18 boscs dels Països Catalans per a gaudir-ne a la tardor

A la tardor, la natura s’omple de colors tan exultants i atractius com fugaços. Del verd brillant de l’estiu, les tonalitats ataronjades passen com una exhalació i prompte són apaivagades pel fred i les branques pelades.

Ara és el moment de descobrir els boscs, de perdre’s entre els arbres i de recórrer els corriols. Per això, us oferim una tria de boscs del país per a visitar a la tardor. Teniu fagedes, castanyers, avetoses, carrascars, sureres i boscs de ribera, entre molts més. Llargues rutes de muntanya o breus recorreguts per a fruir-ne en família.

No hi són tots, ni de lluny, però aquest recull ens servirà per a fer un tast del patrimoni natural de què disposem.

1. Bosc dels Menairons

  • Localització: parròquia de la Massana (Andorra)
  • Accés: punt quilomètric 8,5 de la CG-4, a mà esquerra d’un aparcament
  • Itinerari: 4 km i 125 m de desnivell (fàcil) 

Els menairons són uns éssers diminuts nascuts de l’herba menaironera, una classe de falguera que creix a les muntanyes d’Andorra. Tenen la faena de protegir les pedres blanques del bosc, però un dia troben que un corb els ha amagat totes les ferramentes per fer-los fora. D’aquesta història, parteix l’itinerari interactiu del bosc dels Menairons, en què els nens han de cercar els objectes perduts alhora que aprenen coses sobre la fauna i la flora de l’entorn i sobre les llegendes populars autòctones. Per seguir el joc, cal agafar prèviament un fulletó de l’Oficina de Turisme de la Massana o a la d’Andorra la Vella, o bé descarregar-lo en PDF.

2. Bosc dels Bolets de Canillo

  • Localització: parròquia de Canillo (Andorra)
  • Tipus de vegetació: roures, pins, prats i bolets 
  • Accés: punt quilomètric 7,8 de la carretera de Montaup (CS240) 
  • Itinerari: 3,7 km i 120 m de desnivell (fàcil) 

L’itinerari "On són els bolets?", al bosc del Som, és una ruta pensada perquè les famílies descobresquen, lúdicament, els bolets més comuns del país. El personatge Fungi és l’encarregat de guiar els nens, gràcies a la guia didàctica, que es pot recollir a les oficines de turisme o descarregar a la pàgina web. Durant la ruta, els caminants trobaran jocs i sorpreses amagades, que han estat creades per artistes i artesans locals i que s’integren en el paisatge.


3. Bosc de la Maçana

  • Localització: Argelers (Rosselló) 
  • Tipus de vegetació: faigs  
  • Accés: carretera D-618 fins a Sureda. Passat el poble, cal agafar una carretera secundària fins a la vall. Després del nucli de cases, s’ha de seguir una pista forestal d’uns 500 metres fins a l’aparcament. 
  • Itinerari (entre més opcions): 15,42 km i 1.048 m de desnivell (moderat)

Entre els Pirineus i la Mediterrània, al cor del massís de l’Albera, la reserva natural del bosc de la Maçana alberga una antiga fageda de 120 hectàrees que creix sense intervenció humana d'ençà de fa més de cent cinquanta anys. Enmig de la vegetació mediterrània, el faig (Fagus sylvatica) s’hi troba en posició d’insularitat i té un paper clau en la diversitat de l’ecosistema, perquè, a causa de la seva riquesa genètica, afavoreix la presència d’espècies rares i endèmiques. El mes de juliol passat es va incorporar al patrimoni natural de la UNESCO.



4. Bosc de l’Albera 

  • Localització: Sureda (Rosselló) 
  • Tipus de vegetació: pins i faigs   
  • Accés: carretera D2 des de Sureda 
  • Itinerari (entre més opcions): 2 km (fàcil) 

El bosc de l’Albera, al vessant septentrional de la serra que porta el mateix nom, és un dels més grans de Catalunya Nord, amb una extensió de 2.123 hectàrees. Presenta una gran diversitat ecològica, amb predomini de pins i faigs. A l’interior, hi ha la reserva biològica de les Moixoses. La proximitat a unes altres zones turístiques l’ha convertit en un lloc molt visitat. N'és una prova el fet de disposar d’una àrea de pícnic i d’un restaurant. El sender GR10 travessa el bosc i ofereix unes quantes opcions de rutes. 

Caminant poc més de dos quilòmetres, es pot pujar al pic Neulós. També es pot visitar el dolmen de la balma del Moro, un exemple dels monuments megalítics de la serra de l’Albera.



5. Avetosa del Clot dels Bous

  • Localització: Espot (Pallars Sobirà)
  • Tipus de vegetació: avet
  • Itinerari (entre més opcions): 9,91 km i 334 m de desnivell (fàcil)
  • Accés: des de l’estany de Sant Maurici, pujant en 4x4 des d’Espot o deixant el cotxe a l’aparcament del Prat de Pierró

La muntanya dels Encantats és un dels indrets més icònics del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Tanmateix, potser no és tan sabut que, als peus d'aquesta muntanya, hi descansa una de les avetoses més antigues de Catalunya. El Clot dels Bous, amb una superfície de deu hectàrees, té exemplars que superen els cinc-cents anys de vida i els vint metres d’alçada. De fet, l’arbre més antic de l’inventari del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) és en aquesta avetosa. Del parc d’Aigüestortes, també val la pena de destacar l’avetosa de la Mata de València d’Àneu, la més extensa, i la d’Espot.


6. Bosc dels bolets pintats de Poblet 

  • Localització: Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) 
  • Tipus de vegetació: pinassa, pi roig, roure martinenc i alzina
  • Accés: punt quilomètric 6,5 de la carretera de Castellfollit a Prades 
  • Itinerari (dues opcions): fàcil (3 km i 190 m de desnivell) o moderat (6,5 km i 391 m de desnivell)

El bosc de Castellfollit, on hi ha el bosc pintat de Poblet, es destaca per la gran diversitat micològica, amb més de 700 espècies de fongs comptabilitzades. Durant el recorregut, els nens poden convertir-se en caçadors de bolets, no solament pels que creixen a terra durant la temporada, sinó també pels que hi ha pintats als arbres. Només sereu capaços de veure’ls si us col·loqueu en la perspectiva visual correcta. La ruta transcorre per boscs de pinassa, pi roig roure martinenc i alzina, tot i que també hi ha més espècies, com ara serveres, til·lers, avellaners, boix grèvol i aurons. Gràcies als plafons informatius, podreu aprendre coses sobre la biodiversitat i descobrir una part del parc natural de Poblet. 


7. Bosc de bruixes de l’Argentera 

  • Localització: l’Argentera (Baix Camp) 
  • Tipus de vegetació: pins, alzines i roures
  • Accés: eixida des de l’Argentera per la carretera en direcció a Escornalbou, fins a agafar una pista forestal
  • Itinerari: 7,52 km i 276 m de desnivell (moderat)

En un passat no gaire llunyà, els boscs de l’Argentera eren habitats per famílies carboneres, que se servien de les balmes (cavitats a les roques) com a habitatge o refugi per a desar les eines. Ara, ambientades amb els estris de bruixes i bruixots, s’han convertit en un atractiu turístic familiar, en un bosc màgic per a aprendre les llegendes autòctones i la natura. La ruta comença al poble i segueix el curs del barranc de la Serra fins a arribar a les Roques de les Segarreses. Durant el recorregut, hi predomina la vegetació de pins, alzines i roures, tot i que també hi treuen el cap alguns gatells, lledoners i freixes. Després de passar l’esplanada de les Bruixes, es pot continuar fins al rocam dels Ermitans i els Estrets. 


8. La fageda d’en Jordà 

  • Localització: Santa Pau (la Garrotxa) 
  • Tipus de vegetació: faigs 
  • Accés (entre més opcions): punt quilomètric 4 de la carretera d’Olot a Santa Pau
  • Itinerari (entre més opcions): 35 minuts (fàcil) 

Sobre la colada del volcà Croscat, al parc natural de la Garrotxa, creix la fageda d’en Jordà. És una de les vint-i-vuit reserves naturals del parc i es destaca pel relleu accidentat, format pels tossols, petits turons que s’originaren en refredar-se els corrents de lava. És un dels boscs més coneguts de Catalunya, segurament pel poema que Joan Maragall hi dedicà. La millor opció per a endinsar-s’hi és seguir un dels tres itineraris que proposa el parc, amb graus de dificultat diversos. Al Principat hi ha més fagedes molt conegudes, com ara la del Retaule, al parc natural dels Ports, o la fageda de Santa Fe, al Montseny. 
 


9. L’Arborètum de Masjoan

  • Localització: Espinelves (Osona) 
  • Tipus de vegetació: coníferes 
  • Accés (entre més opcions): per la carretera d’Espinelves (GIV-5441), a mà dreta des del pont de Masjoan 
  • Itinerari: visita guiada amb reserva (45 minuts) o visita lliure 

L’any 1710, Isidre Masferrer va adquirir a la família Masjoan una antiga finca forestal. A la primeria del segle XX, el seu successor, Marià Masferrer, naturalista i botànic, la va convertir en el seu propi arborètum, amb una cinquantena d’espècies diferents i la concentració més gran d’arbres monumentals de Catalunya. Actualment, s’hi fan visites guiades. En 400 hectàrees, hi podem trobar exemplars de sequoia gegant, sequoia roja, cedre blanc de Califòrnia, cedre d’Himàlaia, avet de Vancouver, avet Douglas, cedre del Líban, teix, pi Strobus, pinassa, pi roig, pi de l’Himàlaia, pi excelsa i avet Masjoanis, entre molts més.
 


10. Bibliobosc del Montseny


  • Localització: Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental)
  • Tipus de vegetació: alzines i castanyers
  • Itinerari: passejada lliure per 4 km de camins
  • Accés: des de Sant Esteve de Palautordera, al quilòmetre 7, cal agafar una pista forestal durant 6 km fins a l’ermita de Santa Susanna, on es deixa el cotxe i es camina durant 7 minuts

Al cor del Montseny, el llibreter jubilat Pep Duran hi regenta una biblioteca, on el visitant pot seure a llegir mentre gaudeix de l’entorn. Tres hectàrees amb més de quatre quilòmetres de camins laberíntics amaguen 162 bústies amb un centenar i mig de llibres de temes diversos. També hi ha quaderns de notes, que serveixen perquè el lector deixe un testimoni de la visita. És un espai de retir, de descans i de trobada amb més lectors, un amagatall secret per a reunir natura i cultura. Si us estimeu més fer excursions o simplement passejar, els Castanyers d’Erola i la Fageda de Santa Fe són dues de les moltes opcions que també ofereix el Montseny.



 


11. Boscs del Mas del Boix, a la Tinença de Benifassà

  • Localització: Vallibona (Ports)
  • Tipus de vegetació: carrasca
  • Itinerari (entre més opcions): 5 km i 250 m de desnivell (moderat)
  • Accés: des de Castell de Cabres per pista forestal o des de Vallibona pel GR-7

El parc natural de la Tinença de Benifassà es caracteritza per una gran diversitat de tipus de boscs. A més de tenir els carrascars més extensos del País Valencià, també hi és destacable la presència del roure de fulla petita i del boix. Entre l’enorme quantitat de rutes que el travessen, la del Mas del Boix permet d'endinsar-se en el bosc de carrasca, amb vistes de la vall i del barranc de la Gatellera.

 


12. Barranc de la Pegunta, al Penyagolosa

  • Localització: Vistabella del Maestrat (Alcalatén)
  • Tipus de vegetació: pins, matolls, teixos, grèvols, ginebres, aurons, cirerers
  • Itinerari (entre més opcions): 1 h aprox. - 150 m de desnivell (fàcil-moderat)
  • Accés: carretera CV-170 i camí de Sant Joan de Penyagolosa

Entre l’imponent pic del Penyagolosa i el santuari de Sant Joan, un rierol baixa sinuosament i deixa, al voltant, un paisatge de gran valor botànic. Part del barranc de la Pegunta és, d'ençà de l’any 1998, microreserva vegetal, per la presència d’espècies botàniques poc habituals al país. Tot i que sol ser lloc de pas en l’ascens al Penyagolosa des de Xodos, també es pot recórrer aïlladament. Des del centre d’interpretació que hi ha al santuari de Sant Joan, una senda discorre pel barranc i permet d'aprendre'n la vegetació més significativa gràcies als cartells interpretatius.
 


13. El savinar de les Blanques

  • Localització: la Pobla de Sant Miquel (Racó d’Ademús)
  • Tipus de vegetació: savines
  • Itinerari (entre més opcions): 7 km i 400 m de desnivell (moderat)
  • Accés: carretera CV-363 o ruta PRV-131.8 des de la Pobla de Sant Miquel

Els boscs endèmics de savina turífera (Juniperus thurifera) són un dels hàbitats més singulars del parc natural de la Pobla de Sant Miquel. El bosc de les Blanques és, concretament, una de les set microreserves de flora que té catalogades. Alguns dels exemplars d'aquest bosc tenen mil cinc-cents anys d’antiguitat. Del poble estant, es pot arribar a peu fins a les Blanques per la ruta de l’alt de les Barraques (PRV-131.8). L’itinerari passa per l’ermita de la Puríssima, el barranc del Chorro, el turó Maderero i els corrals de la Cerrada. També es pot arribar amb cotxe fins al mirador de Mirar Bueno.
 


14. La sureda d’Espadà

  • Localització: Xóvar (Alt Palància)
  • Tipus de vegetació: sureres
  • Itinerari (entre més opcions): 10,4 km i 480 m de desnivell (moderat)
  • Accés: eixida de la ruta des de l’aparcament a prop de la piscina de Xóvar

El parc natural de la Serra d’Espadà ofereix al visitant una gran diversitat d’ecosistemes. Ara, si n’hi ha un d'especialment representatiu és, sens dubte, el bosc de sureres. Es destaca tant per la singularitat com pel bon estat de conservació, fruit de l'alta pluviositat i del gres roig present en el terreny, que permet una gran absorció de l’aigua. La ruta verda de Xóvar estant, que recorre els barrancs d’Ajuez i del Carbó, és la més idònia per a poder contemplar la sureda.

15. Les gorges del Cabriol

  • Localització: Villargordo del Cabriel (Plana d’Utiel - Requena)
  • Tipus de vegetació: bosc de ribera
  • Itinerari (entre més opcions): 10,5 km (moderat)
  • Accés: eixida des de Cases del Riu

Frontera natural amb Castella - la Manxa, el pas del riu Cabriol afavoreix l’existència del bosc de ribera més ben conservat de tot el País Valencià. Format per pollancres, salzes i tamarius, es destaquen també els densos boscs de pi blanc i carrasques a les parets rocalloses que flanquegen el riu. El parc natural de les Gorges del Cabriol té una extensió de 31.446 hectàrees i es pot descobrir gràcies a nombroses sendes. Per contemplar la vegetació de ribera, és recomanable de seguir la ruta verda des de Cases del Riu, que s'enfila pel marge esquerre del Cabriol fins a arribar a Casas de Caballeros.
 


16. La Font Roja

  • Localització: Alcoi (l’Alcoià)
  • Tipus de vegetació: bosc caducifoli i carrasca
  • Accés: carretera CV-797 (aparcament amb capacitat de 50 places/dia; els caps de setmana i festius, cal sol·licitud prèvia) o autobús des del cementeri municipal
  • Itinerari (entre més opcions): 6 km - 2 hores i mitja aprox. (moderat)

El parc natural de la Font Roja és, juntament amb la serra de Mariola, un dels espais naturals més ben conservats i amb més biodiversitat del País Valencià. El clima mediterrani rep influències continentals i d’alta muntanya a causa de l’altitud i tot plegat afavoreix la presència d'ecosistemes diversos. Hi sobresurt el carrascar d’ombriu, caracteritzat per l’abundància d’alzines i per alguns exemplars d’auró, fleix i roure valencià. El cim de la serra del Menejador, a 1.356 metres d’altitud, n'és la cota més elevada. A l’entrada del parc, hi ha un centre de visitants amb una zona recreativa, on es poden resseguir tres itineraris diferents.


17. Alzinar de Gabellí Petit - Fonts Ufanes

  • Localització: Campanet (el Raiguer)
  • Tipus de vegetació: alzines
  • Itinerari: 2,9 km - 45 minuts aprox. (fàcil)
  • Accés: antiga ermita de Sant Miquel, a menys d’1 km del nucli de Campanet

A la finca de Gabellí Petit, un frondós alzinar permet agradables passejades en qualsevol època de l’any. Però en temporada de pluja aquest racó de Mallorca ofereix als visitants un tresor hidrològic sorprenent: les fonts Ufanes. Del sòl, en brollen dolls d’aigua potents i de manera sobtada, fruit de l’acumulació de la pluja al massís del puig Tomir. L’aigua s’infiltra en el subsol i s’acumula en un aqüífer, però quan la pluja és intensa i contínua se'n sobrepassa la capacitat i sobreïx cap a la superfície.


18. Bosc de Bellver

  • Localització: Palma
  • Tipus de vegetació: pineda
  • Itinerari: 20-30 minuts de pujada (fàcil)
  • Accés (entre més opcions): porta del carrer del Polvorí

El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català de començament del segle XIV. A poc més de dos quilòmetres del centre de Palma, corona el puig de la Mesquida, d’uns 112 metres d’altitud. Al voltant s’estén un bosc urbà ple de camins i sendes, ideal per a una llarga passejada. També hi trobem una zona recreativa, amb taules de ping-pong i una àrea de pícnic. La porta principal d’accés al bosc de Bellver és al carrer del Polvorí.