L'ATLES DELS POBLES ORIGINALS D'AMÈRICA



Cinc cents anys després, de nord a sud, els moviments indigenistes d'Amèrica estan adquirint un nou protagonisme polític.

L'ATLES DELS POBLES ORIGINALS D'AMÈRICA








Xile

El 4 de juliol, la líder maputxe Elisa Loncón va ser escollida presidenta de la Convenció Constituent de Xile, que ha de redactar la nova constitució.

El Canadà

I dos dies després, la líder inuk Mary Simon va ser nomenada Governadora General del Canadà, l'equivalent a cap d'estat i representant de la reina.

De l'extrem Àrtic a l'Araucària, Amèrica viu de fa temps un fenomen inesperat: l'accés a la política –i de vegades al poder i tot– dels moviments indígenes, considerats durant segles en via d'extinció. 

Aquests moviments tenen una potència diversa, segons d'on parlem, que respon a una demografia també molt diversa. Hi ha grans espais on gairebé no resten indígenes, membres de les nacions que ja hi vivien quan els europeus van emprendre la conquesta del continent. Però en alguns indrets encara avui són majoritaris o, si més no, hi tenen un pes consistent. Fins al punt que volen redefinir els estats creats pels europeus i els independentistes criolls –com ha passat a Bolívia i pot passar ara a Xile. O fins i tot proposar l'emergència de nous estats, especialment els inuits de Grenlàndia i Nunavut.

Però avui la influència de l'indigenisme també és més forta per dos motius: l'esmena ideològica a la totalitat que encarna i el creixement d'una consciència crítica dels descendents dels europeus, que assumeixen el racisme històric que han practicat i pretenen reparar-lo per a construir una societat respectuosa amb els pobles originals, una societat que se'n senti orgullosa i tot. Això s'observa també en més parts del món, com ara, d'una manera molt evident, en els maoris de Nova Zelanda. 

La influència ideològica ha saltat la barrera ètnica, amb l'aparició de moviments com el zapatisme i la revolució equatoriana, en què els líders, sense ser indígenes, prenen els valors i les maneres de fer i de pensar dels Pobles Originals. I això ha arribat àdhuc a l'ús de les llengües. Bolívia, avançada en aquest camí, ha fet oficials trenta-set llengües indígenes, entre les quals l'aimara, el quítxua i el guaraní, idiomes que es parlen en diversos estats americans –en el cas del quítxua, en set de diferents. En aquesta recuperació també de les cultures i les llengües dels Pobles Originals va tenir una gran força simbòlica que el primer discurs de la presidenta de la Convenció Constituent que ha de definir el futur de Xile comencés en mapudungun i no en castellà.

Amb tot, aquest renaixement polític de l'indigenisme no pot evitar, ara com ara, les profundes ferides que cinc-cents anys de colonització han deixat en les societats americanes. També depèn de cada estat, però en general es pot afirmar que els Pobles Originals viuen en situacions econòmiques i socials extremes. O bé aïllats en àmbits rurals o be extremament marginats a les ciutats.

Cinc-cents anys de racisme no s'esborren així com així i caldrà veure ara si els fenòmens vius en estats com ara Xile o el Canadà s'escampen. Al Canadà, per primera vegada, una dona inuit, Mary Simon, ha estat elegida governadora general, és a dir, representant de la reina, el càrrec més alt del país en termes d'honor, tot i que no el principal en termes de capacitat. Aquests canvis, els que representen Elisa Loncón i Mary Simon, són vists amb il·lusió en alguns altres estats americans, com un símbol que alguna cosa canvia després de tants segles. 

Passi què passi, és ben cert que aquells qui preveien la marginació total dels pobles indígenes –o la desaparició i tot– s'equivocaven. Hi ha pobles, això és cert, especialment els més petits i esparsos, com ara els de l'Amazònia, en un greu destret, encara més per les conseqüències de la pandèmia. Però, de cap a cap d'Amèrica –aquest continent que els indigenistes reclamen que sigui anomenat Abya Yala, el nom que el poble kuna dóna a la terra–, les llengües, les cultures, les banderes, les maneres d'organitzar-se i la cosmovisió existent abans de l'arribada de Colom sembla que no solament resisteixen, sinó que comencen a obrir-se pas. 

Aquest és el mapa de les grans cultures americanes prèvies a la colonització. Arreu del continent es distingien tres grans àrees culturals. Les zones pintades en verd s’organitzaven al voltant de l'agricultura, i les zones en groc ho feien al voltant de la caça i la recol·lecció. En color obscur hi ha les zones de muntanya amb cultures singulars.

L'arribada dels colonitzadors europeus i els posterior processos d'independència, sovint dirigits per criolls, van dibuixar el mapa d'Amèrica que coneixem avui, però que no té cap relació amb els pobles originals. Ben sovint les fronteres actuals divideixen poblacions idèntiques a banda i banda.

En termes demogràfics les poblacions originals són minoritàries a la majoria dels estats actuals. Però hi ha àrees on el seu poder segueix essent molt important. És el cas dels inuit a l'Àrtic, que no es consideren indígenes com la resta, però tenen els mateixos problemes que tenen algunes zones de l'Amèrica central i dels Andes. 

Algunes de les persones que representen el renaixement de les nacions indígenes:

Múte Bourup Egede

Inuk. Primer ministre de Grenlàndia

President del partit Inuit Ataqatigiit, socialista i independentista. La majoria del parlament de Grenlàndia és independentista i treballa per proclamar el país com una república independent de Dinamarca.

Mary Simon

Inuk. Governadora General del Canadà

Mary Simon és una dona inuk, nascuda al nord del Quebec. Ha tingut una llarga trajectòria política i dins l'administració. Ha estat ambaixadora del seu país i ha dirigit la Conferència Circumpolar, que reuneix els pobles de l'Àrtic. És la primera governadora general –càrrec en el qual la reina delega les funcions de cap d'estat– indígena.

Leonard Peltier

Sioux. Pres polític.

Com a membre del Moviment Indi Americà, Leonard Peltier va ser un dels capdavanters de la insurrecció indígena a Pine Ridge. Acusat d'haver mort dos membres de l'FBI, Peltier va ser condemnat a cadena perpètua, malgrat haver negat els fets. Roman a presó des del 1976.

Moviment Zapatista

El moviment zapatista a Mèxic té una gran influència indígena. Nascut a l'estat de Chiapas, un dels de major percentatge de població índia, els zapatistes han assumit part del discurs indigenista com a contraposició al capitalisme. 

Rigoberta Menchú

Maia. Premi Nobel de la Pau 1992

La concessió el 1992 del Premi Nobel de la Pau a l'activista quitxé maia Rigoberta Menchú va ser un moment important per al renaixement dels pobles indígenes. Menchú havia lluitat contra la dictadura a Guatemala i la persecució sistemàtica dels camperols indígenes, fet que va obligar-la a exiliar-se a Mèxic. Dècades després continua essent una figura respectada a tot Amèrica i al món.

Rafael Correa

President de l'Equador 2007-2017

Rafael Correa no és indígena, però representa bé una generació política que ha entès la importància de l'indigenisme i ha sabut incorporar-lo a la pràctica política. De jove va treballar a les zones rurals del país i va aprendre quítxua, llengua que parla amb normalitat. Més tard va adaptar aspectes del pensament indigenista a la seva pràctica política.

Raoni Metuktire

Kaiapo. Líder ecologista

El cap Raoni és una figura internacional emblemàtica de la lluita per la conservació del bosc amazònic i de la cultura indígena. Fins a quinze anys no va tenir contacte amb ningú que no fos indígena. Raoni va esdevenir una figura d'impacte mundial a causa de la seva amistat amb el cantant Sting i la seva col·laboració amb esdeveniments arreu del món que denuncien la desforestació de la selva amazònica.

Evo Morales

Aimara. President de Bolívia. 2006-2019

Dirigent camperol i primer president indígena de Bolívia, país que va transformar en un estat plurinacional, que reconeix els drets de les nacions originàries. Morales ha representat la vinculació dels moviments indigenistes amb l'esquerra mundial i l'anticapitalisme i ha estat apartat del poder amb un cop d'estat.

Susy Delgado

Guaraní. Premi Nacional de Literatura.

El renaixement dels pobles indígenes d'Amèrica no s'expressa tan sols en un format polític. Les llengües originals també recuperen espais que semblaven inaccessibles fa poc. És el cas del guaraní, una de les llengües més normalitzades. És llengua oficial al Paraguai, a Bolívia, a la província argentina de Corrientes i al MERCOSUR. Susy Delgado, poetessa en llengua guaraní, ha estat Premi Nacional de Literatura al Paraguai.

Elisa Loncón

Maputxe. Presidenta de la Convenció Constituent de Xile

L'acadèmica i dirigent maputxe Elisa Loncón ha estat escollida presidenta de la Convenció Constituent de Xile, responsable de fer la nova constitució del país. El seu nomenament ha estat saludat com un canvi radical respecte del passat de Xile, on els indígenes han estat molt discriminats. 

Recordeu que VilaWeb pot oferir totes aquestes informacions en accés obert a tothom gràcies al fet que més de 21.000 lectors s'han fet subscriptors de manera voluntària.

Si voleu ajudar-nos a fer un diari cada dia millor i a arribar a més gent, podeu fer-vos subscriptors o fer una donació una sola vegada, sense cap més compromís.