La detenció a l'aeroport de l'Alguer del president Puigdemont, i el seu posterior alliberament, han posat en el mapa dels informatius la ciutat de parla catalana i la mateixa illa de Sardenya.

Us oferim, per això, un especial multimèdia sobre aquesta nació mediterrània i les seves peculiaritats.

Sardenya és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega. Pertany actualment a l'estat italià, del qual és una regió autònoma. Té una superfície de 24.090 km² i una població de 1.671.001 habitants. Càller, al sud de l'illa n'és la capital. A Sardenya es parlen quatre llengües, el sard, el cors, el català i el lígur, a banda de l'italià imposat.

L'Alguer (en sard: S'Alighèra) és una ciutat de llengua catalana situada a Sardenya, al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra. Hi viuen 43.831 habitants, que són coneguts a la resta de l'illa com "els catalans".

La posició majoritària entre els algueresos és de considerar-se una minoria cultural catalana dins Sardenya però reconeixent aquesta com el seu marc nacional.

De les quatre llengües que s’hi han parlat tradicionalment a Sardenya, el sard, evidentment, és la més important. No solament perquè és la més parlada i més estesa sinó també perquè és la que defineix la identitat pròpia de l’illa. Les altres tres llengües, el català, el cors i el lígur són testimonis del paper de Sardenya com a cruïlla de camins, un paper que n’ha marcat la història a través dels segles. Així hi van arribar el català i el lígur i així es va expandir el cors al sud de l’estret de Bonifacio.

De totes les llengües romàniques, el sard és considerada la més conservadora, la que encara avui s’assembla més al llatí, i la més influenciada pel català, a causa de l’ocupació catalano-aragonesa de l’illa. Les enquestes sociolingüístiques afirmen que un 80% de la població l’entén i que prop del 60% la pot parlar i l’empra com a idioma habitual. De fet, en els espais propis de les altres llengües també hi ha penetrat fortament, com l’italià.

El sard ha hagut de resistir, sobretot després de la segona guerra mundial, un atac constant que passava per vincular-lo a un estatus social inferior i presentar l’italià com a una garantia de promoció econòmica i social. Però als anys setanta va començar una reacció política i cultural a favor d’aquesta llengua que, si bé no n’ha capgirat la situació, sembla haver aturat els pitjors efectes del menyspreu intel·lectual, com la negació, fins i tot, de la categoria de llengua.

Malgrat això, la seva presència està molt lluny de ser normal a l’escola o als mitjans de comunicació, tendència que la llei votada la setmana passada intenta revertir, proposant-ne la introducció curricular a l’escola, juntament amb les tres altres llengües de l’illa. Recentment el govern insular també ha fet un conveni per tal que sigui present en diversos informatius radiofònics de les emissores públiques i ha finançat programes en aquesta llengua a les emissores locals i privades.

El català de l’Alguer, o alguerès, és la llengua parlada en aquesta ciutat de la costa, repoblada per gent del Penedès i del Tarragonès el 1354, en foragitar els genovesos que l’ocupaven.

El reconeixement en les darreres dècades entre l’Alguer i els Països Catalans ha donat impuls a la llengua i a la consciència de ser part d’un mateix àmbit cultural. Així, les institucions alguereses i, de fet, les sardes han estat molt solidàries amb el procés d’independència de Catalunya i han denunciat molt activament la repressió i la implantació del 155 a Catalunya.

La llengua catalana a l’Alguer ha estat reconeguda per unes quantes normatives tant sardes com municipals i ha rebut molt suport i ajut de la resta dels Països Catalans.

Pràcticament tot el nord de Sardenya parla cors, la varietat toscana de l’illa del nord. Però el debat sobre com de cors és el de Sardenya i si ho és o no és una constant que no para de causar discussions i debats. El gal·lurès i el sasserès són els dos dialectes corsos que molts autors consideren de transició cap al sard i que en alguns casos són considerats fins i tot dues llengües diferents.  De fet, s’ha arribat a parlar de l’existència d’una transició entre el toscà, el sard i el cors que tindria com a pont els dialectes del sud de Còrsega i del nord de Sardenya.

El fet que Còrsega formi part ara de l’estat francès i Sardenya de l’estat italià dificulta les polítiques de suport a aquesta llengua, molt especialment a les variants parlades a Sardenya, amb molt poca presència oficial i tan fortament dialectalitzades que en alguns casos són gairebé incomprensibles entre poblacions separades per molt poca distància.

De totes les llengües parlades a Sardenya, la més peculiar és la llengua lígur, parlada al sud en dues petites illes pròximes a la costa, la de San Pé i la meitat nord de l’illa de Sant’Antiòccu. El tabarquí era parlat antigament també a l’illa Plana d’Alacant o Nova Tabarca. Ambdues foren poblades per genovesos provinents de Tabarka, a l’actual Tunísia.

El lígur es parla entre el territori propi de l’occità i del toscà italià, i el genovès n’és el dialecte més conegut. L’estat italià considera que només és un dialecte més, fet que l’ha condemnada a un declivi constant.  A banda la zona compresa entre Mònegue i La Spezia, també es parla a Còrsega, a Calvi i Bonifaccio, i a Sardenya, únic lloc on té un reconeixement oficial.

Entrevistem primer Esteve Campus, president d'Òmnium Cultural de l'Alguer i una personalitat coneguda des de fa molts anys per la seva defensa de la cultura algueresa.

Amb Campus parlem de la realitat del català a l'Alguer i també dels sentiments dels algueresos pel que fa a la catalanitat i a la seva pertinença a Sardenya.

La segona entrevista és amb Adrià Martín. Ell és professor de traducció a la Universitat de Califòrnia a Long Beach i ha estat relacionat des de fa anys amb els esforços de normalització i modernització de les llengües de Sardenya i del sard en particular. Li hem demanat que ens expliqui com és aquesta illa on es parlen cinc llengües.

Aquí teniu un mapa molt complet de l'illa amb les llengües que s'hi parlen.

Si el voleu veure amb més detall, punxeu ací.

Us recomanem alguns recursos que us poden ajudar a conèixer millor Sardenya i l'Alguer. Per exemple aquest vídeo de Roger Cassany sobre el català a l'Alguer, produït per la Plataforma per la Llengua.

També us recomanem aquest programa de Cosins Germans, de TV3, on Ferran Torrent visita la ciutat.

Franca Masu és una cantant algueresa amb projecció internacional. Aquest és el vídeo del seu darrer treball, Almablava.