BORGEN POSA GRENLÀNDIA AL MAPA

Després de l'ocupació de Dinamarca durant la Segona Guerra Mundial, Grenlàndia va ser envaïda temporalment pels Estats Units, que van desenvolupar-hi un interès geopolític. El 1946, els Estats Units van oferir comprar l'illa a Dinamarca per un valor de 100 milions de dòlars, però Dinamarca s'hi va negar.

En canvi, l'any 1950 Dinamarca va acordar que els Estats Units restablissin la base aèria de Thule, que va ser expandida entre el 1951 i el 1953 com a part d'una estratègia unificada de defensa de l'OTAN. La població local de tres pobles pròxims es va traslladar a més de 100 quilòmetres.

Amb la constitució danesa del 1953, l'estatus colonial de Grenlàndia es va acabar quan l'illa va ser incorporada al regne danès en forma de comtat. Aleshores, la ciutadania danesa va ser estesa als grenlandesos.

Tanmateix, les polítiques daneses cap a Grenlàndia van consistir en una estratègia d'assimilació cultural. Durant aquest període, el govern danès va promoure l'ús exclusiu de la llengua danesa en afers oficials i va exigir als grenlandesos d'anar a Dinamarca per a l'educació post-secundària. Molts nens de Grenlàndia van créixer en internats del sud de Dinamarca i van perdre els vincles culturals amb l'illa. Tot i que les polítiques "van tenir èxit" en el sentit que els grenlandesos van deixar de ser principalment caçadors de subsistència a ser assalariats urbanitzats, l'elit de Grenlàndia va començar a reafirmar la seva identitat cultural i s'hi va desenvolupar un moviment a favor de la independència, que va arribar a l'apogeu en la dècada del 1970.

A conseqüència de les complicacions polítiques en relació amb l'entrada danesa a la Comunitat Europea l'any 1972, Dinamarca va començar a cercar un estatut diferenciat per a Grenlàndia, que es va traduir en la llei d'autonomia del 1979. Aquesta llei va donar a l'illa una autonomia limitada, amb un parlament propi, i va aconseguir el control d'algunes polítiques internes, mentre que el Parlament de Dinamarca va mantenir el control total de les polítiques externes, la seguretat i els recursos naturals. La llei va entrar en vigor el primer de maig de 1979.

El 1985, Grenlàndia va abandonar la Comunitat Econòmica Europea (CEE) quan va assolir l'autogestió, atès que no estava d'acord amb les normes comercials de la CEE respecte de la pesca i una prohibició de sobre els productes de la pell de pinnípedes.

Els ciutadans de Grenlàndia van votar a favor en un referèndum sobre una autonomia més gran el 25 de novembre de 2008, i el 21 de juny de 2009, Grenlàndia va assumir la responsabilitat de l'autogovern dels assumptes judicials, la policia i els recursos naturals. A més, els grenlandesos van ser reconeguts com a poble separat en virtut del dret internacional.

Dinamarca manté encara el control de les qüestions d'afers estrangers i de defensa, però la gran majoria dels afers públics depenen del parlament grenlandès. Dinamarca li continua concedint 3,2 bilions de corones daneses anuals, però a mesura que Grenlàndia obtingui els ingressos dels seus recursos naturals, la subvenció es reduirà gradualment.

Aquest alt nivell d'autogovern es considera un pas cap a la independència total de Dinamarca i, per això, per exemple, el grenlandès es va declarar com a única llengua oficial de Grenlàndia.

A conseqüència d'aquest nou estatut, Grenlàndia ha començat una política internacional pròpia que de vegades xoca amb la de Dinamarca, tal com reflecteix la sèrie.

Actualment, Grenlàndia ja forma part de manera directa o per mitjà de Dinamarca, però amb personalitat pròpia, del Consell Nòrdic, del Consell Àrtic i de la Comissió Internacional sobre les Balenes.