EL CANADÀ: L'HORROR RACISTA
EL CANADÀ: L'HORROR RACISTA
El descobriment de centenars de tombes anònimes de nens amerindis i inuit sacseja la societat canadenca i l'obliga a encarar-se amb el racisme contra les nacions originàries.
El Canadà i el Quebec viuen en estat de xoc després del descobriment les darreres setmanes de no pas menys de 1.200 tombes amb restes sense identificar de nens nadius americans i inuit, allò que al Canadà se'n diu "Primeres Nacions". Els cossos s'han trobat en establiments pensats per a assimilar a la força els joves amerindis, obligant-los a perdre la seva identitat.
El Canadà i el Quebec viuen en estat de xoc després del descobriment aquestes darreres setmanes de no pas menys de 1.200 tombes amb restes sense identificar de nens nadius americans i inuit, allò que al Canadà se'n diu "Primeres Nacions". Els cossos s'han trobat en establiments pensats per a assimilar a la força els joves amerindis, obligant-los a perdre la seva identitat.
A final de maig, la comunitat Tk'emlups te Secwepemc va anunciar el descobriment de les restes de 215 nens. Els cadàvers van ser trobats als terrenys d'un antic internat, gestionat entre el 1890 i el 1969 per l'Església catòlica en nom del govern canadenc, prop de Kamloops (Columbia Britànica). Amb 500 alumnes, l'internat de Kamloops era el més gran del Canadà. L'objectiu d'aquestes institucions era treure els nens aborígens de les seves comunitats i assimilar-los a la cultura dominant.
Parells de sabates buits, deixats en record dels nens morts que han aparegut en la fossa comuna de l'escola Kamloops (fotografia: Andre Pichette).
Parells de sabates buits, deixats en record dels nens morts que han aparegut en la fossa comuna de l'escola Kamloops (fotografia: Andre Pichette).
Posteriorment, el 24 de juny, la nació Cowessess va anunciar el descobriment de "751 tombes sense marcar" a l'emplaçament de l'antiga escola residencial Marieval, a Saskatchewan. El cap de la Federació de Nacions Aborígens Sobiranes de la província de Saskatchewan va denunciar el descobriment tot definint les escoles com "camps de concentració" i els assassinats com un "crim contra la humanitat".
I encara la setmana passada es va descobrir a Lower Kootenay un tercer grup de 182 tombes sense marcar prop d'una antiga escola residencial a Cranbrook, a la Colúmbia Britànica.
Uns camps d'internament, per a eliminar la identitat dels infants amerindis.
A la fi de segle XIX s'havien creat 139 internats d'aquesta mena a tot el Canadà i el Quebec. I fins a la dècada del 1990, fa tan sols trenta anys, uns 150.000 nens de famílies de les Primeres Nacions, inuit i mestissos, van ser reclutats a la força, separats de les famílies i obligats a adoptar noms europeus. Sotmesos a una educació religiosa estricta, els joves aborígens no podien parlar la seva llengua ni practicar les seves tradicions. Els internats van ser, a més, escenari de càstigs brutals, violacions, abusos i tortures.
Els aborígens creuen que la pobresa, l'alcoholisme, la violència domèstica i les elevades taxes de suïcidi que assolen avui les seves comunitats són en gran manera el llegat del sistema d'internats.
El 2008, el govern del Canadà va presentar una disculpa formal als supervivents d'aquestes institucions, en el context d'un acord de compensació per valor de 1.900 milions de dòlars canadencs (1.300 milions d'euros).
D'ençà del 2018, els diputats canadencs han aprovat també una moció per a demanar al papa Francesc una disculpa personal en nom de l'Església catòlica canadenca. El fet que l'Església no es disculpi pel paper principal en la gestió dels internats ha causat una enorme polèmica i molt de malestar.
Les nacions ameríndies, mestisses i inuit sumen avui 1,7 milions de persones, és a dir, prop del 5% de la població total del Canadà i el Quebec.
Les Primeres Nacions són els pobles originaris americans que vivien al sud del Cercle Polar Àrtic. Hi ha 634 governs o "bandes" de Primeres Nacions reconeguts de manera oficial a tot el Canadà i aproximadament la meitat són a les províncies d’Ontario i la Colúmbia Britànica.
Els inuit, per la seva banda, són el poble original de l'Àrtic, que habita àmplies zones de Grenlàndia, el Canadà, el Quebec i Alaska. Al Canadà tenen un territori propi (Nunavut) i al Quebec ocupen el terç nord del país, anomenat Nunavik. En total, es calcula que hi ha uns 150.000 inuits al món: vora 55.000, la majoria, viuen al Canadà i uns 10.000 al Quebec.
Recordeu que VilaWeb pot oferir totes aquestes informacions en accés obert a tothom gràcies al fet que més de 21.000 lectors s'han fet subscriptors de manera voluntària.
Si voleu ajudar-nos a fer un diari cada dia millor i a arribar a més gent, podeu fer-vos-en subscriptors o fer una donació una sola vegada, sense cap més compromís.
Built with Shorthand