ELS CONDEMNATS PEL 9-N

Les primeres condemnes pel procés es remunten al 9-N, però no feien preveure la bel·ligerància judicial que hi hauria després de l'1-O. Els condemnats ja han complert les penes d'inhabilitació i poden presentar-se a les eleccions i exercir càrrecs públics. Són: el president Artur Mas, condemnat per desobediència a 2 anys d'inhabilitació i una multa de 100 euros al dia durant 12 mesos; l'ex-vice-presidenta Joana Ortega, condemnada per desobediència a un any d'inhabilitació i una multa de 100 euros al dia durant 10 mesos; l'ex-consellera d'Ensenyament Irene Rigau, condemnada per desobediència a 1 any i 6 mesos d'inhabilitació i a una multa de 100 euros al dia durant 8 mesos, i Francesc Homs, condemnat per desobediència a un any i un mes d'inhabilitació i multa de 30.000 euros.

CONDEMNATS PEL 9-N PEL TRIBUNAL DE COMPTES ESPANYOL

La causa del 9-N també va ser fiscalitzada pel Tribunal de Comptes espanyol, que va condemnar els investigats després d'haver-los obligat a dipositar tot allò que havia costat la consulta. No solament va afectar l'ex-president i tres consellers sinó sis càrrecs que el tribunal considerava que van intervenir en l'autorització de les despeses. Van recórrer contra la sentència al Tribunal Suprem espanyol, que fa poc va desestimar el recurs de la majoria dels condemnats. Les quantitats eren repartides així: Artur Mas (4.988.620,11 euros), Joana Ortega (907.506,85 euros), Irene Rigau (2.800.735,13 euros), Francesc Homs (2.000.680,46 euros), Lluís Bertran (720.302,33 euros), Josefina Valls (101.358,50 81 euros), Jaume Domingo (307.962,71 euros), lgnasi Genovès (806.403,52 euros), Jordi Vilajoana (806.403,52 euros) i Teresa Prohias (21.767,90 euros). 

JOAN COMA, INVESTIGAT PER SEDICIÓ

El cas del regidor de la CUP de Vic Joan Coma també va ser un dels primers que feia entreveure la judicialització del procés. L'Audiència espanyola va considerar, l'abril del 2017, que no havia comès un delicte de sedició quan, dos anys abans, en un ple, havia dit: "Per a fer la truita, caldrà trencar els ous." Poc després, el jutjat de Vic també va arxivar el cas per un suposat delicte desobediència.

ELS CONDEMNATS PEL JUDICI DEL PROCÉS I ELS EXILIATS

Les condemnes amb les penes de presó més altes han estat, ara per ara i amb diferència, per als dirigents polítics i socials del procés. El Tribunal Suprem espanyol va condemnar Oriol Junqueras a 13 anys de presó per sedició i malversació; Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, a 12 pels mateixos delictes; Carme Forcadell, a 11,5 per sedició; Joaquim Forn i Josep Rull, a 10,5 per sedició; Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a 9 per sedició. També van ser inhabilitats els mateixos anys que la condemna de presó. Abans de Sant Joan, el consell de ministres espanyol va aprovar els indults als presos polítics: indults parcials, que tan sols afecten les penes de presó, mantenen les inhabilitacions i estan condicionats a no cometre un delicte greu. El Suprem també va condemnar Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila per desobediència a penes d'inhabilitació durant un any i vuit mesos i a una multa de 60.000 euros. Els recursos que els presos han anat presentant al Tribunal Constitucional espanyol –que ha anat resolent amb divisions internes, malgrat confirmar les penes– han anat obrint progressivament el camí per a presentar recursos al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. Mentrestant, continuen a l'exili: Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Marta Rovira i Anna Gabriel. 

MEMBRES DE LA MESA DEL PARLAMENT

A més de Forcadell, la resta de membres de la mesa també van ser condemnats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a vint mesos d'inhabilitació especial i una multa de 30.000 euros per haver permès els plens del 6 i 7 de setembre de 2017, que van aprovar la llei del referèndum i de transitorietat jurídica. Són: Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet. L'altre membre de la mesa condemnat és Joan Josep Nuet, que va ser jutjat pel Tribunal Suprem perquè era diputat d'ERC al congrés espanyol i, per tant, aforat. Nuet va ser condemnat a vuit mesos d'inhabilitació per desobediència malgrat haver-se desmarcat del procés durant el judici. El TSJC va absoldre l'ex-diputada de la CUP Mireia Boya.

LA GRAN CAUSA DEL JUTJAT NÚMERO 13 DE BARCELONA I EL TSJC

Aquesta causa sobre l'organització de l'1-O és la que afecta més gent i que pot implicar més penes de presó de totes les que continuen obertes. A més, és la que va originar les 14 detencions del 20-S i el processament de Cuixart i Sànchez per sedició per les protestes en contra que es van fer davant el Departament d'Economia. L'abril del 2019, el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona va processar una trentena d'investigats per malversació, desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació, i va fixar una fiança de 5,8 milions per a respondre a un possible delicte de malversació de fons públics a 17 processats dels 30. Amb el temps, la xifra d'investigats i els delictes de què són acusats ha anat variant. Ara, hi ha 29 processats confirmats per l'Audiència de Barcelona. 

Són processats –segons els càrrecs que tenien aleshores– per malversació, desobediència i prevaricació: Joaquim Nin, secretari general de la Presidència; Ignasi Genovès, director general de Difusió; Manuel Manonelles, delegat del govern a Suïssa, i Teresa Prohias, directora de serveis de la Presidència. Per malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació, Marta Garsaball, directora de serveis d'Afers Exteriors. Per malversació, desobediència i falsedat documental, Rosa Vidal, interventora general de la Generalitat. Per malversació i prevaricació: Antoni Molons, secretari de Difusió i Atenció Ciutadana; Aleix Villatoro, ex-secretari d'Afers Exteriors; i Amadeu Altafaj, ex-delegat del govern davant la UE. Per malversació i falsedat documental, Albert Royo, secretari general del Diplocat. Per malversació i desobediència, Pablo Raventós, director general d'Unipost. Per malversació: Jaume Clotet, director general de Comunicació; Josep Ginesta, secretari general del Departament de Treball; David Palanques, responsable de l'àrea TIC de Treball; David Franco, cap de l'àrea de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions del CTTI; Francesc Sutrias, director general de Patrimoni; Natàlia Garriga, ex-directora de serveis de la Vice-presidència i ara consellera de Cultura, de qui el TSJC va assumir la causa fa poc; Rosa Maria Rodríguez, directora de serveis de T-Systems; Francesc Fàbregas, del setmanari el Vallenc; Josuè Sallent, ex-director d'Estratègia i Innovació del CTTI, i Xavier Puig, responsable de l'àrea TIC d'Afers Exteriors. Per desobediència: Núria Llorach, presidenta en funcions de la CCMA; Vicent Sanchis, director de TV3; Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio; Martí Patxot, director comercial i de màrqueting de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; Mercedes Martínez, ex-responsable de Projectes Organitzatius i Territorials de la Vice-presidència; Joan Manel Gómez, cap de Riscs del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT); Frederic Udina, director de l'Idescat, i Josep Masoliver, de la Fundació PuntCat. Molts dels qui havien estat investigats al començament, finalment han estat exclosos del procés, com ara Santi Vidal, Carles Viver Pi Sunyer, Jordi Cabrafiga i Meritxell Masó, entre més represaliats.

Amb la instrucció tancada, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó són a punt de ser jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets. Els van imposar una fiança de 1,6 milions d'euros.

REFERÈNDUM DE L'1-O AL TRIBUNAL DE COMPTES ESPANYOL

De la mateixa manera que va passar amb el 9-N i amb l'acció exterior de la Generalitat, que s'investiga judicialment, el Tribunal de Comptes espanyol va obrir un procés comptable pel referèndum de l'1-O i va fixar una fiança d'4,1 milions d'euros. Els processats en aquesta causa són: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Toni Comín, Clara Ponsatí, Dolors Bassa, Lluís Puig, Meritxell Serret, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Neus Munté, Rosa Vidal, Josep M. Jové, Natàlia Garriga, Josep Ginesta, Antoni Molons, Joaquim Nin, Albert Royo, Aleix Villatoro, Amadeu Altafaj, Francesc Sutrias, Ignasi Genovès, Jaume Mestre i Teresa Prohias.

INVESTIGACIONS A PROFESSORS PEL TRACTAMENT DE L'1-O

Després del referèndum, es van obrir unes quantes investigacions contra docents per com van tractar-lo a classe. El més conegut és el d'uns quants mestres de l'institut el Palau de Sant Andreu de la Barca, a qui van obrir causes per denúncies per haver menyspreat presumptament alumnes fills de guàrdies civils. Totes es van anar arxivant. També van ser acusats d'incitació a l'odi vuit professors del col·legi Mossèn Albert Vives de la Seu d'Urgell. El jutjat d'instrucció número 1 de la Seu va arxivar provisionalment la causa i després ho va ratificar l'Audiència de Lleida.

BOMBERS INVESTIGATS

També hi ha uns quants bombers investigats, entre els quals els cinc comandaments de Girona que es van manifestar l'endemà de l'1-O davant la comandància de la Guàrdia Civil espanyola. La causa és oberta al jutjat número 2 de Girona per l'acusació dels delictes de malversació i d'abandonament del servei per part de funcionari.

El 20 de novembre de 2020 cinc bombers de Girona van de declarar al jutjat d'instrucció núm. 2 de Girona. El 15 de gener de 2021 van declarar cinc més. Tots estan acusats de malversació per participar en la concentració del 2 d'Octubre de 2017.

El Novembre de 2017 també es va iniciar una causa contra bombers de Reus per respondre per dos presumptes delictes: incitació a l’odi i malversació de fons, arran d’una denúncia feta per la policia espanyola, per participar vestits d'uniforme en la manifestació del 3 d'octubre 2017. Van arribar a declarar entre novembre de 2017 i maig de 2018 fins a deu bombers. nou dels quals van ser encausats. El desembre de 2018 el jutge va arxivar la causa contra els 9 bombers de Reus.

Al març de 2018, en Joan, un bomber, que participava de paisà en els talls de carreteres en protesta per la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya i per reclamar la llibertat dels presos polítics, va ser greument ferit a Soses, a l'A-2 pels mossos.

MÉS D'UN MILER DE FERITS L'1-O

Les càrregues policíaques de la policia espanyola, la Guàrdia Civil espanyola i els Mossos d'Esquadra de l'1-O, que van causar més d'un miler de ferits, han estat investigades a uns quants jutjats del Principat. Un dels casos més coneguts és el de Roger Español, a qui un tret amb una bala de goma li va fer perdre la visió d'un ull. El jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona va refusar de convertir la causa judicial en una peça a part sobre les càrregues de l'1-O a la ciutat.

TRAPERO I LA CÚPULA D'INTERIOR, ABSOLTS

L'Audiència espanyola va absoldre el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendenta Teresa Laplana, l'ex-secretari general del Departament d'Interior Cèsar Puig i l'ex-director general dels Mossos Pere Soler en la causa per l'actuació de la policia catalana el setembre i l'octubre del 2017. La fiscalia, que primer els havia acusat de rebel·lió, va demanar deu anys de presó per a Trapero, Puig i Soler per sedició, amb l'alternativa de vint mesos d'inhabilitació pel delicte de desobediència, i quatre per a Laplana per sedició o un any d'inhabilitació per desobediència. La sentència va reconèixer que la policia havia actuat amb proporcionalitat, congruència i oportunitat l'1-O i, indirectament, posava en qüestió arguments que sí que es van fer servir per a condemnar per sedició els presos polítics. La fiscalia va decidir de no recórrer contra la decisió judicial.

MEMBRES DE LA SINDICATURA DE L'1-O

L'abril passat, el jutjat penal número 11 de Barcelona va absoldre els cinc ex-membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O: Marc Marsal, Jordi Matas, Josep Pagès, Marta Alsina i Tània Verge, actual consellera de Feminismes. La fiscalia va mantenir les acusacions de desobediència i usurpació de funcions, amb penes de dos anys i dos mesos de presó. Després, va recórrer contra l'absolució.

L'ANOMENADA #OPCATALONIA I JOEL MUÑOZ

Joel Muñoz –conegut per "Xelj" a les xarxes– és un jove per a qui la fiscalia va demanar 18 anys de presó i 10.000 euros de multa per uns presumptes delictes de dany informàtic i de revelació de secrets. L'acusen d'haver participat en l'anomenada #OpCatalonia, una operació d'Anonymous i més grups que va consistir en atacs informàtics a webs d'empreses i serveis governamentals espanyols els mesos després de l'1-O per a protestar contra la repressió. "La cosa que em fa més fàstic és que em poden caure més anys que no a un maltractador, un violador o un assassí", va denunciar a Twitter. 

ELS NOU DE LLEDONERS

El primer de febrer de 2019, hi va haver protestes a la presó dels Lledoners contra el trasllat dels presos independentistes a Madrid. Uns mesos més tard, nou activistes van rebre citacions del jutjat número 8 de Manresa. Aquell dia havien estat identificats arbitràriament, segons que denuncien, i diuen que han estat encausats per un muntatge policíac. Són acusats d'un delicte de desordres públics i tres també són investigats per delictes de lesions i d'atemptat contra els agents. La fiscalia va demanar entre tres anys de presó i set. La Generalitat, quinze mesos per a tres dels processats, i l'absolució per a la resta. Els jutjaran a Manresa el 2 i el 3 de novembre. 

Aquell dia també hi va haver protestes a Barcelona. El jutjat de menors número 6 de Barcelona va absoldre tres veïns del Baix Llobregat que havien estat acusats de desordres públics i d'atemptat contra l'autoritat després d'haver participat en una manifestació que s'havia dissolt sense incidents quan havia arribat a la plaça de Sant Jaume. Tanmateix, la fiscalia va defensar que hi havia hagut llançament d'objectes perillosos i incidents.

INVESTIGACIÓ PER DESORDRES PÚBLICS PEL TRASLLAT DE LA PRESIDENTA FORCADELL

També es va obrir una investigació a dues persones per un presumpte delicte de desordres públics durant el trasllat de Carme Forcadell del Mas d'Enric a Brians 2, camí de Madrid, per a anar al judici contra el procés. Aquell dia hi va haver una concentració per a acomiadar l'ex-presidenta del parlament. Hi va haver tensió entre els manifestants i els Mossos d'Esquadra i una càrrega que pretenia d'evitar que s'impedís el pas de la comitiva policíaca. Uns quants manifestants també van denunciar els Mossos d'Esquadra perquè consideraven que havien actuat desproporcionadament.

EL CAS DEL JUTJAT D'INSTRUCCIÓ NÚMERO 18 DE BARCELONA

El jutjat d'instrucció 18 de Barcelona investiga deu persones més a causa d'una denúncia presentada per la fiscalia després d'haver rebut l'informe del Tribunal de Comptes espanyol sobre les despeses de l'acció exterior del govern del 2011 al 2017. Alguns ja han estat condemnats o processats per uns altres tribunals o són investigats pel Tribunal de Comptes, sigui per l'acció exterior de la Generalitat, sigui pel cas de l'1-O. Els acusen dels delictes de de prevaricació, malversació de diners públics i falsedat documental, que poden implicar unes penes altes de presó. Són investigats: Raül Romeva, ex-conseller d'Afers Exteriors; Albert Royo, ex-secretari general del Diplocat; Víctor Cullell, ex-secretari del govern; Roger Albinyana, ex-secretari d'Afers Exteriors; Teresa Prohias, ex-directora de serveis de la Presidència; Aleix Villatoro, ex-secretari general d'Afers Exteriors; Roser Clavell, secretària general del Diplocat; Manuel José Vila, ex-director general de Cooperació al Desenvolupament; Gerard Figueras, ex-secretari general de l'Esport, i Antoni Reig, ex-director del Consell Català de l'Esport. Royo, Villatoro i Prohias també són processats en la causa del 13 i en els processos paral·lels al Tribunal de Comptes.

ELS DEL TRIBUNAL DE COMPTES ESPANYOL PER L'ACCIÓ EXTERIOR ENTRE EL 2011 I EL 2017

El Tribunal de Comptes espanyol també investiga l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. La causa afecta una quarantena de persones i ha dut el govern a habilitar el fons complementari de riscs per a assumir transitòriament el pagament de les fiances imposades, després d'haver constatat que la Caixa de Solidaritat no les podia assumir. Els processats són: Carles Puigdemont (1,9 milions), Artur Mas (2,8 milions), Oriol Junqueras (1,9 milions), Raül Romeva (2,1 milions), Francesc Homs (2,9 milions d'euros), Andreu Mas-Colell (2,8 milions), l'eurodiputat Jordi Solé (6.363 euros), Amadeu Altafaj (66.600 euros); Pere Puig, delegat del govern a Brussel·les (1.117 euros); Martí Anglada, delegat del govern a l'estat francès i Suïssa (34.691 euros); Maryse Olivé, delegada del govern a l'estat francès (morta el 2017); Manuel Manonelles, delegat del govern a Suïssa (141.167.363 euros); Luca Bellizzi, delegat del govern a Itàlia (95.747 euros); Adam Casals, delegat del govern a Àustria (136.829 euros); Ewa Adela Cylwik, delegada del govern a Polònia (29.456 euros); Ramon Font, delegat del govern a Portugal (12.300 euros); Francesca Guardiola, delegada del govern a Dinamarca (3.039 euros); Eric Hauck, delegat del govern als Balcans (4.794 euros); Mar Ortega, delegada del govern a Alemanya (15.833 euros); Marie Katinka Elisabeth Kapretz, delegada del govern a Alemanya (49.130 euros); Josep Manuel Suárez Iborra, delegat del govern al Regne Unit (115.103 euros); Andrew Scott Davis, delegat del govern als Estats Units (241.381 euros); Albert Royo, secretari general del Diplocat (3,6 milions d'euros); Roger Albinyana, secretari general d'Afers Exteriors i de la Unió Europea (38.600 euros); David Mascort, secretari general del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (1.058 euros); Joaquim Nin, secretari general del Departament de la Presidència (163.889 euros); Jordi Vilajoana, secretari general de la Presidència i posteriorment de Difusió i Atenció Ciutadana (147.000 euros); Aleix Villatoro, secretari general del Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència (150.800 euros); Lluís Bertrán, secretari general del Departament de Governació i Relacions Institucionals (5.122); Albert Carreras, secretari general d'Economia i Finances i, més tard, del Departament d'Economia i Coneixement (4.291 euros); Mireia Vidal, interventora de la Generalitat (3,8 milions d'euros), i Rosa Vidal, interventora de la Generalitat (1,8 milions d'euros). Molts dels encausats han estat condemnats o processats en unes altres causes pel procés o l'acció exterior de la Generalitat, i alguns també per uns altres processos al Tribunal de Comptes.

LA INHABILITACIÓ DEL PRESIDENT QUIM TORRA

El trajecte polític de Quim Torra a la presidència de la Generalitat va acabar després d'haver estat inhabilitat per no haver retirat a temps una pancarta amb llaços grocs i en defensa de la llibertat dels presos polítics i els exiliats de la façana del Palau de la Generalitat, que després va substituir per una altra de molt similar però sense els llaços i, finalment, per una tercera sobre la llibertat d'expressió. La condemna del TSJC i l'ordre de la Junta Electoral espanyola de retirar-li l'escó, que el parlament va acatar, el va deixar sense drets a la cambra i després, amb la confirmació de la condemna del Tribunal Suprem espanyol, va deixar el càrrec vacant. Pere Aragonès va exercir de vice-president amb funcions de president fins que no es van convocar eleccions després de la dissolució automàtica del parlament. Torra també anirà a judici per una segona causa per desobediència per no haver retirat la pancarta després d'una ordre del setembre del 2019.

MEMBRES INDEPENDENTISTES DE LA MESA DEL PRESIDENT TORRENT

El 15 de setembre són citats a declarar al TSJC l'ex-president del parlament Roger Torrent, l'ex-vice-president segon Josep Costa, i els secretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. La fiscalia s'hi va querellar per haver admès a tràmit i permès el debat de dues propostes de resolució sobre el dret a l'autodeterminació i de reprovació de la monarquia, dues qüestions de què la cambra no podia parlar segons el Tribunal Constitucional espanyol. La magistrada també va instar Vox a dipositar una fiança de 10.000 euros per a prendre part en el procés judicial com a acusació popular. 

L'OPERACIÓ VOLHOV I LA INVESTIGACIÓ DEL JUTJAT D'INSTRUCCIÓ NÚMERO 1 DE BARCELONA

El 28 d'octubre de l'any passat, la Guàrdia Civil espanyola va detenir vint-i-una persones per delictes de malversació de fons públics, prevaricació i emblanquiment de capitals, i es van fer una trentena d'escorcolls a domicilis i empreses per la investigació sobre el suposat finançament irregular del procés a través de fons públics. Van assenyalar alguns dels investigats com a impulsors del Tsunami Democràtic. Es va fer públic que provaven d'escatir si s'havia finançat l'estructura de Puigdemont a l'exili amb recursos públics. També es va saber que vinculaven alguns dels investigats amb un intent d'aliar-se amb Rússia per al pagament del deute català i l'arribada de 10.000 soldats russos a Catalunya per a defensar la independència, cosa que hauria pogut derivar en un conflicte armat. En l'operació apareixen presumptes irregularitats en la requalificació d'uns terrenys a Cabrera de Mar i en el procés de concertació d'una escola, i s'investiga la relació amb Edward Snowden i Julian Assange. 

L'operació Volhov implicava judicialment per primera vegada alguns dels membres de l'anomenat "estat major" del procés. Són investigats en aquesta causa: Xavier Vendrell, ex-conseller i ex-dirigent d'ERC; l'empresari Oriol Soler; David Madí, ex-secretari de Comunicació de Jordi Pujol i antiga mà dreta d'Artur Mas a CDC; Josep González-Cambray, actual conseller d'Educació i director de Centres Públics del departament d'aleshores; Xavier Vinyals, president de la plataforma pro-seleccions catalanes; Toni Fusté i Roc Aguilera, de l'empresa d'Igualada d'organització d'actes públics Events; Marta Molina, professora i ex-regidora a Sant Joan Despí; Enric Mir, regidor a Cabrera de Mar; Jordi Mir, batlle de Cabrera de Mar; Ramon Vila, arquitecte de Cabrera de Mar; Lidia Domingo, subdirectora general d'Avaluacions Mèdiques de la Generalitat; Jordi Serra, interventor de la Presidència de la Generalitat; Josep Campmajó, empresari; Josep Lluís Alay, director de l'oficina de l'ex-president Puigdemont; Pilar Contreras, directora general de centres concertats i privats de la Generalitat; Jordi Sanglas, empresari de Vilafranca del Penedès i la comunicadora Ruth Juncosa.

L'operació Volhov parteix d'una peça separada sobre presumptes subvencions de la Diputació de Barcelona a entitats independentistes, com ara CATMón i Igman. En aquesta causa, es van citar a declarar 49 persones després d'una investigació de la Guàrdia Civil espanyola. El jutge va obrir vuit peces separades per a investigar les subvencions a unes quantes entitats: CATMón i Igman; Voltia Solutions, PIMEC, Setrategic i Konsector i Utopia; Fundació Privada Empresa i Clima; Plataforma Educativa i Utopia; Funiber; Grupo IFA i M. Costa Rica, i Ecosde. El principi de tot plegat va ser l'operació Estela, començada per una investigació de la policia espanyola per un presumpte desviament de recursos públics de la Diputació de Barcelona a través de subvencions irregulars de cooperació al desenvolupament. El 24 de maig de 2018 hi va haver una trentena de detinguts i el jutge també va ordenar una vintena d'entrades i escorcolls relacionats amb suposats delictes de malversació, prevaricació, negociació prohibida a funcionari públic, falsedat i frau en subvencions. 

Alguns dels detinguts van ser Víctor Terradellas, president de la fundació CATMón i antic membre de l'executiva de CDC; Salvador Esteve, ex-president de la Diputació de Barcelona; Joan Carles Garcia Cañizares, batlle de Tordera; Jordi Castells, subdirector general de Cooperació Local de la Generalitat; Jonathan Jorba, ex-cap de l'Oficina de Cooperació de la diputació i Joaquim Ferrer, ex-directiu de PIMEC. El jutge també hi relacionava el diputat de JxCat, Francesc de Dalmases, que no va ser detingut. El seu cas va passar al TSJC, que va rebutjar la causa i va acusar Aguirre de no haver investigat prou i no haver presentat indicis prou concrets per a assumir-la.

El cas de la diputació partia d'una denuncia anònima i d'unes altres de la CUP i de la CGT a l'Oficina Antifrau, que va passar el cas a la fiscalia. Aquesta causa és un exemple que pot ser molt difícil per als partits d'establir una línia de separació entre possibles causes de corrupció i la repressió contra el procés. Amb l'operació Estela, la CUP va dir: "Que la guerra bruta no tapi la corrupció i que la corrupció no tapi la guerra bruta. Continuarem treballant per destapar tots els casos de corrupció i frau!"

INVESTIGACIÓ DEL TSUNAMI DEMOCRÀTIC PER TERRORISME, PER L'AUDIÈNCIA ESPANYOLA

El jutge va traspassar la part relacionada amb el Tsunami Democràtic a l'Audiència espanyola, que ja l'investigava per terrorisme.

CATORZE DETINGUTS PER UNA PROTESTA A LES ESCALES DEL TSJC

El 23 de febrer de 2018 van detenir 14 manifestants, un dels quals menor d'edat, per una acció dels CDR a les escales del TSJC, on es van encadenar. La majoria dels detinguts (12) finalment van ser absolts. La fiscalia va recórrer contra la decisió judicial, però va ser ratificada el maig proppassat. Un dels encausats, en David, un activista de Matadepera, no es va presentar al judici i va ser declarat en situació processal de rebel·lia. Malgrat que la resta d'activistes havien estat absolts, els Mossos d'Esquadra van detenir-lo el 14 de maig i va ser empresonat a Brians. Tres dies després, el van alliberar.

DETINGUTS I CONDEMNATS PER LES PROTESTES ARRAN L'EMPRESONAMENT DEL PRESIDENT PUIGDEMONT

La detenció del president Carles Puigdemont a Alemanya el 25 de març de 2018 va originar una onada de protestes al Principat. Aquell dia hi va haver nou detencions i un centenar de ferits a les protestes. La convocatòria principal va ser la d'Òmnium i l'ANC, que va començar al passeig de Gràcia de Barcelona, però n'hi va haver més. Dos veïns de l'Hospitalet de Llobregat, Laia Roca i Lluís Mollón, van ser jutjats, acusats de desordres públics i atemptat contra l'autoritat, després d'haver assistit a una manifestació convocada pels CDR davant la delegació del govern espanyol a Barcelona en què hi va haver càrregues dels Mossos. La fiscalia els demanava dos anys de presó i sis, respectivament, i multes de més de 8.000 euros. L'Audiència de Barcelona va condemnar Roca a un any de presó i Mollón a un any i mig, tots dos per desordres públics. Com que la condemna va ser inferior a dos anys i no tenien antecedents, no van haver d'entrar a presó. 

LA PRIMERA ACCIÓ CONTRA ELS CDR: ADRIÀ CARRASCO I TAMARA CARRASCO

Tamara Carrasco va ser detinguda el 10 d'abril de 2018, acusada de rebel·lió i de terrorisme. Va estar dos dies detinguda a Madrid i, després, confinada durant més d'un any al seu municipi, Viladecans. Adrià Carrasco va evitar que la Guàrdia Civil espanyola el detingués a casa seva, a Esplugues de Llobregat, tot escapant-se pel balcó, i se'n va anar a l'exili, a Bèlgica. L'acusaven de rebel·lió i terrorisme per haver participat en talls de carretera i l'obertura de peatges. A Tamara, li atribuïen l'organització de les mobilitzacions del març del 2018 dels CDR en resposta de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya. L'acusació de Tamara partia d'un àudio de Whatsapp en què deien que donava directrius sobre accions dels CDR. L'Audiència espanyola no va trobar proves de terrorisme en cap dels casos, que van acabar en jutjats ordinaris. Dos anys i mig després, Tamara va ser absolta de desordres públics, que és l'únic delicte pel qual la van arribar a jutjar. La fiscalia va recórrer contra la decisió. El cas de l'Adrià es va arxivar i va tornar a Catalunya el gener d'aquest any, després de dos anys i mig d'exili. 

OPERACIÓ JUDES: ELS REPRESALIATS DEL 23-S

El 23 de setembre de 2019, la Guàrdia Civil espanyola va fer una altra macrooperació contra membres dels CDR: hi va haver deu escorcolls a set localitats i van detenir nou persones. Set van ser empresonats preventivament a Madrid acusats de terrorisme i, durant dies, hi va haver filtracions a la premsa d'un sumari que havia de ser secret. Entre el desembre del 2019 i el gener del 2020, tots van sortir de la presó en llibertat sota fiança, acusats de pertinença a organització terrorista, estralls en grau de conspiració i fabricació i tinença d'explosius.

Les set persones que van estar en presó preventiva van ser: Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros, Xavier Duch, Txevi Buïgas, Eduard Garzón i Ferran Jolis. David Budria i Clara Borrero van ser detinguts el dia de l'operació i alliberats amb càrrecs. Budria, a més, és un dels manifestants dels Nou dels Lledoners. El juny del 2020, l'Audiència espanyola va afegir quatre investigats més a la causa, acusats de pertinença a organització terrorista: Sònia, Rafael, Esther i Queralt Casoliva. Alerta Solidària denuncia que l'element de pes que apareix a les darreres citacions judicials és haver participat en mobilitzacions contra la sentència del procés.

Finalment l'Audiencia Nacional espanyola els porta a judici acusant-los de pertinença a organització terrorista i altres càrrecs.

REPRESALIATS PER LA VAGA GENERAL DEL 8 DE NOVEMBRE DE 2017

Hi va haver disset encausats arran de la vaga general del 8-N. Els CDR van fer uns quants talls de carreteres i van ocupar les estacions del TGV de Girona i Barcelona, entre més accions.

Dos dels quatre processats per desordres públics per les mobilitzacions van ser condemnats a tres anys i sis mesos de presó i a un any de presó i inhabilitació especial –que impedeix de presentar-se a les eleccions– pel tall de la Ronda de Dalt de Barcelona. Els altres dos acusats van ser absolts d'un suposat delicte contra la seguretat viària per haver llançat oli a calçada, uns fets que no es van demostrar. Els dos condemnats són Francisco Garrobo i Moisès Fernàndez. Fernàndez també va ser condemnat per l'Audiència de Barcelona a una multa de 360 euros i a una indemnització de 2.300 euros per un delicte de lesions arran d'un incident amb un motorista en un piquet informatiu durant la vaga. La fiscalia li demanava quatre anys i mig de presó i una indemnització de 30.000 euros.

Alguns dels investigats per les protestes de la vaga també van ser detinguts per no haver-se presentat a declarar davant del jutge. 

La causa contra nou investigats per haver tallat les vies de l'estació de Sants es va arxivar provisionalment. També es va arxivar la causa contra 39 manifestants que van participar en les mobilitzacions de la vaga al Camp de Tarragona, a qui es va investigar per delictes contra la seguretat del trànsit. El cas es va obrir ara fa un any arran d'un atestat de la policia espanyola per les marxes lentes de vehicles en vies com la A-27 i la AP-7, entre més accions de protesta.

DETINGUTS I ENCAUSATS PELS ANIVERSARIS DE L'1-O

Un any després del referèndum de l'1-O, l'ANC, Òmnium, els CDR i més organitzacions van convocar activitats i manifestacions. Hi va haver 21 encausats per les mobilitzacions a Girona, 19 dels quals van ser investigats pel tall a les vies del TGV. La policia espanyola va fer una investigació que va acabar amb 16 detencions. Entre els arrestats, hi havia els batlles de la CUP de Verges i Celrà, Ignasi Sabater i Dani Cornellà, però els seus casos es van arxivar. Finalment, l'advocacia de l'estat –en nom d'Adif– i la fiscalia tan sols van formular l'acusació per a quatre detinguts.

La primera condemna va ser per a Jordi Alemany, membre del secretariat nacional de l'ANC, que va ser denunciat pels Mossos d'Esquadra per desordres públics, ultratge a la bandera, danys i delicte lleu de lesions per haver format part presumptament del grup de manifestants que va entrar a la seu de la Generalitat i va despenjar la bandera espanyola. Alemany, que va ser detingut a Madrid, va ser absolt del delicte d'ultratge a la bandera, però l'Audiència de Girona li va imposar una multa de 1.080 euros per desordres públics.

El tercer aniversari de l'1-O hi va haver divuit detinguts a Barcelona i Girona per desordres públics i atemptat contra l'autoritat. Van ser alliberats amb càrrecs.

DETINGUTS I ENCAUSATS PER LES MANIFESTACIONS CONTRA LA REUNIÓ DEL CONSELL DE MINISTRES ESPANYOL

El dia del primer aniversari de les eleccions del 21-D, el consell de ministres espanyol es va reunir a la Llotja de Mar de Barcelona: un acte que l'independentisme va considerar tota una provocació. Hi va haver talls a carreteres, concentracions, càrregues dels Mossos d'Esquadra i onze detinguts a Barcelona i tres a l'Ampolla, a més de setanta-set ferits lleus. A Josant, un veí de Vilanova i la Geltrú, no el van detenir aquell dia, però els Mossos el van identificar quan van desallotjar el tall de la Ronda Litoral. El van encausar per desordres públics, atemptat contra l'autoritat, danys i lesions. La Generalitat i la fiscalia li demanaven dos anys de presó, però finalment va ser condemnat a sis mesos i a pagar mil quatre-cents euros de multes i costs judicials.

La diputada de la CUP Laia Estrada també va ser acusada d'un delicte de desordres públics per les protestes de Tarragona. El mes de maig, un jutjat de Tarragona en va ordenar la detenció, però la presidenta del parlament, Laura Borràs, va emetre un document que certificava que era diputada i que, per tant, no podia ser detinguda si no cometia un delicte flagrant. La jutgessa va deixar sense efecte l'ordre de detenció i el cas va passar al TSJC, que la va absoldre perquè considerava que no hi havia indicis que hagués comès un delicte de desordres públics o desobediència. Estrada també va ser investigada per la vaga del 3-O a Tarragona.

LA BATLLESA DE BERGA, INHABILITADA

La batllessa de Berga, Montserrat Venturós, va ser condemnada a mig any d'inhabilitació i a una multa de sis euros diaris durant tres mesos per no haver retirat l'estelada del balcó de l'ajuntament durant les eleccions del 2015. Malgrat que la primera denúncia al jutjat de Berga es va arxivar, el fiscal va recórrer contra la decisió i l'Audiència la va condemnar.

LA VAGA GENERAL DEL FEBRER DEL 2019

El jove mataroní Pol Serena va afrontar un judici en què li demanaven vuit anys de presó per uns suposats incidents a les mobilitzacions de la vaga general del 21 de febrer de 2019, convocada per Intersindical CSC amb el motiu de fons del judici contra el procés. Serena va participar-hi i el van acusar d'atemptat a l'autoritat i desordres públics. Finalment va ser condemnat a un any de presó i a una multa de dos-cents euros.

JORDI PESSARRODONA, CONDEMNAT A INHABILITACIÓ

L'ex-regidor d'ERC de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona va ser condemnat a un any i dos mesos d'inhabilitació per desobediència per haver participat a l'1-O. El jutjat penal número 2 de Manresa també li va imposar una multa de 2.100 euros i el pagament dels costs processals. Pesarrodona va declarar que no havia contribuït a organitzar el referèndum i va denunciar que havia estat víctima d'una persecució judicial per haver-se posat un nas de pallasso al costat d'un guàrdia civil durant l'escorcoll al Departament de Governació el 20-S. A més, l'Audiència de Barcelona va arxivar definitivament una causa contra ell pels delictes d'odi i resistència greu a l'autoritat durant l'1-O.

JOSÉ TELLEZ, UNA ABSOLUCIÓ CONFIRMADA PEL SUPREM ESPANYOL

El Tribunal Suprem espanyol va confirmar l'absolució de José Téllez, ex-tinent batlle de Badalona, d'un delicte de desobediència per haver fet retornar uns cartells de propaganda electoral de l'1-O que la Guàrdia Urbana havia requisat a militants d'Òmnium Cultural uns dies abans del referèndum, cosa que havia originat una protesta en què també hi va ser el president de l'entitat, Jordi Cuixart. Primer, Téllez va ser condemnat per desobediència a una multa de 4.380 euros. L'Audiència de Barcelona el va absoldre però la fiscalia va recórrer contra la decisió, que el Suprem va acabar confirmant.

PAU JUVILLÀ, EN ESPERA DE JUDICI AL TSJC

Pau Juvillà, secretari tercer de la mesa del Parlament de Catalunya i diputat de la CUP, serà jutjat pel TSJC per desobediència. Com que és aforat, el jutjat d'instrucció número 3 de Lleida va remetre la causa a aquest tribunal, que es va declarar competent a mitjan juliol. La fiscalia li demana vuit mesos d'inhabilitació i quatre de multa per no haver retirat uns llaços grocs de les dependències de la CUP a la Paeria durant les municipals del 2019.

ELS MOSSOS ACOMPANYANTS DE PUIGDEMONT EN LA DETENCIÓ D'ALEMANYA, ABSOLTS

Tots quatre acompanyants de Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya han estat investigats judicialment i, fins ara, absolts. L'estiu passat, l'Audiència espanyola va confirmar l'arxivament de la causa per encobriment contra Josep Lluís Alay, que després va esdevenir director de l'oficina de l'ex-president, i Jami Matamala, amic de Puigdemont i senador. En canvi, va continuar la causa contra els dos mossos que van anar a cercar Puigdemont des de Bèlgica, Carlos de Pedro i Xavier Goicoechea, que van ser absolts el 23 de juliol proppassat. La fiscalia encara pot recórrer contra la sentència de l'Audiència espanyola al Suprem. Al començament, la fiscalia demanava una condemna de tres anys de presó –que després va rebaixar a un any i mig– per un delicte d'encobriment fonamentat en el fet que tots dos agents ajudaven Puigdemont essent conscients que era investigat a l'estat espanyol i que hi havia una ordre europea de detenció contra seu. 

BUCH I ESCOLÀ, AMB PETICIONS DE SIS I QUATRE ANYS I MIG DE PRESÓ

El TSJC investiga el sergent dels Mossos d'Esquadra Lluís Escolà per delictes de prevaricació i malversació de fons públics per haver fet d'escorta a Puigdemont quan va ser nomenat assessor de sistemes de seguretat del Departament d'Interior, que aleshores dirigia Miquel Buch, també encausat. La fiscalia ha demanat sis anys de presó per a Buch i quatre anys i mig de presó per a Escolà, a més de deu anys d'inhabilitació i una fiança de 70.283 euros. El TSJC també va confirmar l'arxivament d'una causa anterior contra Buch per la implicació en l'1-O com a batlle de Premià de Mar. També es va arxivar una querella contra seu com a president de l'Associació Catalana de Municipis i contra Neus Lloveras com a presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència.

INVESTIGATS PELS TALLS DEL TSUNAMI DEMOCRÀTIC DEL NOVEMBRE DEL 2019

Hi ha més de 300 represaliats pels talls del Tsunami Democràtic del novembre del 2019. Quan el jutjat d'instrucció número 4 de Figueres va aixecar el secret de sumari de les investigacions sobre el tall del Pertús i la Jonquera, es va fer pública una macrocausa amb 197 encausats per delictes de desordres públics i danys. La xifra ha pujat als 200 investigats, segons que va denunciar Alerta Solidària. El tall de la Jonquera, convocat pel Tsunami Democràtic, va començar a l'altura del Pertús, però va anar cap al sud per la intervenció de la policia francesa. La segona nit, va derivar en un altre tall de la AP-7, a l'altura de Salt. La causa també es va investigar al de Girona, en què hi havia 52 investigats. N'hi havia 42 més als jutjats d'Amposta i 25 als de Tortosa. Els casos dels jutjats d'Amposta, Tortosa i Girona van acabar arxivats, tot i que continua el procediment contra quatre dels encausats pel tall de la AP-7 a l'altura de Salt, després de l'arxivament del cas de 48 investigats dels 52 del jutjat d'instrucció número 3 de Girona. Una de les encausades és l'actriu i pallassa Pepa Plana, que ha intervingut en alguns actes com a representant del col·lectiu. Alícia Monterroso, també encausada, en una entrevista a VilaWeb defensava de pressionar els polítics i les institucions per a avançar en el procés d'independència.

PROTESTES POST-SENTÈNCIA: MÉS DE 200 DETINGUTS I 28 EMPRESONATS

Les protestes arran de la sentència pel judici de l'1-O van acabar amb 205 detinguts. La majoria van ser alliberats, 104 van passar a disposició judicial i es va decretar presó provisional, comunicada i sense fiança, per a 28. Entre els empresonats hi havia en David i l'Álvaro, veïns de Parets del Vallès, que van ser 17 dies a la presó i que encara resten pendents de judici. Segons Alerta Solidària, la Generalitat demana 3 mesos i 6 de presó i la fiscalia 9 anys i mig per delictes de desordres públics, atemptat agreujat i danys agreujats. La nit del 18 d'octubre de 2019 els van detenir quatre agents de la BRIMO, també encausats per delictes de lesions contra tots dos manifestants. Els acusen d'haver-se resistit violentament a la detenció tot i que no hi ha cap agent lesionat.

Ibrahim Afkir i Charaf Fadlaoui van ser empresonats durant nou mesos acusats de desordres públics i atemptat contra l'autoritat i lesions. Finalment, els van absoldre tot i que la fiscalia en demanava nou anys de presó i la Generalitat, tres. Mohammed, Ayoub i Ashraf van ser deportats al Marroc, el seu país d'origen, després d'haver passat pel CIE de la Zona Franca de Barcelona. A tots tres els van detenir a Lleida amb quatre joves magrebins més el 18 d'octubre, malgrat que negaven haver participat en les protestes. Hi ha més processos judicials en marxa. La fiscalia va demanar entre 4 anys i mig de presó i 6 anys i mig per a cinc detinguts el 17 d'octubre de 2019 a Tarragona, la tercera nit de protestes contra la sentència. Dos dels processats, Laura Solé i Joan Tortosa, que van passar 36 dies en presó provisional, van ser acusats de dirigir un grup que feia barricades.

PROTESTES D'URQUINAONA: EN GUILLEM

En Guillem, el noi de la dessuadora carabassa detingut a la Via Laietana de Barcelona durant les protestes postsentència, va ser absolt de tots els càrrecs pel jutjat de menors número 5 de Barcelona. També van absoldre quatre joves més després d'un procediment d'un any i mig. En Guillem també va presentar una querella contra la policia espanyola per maltractaments, que no va ser admesa a tràmit, tot i que el TC va admetre un recurs d'empara contra l'arxiu.

ELS TALLS DE LA MERIDIANA I EL CAS D'EN MARCEL

L'Audiència de Barcelona va ratificar el juny la condemna d'en Marcel, un dels primers detinguts pels talls de la Meridiana de Barcelona. Li van imposar una pena d'un any i mig de presó per atemptat contra l'autoritat i una multa de 360 euros per delicte lleu de lesions, a més d'una indemnització de 1.350 euros. En Marcel va ser detingut el 19 d'octubre de 2019 en una de les primeres mobilitzacions a l'avinguda.

El col·lectiu Meridiana Resisteix ha estat un dels més perseverants en les protestes. D'ençà de la sentència contra els presos polítics, el 14 d'octubre del 2019, han tallat el trànsit de l'avinguda gairebé ininterrompudament, llevat de les aturades per la pandèmia. L'acció diària consisteix a travessar lentament el semàfor de la cruïlla amb Fabra i Puig. De vegades han estat l'objectiu de mobilitzacions d'espanyolistes i d'extrema dreta. També hi ha hagut incidents per la impaciència d'alguns conductors, que han envestit manifestants, i agressions contra alguns independentistes. El juny de l'any passat, van detenir a la Meridiana un menor d'edat i un periodista durant el desallotjament del tall.

LES CONDEMNES DE DANI GALLARDO I ELSA VIKI I EL JUDICI ALS SIS DE MADRID

Algunes mostres de solidaritat amb l'1-O i els presos polítics també van rebre l'impacte de la repressió a Madrid. El dia del referèndum van detenir sis persones que participaven en una concentració en defensa del dret a decidir. El judici als coneguts com els Sis de Madrid es va suspendre tres vegades i finalment es va fer el primer de juliol, més de tres anys i mig després. La fiscalia va demanar dos anys de presó i, l'acusació particular, tres anys i mig pels delictes de desordres públics i lesions, amb els agreujants d'odi ideològic, intimidació i traïdoria. També els volien fer pagar una fiança solidària de 13.000 euros i una multa de 4.500 euros per cap.

Però el cas més conegut de represaliats a Madrid és el de Dani Gallardo. L'Audiència de Madrid el va condemnar a quatre anys i mig de presó per atemptat a l'autoritat, desordres públics i lesions lleus després d'haver participat el 16 d'octubre del 2019 en les protestes contra la sentència dels dirigents del procés i en solidaritat amb Catalunya. La condemna de Gallardo també inclou el pagament de 600 euros de multa per lesions lleus i una indemnització de 2.100 per a l'agent que en el judici es va considerar demostrat que havia estat agredit amb un pal mentre detenien la companya de Gallardo, Elsa Vilki, que també va ser condemnada a un any de presó per desordres públics. Gallardo va estar en presó provisional durant tretze mesos i va ser alliberat després del judici. El seu cas està pendent de revisió al Tribunal Suprem espanyol.

MANIFESTACIÓ ANTIFEIXISTA CONTRA JUSAPOL. EL CAS DE MARCEL VIVET

L'activista independentista Marcel Vivet va ser condemnat a cinc anys de presó per les protestes contra una manifestació de Jusapol del 29 de setembre de 2018. En concret, pels delictes de desordres públics i atemptat contra l'autoritat. Per aquests fets mateixos també jutjaran l'Adrià, un veí del barri del Clot de Barcelona. La fiscalia li demana 8 anys de presó per delictes públics i atemptat contra l'autoritat. Segons que va explicar Alerta Solidària, a l'escrit d'acusació hi diu que va colpejar al canell un agent de la BRIMO dels Mossos d'Esquadra amb el pal d'una bandera. En tots dos casos, les acusacions es basen en les declaracions dels agents i han posat en el punt de mira polític l'actuació com a acusació particular dels advocats del Departament d'Interior de la Generalitat.

CAUSES CONTRA ELS BATLLES PER L'1-O

La fiscalia va anunciar que s'obririen causes contra 712 batlles per l'1-O però solament se n'han investigat 71. El març del 2019, se n'havien arxivat 62. L'únic condemnat per desobediència ha estat l'ex-batlle d'Agramunt, Bernat Solé, que després va ser conseller d'Afers Exteriors del govern. Encara hi ha més d'una desena de casos pendents de resolució, segons fonts de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). L'ex-batllessa de Roses, Montserrat Mindan, va ser la primera a anar a judici i el juny passat va tornar a ser absolta de desobediència després d'haver-se anul·lat la primera sentència absolutòria a petició de la fiscalia. A més, l'Audiència de Tarragona va arxivar la causa per delicte d'odi contra el batlle de Reus i quatre portaveus municipals d'aleshores per haver signat un manifest després de l'1-O en contra de la violència policíaca que demanava la retirada dels agents espanyols desplaçats a Catalunya.

Comptant-hi les investigacions de batlles pel referèndum de l'1-O, l'AMI ha acumulat 599 causes obertes d'ençà del 2013. La xifra inclou 132 ajuntaments denunciats per no penjar la bandera espanyola, 111 per aprovar una moció de sobirania fiscal, 46 per declarar territori català sobirà i lliure i 127 per pagar la quota a l'AMI. Hi ha hagut 9 denúncies més a batlles per més causes relacionades amb el procés i 50 ajuntaments denunciats per haver aprovat la moció contra el rei.

ARXIVADA LA CAUSA CONTRA L'ACM PER SUPOSATS DESVIAMENTS DE FONS

L'Audiència de Barcelona va arxivar el juliol la causa oberta d'ençà del 2019 contra l'Associació Catalana de Municipis. En una interlocutòria especialment dura, el tribunal va criticar el magistrat instructor, Jaime Conejo, i la fiscalia per haver vulnerat drets fonamentals dels nou investigats i va considerar nuls els escorcolls de la policia espanyola a la seu de l'entitat. La fiscalia els acusava de malversació per una suposada desviació de fons per al procés independentista. Després de l'escorcoll, l'ex-president de l'ACM, que aleshores era conseller d'Interior, Miquel Buch, ja s'havia mostrat convençut que la investigació acabaria en no res.

SUPOSATS DELICTES D'ODI I SANCIONS ADMINISTRATIVES

Les acusacions a independentistes per suposats delictes d'odi han proliferat aquests darrers anys. Un dels darrers casos a fer-se públic ha estat el de Mariona Reig, mestra jubilada de Palafrugell investigada per haver incitat l'odi contra un guàrdia civil, per injúries i amenaces.

Les sancions administratives també han estat una constant. Òmnium ha comptat més de 858 procediments administratius contra el dret de reunió. VilaWeb es va fer ressò del cas de la pedagoga i educadora especialitzada Rosa Vidiella, multada per desobediència arran d'una manifestació el 2019.

CARLES RUIZ, XARLY, ENCAUSAT PER UNA PROTESTA CONTRA EL JUTGE LLARENA

Carles Ruiz, conegut per Xarly, és un dels gairebé tres mil represaliats per l’estat espanyol arran del procés cap a la independència. És un veí de Palafrugell, electricista, treballador de l’enllumenat públic d’aquesta vila del Baix Empordà i també dissenyador gràfic. El 28 de juliol de 2018 va participar en una protesta contra el jutge Pablo Llarena a Mont-ras. “Adeu, maco. Benvingut a l’Empordà!“, van ser les paraules iròniques que Xarly va dirigir al jutge, mentre picava amb el palmell de la mà el vidre del vehicle en què viatjava. Només per això li atribueixen un delicte d’odi i un altre d’atemptat contra l’autoritat.

DAVID CARMONA I IVAN ALTIMIRA

David Carmona i Ivan Altimira, veïns de Sant Andreu i membres de la CUP, van ser jutjats arran d’un acte a favor del ‘sí’ al referèndum de l’1-O que es va celebrar el 16 de setembre de 2017 a la Sagrera.

Carmona va convertir-se en el primer detingut amb relació a l’1 d’octubre i se li demanaven dos anys de presó i prohibició de sufragi passiu per un delicte d’atemptat contra l’autoritat. A Altimira, conseller del districte de Sant Andreu, se li demanaven un any d’empresonament, prohibició de sufragi passiu per un delicte de resistència i 6.000 euros en concepte de responsabilitat civil. Tots dos han estat condemnats.

Si sabeu de casos que no estan recollits en aquest dossier ens ho podeu advertir enviant un correu a director@vilaweb.cat