La AP-7: el carrer Major que fa por a Espanya

L'any 1971, encara en ple franquisme, es va constituir l'empresa Aumar (Autopistas del Mediterráneo Concesión del Estado), que, un any després, va rebre l'encàrrec de construir el tram Tarragona-València. El 1974, es va posar en funcionament el primer tram d'això que avui és la AP-7. Els trams es van anar construint fins a tenir el traçat complet el 1985. 

Aumar va passar a ser controlada per Acesa, que va fer un negoci exagerat a còpia de carregar els usuaris amb peatges abusius, permesos per les administracions, que s'han acabat el 2021.

Però, més enllà del relat de l'espoli als ciutadans, la AP-7 té una altra història que és la de com Espanya descobreix, acabat el franquisme, que els Països Catalans seran un problema, amb l'autopista convertida, de fet, en carrer Major dels Països Catalans. La comunicació fluida, sobretot, entre Catalunya Nord i Sud i el País Valencià, la ruta lògica, es va penalitzar anys després, quan es va proposar de crear el TGV.

Solament cal tornar a mirar el mapa, però ara amb les línies del TGV en compte de les de l'autopista, per a entendre fins a quin punt el 2008 la política havia substituït la raó. Una política encaminada a impedir fos com fos la consolidació i fins i tot els intercanvis entre els Països Catalans. 

Amb el desplegament del TGV, Espanya rectifica i prova de dificultar les comunicacions entre els Països Catalans.

Quan la AP-7 es va començar a construir els anys setanta, a Madrid ningú no es pensava que els Països Catalans serien un territori en conflicte amb Espanya. Per això, l'autopista es va fer seguint criteris de raó. El corredor mediterrani és una realitat humana i econòmica d'una importància enorme i el gran camí d'entrada del turisme estranger. 

Però, al tombant de segle, de Madrid es va imposar l'anomenada Espanya Radial, especialment per al desplegament del TGV, també com una manera d'impedir els contactes directes entre els Països Catalans. 

Amb l'AVE es vol aconseguir el contrari d'això que fa la AP-7: separar-nos, allunyar-nos i crear deserts interns que dificultin la cohesió del país.

D'aquesta manera, es prova de trossejar el territori en tres blocs separats entre si i que tots tres s'encarin directament a Madrid i en depenguin. Així, originen autèntics deserts de comunicació sobre el mapa. Uns deserts que, ara per ara, tan sols pot superar la AP-7, una autopista convertida en el nostre carrer major.

Recordeu que VilaWeb pot oferir totes aquestes informacions en accés obert a tothom gràcies al fet que més de 21.000 lectors s'han fet subscriptors de manera voluntària.

Si voleu ajudar-nos a fer un diari cada dia millor i a arribar a més gent, podeu fer-vos subscriptors o fer una donació una sola vegada, sense cap més compromís.