Estudiants i professors s’aixequen i diuen prou a la marginació del català

Fa anys que dura. És com la cançó enfadosa: "En castellà", o "Si hi ha algú que no entén el català puc fer la classe en castellà". Vingui d'on vingui –adés són els professors, adés els alumnes–, la realitat és que fa dècades que es vulneren els drets lingüístics dels estudiants universitaris d'aquest país, sistemàticament. Classes anunciades en català, amb un compromís ferm en la matriculació, es fan en castellà.

El fenomen és general a tots els Països Catalans, però aquest començament de curs alguna cosa passa, més en concret, al Principat. Comencen a aixecar-se veus que diuen prou a aquesta situació.

La xarxa, aquestes primeres setmanes de classes universitàries, s'ha desvetllat amb moltes denúncies que expliquen aquesta situació, que és habitual i hauria de ser una anomalia.

VilaWeb ha volgut posar-se en contacte amb alguns dels protagonistes i retratar la situació que viuen, amb les seves paraules i matisos. La realitat és més dolenta que no sembla, fins al punt que hem decidit de publicar un testimoni anònim. A les aules hi ha por i indefensió. Molts estudiants ho denuncien: enfrontar-se al professor no és fàcil, fer aquesta reivindicació en grups petits és incòmode i passa factura. Els alumnes ignoren els seus drets i, com expliquen en aquestes pàgines, no saben com defensar-se.

Albert Pagà va trobar una via: va fer un vídeo viral en què explicava què passava, satíricament, i ho denunciava. Era més fàcil fer-ho així que no pas dir-ho a classe. Una caricatura àcida va tocar el viu. La impotència va trobar un llenguatge per esdevenir força. El seu vídeo ben segur que ha estat un dels desllorigadors perquè més veus s'hagin afegit al clam per a dir prou i hagin pres forma per sortir de l'aïllament.

Així de ridículs sou los profes que canvieu la classe d'idioma. pic.twitter.com/DtnU2Ih0km

— Bertí Osborn (@Bertiresurrect1) September 16, 2021

—Us heu trobat mai que no heu pogut rebre la classe en català, perquè algú ha reclamat que es fes en castellà?
—El món del dret és un món molt castellanitzat. Amb aquesta pretesa excusa, la facultat de dret de la UB fa que la llengua vehicular sigui el castellà. Fins i tot a les classes en català, els manuals són en castellà. Fent la doble titulació vaig trobar que s'accentuava el problema perquè, com que havia de coordinar els horaris de dos graus i hi havia més grups en castellà, era més difícil que pogués triar les assignatures en català. El cas més flagrant que vaig viure és d'una assignatura de dret comparat europeu, amb alumnes Erasmus. L'assignatura s'havia previst en castellà i s'impartia en aquesta llengua, però un company d'Olot intervenia sempre en català. El professor el va esbroncar i va dir que no podia parlar en català en aquella classe. Vaig denunciar el cas a la Plataforma per la Llengua, però el noi en qüestió no va voler continuar el procés per por. Un altre cas: el primer semestre de l'any passat vaig aconseguir de matricular-me a totes les assignatures en català, però una professora va fer tota la classe en castellà. Vaig escriure-li un correu recordant-li que el pla docent deia que era en català, però ella m'ho va negar. Vaig denunciar-ho a l'FNEC, a la Plataforma per la Llengua i a Serveis Lingüístics de la UB. La manera de resoldre-ho de la UB va ser canviar el pla docent i dir, ara sí, que l'assignatura es faria en castellà.

—Com s'ha de respondre en situacions com aquesta?
—Les eines que hi ha per a respondre no serveixen de gran cosa. No pot ser que carreres com dret, fins i tot en assignatures de dret propi, no es facin en català. Caldria que la política lingüística del Departament d'Universitats no permetés que en certes carreres la majoria d'assignatures siguin en castellà, per exemple. O si saben que vindran molts Erasmus, fer-los un procés d'adaptació perquè puguin entendre el català. O ajuntar-los tots en un mateix grup.

—Us heu trobat mai que no heu pogut rebre la classe en català, perquè algú ha reclamat que es fes en castellà?
—Sempre. Durant els quatre anys que he fet periodisme uns quants companys i jo hem lluitat perquè els professors no canviessin al castellà, però era una lluita perduda. A la meva promoció hi havia força gent que es queixava, però els professors no volen problemes i, per tant, canvien de llengua sense preguntar a la resta si ens sembla bé. Molts professors arriben el primer dia i sense dir res diuen: canvio al castellà, que hi ha un parell d'alumnes Erasmus. No entenc aquest canvi. Què venen a aprendre, doncs? Si anés d'Erasmus, no gosaria mai demanar si poden canviar de llengua perquè jo ho entengui. En alguna ocasió recordo fins i tot que vaig voler fer preguntes en català i el professor em va aturar i em va dir que no podia ser. Em deia que hi havia un parell o tres d'alumnes d'Erasmus i no podia parlar en català perquè no m'entenien. M’han arribat a obligar a fer en castellà una presentació que tenia preparada en català. A més, aquest professor sovint feia comentaris fora de lloc sobre la llengua o la situació política catalana dels últims anys. Jo li hauria contestat o, fins i tot, hi havia dies que me n'hauria anat de classe, però si després et suspèn, és la seva paraula contra la meva. Es pot inventar el rendiment a classe o qualsevol altra ximpleria, per a justificar-se. I no és l'únic.

—Com s'ha de respondre en situacions com aquesta?
—Crec que s'ha de respondre plantant cara al professor i fer-ho el primer dia de classe. Però si som un alumne o dos no servirà de res. Jo no deixaria començar la classe fins que el professor no entrés en raó. I si ens n'hem d'anar, ens n'anem. O fem vaga. Però, veient l'experiència de la meva promoció, hi ha molta gent que només vol fer la classe i anar-se'n. Els és igual si es vulneren drets.

—Us heu trobat mai que no heu pogut rebre la classe en català, perquè algú ha reclamat que es fes en castellà?
—Sí. De fet, va ser quan ens van confinar la primera vegada. Va ser a matemàtiques financeres. El pla docent especificava que l'assignatura es feia en català, però el professor va preguntar si hi havia algú que no ho entenia bé. Malauradament, a partir de llavors va continuar en castellà. Uns quants ens vam indignar molt perquè el pla deia una altra cosa. Ho vam debatre a classe. Hi havia companys que deien que fer-ho en català era una falta de respecte per a la gent que ve de fora. Això és mentida, perquè quan s'hi apunten saben que hi haurà assignatures en català, en castellà i en anglès. Si n'hi ha alguna en català, ningú té el dret de canviar-ho. I va haver-hi una disputa, però finalment es van enviar uns correus de queixa. El professor va corregir i va acabar fent l'assignatura en català. Què ja veus tu quina diferència hi ha entre fer una classe en català o en castellà a matemàtiques financeres! La màxima diferència és que el professor en lloc de dir "plazo" diu "termini". Però ja està, tota la resta és igual.

—Com s'ha de respondre en situacions com aquesta?
—L'equip docent ha de ser molt conscient que som a Catalunya, i és l'únic lloc en el món on es parla el català oficialment. Per tant, estaria bé que a les universitats públiques, que paguem entre tots, s'impartissin classes en català. I encara més si ho especifica el pla docent. Si jo vaig a Dinamarca hauré d'aprendre en danès, perquè sé que les classes les fan en aquell idioma. No s'hi val a anar-hi i dir que no els entenc. Per què a Catalunya això no funciona igual? Per què ens hem d'agenollar davant la gent?

—Us heu trobat mai que no heu pogut rebre la classe en català, perquè algú ha reclamat que es fes en castellà?
—Com que estudie filologia catalana, no hi ha cap assignatura que haja hagut de fer en castellà. Però a primer i segon hi ha assignatures comunes de llengües modernes, hispàniques, clàssiques o literatura. La professora feia la classe en català, però hi havia alumnes que feien preguntes en castellà i la professora passava al castellà. Cal dir que passava poques vegades, però notava un cert rebuig cap a la llengua per part seva. Supose que per pressió de grup i lògica no va canviar de llengua. A quart, feia una optativa que es compartia amb una altra carrera. La professora parlava en català, però quan hi havia gent d'unes altres titulacions se'ls adreçava en castellà. Fins i tot, hi havia un estudiant Erasmus que feia l'esforç de parlar en català i la professora se li adreçava en castellà.

—Com s'ha de respondre en situacions com aquesta?
—Crec que, en primer terme, no cal arribar al punt de formalitzar una queixa, però si després es considera adequat, sí. Cal alçar la mà a mitja classe i recordar que t'has matriculat a una assignatura en català i que no té cap dret de canviar la llengua. Fins i tot, els alumnes de fora no tenen cap dret d'exigir que es faça en castellà si s'han matriculat a una assignatura en català. És curiós perquè tots els qui es queixen que una assignatura es fa en català solen ser espanyols, no són els estudiants que vénen de països nòrdics o parlen altres llengües romàniques. Viuen d'una situació de poder lingüístic i no entenen per què han d'aprendre una altra llengua. Senzillament és catalanofòbia. La gent que ve de fora no té cap dret d'exigir que es canvie la llengua d'una assignatura. Si està inscrita en català, s'ha de fer en català.  

—Us heu trobat mai que no heu pogut rebre la classe en català, perquè algú ha reclamat que es fes en castellà?
—Crec que no m'havia passat mai. Justament va ser amb una professora que va començar a parlar en català. Però llavors va dir la típica frase: "Si algú no entén el català, no tinc cap problema a canviar al castellà." I aquí ja vaig veure que anàvem malament. Però no es va queixar ningú. La classe va continuar en català. En realitat en aquella classe no hi havia cap Erasmus. Tots entenem el català, perquè hi ha assignatures que les fan en aquesta llengua i no tenen cap problema. Però de cop una alumna va fer una intervenció en castellà. A partir d'allà la professora va canviar l'idioma i vam fer tota la classe en castellà, encara que no li ho havia demanat ningú. Em vaig emprenyar. Però no em vaig veure amb cor d'aixecar la mà i demanar que canviéssim de llengua. No volia crear tensió al grup. Per desgràcia, quan algú diu que no entén la classe en català és rebut com un comentari simpàtic, però si és al revés sembla que vulguis tocar els collons.

Em vaig quedar blocada. És un grup nou per a mi i no vull entravessar-m'hi la primera setmana classe. Després vaig mirar al pla docent quina era la llengua oferta i vaig veure que era català i castellà. Per tant, la professora estava protegida. Però, és clar, parla i fa les presentacions en castellà. On és el català, en aquesta assignatura? Llavors, que en el pla docent hi digui que és només en castellà. Molt sovint, ja m'hi trobo, que només em puc inscriure en classes ofertes en castellà, però espero que en les que diuen que es fan en català no canviïn l'idioma. Això ja és un altre problema. Però el curs passat, durant el segon quadrimestre, de cinc assignatures quatre eren en castellà. I el meu problema és que no en podia triar cap més, perquè al grup de tarda només oferien això. Si hi vas al matí, tens més tria. Però si hi vas a la tarda, perquè al matí treballes, com és el meu cas, les opcions es redueixen. Quasi no hi ha oferta formativa en català.

—Com s'ha de respondre en situacions com aquesta?
—És molt difícil. Molts dels qui volem que les classes siguin en català no sabem com defensar-ho. En algunes carreres com la meva, sabem que som una minoria. És veritat que algun company d'un sindicat m'ha fet saber que puc fer una queixa al departament de normalització lingüística o a la cap d'estudis. I s'han ofert a ajudar-me. Això m'ho miraré. Tot i que en aquell moment, a classe, em vaig sentir impotent. Probablement, si es pot fer una queixa sense que la professora sàpiga que he estat jo, la faré. Si algú es posa en contacte amb tu i t'ajuda és més fàcil. Però el problema és que no sabem com hem d'actuar. Ningú no ens explica els nostres drets. 

—Us heu trobat mai que no heu pogut rebre la classe en català, perquè algú ha reclamat que es fes en castellà?
—He tingut assignatures que directament eren en castellà, però que no hi donava importància perquè pensava que no m'hi havia fixat i a la matrícula ja deia que seria en castellà. L'any passat vaig tenir un problema en concret, en una classe amb una professora amb qui tenia molt bona relació. Hi havia una companya que entenia millor el castellà, i això que era de Castelló. La professora, cada vegada que s'adonava que hi havia aquesta xiqueta a classe, deia que per respecte parlaria en castellà. Sense adonar-se'n, es passava al català, però cada vegada que veia que l'alumna era a classe demanava perdó. També em va passar que en una assignatura vam de fer un treball en grup entre deu persones, tots catalanoparlants menys un noi que venia d'Erasmus i aquesta noia, que era de Castelló. Tots dos van dir que ho volien fer en castellà, dos més van dir que valia més fer-ho en castellà per respecte i els altres van dir que els era igual. Per al treball jo havia d'entrevistar un famós, que era catalanoparlant, els vaig dir que perdia molt de potencial fent-ho en castellà i volia fer-ho en català, però per la passivitat general es va acabar fent en castellà.

—Com s'ha de respondre en situacions com aquesta?
— La situació era una mica incòmoda perquè amb la companya de Castelló ja em trobava en una altra assignatura. I la professora em queia bé, hi havia molt bona entesa. A més, tenia molt de temor que em suspengués o hi hagués mala maror. L'única cosa que vaig fer és respondre a l'enquesta d'avaluació interna de la URV posant 10 a tot, però afegint el comentari que valdria més fer les classes en català perquè la gent de fora pogués integrar-se. No vaig notar que tingués cap repercussió; tot va continuar igual, ningú no em va dir res ni la universitat es va disculpar. El problema no és tan sols l'actitud del professor, sinó també la dels alumnes. Què has de fer amb la gent que diu que els és igual? Si els que tenen més bones notes, que normalment són els que es creuen amb més dret de representar la classe, ja els és igual, tu que consideres que no ets un bon estudiant i tens la síndrome de l'impostor, què has de dir? Ets l'última merda. Ho he expressat per les xarxes, que és on em sento més còmode i crec que puc representar més gent, també de les altres universitats. En canvi, a classe puc estar més limitat i no estic tan còmode.

—Us heu trobat mai que no heu pogut rebre la classe en català, perquè algú ha reclamat que es fes en castellà?
—M'hi he trobat unes quantes vegades, especialment a la carrera d'enginyeria mecànica a la UPC. A la carrera que feia abans, no em va passar tant. El quadrimestre passat vaig acabar molt cremat. Pràcticament totes les assignatures eren en castellà. Però no em vaig atrevir a dir res. Estic molt conscienciat, però l'any passat em va vèncer la vergonya. No és fàcil d'aixecar la mà a classe. S'ha fet habitual que els alumnes aixequin la mà per reclamar la classe en castellà, però el revés no és tan fàcil. Al final de curs vaig enviar correus fent sentir la meva queixa, i em vaig sentir escoltat per la universitat. Em van fer cas, però no havia solucionat res perquè havia fet tard. Per això, enguany vaig tornar pensant que això no em tornaria a passar. Vaig pensar que no podia ser que no m'hi atrevís. I per això no m'ho vaig pensar, i vaig aixecar la mà en dues assignatures. En una, el pla docent deia que era en català i en castellà i la professora, malgrat parlar un català formidable, es va excusar dient que ens havia d'entendre tothom. Em va dir que la universitat havia de tenir prestigi i que, per tant, havia de parlar en castellà, que és un dels idiomes més parlats del món! L'altre professor em va demanar disculpes dient-me que era una errada del pla docent, que ell ja ho deia cada curs. Em va explicar que feia catorze anys que feia classe aquí, però que encara no se sentia còmode fent les classes en català. Però que tots els materials serien en català.

—Com s'ha de respondre en situacions com aquesta?
—Hi ha un problema amb el pla docent. Les universitats fan trampa i en la gran majoria d'assignatures diuen que es fan en català i castellà. D'aquesta manera, després poden fer el que volen. Es curen en salut. Però el fet més greu és que, entre les poques que diuen que són només en català, encara n'hi ha que al final són en castellà. S'excusen dient que és una errada. A més, molts professors es nota que són catalans. No entenc per què ho fan en castellà. Un va dir que ho feia perquè l'entengués més gent. Però si tots entenem perfectament el català... Per tant, crec que caldria més compromís de les universitats per controlar-ho, tot plegat. Les universitats haurien de contractar gent capaç d'impartir les assignatures en català. Entenc que no sempre és fàcil i es poden fer excepcions. Però estic convençut que a la majoria d'assignatures trobarien gent. I si el problema és que hem de ser internacionals, que facin les assignatures en anglès. Fa sis anys que estudio i no he fet cap assignatura en anglès.

—Us heu trobat mai que no heu pogut rebre la classe en català, perquè algú ha reclamat que es fes en castellà?
—A segon vaig tenir companys que reclamaven que la classe fos en castellà. Alguns professors els deien que no, que si estudiaven aquí n'havien d'aprendre, però n'hi havia que sí que canviaven l'idioma. Recordo que n'hi va haver un que va demanar a la resta d'alumnes si ens semblava bé deixar de fer la classe en català, però ningú no va dir res. Estic segura que tothom va callar per no crear un conflicte. Jo em sento més còmode si la classe es fa en català, però tampoc no vaig dir res.

—Com s'ha de respondre en situacions com aquesta?
—Si un professor fa la classe en català perquè s'hi sent més còmode, no hauria de canviar perquè un alumne no l'entengui. Al final viu a Catalunya, haurà d'aprendre català.

—Us heu trobat mai que no heu pogut rebre la classe en català, perquè algú ha reclamat que es fes en castellà?
—El problema és que tu et matricules una assignatura que segons la guia docent es farà en català i arriba el professor i diu que la farà en castellà. L'any passat ja passava, però no em vaig atrevir a dir res. Ho trobava normal. Però vaig veure gent que ho denunciava i em va fer reflexionar. Per això aquest curs m'hi vaig fixar durant la matriculació. Vaig agafar assignatures ofertes en català. Però vaig entrar a la classe d'art romà, i vaig veure que el professor havia escrit el nom de l'assignatura en castellà. Vaig aixecar el dit per dir-li que si el pla docent deia que l'assignatura s'oferia en català, no entenia per què ho feia en castellà. Em va respondre que ell se sentia més còmode fent-la en castellà i que si la fes en català ens perdríem matisos. Ens va venir a dir que ho feia per nosaltres, perquè si no perdria tota l'essència de l'assignatura perquè no s'explicaria tan bé. Vaig al·lucinar. Però com que era l'únic de la classe que ho defensava, no hi vaig insistir. La resta de companys ho acceptaven. De fet, hi ha tres noies d'Erasmus que cada classe aixequen la mà per demanar que es facin en castellà. I s'ha de dir que també hi ha professors que es planten i diuen que no canviaran la llengua perquè l'assignatura s'ofereix així.

—Com s'ha de respondre en situacions com aquesta?
—S'hauria de complir el pla docent, que per això hi és. Si he pagat per una assignatura en català, s'ha de fer en català. Però no crec que es faci prou per abordar aquestes situacions, si més no a la facultat de Lletres de l'Autònoma. Tothom fa els ulls grossos. A més, la gran majoria no sabem a on ho hem d'anar per denunciar aquesta mena de situacions. Hi ha molta desconeixença. A mi m'agradaria saber quines solucions tinc més enllà de queixar-me a les xarxes socials.

—Us heu trobat mai que no heu pogut rebre la classe en català, perquè algú ha reclamat que es fes en castellà?
—Sí, durant la carrera. És una realitat a què fem front tots els estudiants dia a dia. En la majoria de casos, el professor s'adona que hi ha estudiants d'intercanvi i canvia la llengua. Per exemple, una professora va començar una presentació de la seva optativa en català, es va adonar que hi havia un parell d'estudiants d'Erasmus i va continuar la classe en castellà. Els estudiants no ho van demanar, va ser ella que va prendre la iniciativa. De fet, un d'aquests estudiants és francès, entén perfectament el català i fa l'esforç de parlar-lo. Era una assignatura que feia anys que es feia en català, però enguany l'havien programada en castellà, i no acabo d'entendre per què s'ha fet aquest canvi. A més, és una professora que pot parlar el català perfectament. De fet, la introducció la va començar en català i el PowerPoint que fa servir és redactat en català. Ningú no es va queixar en aquell moment. La classe era en línia, ni tan sols teníem les càmeres engegades. Per als estudiants és una mica violent engegar la càmera, que de cop i volta tothom et vegi i queixar-te per l'idioma.

—Com s'ha de respondre en situacions com aquesta?
—Els estudiants ens hauríem de posar d'acord i presentar una queixa en entitats com Plataforma per la Llengua o la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya. O directament queixar-nos a la universitat. Normalment, si ens queixem, ho fem per una via externa perquè, per experiències d'altres companys, les facultats no han resolt aquests conflictes, sinó que els professors han continuat impartint les classes en castellà. Jo em vaig posar en contacte amb la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya per denunciar-ho. El govern hauria de garantir que no siguin vulnerats els drets lingüístics dels estudiants. Una llengua, en el moment que es deixa de fer servir, s'acaba perdent. Tenir cura de la llengua per tal de no perdre-la és responsabilitat de tots.

—Us heu trobat mai que no heu pogut rebre la classe en català, perquè algú ha reclamat que es fes en castellà?
—No m'hi he trobat mai. Sí que m'he trobat professors que quan han sabut que venia de fora, s'han ofert a canviar de llengua i a fer-ho en castellà. Però sempre he dit que no. Tot i que al principi no parlava català, entendre'l no era cap problema per a mi. A més, sóc l'únic de la classe que sóc de fora de Catalunya. Per tant, no diria mai als professors que canviessin l'idioma per mi. I la resta de companys? Si som seixanta a classe i només n'hi ha un de fora, crec que s'ha de parlar en la llengua de la universitat, que és el català. Quan em vaig apuntar a aquesta universitat sabia que la majoria d'assignatures serien en català i ho vaig acceptar. Els qui venim de fora, hem de saber-ho. Potser els Erasmus no ho saben... però crec que normalment en són conscients.

—Com s'ha de respondre en situacions com aquesta?
—Això crec que és més decisió del professor. Entenc que ha de ser ell qui decideix què s'ha de fer en cada cas.

—Us heu trobat mai que no heu pogut fer la classe en català, perquè algú ha reclamat que es fes en castellà?
—El primer dia de classe pot passar que algú aixequi la mà i demani que parli en castellà, però dies abans de començar l'assignatura ja m'arriben correus preguntant si es podrà fer en un idioma o en un altre. Acostuma a passar més en assignatures de màster que de grau. Hi ha gent que és molt insistent, però així i tot són quatre entre seixanta i la resta dirà que no o no dirà res per no molestar. Jo compleixo allò que he dit al pla docent, però després veig queixes a les enquestes internes que es fan sobre els professors. Segons el punt de vista d'alguns, s'han trobat un professor intransigent que no ha volgut ajudar-los. Les enquestes serveixen per al que serveixen, però queden allà i algú podria reclamar-me què diuen de mi i m'hauria de justificar.

—Com s'ha de respondre en situacions com aquesta?
—Potser fa uns quants anys deia que no hi havia problema a fer-ho en castellà, però aquests últims anys no canvio d'idioma. No puc demanar a la resta d'alumnes que defensin que la meva classe sigui en català, ja em defenso jo sol. Els explico que hi ha un pla docent i que l'idioma de les meves assignatures és el català. Els alumnes quan es matriculen ja ho saben, en quin idioma és l'assignatura. La universitat no pot fer res més que exigir al professorat que compleixi allò que diu el pla docent. Als graus que imparteixo hi ha estudiants estrangers que vénen a passar quatre anys a Catalunya, no pot ser que passin quatre anys demanant que canviïn d'idioma. Als màsters d'un any aquesta solució costa més, però segurament aquell màster es fa en més universitats de l'estat, de manera que si vénen aquí han d'entendre que és un lloc amb les seves circumstàncies. 

—Us heu trobat mai que no heu pogut fer la classe en català, perquè algú ha reclamat que es fes en castellà?
—No m'ha passat mai. No m'han demanat mai que canviara de llengua. Si m'ho demanaren, els indicaria que es respecta la llengua del pla docent, que en el meu cas és el català en les classes de grau.

—Com s'ha de respondre en situacions com aquesta?
—Crec que cal, senzillament, respectar allò que diu el pla docent. S’anuncia la llengua i després no es pot canviar. Tothom, en tot cas, ha de tenir el dret d'expressar-se en qualsevol de les llengües oficials. I, per tant, tothom ha d’entendre-les, però la llengua de docència ha de ser la que s’anuncia ex-ante.

—Us heu trobat mai que no heu pogut fer la classe en català, perquè algú ha reclamat que es fes en castellà?
—A principi de curs és habitual, encara que la guia docent digui que les classes són en català. Normalment aixequen la mà, expliquen que són d'un altre lloc de l'estat i demanen si podem fer la classe en castellà. Jo sempre els explico en castellà que entendran molt fàcilment el català, i més si fas matemàtiques perquè el llenguatge és molt universal. Que potser al principi els costarà, però que en un mes ja s'hauran enganxat i que durant el temps d'adaptació tenen companys al costat que segur que poden ajudar-los. I que si cal que els aclareixi alguna cosa en castellà no han de patir, perquè ho faré i ho entendran bé. Mai no m'han replicat. Les classes les faig en català i no deixo opció de canviar-ho.

—Com s'ha de respondre en situacions com aquesta?
—Em consta que molts professors del Departament de Matemàtiques fan igual. Actuo d'aquesta manera perquè sé que hi ha més companys que també fan. De la mateixa manera, sé que hi ha departaments de la UAB on molts professors canvien al castellà. És una qüestió de responsabilitat del professor. Si l'assignatura ha de ser en català és responsable de mantenir-ho. No sé quines mesures s'haurien de prendre, però és una qüestió de concepte. De vegades, sembla que hàgim de demanar perdó pel fet de parlar català. L'alumne que ve a estudiar a Catalunya i demana les classes en castellà, segur que si va a Roma no demana que la classe no sigui en italià perquè no l'entén. A més, segur que trobarà l'italià molt fàcil i en un mes en parlarà. També trobo que ens fixem molt en els alumnes que aixequen la mà i demanen la classe en castellà, però n'hi ha molts que fan la classe en català i aprenen la llengua.

—Us heu trobat mai que no heu pogut fer la classe en català, perquè algú ha reclamat que es fes en castellà?
—M’hi he trobat un parell o tres de vegades, sempre amb estudiants Séneca, no amb estudiants Erasmus; és a dir, estudiants de parla castellana, no estrangers. El que he fet és el que crec que s’ha de fer de manera general: reaccionar amb respecte cap a la persona i donar-li facilitats, però mantenir-se ferm i no canviar mai la llengua. Els deia: “Parlaré més a poc a poc perquè m’entengueu i si no enteneu alguna paraula em podeu parar i us la puc traduir o explicar allò que no hàgiu entès quan acabi la classe.” No s’ha de canviar de llengua. Si te’n vas a Dinamarca, o aprens el danès o te’n vas a una classe en anglès. Mai no demanaràs a un professor que canviï la llengua perquè és una bestiesa. I ja no parlem si vas als Estats Units o França…

—Com s'ha de respondre en situacions com aquesta?
—La nostra llengua és el català i no hem de cedir, en això. Jo no he fet mai cap assignatura en castellà, mai se m'ho han demanat. I he fet classes a la UAB, a la Ramon Llull i a la UOC. Però quan era rectora sí que m'havia trobat sovint que havia d'alertar els professors que feien assignatures en castellà tot i ser catalanoparlants. Em deien que un estudiant ho havia demanat o que els era més fàcil fer els apunts en castellà. Professors que parlen català perfectament… És una qüestió de consciència. Si tens la consciència que vius en un país parles la llengua del teu país; si tens la consciència que vius en una regió i estàs acomplexat, parles la llengua de la metròpoli. Els equips de govern haurien de ser més ferms, en això. Si contractem un professor de Madrid li podem donar un temps perquè parli la llengua.

Recordeu que VilaWeb pot oferir totes aquestes informacions en accés obert a tothom gràcies al fet que més de 21.000 lectors se n'han fet subscriptors de manera voluntària. Si voleu ajudar-nos a fer un diari cada dia millor i a arribar a més gent, podeu fer-vos-en subscriptors o fer una donació una sola vegada, sense cap més compromís.