Fiter (Wikimedia Commons)
El primer salt d'aigua que hi trobareu és el gorg de la Cabana. L'accés al bany en aquesta piscina natural pot ser una mica perillós, però no desespereu: si continueu la ruta trobareu el gorg de la Tosca, un dels millors per banyar-s'hi per l'accessibilitat i la bellesa del paratge. El següent punt on us portarà el recorregut és el gorg de la Bauma, i, una mica més enllà, arribareu al gorg de l'Olla. La proximitat de les roques per on cau la cascada us pot animar a jugar i saltar-hi, però no oblideu que el fons és ple de roques i cal mantenir sempre la precaució. El cinquè salt d'aigua de la ruta és el gorg del Forat, que com el de la Cabana és de difícil accés. En canvi, el gorg del Petit Colomer és un dels més destacats de l'itinerari i fins i tot té una petita platja on es pot descansar i recuperar la temperatura després de sortir de l'aigua freda. L'últim gorg de tota la ruta és el més espectacular pel salt d'aigua de més de deu metres, però també el més massificat: el gorg del Colomer. Per arribar-hi no cal fer tot el recorregut i es pot deixar el corre força a prop, fet que també afavoreix que tingui una alta afluència de públic.
Podeu consultar la localització dels set gorgs a Google Maps:
7. El camí de ronda a la Costa Brava
Camí de ronda de Calella a Llafranc. Fotografia: Gerard Girbes Berges
Gran part de la Costa Brava és espai natural protegit, una garantia de paisatges de gran bellesa i riquesa. Si sou afeccionats a les excursions, no us podeu deixar perdre el camí de ronda, que discorre paral·lel a la costa per corriols estrets només accessibles a peu, i que us durà a platges paradisíaques. El nom de "camí de ronda" es va popularitzar durant els segles XIX i XX, quan els carabiners i guàrdies civils feien "la ronda" pel camí que anava de Blanes a Portbou per controlar el contraban de la costa.
Cala Tavallera (Port de la Selva). Fotografia: Gas Mountain Team (Wikimedia Commons)
El camí de ronda es divideix en tot de trams, que podeu triar segons el vostre nivell i inquietud. Entre Roses i el Port de la Selva hi ha un dels més bonics, que transcorre pel cor del parc natural del Cap de Creus. També valen la pena els tres quilòmetres que hi ha entre el recinte medieval de Tossa de Mar i la cala Pola, que, tot i ser d'una exigència física més alta, val la pena per les vistes que hi ha dels penya-segats i les caletes del camí estant. Finalment, entre la cala Pedrosa i la casa d'Aigua-xellida, al sud i al nord de Tamariu, hi ha un tram que es destaca pel munt de cales apartades i rocoses envoltades de pineda, els penya-segats i la tranquil·litat que s'hi respira.
Vegeu més itineraris del camí de ronda. A més, podeu consultar una llista exhaustiva de les platges de la zona, com ara la d'Illa Roja (Begur), la cala Tavallera (el Port de la Selva) i la cala Canyers (Palamós), tot i que n'hi ha moltíssimes més de gran qualitat.
8. Girona
Cases de l'Onyar. Fotografia: EstudiFGH (Wikimedia Commons)
Girona és sempre una gran opció de turisme urbà. Podeu perdre-us pels carrerons laberíntics del Barri Vell, un dels calls jueus més ben conservats de tot Europa. Si us abelleix, comenceu la passejada a la catedral, una altra visita imprescindible, baixeu el carrer de la Claveria i recorreu els carrerons adjacents.
Tota visita a Girona ha de tenir una parada als peus de l'església de Sant Feliu, on hi ha un capitell amb una escultura d'una lleona. Segons que diu la llegenda, el visitant de la ciutat ha de fer un petó al cul de l'estàtua si mai hi vol tornar. Antigament, els turistes s'havien d'enfilar, per arribar a la lleona, però l'èxit que tingué va fer que s'hi instal·lés una escala per facilitar el petó.
La catedral de Girona. Fotografia: Agustí Amorós
Entre el Ter, l'Onyar i el Güell hi ha la Devesa, el parc urbà més gran de Catalunya. Ocupa quaranta hectàrees, de les quals nou garanteixen una passejada a l'ombra perfecta per a trobar un moment de calma a l'estiu. Al parc hi ha més de 2.500 plàtans que van ser plantats vora el 1850. Tot i tenir uns cent setanta anys, són més alts que no els correspondria per la seva edat, perquè es van plantar molt a prop els uns dels altres i han hagut de créixer cap amunt.
De fet, Girona va íntimament lligada als rius que la travessen. Tothom hi fotografia les façanes de colors de les cases que hi ha sobre el riu Onyar. Les podreu observar molt bé del pont de Pedra estant, on també podreu admirar al fons la catedral i la torre de l'església de Sant Feliu. Un altre punt d'interès és el pont de les Peixateres Velles, construït per Eiffel et Cie, l'empresa de París que també va alçar la famosa torre.
9. Mont-rebei i el cel més fosc al Mont-sec
El congost de Mont-rebei és un petit paradís entre la Franja i el Principat, a la part més estreta per on les aigües de la Noguera Ribagorçana travessen la serra del Montsec. Els caminois entre la roca (el camí incrustat al congost, el camí de la Pertusa i el d'Aragó) faran xalar de valent escaladors i excursionistes; i les coves que s'hi obren, els espeleòlegs. El riu, a més, permet múltiples combinacions de viatges en caiac, en barca i a peu. També s'hi poden visitar la torre del castell de Girbeta i les esglésies romàniques de Nostra Senyora del Congost i les ruïnes de Nostra Senyora del Congost Vella, i s'hi pot anar per observar la riquíssima fauna que hi ha, sobretot ocells rapinyaires. Cal tenir en compte, però, que ara per ara el camí del congost està tallat des de novembre a causa d'una esllavissada. Podeu consultar si s'ha resolt la incidència a la web de la Fundació Catalunya-la Pedrera, que en gestiona l'espai.
S'hi arriba per carretera, amb punt d'informació i aparcament públic inclosos, des d'Àger, Sant Esteve de la Sarga i el pont de Montanyana. Ben a prop, a més, hi ha el Parc Astronòmic del Montsec, un observatori impressionant on s'organitzen visites diürnes i nocturnes per a petits i grans. Allà mateix, a més, el Montsec ofereix un ventall de museus, edificis històrics i religiosos, a més de castells per a visitar durant dies.
10. Montserrat
La plaça de la basílica de Montserrat. Fotografia: Albert Salamé
La tradició es respira amb força a Montserrat, un massís peculiar geològicament i cultural. Peregrinar-hi per raons religioses o espirituals és una opció, però no pas l'única. El nucli de la muntanya és el monestir de monjos benedictins, amb l'església on reposa la Mare de Déu de Montserrat. El 1925, el prestigiós arquitecte Josep Puig i Cadafalch va reformar-ne la sala capitular, el claustre neoromànic i el refetor, cosa que n'exalça, a més, l'interès arquitectònic. També s'hi pot visitar una biblioteca ingent, amb més de 300.000 volums. Però és especialment valuós (i no tan conegut) el museu, amb obres de Dalí, Picasso i el Greco i tresors de l'antic Egipte.
Vista del massís i de l'entorn. Fotografia: Albert Salamé
Tothom pot participar en les pregàries dels monjos, que es fan a la basílica cada dia, i en les de l'Escolania, amb uns horaris més restringits. També es pot visitar el monestir romànic de Santa Cecília i el Nou Espai Audiovisual, a més de la Santa Cova, l'espai on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu, segons la llegenda, un dels itineraris que es poden fer pels voltants del santuari. Tot plegat es pot descobrir més acuradament amb visites guiades i activitats diverses que s'hi organitzen.
A banda, la situació del massís el fa idoni per a l'escalada. Les zones de les Agulles i de Cavall Bernat són de les més emblemàtiques i concorregudes, però n'hi ha força més. També s'hi poden fer vies ferrades, la més coneguda de les quals és la de l'Artiga Baixa, i rutes de senderisme. Hi ha tres possibilitats d'allotjament: l'hotel Abat Cisneros, l'alberg Abat Oliva i les cel·les Abat Marcet, a més de qui-sap-los establiments on menjar i comprar. Al massís s'hi pot arribar per uns quants senders, per carretera des de Monistrol de Montserrat, Sant Salvador de Guardiola i el Bruc, o bé amb telefèric o tren cremallera.
11. Barcelona
Les vistes de Barcelona des dels búnquers del Carmel són impressionants. Fotografia: Albert Salamé
Barcelona és una de les ciutats més visitades del món, i així i tot molt sovint els habitants dels Països Catalans la menystenim com a punt turístic perquè ens estimem més d'explorar indrets més llunyans. Amb tot, Barcelona és una ciutat que no te l'acabes. Podeu meravellar-vos-hi amb les joies modernistes, com ara el Parc Güell, la Sagrada Família, el Palau de la Música, les cases Lleó Morera, Amatller i Batlló, el Quadrat d'Or de l'Eixample, el Museu de Ciències Naturals i Zoologia al Parc de la Ciutadella o l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Una bona manera de descobrir la Barcelona modernista és amb una de les múltiples rutes modernistes que s'ofereixen.
Una altra opció és passejar pels carrers emblemàtics de Gràcia, Sants, Ciutat Vella, el Poble-sec, la Barceloneta, Horta i Sant Antoni, entre més barris. A la ciutat hi trobareu racons preciosos, com ara la plaça de Sant Felip Neri, el mirador dels búnquers del Carmel, els Jardins de Mossèn Costa i Llobera, el parc del Laberint d'Horta, el carrer d'Allada-Vermell, la Biblioteca de Catalunya i el monestir de Sant Pau del Camp. Una manera de recórrer Barcelona és començar a vagar i perdre-s'hi, tot badant. I també podem fer alguna de les moltes rutes urbanes que s'ofereixen. Ací en podeu veure una llista, però fent una cerca ràpida en podreu trobar centenars.
El drac del parc Güell. Fotografia: Albert Salamé
Així mateix, pot ser una bona idea descobrir el passat romà de Bàrcino, a la Ciutat Vella, mitjançant les restes de la muralla a la plaça de Ramon Berenguer, el carrer de Tapineria o la plaça Nova, on hi havia una de les portes d'entrada a la ciutat. Podem veure restes de quatre columnes del temple d'August al carrer del Paradís, a l'interior de la seu del Centre Excursionista de Catalunya, o bé baixar sota terra al Museu d'Història de Barcelona per visitar el conjunt arqueològic de l'antiga colònia romana. Fora del recinte emmurallat, a l'actual plaça Villa de Madrid, es poden veure setanta tombes de la necròpolis. I si sou amants de la història, heu de visitar el Born Centre de Cultura i Memòria, que mostra la Barcelona viva i dinàmica del 1700 i els fets de 1714 en el context de la guerra de Successió.
Si us agrada el teatre, heu de passar per l'avinguda del Paral·lel, on hi ha teatres il·lustres com el Molino, el Teatre Condal i el Victòria. Però no us penséssiu pas que l'oferta teatral s'acaba aquí. Hi podeu trobar des de l'impressionant Teatre Nacional de Catalunya, a espais més petits però igualment potents, com el Teatre Borràs, el Tívoli, el Goya, el Romea, la Villarroel, el Poliorama, l'Aquitània i el Lliure. Barcelona també és una ciutat rica en museus, i n'hi ha de tota mena i per a tots els gusts: el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el CaixaFòrum, la Fundació Antoni Tàpies, la Fundació Joan Miró, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Museu Picasso, el Museu del Disseny de Barcelona, el Museu Olímpic i de l'Esport, el Camp Nou Experience, el Museu Egipci de Barcelona, el CosmoCaixa - Museu de la Ciència... Podeu cercar ací el que més s'adapti a les vostres inquietuds.
Gent passejant per les Rambles. Fotografia: Albert Salamé
Barcelona és una ciutat de mar –consulteu-ne ací les platges–, però també de muntanya. Si us abelleix, podeu fer una excursió per Collserola, des d'on podreu contemplar la silueta urbana de la ciutat amb la Mediterrània al fons. Hi ha itineraris per a tots els nivells. Podeu consultar ací una selecció per la serralada feta pel consorci del parc natural de Collserola. Si viatgeu amb família, us recomanem de visitar el parc d'atraccions Tibidabo, que és a la mateixa serralada i enguany ha fet cent vint anys.
12. Ruta de la batalla de l'Ebre
Refugi antiaeri de Flix. Fotografia: Turisme Flix
Les Terres de l'Ebre van ser escenari d'un dels enfrontaments més sagnants de la guerra de 1936-1939, decisiu en la caiguda de Catalunya a mans feixistes: la batalla de l'Ebre. D'aquells fets en romanen restes històriques que són visitables i us permetran de reconstruir què va passar. El refugi antiaeri de Flix, construït per resistir als bombardaments de l'aviació franquista, alemanya i italiana, conserva gran part de l'estructura i ha estat adaptat i museïtzat.
Accés als búnquers dels reguers. Fotografia: Ascó Turisme
A Ascó, s'hi poden visitar el búnquer dels reguers, que formava part de la línia fortificada del pont Riba-roja - Flix - Ascó i que ha estat rehabilitat; i el campament del XV cos de l'exèrcit, descobert el 2005 al vessant nord de la serra de la Fatarella. Ací, entre el juliol i el novembre de 1938, hi van viure els soldats durant els 115 dies que va durar la batalla de l'Ebre. Es va construir en un indret arrecerat i es va convertir en un punt organitzatiu clau, que tant servia d'allotjament com de lloc d'instrucció, d'avituallament i d'assistència i evacuació de ferits.
A Riba-roja d'Ebre hi ha les trinxeres de Berrús, ocupades per l'exèrcit republicà del 25 de juliol al 14 de novembre de 1938. Des d'aquesta posició es defensava el cap de pont de Riba-roja d'Ebre i es protegia la rereguarda de l'altiplà de la Pobla de Massaluca.
13. Maestrat: de la Serra d'Irta, Tinença de Benifassà i el barranc de la Valltorta
Parc natural de Tinença de Benifassà. Fotografia: Marinator Sofos (Wikimedia Commons)
A l'altra banda del riu Sénia hi trobareu el Maestrat, un territori de paisatges imponents, castells templers, platges protegides i oliveres mil·lenàries. Un dels principals atractius d'aquest indret és el parc natural de la Serra d'Irta, la línia de costa sense urbanitzar més gran del País Valencià: un munt de penya-segats, roquissars i cales pràcticament verges. La serralada acull un patrimoni artístic notable, amb els castells templers de Xivert i de Polpís i les ermites del segle XVII de Sant Antoni Abat i Santa Llúcia, per exemple. A partir d'aquest estiu, s'hi prohibirà l'accés als visitants amb vehicle de motor per protegir la flora de la pols que aixequen els cotxes i caldrà reservar aparcament amb un dia d'antelació a la pàgina web. Si us decidiu a anar-hi, podreu trobar diverses rutes per a recórrer la serralada.
Una cala de la Serra d'Irta. Fotografia: Donarreiskoffer (Wikimedia Commons)
La Tinença de Benifassà és una comarca històrica, actualment inserida dins el Baix Maestrat, que ofereix una tranquil·litat única amb indrets com ara el Portell de l’Infern, el Salt de Robert, la Tenalla, el Tossal dels Tres Reis, cascades naturals, el riu Sénia i el pantà d'Ulldecona. Més a l'interior, trobareu un territori amb molt de relleu, ideal si cerqueu uns dies de calma fent turisme rural. A més de les rutes per la comarca, podeu descobrir l'Alt Maestrat visitant el barranc de la Valltorta, on veureu mostres d'art de l'època mesolítica reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, o el castell de Corbó (Benassal), que consta en documents del segle XII i que va passar de mans morisques a cristianes amb la conquesta del rei Pere el Catòlic.
14. València, falles a l'estiu
L'estiu a la ciutat de València enguany serà ben diferent. Lluny de l'agostejament mandrós d'anys enrere, la celebració d'unes falles adaptades a la pandèmia la primera setmana de setembre omple el calendari d'actes previs i paral·lels. Als banys i les passejades nocturnes per la platja; els sopars i les copes pels barris de moda com el Carme o Russafa; o la visita amb passejada amb barca i arròs per l'Albufera, s'hi afegeix l'atractiu de veure com la ciutat es prepara i es transforma per a viure les festes recuperades.
Sí que es podrà visitar, per exemple, la Ciutat de l'Artista Faller, un seguit de naus on els artistes treballen durant l'any per tenir els monuments a punt. Aquests mesos de pandèmia s'han omplert amb les construccions que no van arribar a traure al carrer l'any 2020. Els dies anteriors a la plantada de les falles hi ha moltíssima activitat i anades i vingudes dels operaris. Enguany, hauran de comprovar l'estat dels materials i treballar per poder plantar les falles enmig de l'estiu en unes condicions de temperatura i humitat ben diferents de les habituals, a la primavera.
La mirada dels artistes fallers
Amb una visita al Museu Faller es pot fer una repassada per la història de les falles i veure com han canviat les tendències, tant de disseny com de construcció dels monuments. Els artesans que també treballaran a escarada als seus tallers del centre de la ciutat seran els indumentaristes, que hauran d'enllestir els vestits i els adreços de les falleres i els fallers després de més d'un any d'inactivitat. Com que els vestits de llauradora són fets de seda, pot ser un bon moment per a visitar el Museu del Col·legi de l'Art Major de la Seda.
Un carrer de la Ciutat de l'Artista Faller, deserta (Foto: ©Prats i Camps)
La celebració pròpiament fallera començarà el 16 de juliol amb l'exposició del ninot. El públic podrà veure el ninot més destacat de cada falla i votar quin li ha semblat el millor. Habitualment, es feia a la Ciutat de les Arts i les Ciències, però com que enguany coincideix de ple amb la reobertura del turisme, no es pot fer en un lloc tan concorregut, i encara no s'ha decidit el nou.
El programa festiu serà comprimit i descentralitzat. El 31 d'agost es proclamarà el ninot guanyador i s'engegarà el rellotge de les plantades infantils i grans.
El primer de setembre hi haurà la primera mascletà, que per a evitar aglomeracions no es farà a la plaça de l'Ajuntament, sinó en uns quants punts de la ciutat. Es repetiran cada dia fins al dia 5, que és quan es cremaran les falles del 2020.
15. Comarques centrals del País Valencià
Blau del Calapatar, a la Marjal Pego-Oliva. Fotografia: Nasasmi (Wikimedia Commons)
Les comarques centrals del País Valencià –o Diània, com també són conegudes– es destaquen per la varietat biològica de la flora i la fauna i per la riquesa cultural i etnogràfica, amb el pòsit morisc recollit durant segles a la complicada orografia de les valls i l'herència dels repobladors mallorquins. Si cerqueu mar, podeu anar a la platja de l'Auir (entre Xeraco i Gandia) –una de les poques platges verges del litoral valencià que conserva el sistema dunar amb tota la riquesa biològica; és on es va enregistrar el videoclip d'Estiu de Zoo–, la cala Granadella (Xàbia), les platges de les Rotes (Dénia) i la cala del Moraig (Benitatxell). També podeu gaudir del penyal d'Ifac (Calp), una petita península reconeguda com a parc natural, i de la biodiversitat de la Marjal de Pego-Oliva, un parc natural de 1.253 hectàrees de gran biodiversitat i una aigua d'una qualitat excel·lent.
Entre la Vall d'Albaida i la Costera també podeu trobar les Terres dels Alforins, un entorn natural on les vinyes conviuen amb els boscs mediterranis i els camps de cereals. Sense haver estat reconegudes com a denominació d'origen oficial, a Fontanars dels Alforins, la Font de la Figuera i Moixent s'hi produeixen vins de gran qualitat. Un tresor desconegut per molta gent i que podeu tastar amb el gust i l'olfacte, però també amb la vista, tot admirant els paisatges. Podeu consultar una guia d'establiments on menjar i dormir en aquests tres municipis.
Els Alforins, un paisatge vinícola excepcional amenaçat
De viles amb encant a visitar, també n'hi ha una carretada: Alcoi, on podreu fer la ruta Ovidi Montllor; Atzeneta d'Albaida, a l'ombra de la serra del Benicadell, que mostra la séquia mare d'època islàmica; Albaida, d'on recomanem el palau marquesal dels Milà i Aragó amb el Museu de Titelles i la casa-museu del pintor Josep Segrelles; Banyeres de Mariola, als peus de la serra de Mariola i presidit per un castell morisc; Benigànim, on podeu observar pel patrimoni el pas de les múltiples cultures que l'han habitat; Bocairent, un dels tresors de la zona, on heu de visitar les covetes dels moros i el barri medieval; Carrícola, que integra l'art al paisatge i els carrers; Oliva, on podreu passejar pel raval morisc; l'Olleria, que durant anys s'ha dedicat a l'artesania i el vidre; Ontinyent, la capital de la Vall Blanca, amb segles d'història; Otos, amb la ruta de rellotges de sol; i Xàtiva, on tenen exposat de cap per avall un retrat de Felip V, al Museu de l'Almodí.
Cala de Moraig (Benitatxell). Fotografia: Jesús Alenda
16. La volta a Menorca a peu o en caiac
Costa nord (Fotografia: Prats i Camps)
El perímetre i l'orografia de l'illa de Menorca l'han convertida en destinació habitual de turisme esportiu. Recórrer-la vorejant la costa per l'antic Camí de Cavalls és una de les fites que els afeccionats a les curses de muntanya tenen al seu calendari. S'hi fan també competicions internacionals tant de curses a peu com de bicicleta. Durant les vacances, fer el Camí de Cavalls sencer o per trams, en companyia o tot sol, per gust i pel plaer de gaudir del paisatge i de les vistes sobre la mar, és una bona opció. És probable que durant la ruta, ben senyalitzada, hom es trobi amb la companyia de vaques, de cabres, d'ovelles, de pagesos o de més caminants.
Una altra opció és vorejar l'illa amb caiac. Seria la versió més contemporània i esportiva de les antigues voltes a Menorca que feien amb llaüt les colles d'amics, homes i prou, normalment, que se n'anaven tres quatre o dies de casa amb les barques plenes de menges típiques de l'illa, com ara coques, albergínies farcides, pilotes... I molt de gin.
Caiaquistes a la costa sud (Fotografia: Prats i Camps)
La volta amb caiac es pot fer en vuit dies o nou i l'al·licient que té és contemplar Menorca de la mar estant, descobrir-hi cales, calons, entradors, raconades, canalons, platges, arenals, fars i tota mena d'accidents geogràfics que ajuden a apamar-la. Dels més baixos i arenosos de la costa sud als penya-segats més feréstecs i vermellosos de la costa nord. A Fornells o al Grau hi ha empreses especialitzades que faciliten tot allò que calgui per a fer aquesta travessia, que requereix fer nit a la serena en alguna platja o raconada. Si triem platges verges, lluny de les urbanitzacions i de la contaminació lumínica, el cel sol regalar espectacles meravellosos.
17. Eivissa
Vista de Dalt Vila des de l'espigó del port d'Eivissa (fotografia: Petr Kratochvil)
Tots sabem la mala fama que acompanya Eivissa, però aquest tros de terra boteruda i argilosa i perfumada per grans pinedes encara té racons plens de màgia. Una de les parades obligatòries és la part antiga de Dalt Vila, on els carrerons de parets blanques són espurnejats de tota mena de flors i la mà salinosa de la brisa marina. La caminada per la muralla ofereix molt bones vistes de la cala de Talamanca i de l'arenal d'en Bossa, que discorre paral·lel a la silueta de Formentera.
Un altre punt magnètic són les salines que s'expandeixen a la rodalia de Sant Francesc de l'Estany. Els estanys són un gresol de tota mena de fauna, però també un llenç perfecte on el sol pinta postes amb un deix impressionista. A la zona també es pot visitar, tot caminant, la Torre de les Portes, on la costa afilada amaga cales minúscules, casetes de pescadors i unes aigües enlluernadores.
I què es pot dir del Vedrà? Aquest illot enorme, misticismes a banda, sembla que sigui el norai que evita la deriva d'Eivissa. Les millors vistes són des de la Torre del Savinar –també coneguda com "del Pirata"–, on una cresta abrupta ens permet d'acostar-nos-hi, mentre la roca s'enfonsa vertiginosa dins la mar. El mirador de sota de la torre és un altre bon indret per deixar-se absorbir pel Vedrà i el seu germà petit, el Vedranell. Més miradors són la Pedrera o sobre la cala Llentrisca o la cala d'Hort.
L'illot d'Es Vedrà i la Torre des Savinar
Parlant de miradors, una de les millors vistes de l'illa, sobretot al capvespre, és la que ofereix la Talaia, el punt més alt d'Eivissa. Per una banda es veu com la mar rosega la costa septentrional fins a fer-la desaparèixer i trenca, així, el vincle amb Formentera, que flota solitària i horitzó enllà. A l'altra, es pot acompanyar el sol, mentre s'acomiada amb calidesa de la badia de Sant Antoni de Portmany.
Més activitats imprescindibles són perdre's entre els turons i boscs de Sant Joan de Labritja i Portinatx. Fer una copa d'herbes al capvespre a les places de Santa Gertrudis de Fruitera o de Sant Carles de Peralta. Caminar fins al Portitxol o fins a l'arc de pedra de la cala Aubarca. Veure el sol caure rere l'illot de cala Benirràs. Eivissa no es pot resumir en cinc paràgrafs.
18. Tabarca
Fotografia: Prats i Camps
En diuen l'illa de Tabarca, però en realitat és un arxipèlag format per Tabarca o illa Plana, que és l'illa més gran i habitada, i els illots de la Pedrera, la Galera i la Nau. És davant la ciutat d'Alacant, n'és un barri, i molt a prop del cap de Santa Pola. No és un paradís per descobrir –fins i tot, alguns en critiquen una certa massificació a l'estiu–, però és un bon lloc per a anar a passar-hi un dia i gaudir d'unes aigües netíssimes que fan de molt bon nedar. Són reserva marina i deixen a la vista desenes de peixos i més espècies marines.
No fa gaire més d'un quilòmetre i mig de llargària i quatre-cents metres d'amplària. Encara s'hi poden veure les restes de la ciutadella que s'hi va construir durant el regnat de Carles III. Es pot caminar tota, vorejant-la, passant pel cementeri i baixant a les roques d'algunes cales una mica més preservades.
A l'hivern l'habiten cinquanta-una persones que depenen d'un servei de transport privat. La barca ix de Santa Pola a les deu del matí i a la una del migdia. Aquest aïllament els ha protegits de la pandèmia.
Fotografia: Prats i Camps
A l'estiu esdevé un punt de pelegrinatge de molts estiuejants. És habitual d'anar-hi de matí i tornar de vesprada a la península, encara que també hi ha hotels per a fer-hi nit. El caldero, cuinat amb peix, és el plat més típic i el que es pot trobar a tots els restaurants.
Hi ha diverses empreses de ferris que enllacen Tabarca tant amb Alacant com amb Santa Pola. La travessia sol durar una hora i a l'estiu augmenta prou la freqüència tant d'anada com de tornada. També hi ha taxis marins i, fins i tot, excursions que inclouen un àpat a bord de l'embarcació.
Tabarca, l'illa dels genovesos
Recordeu que VilaWeb pot oferir totes aquestes informacions en accés obert a tothom gràcies al fet que més de 21.000 lectors s'han fet subscriptors de manera voluntària.
Si voleu ajudar-nos a fer un diari cada dia millor i a arribar a més gent, podeu fer-vos subscriptors o fer una donació una sola vegada, sense cap més compromís.
Built with Shorthand