8 d'abril. Dia Internacional del Poble Gitano
La cerimònia del riu
L’abril del 1971, es va fer a Chelsfield, Anglaterra, el primer Congrés Mundial del poble gitano. En aquesta trobada, on van participar representats provinents de nou països europeus, es van aprovar la bandera i l'himne del poble romaní i es va acordar l'ús d’aquest terme, 'rom', per davant d'altres variants per a autodenominar-se. Gairebé dues dècades després, en el Quart Congrés Mundial Romaní a Serock, Polònia, es va declarar oficialment el 8 d'abril el Dia Internacional del Poble Gitano en commemoració d'aquella primera trobada.
Una de les celebracions més conegudes que es fan en el context d'aquesta diada és la cerimònia del riu. En el nostre país, el riu Besòs acull la celebració més coneguda d’aquesta cerimònia, que s'ha convertit en tot un acte institucional.
Aquest 8 d'abril, VilaWeb ha volgut acostar-se a la riba del Besòs per ser testimonis d’un acte que, després de dos anys de pandèmia, s'ha pogut tornar a celebrar.
Poc abans de les 12 del migdia, hora marcada per a l'inici de l'acte, es comença a veure gent a la riba del Besòs. Entre els primers d'arribar-hi, hi ha un grup d'alumnes d'escoles del barri de Sant Roc de Badalona.
L'acte, enguany, és en hora i dia laborables. Per aquest motiu, la majoria dels assistents seran representants, voluntaris o treballadors d'entitats socials i culturals del poble gitano, a més de càrrecs polítics de diversos ajuntaments de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Segons dades de la Fundació del Secretariat Gitano, als Països Catalans, hi viuen gairebé 140.000 gitanos. A Catalunya és on n’hi ha més. I la majoria són a les ciutats de les ribes del Besòs. El riu és un element simbòlic per a la cultura gitana; flueix i recorda el caminar i la transhumància dels gitanos. Tal com va escriure Jan Yoors en el seu llibre The Gypsies:
"els gitanos viatgen, es dispersen i es reagrupen de nou, com el fluïr de l'aigua adaptant-se a qualsevol circumstància, remodelant-se sense parar però sempre fidels a la seva essència, els eterns Rrom…”
El 2020 no va ser possible de celebrar la cerimònia i el 2021 es va fer de manera restrictiva per la pandèmia. Aquest 2022, l’acte s'ha pogut viure com en anys anteriors. Prop de la desembocadura del riu Besòs, s'hi han arribat a congregar més de dues-centes persones.
Els assistents, arribats de diferents indrets del país, estaven vinculats majoritàriament a espais i entitats socials i culturals gitanes com l’Ecomuseu Urbà Gitano de Barcelona, Veus Gitanes, la Fundació Secretariat Gitano o la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC).
Els colors blau, verd i vermell ressaltaven en el vestuari i els complements dels assistents. Són els de la bandera gitana, que es divideix en dues franges horitzontals amb una roda en el centre. A la franja superior, el blau representa el cel, el sostre de la llar del poble romaní. A la franja inferior, el verd representa el sòl pel qual transiten. Finalment, la roda vermella simbolitza el desig de llibertat de circulació més enllà de les fronteres establertes. El poble gitano sempre ha estat, per definició, un poble nòmada.
Filo Cañete Carrillo, batllessa de Sant Adrià de Besòs, la ciutat amfitriona de la cerimònia, ha encetat els parlaments, la part més institucional de l’acte, seguida d'Andrea Zapata Alfonso, regidora de l’Ajuntament de Badalona i responsable del Districte 6, dins el qual es troba el barri de Sant Roc, i Jaume Collboni, primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona.
A continuació, ha intervingut Simón Montero, president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC), que ha rematat el seu contundent discurs reivindicant la sobirania del poble gitano.
L’acte s'ha acabat, tal com ja és tradició, amb l’himne romaní "Gelem, gelem" ("Vaig caminar, vaig caminar"), interpretat per Pedro Heredia Reyes, més conegut com a Pedro El Granaíno.
Durant la clausura de l'acte, voluntaris de la FAGIC han repartit pètals de rosa i espelmes entre els presents perquè participessin en el ritual simbòlic i principal de la cerimònia: Les dones llençaran els pètals al riu, i els homes, les espelmes enceses. La tradició ho mana així, encara que el president de la FAGiC, Simón Montero, ens indica de camí al riu que cada vegada hi ha més homes que també llencen pètals.
En aquesta cerimònia, les roses simbolitzen l’esperit de llibertat del poble gitano, i les espelmes enceses, el record a tots aquells que han estat perseguits per ser gitanos. Aquells gràcies a la perseverança dels quals aquest poble continua viu.
Un cop acabada la cerimònia, crida l’atenció una flor de roba amb els colors de la bandera gitana. La duu adherida a l'americana Jairo Jiménez, coordinador de la Fundació Secretariat Gitano. Aquesta flor només la van rebre alguns joves que participaren en un Congrés Romaní de Joventut, celebrat a Brussel·les l'any 2015. En té un gran record, perquè es va poder reunir amb diferents joves de tot Europa i debatre sobre polítiques i el seu futur com a poble gitano.
En Jairo ens recorda també, emocionat, el caràcter transfronterer de la seva cultura ("no hi ha fronteres ni murs per als gitanos") i reivindica que tot això no és cosa només d'un dia. El poble gitano continua existint més enllà del 8 d'abril.
Autors: Pep Guasch Capell i Júlia Partal Maresma
Built with Shorthand