Diccionari per a entendre la guerra entre Rússia i Ucraïna

ARMAMENT NUCLEAR

L'amenaça nuclear ha estat un dels grans temors durant l'escalada de tensió entre Rússia i Ucraïna. Rússia té l'arsenal nuclear més gran del món. Aquests temors es confirmaren dijous, quan Putin avisà que llançaria un atac nuclear a occident si l'OTAN decidia d'entrar en combat a Ucraïna. Si bé Kíev no disposa avui dia de capacitat nuclear, l'exèrcit ucraïnès en tingué fins el 1994. Però aquell any Ucraïna acordà de destruir totes les armes nuclears de què disposava i s'adherí al Tractat de No Proliferació Nuclear. Alguns analistes defensen que la possessió d'armes nuclears per Ucraïna hauria frenat la invasió de Rússia.

BÀLTICS

Ocupats per l'URSS durant gairebé cinc dècades, els països bàltics són molt recelosos de Rússia, i especialment de Putin. Això els ha empesos a allunyar-se de l'òrbita de Moscou i integrar-se progressivament a institucions europees com ara la UE i l'OTAN. Durant aquesta crisi, els països bàltics han estat entre els que han demanat mesures més severes contra Moscou. Dins els països bàltics, sobretot Estònia i Letònia, hi ha una important minoria russòfona, i sovint aquesta circumstància ha estat invocada per Moscou per a justificar una política més activa envers aquests estats.

CESSIONS TERRITORIALS

Durant el segle XX, l'URSS annexionà a Ucraïna diversos territoris circumdants fins a donar al país les fronteres que té actualment. El 1922, Lenin va annexionar àrees a l'est d'Ucraïna, incloent-hi les regions de Donetsk i Lugansk. El 1939 i el 1945, Stalin va cedir-hi una franja territorial a l'oest que prèviament havia estat sota domini austro-hongarès i polonès. L'any 1954, Khrusxov va cedir-hi la península de Crimea, al sud d'Ucraïna, que abans pertanyia a Rússia.

En el discurs de dilluns, Putin va al·ludir a aquestes cessions com a pretext per a negar l'estatus d'Ucraïna com a nació, tot afirmant que l'actual estat ucraïnès és "el resultat de les polítiques bolxeviques".

CRIMEA

Península de majoria pro-russa, situada al sud d'Ucraïna i banyada per la mar Negra. L'any 2014 es declarà independent d'Ucraïna i fou subsegüentment annexionada per Rússia, que la controla de facto d'aleshores ençà. Històricament, Crimea havia estat un dels centres neuràlgics de l'ètnia tàtar, però l'any 1944 Stalin deportà aquesta minoria a l'Àsia Central.

DONBASS

Regió històrica de l'est d'Ucraïna que engloba l'àrea de Donetsk i de Lugansk. Sovint, el terme "Donbass" s'empra per a designar conjuntament la República Popular de Donetsk i la República Popular de Lugansk.

EUROMAIDAN

Onada de protestes que començà a final del 2013 per exigir una integració d'Ucraïna a Europa més ferma. L'Euromaidan va originar la destitució del president ucraïnès d'aleshores, el pro-rus Víctor Ianukòvitx, i desembocà en l'annexió de Crimea per Rússia i la declaració d'independència de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk.

GAS NATURAL

Una de les grans incògnites del conflicte és l'efecte que tindrà en el mercat d'energia mundial. Rússia és el principal productor de gas natural del planeta i el principal subministrador europeu, amb un 38% de les importacions. El trasbals derivat del conflicte, com també l'impacte de les sancions internacionals sobre Rússia, poden reduir dràsticament l'oferta de gas a Europa i augmentar-ne encara més el preu. Això, de retruc, fins i tot pot intensificar la inflació i causar una recessió.

HOLODOMOR

Nom amb què és anomenada la fam que va causar prop de 3,5 milions de morts a Ucraïna el 1932 i el 1933. L'episodi, que la majoria d'estudis moderns consideren que fou causat per les polítiques de Stalin, és reconegut com a genocidi a Ucraïna i una vintena de països més. L'Holodomor constitueix un dels principals greuges històrics del nacionalisme ucraïnès envers Rússia, i és considerat un moment clau en la consolidació de la identitat nacional ucraïnesa.

KHÀRKIV

Segona ciutat més important d'Ucraïna, i la més gran de l'est del país. Khàrkiv és a uns quaranta quilòmetres de la frontera russa, i per això ha estat un objectiu militar important durant el conflicte d'Ucraïna.

LENIN I STALIN

Com a mandataris de la Unió Soviètica, Lenin i Stalin promulgaren visions discrepants de l'organització territorial soviètica. Si bé Lenin defensà una visió federalista i advocà per l'autodeterminació de les nacions constituents de l'URSS, Stalin afavorí un model de govern centralista i subjugà la resta de nacions soviètiques al domini rus. En el discurs de dilluns, Putin va reivindicar el model de Stalin enfront del de Lenin, que titllà d'inventor de la Ucraïna moderna.

LUKAIXENKO, ALEKSANDR

President de Bielorússia d'ençà del 1994. El règim bielorús és autoritari i estretament vinculat a Moscou. Lukaixenko és un aliat clau de Putin, fins al punt que l'exèrcit rus ha fet servir Bielorússia com a centre d'operacions durant l'ofensiva contra Ucraïna.

LVIV

Ciutat a l'oest d'Ucraïna, i un dels principals centres culturals i polítics del país. Històricament, Lviv ha estat controlada per diverses potències, com ara el regne de Polònia, l'imperi Habsburg i l'imperi austro-hongarès. Ara per ara, Lviv és una de les poques ciutats ucraïneses que no han estat atacades per l'exèrcit rus.

MAR D'AZOV

Mar interior que connecta amb la mar Negra per l'estret de Kertx. La mar d'Azov banya la part oriental la costa d'Ucraïna i una secció de la costa sud-occidental de Rússia. És també el nom amb què és coneguda una famosa milícia ucraïnesa d'orientació neonazi.

MARIÚPOL

Ciutat portuària al sud-est d'Ucraïna i principal port de la mar d'Azov. Mariúpol serveix de capital de facto de l'óblast de Donetsk des que el govern ucraïnès perdé el control de la ciutat homònima, l'any 2014, quan els rebels pro-russos declararen la independència de la República Popular de Donetsk.

MAR NEGRA

Mar que banya bona part de la costa ucraïnesa i de la costa sud-occidental russa. La mar Negra és de gran importància geostratègica tant per a Rússia com per a Ucraïna, perquè és l'única via d'accés a la Mediterrània de què disposen.

ÓBLAST

Nom genèric amb què es designen la majoria d'entitats substatals de Rússia i Ucraïna. El terme es pot traduir per "regió" o "província".

ONU

Tot i formar part de l'URSS, Ucraïna fou una de les dues repúbliques soviètiques (juntament amb Bielorússia) que constà com a membre fundador de les Nacions Unides l'any 1945. A efectes pràctics, això concedí a l'URSS tres vots a l'Assemblea General. Quan Ucraïna s'independitzà de l'URSS, l'any 1991, heretà el seient de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna.

OTAN

Tot i haver promès a les autoritats soviètiques de no expandir-se cap a l'est, d'ençà de la caiguda de l'URSS s'han afegit a l'OTAN alguns països de l'antiga òrbita soviètica, com ara Polònia i els estats bàltics. Rússia considera que aquesta expansió és una amenaça existencial per a la seva seguretat, i Putin ha descrit la hipotètica adhesió d'Ucraïna a l'OTAN com una "línia vermella". L'any 2008, l'organització va prometre a Ucraïna que més endavant li oferiria l'oportunitat d'unir-s'hi, però avui dia Kíev continua sense ser-ne membre.

PONT DE CRIMEA

El pont de Crimea, també conegut com a pont de l'estret de Kertx, és un pont construït pel govern rus per a unir la península de Taman (Rússia) amb la de Crimea. Es va inaugurar l'any 2018, i disposa de connexió ferroviària del 2019 ençà. Com que connecta Crimea amb Rússia, aquesta infrastructura es considera un element clau en l'annexió russa de la península.

REPÚBLICA POPULAR DE DONETSK

Estat de facto rus, situat a l'extrem oriental d'Ucraïna i al sud-oest de la República Popular de Lugansk, que es proclamà independent l'any 2014 en resposta a l'Euromaidan. La independència de la República Popular de Donetsk solament és reconeguda per Rússia. Ucraïna considera aquesta àrea com a "territori temporalment ocupat per Rússia".

REPÚBLICA POPULAR DE LUGANSK

Estat de facto rus, situat a l'extrem oriental d'Ucraïna i al nord-est de la República Popular de Donetsk, que es proclamà independent l'any 2014 en resposta a l'Euromaidan. La independència de la República Popular de Lugansk solament és reconeguda per Rússia. Ucraïna considera aquesta àrea com a "territori temporalment ocupat per Rússia".

RUS DE KÍEV

Federació de tribus eslaves, bàltiques i fineses que regnà a l'est d'Europa entre els segles IX i XIII. Els estats actuals d'Ucraïna, Bielorússia i Rússia reclamen la Rus de Kíev com a predecessor històric. La dinastia Rurik, fundadora de la Rus de Kíev, assumí al segle XVI el tron del tsarat de Rússia.

SEBASTÒPOL

Ciutat més poblada de la península de Crimea i un dels principals ports de la mar Negra. D'ençà de l'annexió de Crimea per Rússia, Sebastòpol és una de les principals bases navals de Moscou.

TURQUIA

Turquia, membre de l'OTAN i aliat simultani de Rússia i Ucraïna, té un pes geopolític clau en la guerra, atès que controla el Bòsfor, un estret que connecta la mar Mediterrània amb la mar Negra. Kíev, de fet, ha demanat a Ànkara que tanqui l'estret per tal de tallar l'accés de Rússia a la Mediterrània, però ara com ara Turquia encara no ha respost a aquesta petició.

UNIÓ EUROPEA

El conflicte d'Ucraïna ha revifat el debat sobre la creació d'un exèrcit propi de la Unió Europea. Molts consideren que la resposta inicial de la UE no ha estat a l'altura dels esdeveniments. Així i tot, aquestes darreres hores la UE ha imposat el conjunt de sancions més ambiciós de la seva història, i sembla que els mandataris europeus sospesen noves mesures punitives a Rússia.

UNITAT HISTÒRICA

Concepte emprat per Putin, en un extens assaig publicat l'estiu passat, per a referir-se a la suposada indivisibilitat dels pobles rus i ucraïnès.

ZELENSKI VOLODÍMIR

Actual president d'Ucraïna, d'orientació europeista. Abans de ser elegit president, l'any 2019, Zelenski era un còmic televisiu de molta anomenada al país.