El 30 de gener de 1972 soldats britànics van disparar contra una marxa per als drets civils al barri de Bogside, Derry, al Nord d'Irlanda. Van matar tretze persones en un dia que es va batejar com a Bloody Sunday (diumenge de sang). Uns quants es van morir per haver estat disparats per l'esquena mentre fugien o ajudaven ferits.

Els soldats que van cometre la massacre pertanyien al primer batalló del Regiment de Paracaigudistes i van disparar més de cent trets contra els manifestants. En total hi va haver trenta-un ferits, un dels quals es va morir cinc mesos després, cosa que va elevar la xifra total de morts a catorze.

La manifestació havia estat convocada per l'Associació pels Drets Civils del Nord d'Irlanda i transcorria de manera pacífica fins que un grup aïllat de persones començaren a llançar pedres contra una barricada de soldats. Protestaven per una llei que permetia al govern britànic d'empresonar sospitosos de pertànyer a l'IRA (Exèrcit Republicà Irlandès) sense haver-los jutjat.

Després de la massacre, el govern britànic va crear una comissió d'investigació encapçalada per Lord Widgery, que va exculpar els militars tot dient que havien respost a un atac en contra seu.

Però, vint-i-sis anys més tard, després de moltes campanyes de protesta a Irlanda i arreu del món, el govern britànic va acceptar una segona comissió d'investigació que va treballar durant dotze anys.

Finalment, els britànics van reconèixer que la matança va ser "injustificada i injustificable". Aleshores ja era l'any 2010 i el primer ministre, David Cameron, va demanar perdó a les víctimes en un discurs al parlament britànic.

"Alguns membres de les nostres forces armades van actuar malament. El govern és, en darrera instància, el responsable de la conducta de les forces armades i, per tant, en nom del govern i del país dic que sentim enormement allò que va passar."
David Cameron.

Tanmateix, malgrat les conclusions de la investigació i el pronunciament del primer ministre, cap dels divuit militars que van ser acusats personalment dels assassinats ha estat portat a judici.

Un sol soldat, conegut com a "soldat F" va ser acusat formalment de l'assassinat de dues persones per trets a l'esquena el març del 2019, però el juliol del 2021 els tribunals van descartar de perseguir-lo amb l'argument que havia passat massa temps. Després es va saber que es diu Dave Cleary.

Cinquanta anys després del Bloody Sunday, les famílies dels morts i el moviment republicà irlandès encara continuen exigint justícia.