Casaquistan, la crisi més esperada

Quan Hélène Carrère d'Encausse va escriure el 1978 el gran llibre L'empire éclaté, la historiadora francesa, especialista en la Unió Soviètica, va preveure que l'URSS esclataria sota la pressió de les repúbliques centre-asiàtiques, de majoria musulmana.

El llibre va encertar de ple que l'URSS estava condemnada a mort –aspecte extraordinàriament difícil de veure quan es va publicar–, però es va equivocar en com passaria. Van esclatar el Caucas i les repúbliques bàltiques i, finalment, Rússia mateix. Però les repúbliques centre-asiàtiques es van independitzar continuant sotmeses a durs règims polítics, molt autoritaris, que tan sols ara, quan fa trenta anys del final de l'URSS, sembla que comencin a esclatar.

El 2 de gener una insurrecció va esclatar al Casaquistan, la més gran de les repúbliques centre-asiàtiques.

Tot va començar amb unes protestes per l’augment del preu del combustible a la ciutat de Zhanaozen –a l’oest del país– que a poc a poc s’han estès arreu.

En les manifestacions, es van apedregar i cremar vehicles militars i policíacs, i es van assaltar edificis del govern. El president del país. Khassim-Jomart Tokhàiev, va declarar aleshores l’estat d’emergència a la ciutat d’Almati, la capital econòmica del país, i a la província de Mangystau durant dues setmanes.

Tokhàiev va fer dimitir el govern en un intent d'amainar la tensió, però els enfrontaments es van intensificar i uns quants manifestants van ser morts per la policia. Aleshores, Armènia va anunciar que enviaria tropes de països de l'ex-URSS, incloses de russes, per sufocar el conflicte i mantenir al govern els dirigents actuals del país, fet que ha portat la crisi a un nivell més alt, possiblement d'abast internacional.

Les dades principals del Casaquistan

• Superfície: 2.724.900 km²
• Població: 18.276.500 habitants.
• Any de la independència: 1991.
• President: Khassim-Jomart Tokhàiev.
• Capital: Nursultan (nom actual d'Astanà).
• Nacionalitats: Casacs (64%), russos (22%), alemanys, polonesos, usbecs, uigurs...
• Religió: Islam sunnita, cristianisme ortodox.

Un país clau de l'Àsia Central, sotmès durant dècades a l'autoritarisme

El Casaquistan és un dels països clau en la complicada geopolítica de l'Àsia Central. Amb Rússia, Bielorússia i Ucraïna, el Casaquistan formava el nucli central de la Unió Soviètica. La forta presència russa, sobretot al nord, les instal·lacions clau de míssils nuclears i el cosmòdrom de Baikonur el convertien en el país gran i dirigent de l'Àsia Central soviètica.

L'Àsia Central ex-soviètica és literalment en una de les cruïlles de camins més importants del món: el punt de contacte entre els pobles turcs, russos, perses i xinesos.

De les cinc ex-repúbliques soviètiques de l'Àsia Central, el Tatgiquistan és persa i les altres quatre són turques. La forta presència russa en totes elles, els minerals clau i les grans quantitats de gas i petroli que hi ha i la influència econòmica xinesa, com també el fet que hi visquin moltes minories sensibles com ara els uigurs, ha fet de l'Àsia Central un polvorí geopolític.

Polvorí les tensions del qual tan sols s'han frenat, fins ara, a força de règims autoritaris, entre els quals el del Casaquistan ha estat un dels més durs i excèntrics.

D'ençà que es va proclamar la independència de la Unió Soviètica, el país ha estat regit amb mà de ferro pel president Nursultan Nazarbàiev. Qui, de fet, era president d'ençà del 1990 de la República Socialista Soviètica del Casaquistan, quan encara era dins la Unió Soviètica.

Tot i que originalment va ser triat per a un mandat de tan sols quatre anys, el 1998 va emetre un decret que li va permetre de mantenir-se al poder per set anys més, fins a les eleccions del 4 de desembre de 2005, quan va ser escollit de nou president després d'haver assolit, segons els resultats oficials, el 91% dels vots. Les eleccions, evidentment, van ser una farsa.

Després, el 18 de maig de 2007, el parlament el va investir com a president vitalici i li va permetre de presentar-se a les eleccions presidencials tantes vegades com volgués. I s'hi va presentar i ser president fins el 19 de març de 2019, quan renuncià al càrrec. L'endemà, el nom de la capital es rebatejà com a Nursultan en honor seu.

Durant els anys de govern, Nazarbàiev va exercir una repressió duríssima, combinada amb una obertura econòmica al capital foraster plena d'excentricitats. Grans edificis, enormes estàtues fetes d'or o infrastructures descomunals li van servir per a crear la imatge que el país era el més pròsper de l'Àsia Central, malgrat les greus dificultats econòmiques de la població.

Dificultats que han esclatat amb la crisi actual, que va començar el 2 de gener, en què ha tingut un paper clau la protesta contra el règim de Nursultan Nazarbàiev, perpetuat pel seu successor. S'han enderrocat estàtues en honor seu, s'han cremat indrets que s'hi vinculaven i s'han trencat fotografies seves en públic com a mostra de rebuig.

Com que no hi ha cap oposició declarada al país, ni cap organització que s'enfronti al govern, les manifestacions han estat improvisades i semblen el fruit espontani de la repressió acumulada durant anys, que finalment ha esclatat amb l'excusa de l'augment del preu del combustible.

La qüestió és saber si això conduirà a un canvi autèntic en aquest país estratègic per a Rússia i la Xina. I, si és així, quin impacte tindrà tot plegat sobre les altres repúbliques centre-asiàtiques, que sempre es miren el Casaquistan com a exemple. De moment, i això és un indici clar, les tropes russes han corregut a desplegar-se pel país tot donant suport al règim i reprimint la població.

La crisi més esperada de totes les que podien esclatar a l'URSS finalment ha arribat.