20-S

A mig matí, un espetec. La policia espanyola ha detingut dotze persones per l’organització del referèndum d’independència, entre les quals el secretari general de la Vice-presidència, Josep Maria Jové, i el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó. El centre neuràlgic de la tensió és la conselleria d’Economia. Aquesta és la notícia que arriba a milers de persones el 20 de setembre de fa cinc anys, en un país que respira electricitat: el procés polític que s’ha anat coent a foc lent durant set anys puja de nivell. El govern espanyol ha mostrat definitivament les seves cartes: respondrà esclafant amb repressió qualsevol intent de culminar el procés i assaltarà les institucions catalanes per primera vegada d’ençà de la dictadura. La cosa és greu i seriosa.

Però l’independentisme no s’atura i manté la determinació. Milers de persones van de pressa davant el departament, a Barcelona, i en places d’arreu del país. Els càntics que més s’hi senten són "Aquí comença la nostra independència", "Votarem", i, fins i tot, "Declaració unilateral". Un grup de joves reparteix clavells i la gent entona "Els segadors". Tot el matí, dirigents independentistes passen per la manifestació i alguns s'adrecen amb un megàfon a la gent, que els arrenca un compromís. El referèndum es manté. Però la policia espanyola també sosté el torcebraç. No és tan sols un avís: estan disposats a intensificar la pressió, i a mitja tarda unes quantes unitats van a la seu de la CUP, on proven d’entrar sense ordre judicial.

A mesura que passen les hores, les intencions del govern espanyol es van aclarint. L’operació Anubis, nom amb què es coneixeran judicialment els fets del 20 de setembre de 2017, és la primera pedra d’un relat que l’estat imposarà al Tribunal Suprem espanyol i que durà Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a nou anys de presó. Tan sols per haver esperonat la primera pedra d’una cosa ben diferent de la violència: una resistència. Falten deu dies perquè el país faci un referèndum d’autodeterminació.