Joan Fuster

Un aforisme (del grec αφοριζειν, definir) és una oració breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la. Una frase que fa pensar. D'alguna manera, el precedent d'això que avui són les piulades.

És una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica. L'aforisme pot aparèixer dins una composició major o com a recull de frases i sentències cèlebres. Tot i presentar-se com una veritat absoluta, parteix de la subjectivitat de l'autor.

Els primers aforismes són d'Hipòcrates i s'han conreat durant tota la història de la literatura. Són especialment abundants durant el període hel·lenístic, al Renaixement i a la Il·lustració. I tot i que els aforismes filosòfics versen principalment sobre temes morals, també són emprats per altres menes de pensaments com els recollits al Tractatus Logicophilosophicus i les Investigacions filosòfiques de Ludwig Wittgenstein.

Fuster va ser un dels grans mestres d'aquest gènere, sens dubte el més important de la literatura catalana, i ens en va deixar autèntiques obres mestres, contingudes en diversos llibres i que tenen tota l'actualitat encara avui. Aquests aforismes es transmeten oralment o es fan circular per tota mena de mitjans, com és el cas d'aquesta cançó d'Andreu Valor, que conté alguns dels més coneguts.

Els aforismes es poden llegir en diversos llibres de l'autor. El primer volum de l'Obra Completa (Edicions 62 / Publicacions de la Universitat de València) en presenta la compilació més completa. També es poden trobar al volum Aforismes (Edicions Bromera) o en les diverses edicions de Judicis finals (Raixa l'edició original, Publicacions de la Universitat de València).