Divuit fars dels Països Catalans per descobrir aquest estiu
Si resseguim la costa del país, veurem que és custodiada per un munt de fars, de torres guardianes, que, amb les espurnes de llum que emeten, fa segles que il·luminen els navegants. A més, la majoria són situats en indrets privilegiats i formen part del nostre patrimoni cultural i paisatgístic.
Els fars ens parlen també d’un estil de vida: no tan sols de la dedicació i l’esforç dels mariners, sinó de la constància dels torrers, que començaven a treballar abans de la posta de sol i no acabaven fins a l’alba. Amb el temps i amb l’arribada de l’automatització, la feina diària i rutinària dels faroners va començar a ser substituïda, i avui ja no n’hi ha que visquin als fars.
Tanmateix, no se n’ha pogut prescindir, dels fars, i encara es mantenen en funcionament, per bé que molts s’han reconvertit i exerceixen funcions noves: espais d’interpretació, museus o restaurants.
Hem fet una selecció de divuit dels fars més representatius de la nostra costa i us n’expliquem la història i les característiques. Formen part del nostre patrimoni desconegut, però que cal preservar. Us animem, doncs, a descobrir-los aquest estiu.
Fotografia: Osamores/Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0
1. FAR DE BIARRA
- Localització: Portvendres (Rosselló)
El Far del Cap de Biarra és situat a la vila de Portvendres. La torre que té actualment va ser construïda l’any 1905, però d’ençà de l’any 1836 que en aquest punt hi ha una torre guardiana per a guiar els mariners. El primer far era més petit i cilíndric i el d’ara fa gairebé trenta metres d’alçada i és a vuitanta metres sobre el nivell de la mar.
És una torre piramidal de secció quadrada, feta amb pedra vista de granit i marbre rosa, coronada per una llanterna metàl·lica de color vermell. Als baixos hi ha els antics allotjaments dels faroners, que avui ja no calen, perquè el far s’ha automatitzat i es controla a distància. Emet una llum de tres esclats blancs, cada vint segons. A prop, hi ha indrets defensius, principalment de la Segona Guerra Mundial, i també hi passa un tram del camí de ronda, de manera que d’aquí estant es pot fer una caminada resseguint la costa.
Jean-Pierra Bazard/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0
Jean-Pierra Bazard/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0
Molt a prop, a menys de quatre quilòmetres, hi ha el far metàl·lic del moll de Portvendres. Va ser construït el 1885 sobre un sòcol hexagonal. A la part superior hi ha una plataforma octogonal que abans era regentada pel faroner, però que ara és buida. Encara més amunt, hi ha la llanterna del far. Abans, a la part central dels pilars hi havia una escala de caragol per a accedir al capdamunt de la torre, però ha acabat desapareixent a causa de tempestes fortes. Aquest far va ser inscrit com a monument històric l’any 2011.
Fabricio Cardenas/ Wikimedia Commons / CC-BY-SA
Fabricio Cardenas/ Wikimedia Commons / CC-BY-SA
Fotografia: Artico2/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0
2. FAR DE CALA NANS
- Localització: Cadaqués (Alt Empordà)
El Far de Cala Nans –situat dins el parc natural del Cap de Creus– va ser construït l’any 1864. És un edifici de planta rectangular amb una torre cilíndrica al centre. A començament del segle XX, quan va decaure l’activitat marítima i comercial del port de Cadaqués, aquesta torre va perdre valor, perquè ja no era necessària d’un punt de vista estratègic i pràctic. L’abandonament de l’espai va fer que, de mica en mica, anés agafant un aspecte descurat, fins al punt que l’any 1982 es va voler enderrocar i substituir per un altre de nou, però l’oposició dels veïns de Cadaqués ho va impedir. Durant molt de temps el custodiava un faroner, però a partir dels anys seixanta es va automatitzar i ja no té personal de manteniment. La llum que emet és blanca, en grups de quatre esclats cada 25 segons.
JosepBC/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 4.0
JosepBC/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 4.0
Si el voleu visitar, heu de tenir en compte que no s’hi pot arribar amb cotxe, de manera que haureu de fer un tros a peu. Això us permetrà de fer una passejada pel camí de ronda i descobrir un dels trams més verges de la badia de Cadaqués.
Fotografia: Castellbo/wikimedia Commons/ CC BY-SA 4.0
3. FAR DE SANT SEBASTIÀ
- Localització: Palafrugell (Baix Empordà)
El Far de Sant Sebastià –que delimita l’extrem sud del golf de Lleó– va ser inaugurat l’any 1857 i, segons el pla d’enllumenament, havia de ser el més important del Principat, l’únic de primer ordre. Fa un llampec blanc cada cinc segons i la força de la llum el converteix en un dels més potents del litoral català. Es va automatitzar el 1999, quan va plegar el darrer faroner.
De primer, es va sospesar de construir-lo cap a Begur, però era massa a prop del cap de Creus i no permetia d’il·luminar ni Sant Feliu de Guíxols ni Palamós, cosa que era possible de fer si se situava a Palafrugell. Ací hi sol haver fortes tempestes, fins al punt que l’any 1883 un llamp va entrar a la cambra d’il·luminació i va abatre el torrer que hi feia nit.
Queralt / Wikimedia Commons / CC BY-SA 2.0
Queralt / Wikimedia Commons / CC BY-SA 2.0
El far i el seu entorn han agafat gran anomenada gràcies als escrits que hi va dedicar Josep Pla. “Vaig tractar d’escriure els sentiments que em produïa la visió de la terra diversa i de la blava mar escampada. No m’enamoraré mai tant de cap deessa, ni de cap melodia, com em vaig enamorar d’aquelles coses”, explica a El meu país, fent referència a aquest indret. Ara hi ha la possibilitat de fer un recorregut literari i bibliogràfic –una de les rutes Josep Pla– pels llocs de la muntanya que va descriure. La ruta parteix del mirador Joaquim Turró, des d’on es veu la badia de Llafranc, un altre dels punts més emblemàtics.
A més, del far estant, a gairebé cent setanta metres sobre el nivell de la mar, hi ha una bella panoràmica de la costa i, per aprofitar al màxim el privilegi de ser aquí, uns metres més amunt es pot fer nit al Far Hotel Sant Sebastià, amb unes vites magnífiques del far. Si no, sempre podreu tastar algun dels plats de cuina japonesa que ofereixen al restaurant que s’ha instal·lat a l’interior.
Fotografia: DagafeSQV/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0
4. FAR DE TOSSA DE MAR
- Localització: Tossa de Mar (Selva)
El Far de Tossa de Mar, situat en un dels punts més alts del municipi, més enllà de les muralles medievals, va ser construït l’any 1917 perquè calia senyalitzar la costa entre Calella de Palafrugell i Palamós. És un edifici de planta quadrada amb una petita torre que es dreça al centre. Per culpa de la guerra de 1936-1939, de l'octubre del 1936 al març del 1939 es va establir una base de guàrdia militar dalt el far i per això va deixar d’il·luminar permanentment durant la nit. Actualment, el far acull el Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània, un espai per a endinsar-se en la història d’aquest patrimoni singular i descobrir com era la vida dels faroners.
Enric / Wikimedia Commons/ CC BY-SA 4.0
Enric / Wikimedia Commons/ CC BY-SA 4.0
Fotografia: Isidre Blanc/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0
5. FAR DE BARCELONA
- Localització: Barcelona
La Torre del Rellotge del port de Barcelona havia tingut una llanterna i havia estat el far de la ciutat. La construcció que hi ha avui dia data de l’any 1772, però prèviament –l’any 1616– ja s’havia aixecat un fanal al Moll de Pescadors. Amb la industrialització i el creixement del port, de mica en mica, va anar perdent utilitat i a la fi va ser substituït pel de Montjuïc, encara actiu.
Pere López/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0
Pere López/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0
Finalment, el far del moll es va apagar l’any 1907, però el bon estat de la torre va fer que decidissin d’instal·lar un rellotge a cada paret, cada un encarat a un dels punts cardinals. Per això que s’ha acabat popularitzant com la Torre del Rellotge. La torre, a més, és al punt exacte on confluirien dues grans avingudes de la ciutat, la del Paral·lel i la Meridiana, si s’allarguessin fins a encreuar-se. Aquest edifici ara té el reconeixement de Bé Cultural d’Interès Local.
Fotografia: Zarateman/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0
6. FAR DE SANT CRISTÒFOL
- Localització: Vilanova i la Geltrú (Garraf)
Conegut popularment per “la Farola”, el Far de Sant Cristòfol encara compleix la funció natural de guiar els mariners del Garraf emetent tres llampecs de llum cada vuit segons. Tot i que el primer fanal es va construir l’any 1843, l’actual és del 1905 i només va aturar l’activitat durant la guerra de 1936-1939. La torre, de planta circular, és coronada per una cúpula argentada amb una balconada de ferro. El far és adossat a una construcció de planta rectangular, que és on vivia el torrer i des d’on se’n feia el manteniment. Avui dia també funciona com un gran espai de divulgació i conservació de la cultura marinera, perquè és la seu de l'Espai Far, un equipament museístic que mostra el patrimoni de Vilanova i la Geltrú en tres espais d’exposició permanents.
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Fotografia: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
7. FAR DE LA PUNTA DE LA GALERA
- Localització: Torredembarra (Tarragonès)
El Far de la punta de la Galera, situat a Torredembarra, va ser construït a causa de la necessitat d’il·luminar la costa entre Salou i Vilanova i la Geltrú. És situat al penya-segat més sobresortint del roquer del terme, anomenat punta de la Galera, i emet cinc esclats de llum cada trenta segons.
Borya/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 2.0
Borya/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 2.0
Té la particularitat que és el far amb la torre més alta del Principat i que, a més, s’hi pot pujar. A dins hi ha una escala –amb un total de dos-cents disset graons i una cinquantena de finestres– que serveix als visitants de contemplar unes vistes privilegiades. A més, és el darrer far que s’ha estrenat al país, atès que no va començar a funcionar fins el primer de gener de l’any 2000, i és un dels pocs construïts a Europa durant el segle XXI.
Fotografia: Aureliano/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 2.0
8. FAR DE LA BANYA
- Localització: Tarragona
Actualment, el Far de la Banya és al port de Tarragona i es considera un dels símbols identificadors de la ciutat. El far té el reconeixement de Bé Cultural d’Interès Local. Abans era a la punta de la Banya, al delta de l’Ebre, però estava en molt males condicions i va ser traslladat peça per peça fins a Tarragona per poder-lo restaurar.
Aureliano/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 2.0
Aureliano/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 2.0
El far de la Banya és l’últim testimoni de les antigues estructures metàl·liques faroneres. De l’any 1993 ençà, a l’espai que servia d’habitatge per al torrer, hi ha una exposició permanent sobre el món dels fars i sobre l’entorn marítim de la zona. A més, el 2003 també es va convertir en el Museu de Fars i alhora en una extensió del Museu del Port de Tarragona.
Fotografia: Nicolas Vigier/ Wikimedia Commons/ CC0
9. FAR DE LA PUNTA DEL FANGAR
- Localització: Deltebre (Baix Ebre)
Una de les particularitats del Far de la Punta del Fangar és l’entorn privilegiat. Envoltada de desert i dunes de sorra, la torre blanca i vermella del far esdevé un dels símbols paisatgístics del delta de l’Ebre. Va començar a funcionar l’any 1864, però aquella primera estructura es va anar modernitzant fins a la torre que coneixem avui. Actualment, emet una llum blanca cada dotze segons. Podeu arribar-hi fent una passejada d’uns quatre quilòmetres per la platja.
Alberto-g-rovi/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0
Alberto-g-rovi/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0
Fotografia: Jomateix Ripoll/Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0
10. FAR DE CULLERA
- Localització: Cullera (Ribera Baixa)
El Far de Cullera és entre el cap de Sant Antoni i el port de València i va ser encès per primera vegada l’any 1858. L’edifici, tot de color blanc, és circular i al centre s’hi erigeix una torre cònica, coronada amb una barana circular on hi ha instal·lada la llanterna del far. Tot i que la construcció actual s’assembla força a la primigènia, s’hi han fet unes quantes modificacions. Durant la guerra de 1936-1939 es va ordenar d’aturar-hi l’activitat amb l’objectiu de no revelar informació en cas de possibles desembarcaments o bombardaments.
Nando Martinez Sanchis/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 2.0
Nando Martinez Sanchis/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 2.0
Emet tres llampades de llum cada vint segons i, tot i que no se’n pot visitar l’interior, val la pena de contemplar l’edifici i fer una passejada pel passeig de la Farola.
Fotografia: Aureliano/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 2.0
11. FAR DE PUNTA ALBIR
- Localització: Alfàs del Pi (Marina Baixa)
El Far de Punta Albir va començar l’activitat l’any 1863. Té el reconeixement de Bé d’Interès Cultural d’Alfàs del Pi d’ençà dels anys noranta. Al costat, al penya-segat mateix, hi ha la torre Bombarda, una torre de guaita del segle XVI que, gràcies a la seva posició privilegiada, servia per a avisar dels atacs dels pirates. Hi va viure gent fins a començament dels anys seixanta, que se’n va automatitzar el funcionament. Ara, després d’unes quantes modificacions, es fa servir de centre d’interpretació, amb una sala d’exposició que aplega la cultura marinera de la zona del parc nacional de Serra Gelada.
M.Prinke/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 2.0
M.Prinke/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 2.0
Fotografia: Jesús Alenda/ Wikimedia Commons/ CC BY 2.0
12. FAR DE TABARCA
- Localització: illa de Tabarca (Alacantí)
El Far de Tabarca –situat a l’extrem oriental de l’illa– es va inaugurar l’any 1854 amb l’objectiu d’alertar els mariners que s’acostaven a l’illa i als illots rocosos que l’envolten, moltes vegades invisibles de nit. És una construcció neoclàssica. La part inferior servia d’habitatge per als faroners. Al damunt, s’hi alçava la torre que sostenia el mecanisme d’il·luminació, avui ja desmantellat. Ara l’edifici és restaurat i a dins s’hi ha instal·lat un laboratori biològic que serveix de base a la Reserva Marina.
Fotografia: MOs810/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 4.0
13. FAR DE LA NAU
- Localització: Xàbia (Marina Alta)
El Far de la Nau és situat al cap de la Nau, a l’extrem sud del golf de València, i funciona d’ençà del 1928. Emet centelleigs de llum constantment. Tot i que es va subhastar l’any 1914 no va engegar fins anys més tard perquè va caldre construir una carretera per a arribar-hi i transportar-hi els materials. L’edifici és de planta octogonal i és a 122 metres sobre el nivell de la mar.
De l’entorn natural d’aquest indret, se’n destaquen els penya-segats i la microreserva vegetal, reconeguda pel Consell. Als peus del cap, es pot visitar la cova dels Òrguens, una cavitat natural on solament es pot entrar des de la mar i amb petites embarcacions. I una curiositat, al cap de la Nau, abans de construir-se el far, s’hi van fer les proves de telegrafia sense fils entre la península i Eivissa, amb un sistema dissenyat per l’enginyer i comandant valencià Julio Cervera.
A prop de Xàbia, també val la pena d’arribar fins al Far del Cap de Sant Antoni, a menys de vint quilòmetres del cap de la Nau. Es va construir aprofitant una antiga torre de vigilància costanera del segle XVI i es va encendre per primera vegada l’any 1861. És de planta cilíndrica i a la base hi ha adossada l’antiga casa del faroner.
Joanbanjo/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0
Joanbanjo/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0
Fotografia: Joanbanjo/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0
14. FAR DE COLUMBRETES
- Localització: Illes Columbretes (Plana Alta)
El Far de Columbretes és al nord de l’Illa Grossa, dins el parc natural de les Illes Columbretes. Va començar a funcionar l’any 1859 amb una llum fixa i blanca. Durant la guerra de 1936-1939 va ser desallotjat i ocupat per l’exèrcit.
Javier Valencia 2005/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 4.0
Javier Valencia 2005/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 4.0
A causa de l’aïllament, quan encara hi vivien faroners l’administració havia de fer mans i mànigues per aconseguir que algú hi volgués anar a viure. Els faroners havien d’acceptar una permanència d’un mínim de dos anys i com a incentiu cobraven una pesseta més el dia. D’ençà de l’any 1961 que és automatitzat, però per a garantir-ne el manteniment un tècnic visita l’illa periòdicament. A més, ara també es fa servir de seu per a investigacions científiques.
Fotografia: Manel
15. FAR DE CAVALLERIA
- Localització: el Mercadal (Menorca)
El Far de Cavalleria és situat al cap de Cavalleria, al nord-oest de Menorca. Emet dos llampecs blancs cada deu segons. Es va acabar de construir l’any 1858 i és un dels més antics de l’illa. Abans que entrés en funcionament, en aquest punt hi havia hagut molts naufragis. Gràcies a la il·luminació del far van disminuir, però encara no prou. Per això van acabar construint el Far de Favàritx –al nord-est– i el Far de Punta Nati –al nord-oest–, de manera que la costa nord restava completament protegida. El Far de Cavalleria és, probablement, un dels més concorreguts de l’illa, per la fama que s’han guanyat les postes de sol en aquest indret i per la possibilitat de visitar-ne l’interior, on hi ha el Centre d’Interpretació del Cap de Cavalleria.
Enric Rubio Rus
Enric Rubio Rus
Si resseguiu la costa nord, trobareu el Far de Favàritx. Es va inaugurar l’any 1922 i és el primer far de formigó de les Illes, amb una espiral negra que s’enfila per la torre blanca. És situat dins el parc natural de l’Albufera del Grau i el paisatge que l’envolta és de roca agresta i de color negre. El far és un bon lloc per a veure la sortida de la lluna.
El darrer de la costa nord és el Far de Punta Nati, al qual es pot arribar caminant des de Ciutadella. Té dos edificis rectangulars i independents i una torre de planta hexagonal. En aquest punt es poden veure bones postes de sol i, si el dia és clar, s’albira Mallorca a l’horitzó.
Jon Gonzalo Torróntegui/ Wikimedia Commons/ CC BY 2.0
Jon Gonzalo Torróntegui/ Wikimedia Commons/ CC BY 2.0
Fotografia: Prats i Camps
16. FAR D'ARTRUTX
- Localització: Ciutadella (Menorca)
El Far d’Artrutx –construït l’any 1858– és al cap que duu al mateix nom, a l’extrem sud-oest de Menorca, molt a prop de Ciutadella. Juntament amb el Far de Capdepera, de Mallorca, avisa els mariners dels límits del canal més estret entre les dues illes, el canal de Menorca. L’edifici és una casa blanca amb una torre de bandes blanques i negres. Actualment, tot i que manté les seves funcions, alberga un restaurant a les cambres on vivien els faroners.
Sönke Biehl/ Wikimedia Commons/ CC BY 2.0
Sönke Biehl/ Wikimedia Commons/ CC BY 2.0
Des del port de Ciutadella es pot arribar passejant fins al Far de la Farola, també anomenat Far de Ciutadella, a la bocana del port. Es va inaugurar l’any 1863 i, com alguns altres, es dissenyà amb franges blanques i negres. Com que és solament a vint metres sobre el nivell de la mar, sovint les onades hi entraven a dins; per això van construir-hi un mur al voltant. Davant el far hi ha una petita ermita i la platja de la Farola, que pràcticament se l’ha menjada la mar. Tanmateix, per a banyar-s’hi hi ha uns replans amb escales que permeten d’arribar a l’aigua des de les roques. Un punt on es pot contemplar el far és el Castell de Sant Nicolau, just a l'altra banda de l'entrada al port antic de Ciutadella.
Prats i Camps
Prats i Camps
Menorca és coneguda com l'illa dels cinc fars. El darrer és el Far de l'illa de l'Aire, situat a l’altra punta, l'extrem sud-est.
Jon Gonzalo Torróntegui/ Wikimedia Commons/ CC BY 2.0
Jon Gonzalo Torróntegui/ Wikimedia Commons/ CC BY 2.0
Fotografia: Sönke Biehl/ Wikimedia Commons/ CC BY 2.0
17. FAR DE CAPDEPERA
- Localització: Capdepera (Mallorca)
El Far de Capdepera és un dels més emblemàtics de Mallorca i un dels cinc que es mantenen actius. Va ser construït l’any 1861, amb una torre de planta circular. Té diverses cambres adossades, que servien d’habitatge per al faroner i d’espai per al manteniment. Combina una llum blanca amb un centelleig vermell cada dos minuts.
Frank Vincentz/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0
Frank Vincentz/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0
Alçat en un entorn natural imponent marcat pels penya-segats, del far estant es pot veure l’illa de Menorca si el dia és clar. Hi ha unes quantes rutes –i uns quants nivells– per a arribar-hi a peu i descobrir-lo, tot i que no és possible d’entrar-hi.
Fotografia: Marco Verch
18. FAR DE BARBARIA
- Localització: Formentera
El Far de Barbaria es va construir l’any 1971 i emet un centelleig de llum intermitent. És al cap de Barbaria, el més meridional, un dels primers territoris de l’illa que es va habitar, ara fa quatre mil anys.
Tommy Ferraz/ Wikimedia Commons/ CC0
Tommy Ferraz/ Wikimedia Commons/ CC0
A prop, hi ha la torre de defensa del Garroveret –del segle XVIII– i la Cova Foradada, un dels atractius turístics més destacats de l’illa. De dins estant, es veu el final del penya-segat i la mar. A més, cap al vespre es pot gaudir del paisatge i de la posta de sol, que paga molt la pena, com ja deia Aspencat: “De Sant Francesc al cap de Barbaria en moto, no em puc llevar del cap eixa foto, ni eixa posta de sol de postal.”
Fotografia: Ciprianim/ Wikimedia Commons/ CC BY-SA 4.0
Built with Shorthand