18 platges dels Països Catalans per a gaudir-ne aquestes vacances
Us oferim una selecció de platges i cales de tot el país per a gaudir-ne aquest estiu
La mar, la tovallola, el para-sol i unes ulleres de nedar sota l'aigua i veure amb detall la vida submarina. No calen més andròmines ni artificis per a fruir d’un bany o d’una estona de relaxació, per a omplir els ulls de blau i perdre el món de vista.
El país és llarg i inclou illes. En total, té més de 2.500 quilòmetres de costa. Això vol dir que hi ha centenars de platges, cales, calons, raconades i arenals a punt per a proporcionar aquests plaers.
VilaWeb us ofereix una selecció de divuit d’aquestes platges. Sense vocació enciclopèdica. N’hi ha de salvatges, d’amagades, de verges, d’urbanes, d’accessibles i d’inaccessibles. D'arena fina i de còdols. Totes tenen en comú que són molt fotogèniques i, sobretot, que preserven la capacitat d’evocar els estius de la infantesa i els que encara han de venir. Són platges que amaguen històries i que prometen esbarjo, bons moments i recàrrega de piles després d’un hivern tan dur com el que hem deixat enrere.
Enllaços d’interès
1. Sant Vicenç
- Comarca: el Rosselló
Accés: Com que és una platja urbana, s’hi arriba fàcilment
Sòl: còdols i arena
Tipus: urbana
Serveis: hi ha una guingueta a pocs metres
Heu de saber: És una platja petita i s’omple molt ràpidament. També és complicat d’aparcar-hi
Cotlliure té quatre platges urbanes. La de Sant Vicenç és molt característica perquè hi ha unes vistes meravelloses. És una platja no gaire gran, delimitada per l’església de Sant Vicenç, que s’endinsa en la mar. L’altra fita que cal contemplar des de la cala és l’església de la Mare de Déu dels Àngels. I, encara, en aquesta platja és bonic d’anar-hi quan es pon el sol, perquè el celatge canvia de color i, per uns instants, regala un blau extraordinari.
Fotografia: Jordi Sureda (Flickr)
2. Cala Montgó
- Comarca: Alt Empordà
Accés: Fàcil amb cotxe o a peu i accessible a gent amb mobilitat reduïda.
Sòl: arena fina
Tipus: semiurbana, urbanitzada, familiar
Serveis: guingueta, dutxes, socorristes, banys, papereres, lloguer de caiacs i de gandules
Heu de saber: El pendent d’entrada a la mar venint de l'arena és molt suau i idoni per als nens
Probablement és una de les més conegudes i familiars de la Costa Brava, i no solament per la popular havanera de Ramon Carreras. Amb forma de ferradura, i d’aigües blaves, el Montgó la resguarda de la tramuntana, i per això sol ser molt concorreguda. Els qui neden sota l'aigua hi troben el seu paradís observant coves com ara la de la Sal o les restes del Marmoler, un vaixell enfonsat l’any 1971 que és a una profunditat d'una quarantena de metres i que s’ha convertit en refugi de la fauna més variada.
Fotografia: Paco Blasco (Flickr)
3. Cala Marquesa d'Aigua Xelida
- Comarca: Baix Empordà
Accés: Per terra és molt inaccessible i es recomana d'arribar-hi per mar.
Sòl: arena i còdols
Tipus: verge
Serveis: no
Heu de saber: Una bona manera d’arribar-hi és llogar un caiac a la cala de Tamariu
És una cala molt petita: disset metres, i amb prou feines hi caben unes deu persones. És espectacular tant si s’observa des de dalt com si s’hi baixa o s’hi arriba per mar. Aigua Xelida és un tram de costa comprès entre la cala d'Aiguablava (Begur) i la cala de Tamariu (Palafrugell). I la cala Marquesa és un dels calons més inaccessibles i desconeguts de tota la cadena que formen. És encaixonada entre dues parets de granit de quaranta metres d’alçada. I davant hi ha un illot, també batejat amb el nom de cala Marquesa. Fins i tot el mes d’agost el lloc és sinònim de calma i tranquil·litat. Les aigües, no cal dir-ho, hi són netes i cristal·lines.
Fotografia: Javier di Granti (Flickr)
4. Cala de l'Illa Roja
- Comarca: Baix Empordà
Accés: Pel Camí de Ronda, baixant per unes escales ben dretes.
Sòl: arena granulada daurada.
Tipus: verge
Serveis: no
Heu de saber: És una platja nudista coneguda internacionalment.
Aquesta cala de Begur rep el nom i el color d’una enorme roca que jeu a l’arena, dins la mar. Sembla que la divideixi en dues parts, cosa que la fa ben singular i fotogènica. Segons els dies, una part de l’illot es veu ancorat a la sorra, però si puja el nivell de la mar apareix surant a l’aigua. Fa uns dotze metres de llargària i la part de darrere és una gran paret de roca sobre la qual transcorre el Camí de Ronda.
Les aigües blaves, cristal·lines, faciliten l’observació de la fauna marina. Tranquil·litat absoluta per a contemplar el capvespre amb tot de canvis de color tant a la mar com a les roques i els esculls. Això sí, l’estructura i l'orientació de la cala fa que a mitja tarda ja no s’hi pugui prendre el sol perquè ja és completament coberta d’ombra.
Fotografia: Andreu Carrascal (Flickr)
5. Cala Alguer
- Comarca: Baix Empordà
Accés: Es pot deixar el cotxe a l’aparcament de la Platja del Castell o en alguna urbanització de la vora i arribar-hi caminant.
Sòl: roques blanques i grises
Tipus: amb construccions històriques
Serveis: restaurant
Heu de saber: L’entrada a la mar hi és abrupta i rocallosa i es recomana de fer-hi servir calçat de goma.
Realment, no és una cala. És una postal. Un racó de la costa entre la platja del Castell, la platja de la Fosta i el castell de Sant Esteve de Mar. És al Camí de Ronda, que voreja part del litoral de la Costa Brava. Casetes blanques de pescadors a pocs metres de la mar. Portasses i finestres de fusta pintades de colors llampants. I darrere i a les vores, una escampada de pi mediterrani. La cala només fa seixanta metres de llargada i quatre d’amplada. Entre les cases i la mar, roques, calma i les barques avarades que s'esperen per a endinsar-se a l’aigua.
Fotografia: Joc SC (Flickr)
6. Cala del senyor Ramon
- Comarca: Baix Empordà
Accés: S’ha de fer una llarga caminada des de l’aparcament
Sòl: grava fina daurada.
Tipus: verge
Serveis: guingueta, dutxes, vàter, papereres, aparcament
Heu de saber: No és recomanable prendre el sol a prop dels penya-segats perquè a vegades hi ha despreniments de materials.
Aquesta cala, també coneguda amb el nom de la Corcollada, fa prop de tres-cents cinquanta metres de llargària i uns cinquanta d’amplada, pertany al municipi de Santa Cristina d’Aro i és situada entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols. És una cala molt fonda, cosa que ja es nota al moment d’endinsar-se a l’aigua venint de l’arena. Té un fons submarí molt ric i unes aigües de color turquesa entre penya-segats escarpats i folrats de pins. A l’esquerra de la cala hi ha els esculls de Canyet, que són un conjunt d’illots. L’aspecte de la cala és salvatge i no és gaire saturada. La major part dels qui hi van hi practiquen el nudisme.
Fotografia: DAN (Flickr)
7. Cala de la Punta del Fangar
- Comarca: el Baix Ebre
Accés: Anar-hi a peu és una excursió fàcil. També s’hi pot arribar amb vaixell.
Sòl: arena fina
Tipus: verge, familiar
Serveis: no
Heu de saber: També és coneguda per "platja dels Miratges", perquè durant les hores més fortes de sol es poden veure il·lusions òptiques.
La Punta del Fangar és una península al nord del delta de l’Ebre. Té una longitud de set quilòmetres i una amplada de tres i s’endinsa a la mar. És coneguda també per "desert del delta de l’Ebre". L’única edificació que hi ha és el far. Potser allò que fa més deliciosa aquesta platja no és banyar-s’hi, sinó gaudir d’aquest arenal immens, de les dunes, tant mòbils com fixes, del celatge que s’hi dibuixa... Fa de bon visitar tant a l’estiu com a l’hivern, encara que en algunes èpoques es prohibeix l’accés a determinades àrees perquè són zones de cria d’ocells.
Fotografia: Abel Cerezuela (Flickr)
8. Cales de la serra d'Irta
- Comarca: Baix Maestrat
Accés: complicat
Sòl: pedra i grava
Tipus: verge
Serveis: no
Heu de saber: La serra d’Irta és parc natural i reserva marina protegida
Són cales petites, de roca, molt tranquil·les, que van succeint-se en tretze quilòmetres de litoral verge entre els municipis de Peníscola i Alcossebre. Algunes de les millors cales per a prendre el bany són la cala Blanca, la platja del Pebret i la platja del Russo. D’allí estant, girant el cap a Peníscola, a ull nu es poden veure algun dels plans de la sèrie Joc de trons. Des de la cala Mundina es pot contemplar el far de la serra d’Irta. El millor lloc per a nedar amb tub i ulleres és als peus de Torre Badum, on brolla aigua dolça de la mar. Els fons marins tenen molts esculls, bancs i, encara, praderies de posidònia que són el refugi d'algunes espècies marines. Sense ser especialista a nedar sota l'aigua, hom pot contemplar peixos, crancs, polpets i, si hi ha sort, estrelles de mar i tortugues. I sempre, al fons, la impressionant serra d’Irta.
Fotografia: Ruben Vera (Flickr)
9. Les Arenes - Malva-rosa
- Comarca: l’Horta
Accés: fàcil. Hi ha zona d’aparcament i la línia 32 de l’EMT té parades a tota platja, de cap a cap. També hi arriben les línies 92 i 95 i el tramvia
Sòl: arena marró i fina
Tipus: urbana, familiar
Serveis: platja accessible a gent amb discapacitat, socorrista, guinguetes, restaurants, botigues, dutxes
Heu de saber: La Malva-rosa s’acaba a la séquia de Vera, que separa València d'Alboraia. Passant un pontet, hi ha la platja de la Patacona, també urbana i familiar.
És la platja urbana per excel·lència de la ciutat de València, la del poble de pescadors del Cabanyal, la que va pintar Sorolla, on hi ha el xalet de Blasco Ibáñez, la destinació del tramvia de la novel·la de Manuel Vicent. L’antic balneari de les Arenes –Renau en va fer el cartell– ara és un dels hotels més luxosos de la ciutat.
Aquest sistema de dues platges és un arenal immens, que té prop de setanta metres d’amplada en alguns trams, vorejat per un passeig marítim també molt ample. La característica principal no és que tinga unes aigües transparents, ni unes grans vistes, perquè les grues del port hi són molt a prop. Aquesta platja és viva cada dia de l’any i pràcticament cada hora del dia. Encara hi ha pescadors de canya que, a l'hora de la posta, miren si piquen; les famílies dinen, sopen i berenen a la sorra; milers d’esportistes corren, caminen, patinen, van amb bicicleta pel passeig Marítim.
Fotografia: Juani Gómez Romera (Flickr)
10. L'Auir i Gandia
- Comarca: la Safor
Accés: molt fàcil
Sòl: arena daurada i fina
Tipus: Natural dins un entorn urbanitzat i familiar
Serveis: socorristes, dutxes, lloguer de para-sols i gandules,
guinguetes, bars i restaurants
Heu de saber: Hi ha un passeig marítim amb tot d’establiments
de restauració
La platja de l’Auir és entre els termes de Xeraco i Gandia. Fa tres quilòmetres de llargada i manté encara un entorn natural molt ben conservat. Té una zona dunar protegida on, fins i tot, s’han construït camins de fusta elevats per impedir que siguin xafades. S’hi practica el nudisme. A continuació de l’Auir hi ha les altres platges de Gandia que formen un cordó marítim de set quilòmetres i un nucli urbà. De nord a sud són la platja del Nord, Venècia i la platja de Rafalcaid. Cada una té unes característiques i una classe de visitant diferents. La del Nord és la més turística, la que té hotels i molts apartaments, la que
rep tants turistes i visitants espanyols. Madrilenys. Madrilenys que fan befa i que diuen que Gandia és la seua platja. La platja de Venècia és perfecta per a famílies amb nens perquè resta molt protegida de les onades.
Fotografia: Sara Ibáñez Villén (Flickr)
11. La Granadella
- Comarca: la Marina Alta
Accés: Arribar-hi amb cotxe és complicat per l’escassesa d’aparcaments. I baixar-hi a peu no és fàcil.
Sòl: grava
Tipus: verge
Serveis: socorrista, guingueta, lloguer de para-sols i gandules, activitats aquàtiques.
Heu de saber: Hi ha límit de capacitat i un sistema de reserva
És una de les platges més boniques de les comarques de les Marines. També és molt fotografiada i instagramada perquè té una aigua neta, de color turquesa, que no necessita cap filtre per a embellir-la. La contemplació dels penya-segats que l’emmarquen de l’aigua estant proporciona una sensació de petitesa vers la natura. És un lloc molt bo per a observar la vida marina sense res més que unes ulleres i un tub. També s'hi pot navegar amb caiac vorejant la costa i veure les coves o racons que formen les roques.
Fotografia: Grzegorz Mielczareck (Flickr)
12. El Moraig
- Comarca: la Marina Alta
Accés: És a deu minuts amb cotxe de Benitatxell. Per a evitar l’acumulació de vehicles, l’ajuntament ha disposat un bus gratuït per a baixar a la cala.
Sòl: arena i grava
Tipus: verge
Serveis: socorrista i guingueta; platja adaptada a persones amb discapacitat.
Heu de saber: Per a anar a aquestes platges de grava o de còdols és recomanable de dur calçat especial per a protegir els peus.
Les aigües hi són blaves, transparents, com del paradís, però allò que fa més atractiva aquesta cala és la cova dels Arcs. Es pot visitar, però s’hi ha d’anar amb compte, perquè les oscil·lacions del nivell de la mar fan que de vegades isquen a la superfície roques que esvaren molt. Si no s'hi té molta experiència, és recomanable d'admirar la cova de fora estant, fer-se la fotografia i no entrar a les galeries. La bellesa que exhibeix la cala no és del tot natural. En el procés d'urbanització de Cumbre del Sol, es van dinamitar els penya-segats per a crear una platja. Una conseqüència d’això és que els temporals se la mengen molt sovint.
Fotografia: Oscar Velazquez (Flickr)
13. Platja dels Tossals
- Comarca: el Baix Segura
Accés: fàcil des de la carretera N-332 (Alacant-Cartagena). L’aparcament és a 300 metres de l’arena
Sòl: arena daurada
Tipus: verge, familiar
Serveis: socorrista, rentapeus, aparcament; hi ha restaurants a prop
Heu de saber: La llargària de la platja és d'un quilòmetre i mig i l’amplària mitjana, de cinquanta metres, tot i que a vegades es redueix a vint
El millor d’aquesta platja és la vegetació de palmeres, pins i arbusts baixos que aguanten un cordó dunar protegit. La platja dels Tossals és a la desembocadura del riu Segura, entre els termes municipals de Guardamar i Elx. És nudista, tranquil·la i poc saturada. Les aigües hi són pàl·lides, solen ser molt netes i és un lloc molt adequat per a anar-hi amb els infants.
Fotografia: Juan Carlos (Flickr)
14. Cala Pregonda
- Illa: Menorca
Accés: S’han de caminar dos quilòmetres des de la platja de Binimel·la que té un aparcament.
Sòl: arena gruixuda i daurada
Tipus: quasi verge, llevat de tres cases
Serveis: no
Heu de saber: Els banys d’argila, que s’han posat de moda, són prohibits, perquè són nocius per a la salut i per al medi natural –l’extracció del fang origina despreniments de roques.
És la platja més bella de les del nord de l’illa. Arribar-hi no és fàcil, però el paisatge vermell i argilós, com el de Cavalleria i el Pilar, i la vegetació castigada pels embats del vent del nord fan que valga la pena. La cala Pregonda és dins la zona de protecció de la Reserva de la Biosfera del nord de Menorca. Hi ha un seguit d’illots que la mig tanquen i hi converteixen el bany en una experiència inoblidable i terapèutica si, amb unes simples ulleres i un tub, s’observa l’anar i venir dels peixos de diverses espècies que hi habiten. Els esculls de la cala Pregonda són a la portada del disc Incantations de Mike Olfield.
Fotografia: SBA73 (Flickr)
15. Cala en Turqueta
- Illa: Menorca
Accés: Hi ha un aparcament a deu minuts a peu de la platja. Servei regular d’autobusos
Sòl: arena blanca i fina
Tipus: verge, familiar
Serveis: No
Heu de saber: L’aparcament té una cabuda limitada. Quan comença el camí, a la ronda sud de Ciutadella, hi ha uns rètols lluminosos que indiquen si s’hi pot anar o no.
És a la part central de les platges del sud de Menorca, aquest cordó format pel Talaier, Son Saura, Macarella i Macarelleta. És envoltada d’una zona boscosa on predominen els pins, les alzines i els ullastres. Darrere la virginitat que encara manté, hi ha una història de lluita i de resistència popular a final dels anys setanta del segle passat, quan s’hi va voler construir una urbanització de luxe. A Ciutadella es va fer una de les manifestacions més grans que es recorden. Maria del Mar Bonet va cantar-hi per defensar-la de les piconadores. Ara, la cala en Turqueta, amb aquesta arena tan fina i tan blanca i amb aquesta aigua tan transparent i aquests pins que arriben fins a la vorera, és una de les platges més fotografiades i instagramades de l’illa. Enguany, a més, ha estat l'escenari de l'anunci d’estiu d’Estrella Damm, aquell dels versos i l’amor d’estiu i l’activista que poua plàstics.
Fotografia: Javier di Granti (Flickr)
16. Torrent de Pareis (la Calobra)
- Illa: Mallorca
Accés: la carretera té revoltes molt pronunciades, de 270 graus. En dotze quilòmetres se salva un desnivell de vuit-cents metres.
Sòl: còdols
Tipus: verge
Serveis: dutxes
Heu de saber: Podeu arribar-hi amb vaixell des del Port de Sóller i contemplar la serra de la mar estant. La travessia dura una hora.
La serra de Tramuntana dins la mar. El torrent és un canó de tres quilòmetres de llargària amb unes parets de dos-cents metres de roca calcària erosionades per l’aigua durant segles. La platja de la Calobra és la desembocadura del torrent. La mar de la Calobra sempre sol estar en calma perquè és molt arrecerada. Els mesos d’estiu hi recalen iots i barques perquè arribar-hi per mar és una experiència molt recomanable. A més de l’aigua neta i el plaer de banyar-s’hi, pot ser una bona idea anar-hi al captard, amb calma, i contemplar-hi la posta de sol. El relaxament i la contemplació són les principals activitats a fer en aquest racó que sembla lluny de quasi tot.
Fotografia: Tonina GP (Flickr)
17. Cala d'Hort
- Illa: Eivissa
Accés: Aparcar-hi és molt complicat. El cotxe s’ha de deixar a la carretera, que té un pendent molt pronunciat
Sòl: arena fina i blanca a un cantó i rocosa a l’altre
Tipus: verge, llevat dels tres restaurants que hi ha a la platja mateix
Serveis: restaurants, lloguer de gandules i para-sols
Heu de saber: A l’altra banda de la platja hi ha el jaciment arqueològic de les Païsses de Cala d’Hort, que són les restes d’una antiga casa púnico-romana.
La platja de cala d'Hort té una sorpresa: el gran reclam de la cala és veure, de prop, el Vedrà, el gegant de pedra de 382 metres d’altitud que emergeix de les aigües transparents envoltat d’un roquissar i un altre promontori, més petit, el Vedranell. Hi ha qui parla de la força tel·lúrica i el misticisme de la rocassa. L’altre gran reclam, a banda les aigües, l’arena blanca i fina, la fauna marina a tocar dels dits… és la posta de sol. La platja és el lloc ideal per a veure-la. La cala és menuda i molt popular. Els caps de setmana d’estiu sol ser saturadíssima; per tant, és recomanable d'anar-hi a primera hora del matí o a horabaixa per veure-hi el crepuscle després del bany.
Fotografia: Federico Lukkini (Flickr)
18. Caló del Mort
- Illa: Formentera
Accés: És complicat d’arribar-hi a peu, per uns graons picats a la roca.
Sòl: arena blanca
Tipus: verge
Serveis: No
Heu de saber: No hi ha cap guingueta ni lloc on adquirir menjar o beure. Tampoc no hi ha cap ombra natural.
És una cala molt petita de la zona del Migjorn de l’illa, entre la platja de Migjorn i el Ram. Amb prou feines fa setanta metres i, per tant, a l’estiu s’hi ha d’anar molt d’hora. La gràcia d’aquestes aigües és que, combinades amb l’arena i les roques del fons i els reflexos de la llum, la mar ofereix una gamma amplíssima de blaus, a vegades difícils de descriure. L’entorn de la cala és rocós i encara s’hi poden veure els escars de fusta, que són les casetes i les rampes per les quals els pescadors tiraven la barca a la mar o la treien a terra. Pot passar que, segons els corrents o els embats, la mar entri tant dins el caló que pràcticament no deixi arena per als banyistes. En tot cas, la bellesa i el plaer de banyar-se en aquestes aigües no minva en absolut.
Fotografia: Marta Casas (Flickr)
Recordeu que VilaWeb pot oferir totes aquestes informacions en accés obert a tothom gràcies al fet que més de 21.000 lectors s'han fet subscriptors de manera voluntària.
Si voleu ajudar-nos a fer un diari cada dia millor i a arribar a més gent, podeu fer-vos subscriptors o fer una donació una sola vegada, sense cap més compromís.
Built with Shorthand