Divuit pobles de menys de 1.000 habitants que us sorprendran

De les valls del Pirineu a la serra de Tramuntana i dels peus del Canigó a l'illa de Tabarca. Descansar en un poble de pescadors o aprofitar una escapada per fer una ruta de muntanya. Prepareu la maleta o la motxilla i deixeu-vos sorprendre per l'encant dels pobles més menuts.


Marcats pel paisatge, per la història o pel patrimoni, us acostem a aquests llogarets de menys d'un miler d'habitants per descobrir què s'hi amaga. Heus ací un recorregut, de cap a cap del país, per divuit indrets que no us deixaran indiferents.

Fotografia: Daniel Alfonso

1. EUS

  • Comarca: Conflent
  • Habitants: 388 

Eus és un municipi del Conflent situat a la vall de la Tet, entre Prada i Marqueixanes. Al bell mig dels Pirineus Orientals, el poble és esglaonat damunt un turó granític. Passejant pels carrerons tortuosos del poble, us trobareu l'església de Sant Vicenç, un edifici romànic construït el 1053 i reformat el 1213. És situada a la part baixa i fou dreçada sobre les ruïnes de l'antic castell d'Eus, que encara avui es poden veure. La nova església, en canvi, és al capdamunt, al cim del turó que antigament coronava el castell.

Fa segles va ser una zona de defensa que va servir per a combatre les tropes franceses –al segle XVI, en l'intent frustrat d'envair el Rosselló– i per a frenar l'exèrcit espanyol –al segle XVIII. Visitar el poble, que conserva l'aspecte tradicional i pintoresc, és recomanable especialment a la primavera, en què sovint es pot gaudir del contrast dels primers paisatges florits amb les altes muntanyes, encara nevades.

Fotografia: Albert Torelló

Albert Torelló

2. VILAFRANCA DE CONFLENT

  • Comarca: Conflent
  • Habitants: 210

Vilafranca de Conflent, a la vall de la Tet, és un petit municipi emmurallat. Conserva l'empremta medieval i alhora el caràcter d'emplaçament defensiu. Precisament les muralles són un dels principals atractius turístics i un dels emblemes de la riquesa patrimonial de Vilafranca. Van ser construïdes al segle XI i reforçades al segle XVII per Sébastien Le Preste de Vauban.

H. Zell/Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0

H. Zell/Wikimedia Commons/ CC BY-SA 3.0

L'estructura defensiva de les muralles es completa amb el Fort Libèria, construït el 1681 i situat a mig vessant de la muntanya de Bell-lloc. Si el voleu descobrir, agafeu forces perquè haureu de pujar 734 esglaons, amb un desnivell de 180 metres. Ara, l'esforç paga la pena per poder contemplar les vistes de les valls i de l'imponent Canigó. Tant la muralla com el Fort Libèria són considerats patrimoni mundial de la UNESCO, juntament amb els negocis i les cases d'antics comercials i l'església romànica de Sant Jaume.

Herbert Ortner/Wikimedia Commons/CC BY 3.0

Herbert Ortner/Wikimedia Commons/CC BY 3.0

Vilafranca de Conflent també és el punt de partida dels 63 quilòmetres que recorre el Tren Groc, un segell de la Catalunya Nord. Conegut popularment per "el canari", aquesta línia ferroviària va néixer amb la voluntat d'unir el Conflent i la Cerdanya.

Fotografia: Meria Z Geoian

3. PAL

  • Andorra
  • Habitants: 235

Pal és un nucli de població alçat a més de mil cinc-cents metres i situat a la parròquia de la Maçana, al Principat d'Andorra. Lluny dels hotels i les botigues, aquest racó perdut entre muntanyes ofereix mostres del romànic pirinenc, especialment l'església de Sant Climent, construïda entre final del segle XI i principi del XII. A Pal també hi ha un centre d'interpretació d'art romànic.

Cdani/Wikimedia/CC BY-SA 3.0

Cdani/Wikimedia/CC BY-SA 3.0

Allò que identifica el poble són les casetes de pedra, les teulades de pissarra i un paisatge blanc a l'hivern i verd a la primavera. Als qui us agradi esquiar, a Pal també hi trobareu una estació d'esquí, inaugurada l'any 1982, que actualment forma part de Vallnord.

Fotografia: Angela Llop

4. BAGERGUE

  • Vall d'Aran
  • Habitants: 105

Bagergue és el poble més alt de la Vall d'Aran, situat a més de 1.400 metres d'altitud. El nucli històric forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. De l'estiu a l'hivern, la fesomia del poble canvia completament: els mesos de fred les teulades de pissarra es cobreixen de neu, però així que arriba el bon temps els balcons es vesteixen de flors i els prats agafen un verd enlluernador. Bagergue és un racó per a perdre-s'hi, envoltat de muntanyes, lluny dels esquiadors i dels apartaments. S'hi destaquen l'església romànica de Sant Feliu, del segle XIII, i el santuari de Santa Margarida, que trobareu seguint el curs del riu Unhòla.

Jaume Boldú

Jaume Boldú

Al Museu d'Art Nacional de Catalunya (MNAC), a Barcelona, hi ha una creu de fusta policromada que prové d'aquesta parròquia. També val la pena de visitar el museu Eth Corrau, que explica la història i la cultura de la vall amb objectes d'artesania; i agafar forces a la petita formatgeria Hormatges Tarrau, impulsada per dos germans que volen recuperar les receptes de l'àvia, tot mantenint l'essència de l'antic formatge aranès. Actualment n'hi trobareu de cinc menes: el blanquet, el lenguat, el vaquer d'Aran, el petit i el gran.

Fotografia: Jaume Boldú

5. ESTERRI D'ÀNEU

  • Comarca: Pallars Sobirà
  • Habitants: 756

Als peus de la vall d'Àneu i banyat per la Noguera Pallaresa, hi trobareu aquest petit poble. Esterri d'Àneu és un indret de tradicions mil·lenàries, documentat ja a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, que data de l'any 839, en què s'esmenta l'església de Sant Pere. D'aquesta església ara solament en queden restes als afores d'Esterri, però al Museu Nacional d'Art de Catalunya se'n conserva una part dels murals decoratius.

Carrers estrets, places petites, pallers i un pont construït al segle XVIII configuren l'escena d'aquest llogaret. A més, com que us hi trobareu envoltats de natura, és ideal per a fer-hi excursions de muntanya i descobrir-ne l'entorn. Els qui us estimeu més de quedar-vos a la vora, teniu l'opció de resseguir el curs del riu i fer una passejada tranquil·la per gaudir d'unes vistes úniques.

6. BEGET

  • Comarca: Ripollès
  • Habitants: 19

Situat a la subcomarca de l'Alta Garrotxa, Beget és un poblet on sembla que s'ha aturat el temps, perquè conserva plenament l'aspecte medieval. És considerat bé cultural d'interès nacional. Paga la pena de visitar l'església romànica de Sant Cristòfol, del segle X. A dins, s'hi conserva la Majestat del retaule de l'altar major, del segle XII, que fa dos metres d'alçada i és una de les talles romàniques més reconegudes que es conserven a Catalunya.

Jordi Armengol

Jordi Armengol

Si passegeu pels carrerons i places de Beget, descobrireu la torre del rellotge i un munt de ponts de pedra. L'any 1969, el poble va perdre la independència municipal i es va incorporar al terme de Camprodon. Ha anat perdent habitants i ara tan sols en conserva una vintena, per bé que atreu força turistes. A més, hi passa el sender de gran recorregut GR-11 i és el punt de sortida i d'arribada d'unes quantes rutes i excursions. Així doncs, per als amants del senderisme també és una bona elecció.

Fotografia: Jorge Franganillo

7. ELS HOSTALETS D'EN BAS

  • Comarca: La Garrotxa
  • Habitants: 219

Els Hostalets d'en Bas és un dels poblets més pintorescs de la vall d'en Bas i ha estat declarat bé cultural d'interès nacional. Situat a l'antic camí d'Olot a Vic, de seguida us cridaran l'atenció les cases amb balcons de fusta plens de geranis i els carrerons empedrats –amb el carrer de Teixeda especialment–, que s'han convertit en un segell d'aquest indret. És imprescindible de visitar-hi també l'església de Santa Maria, del segle XVIII.

Josep Maria Viñolas

Josep Maria Viñolas

Per una altra banda, si us agrada menjar bé la Garrotxa és sempre un encert. Als Hostalets d'en Bas hi trobareu un forn de pa de debò –el forn Bataller– i un seguit de restaurants ideals per a tastar l'anomenada cuina volcànica. Aquesta població va néixer al segle XVIII, entorn d'un petit hostal, l'Hostalet, que va acabar donant nom al municipi.

Fotografia: Jorge Franganillo

8. SANT MARTÍ VELL

  • Comarca: Gironès
  • Habitants: 244

Situat al nord del massís de les Gavarres, Sant Martí Vell és un poble d'origen medieval. Tot i que no conserva ni castell ni muralla, sí que manté l'estructura de l'edat mitjana. Val la pena d'aturar-se a l'església parroquial de Sant Martí –d'origen romànic i reconstruïda al segle XVI– i reposar en alguna de les places florides. Aquest llogaret combina les façanes de pedra amb les flors i plantes enfiladisses que acoloreixen el paisatge. D'aquí estant és fàcil d'arribar al cim del Puig Alt i visitar el santuari dels Àngels, un dels més visitats d'aquestes comarques, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

EstudiFGH/Wikimedia/CC BY-SA 3.0 es

EstudiFGH/Wikimedia/CC BY-SA 3.0 es

Si suscita tant d'interès és, sobretot, perquè té unes vistes esplèndides de l'Empordà, el Gironès i la Selva. A més, com que és a tan sols a mitja hora amb cotxe de la Costa Brava, us permet d'arribar-vos a alguna caleta per fer una remullada. Sant Martí Vell té un vincle estret amb Elsa Peretti, la reconeguda dissenyadora de Tiffany's que va revolucionar el món de la joieria. Quan va deixar Nova York s'hi va instal·lar, fins que es va morir, l'any passat. Durant anys va patrocinar la restauració del poble. Per això, des del 2014, hi ha la delegació catalana de Nando & Elsa Peretti Foundation.

Fotografia: Toniher

9. MURA

  • Comarca: Bages
  • Habitants: 231

Mura és un poble petit situat a l'entrada del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La imatge que hi corprèn el visitant combina el verd de la vegetació i el marró de les pedres centenàries. El centre històric és configurat per carrers estrets i costeruts, placetes i arcs, tot envoltat d'un paisatge pintoresc que conserva l'encant medieval.

Enric Rubió

Enric Rubió

Aquesta essència l'ha convertit en un reclam per als turistes i rep milers de visitants cada any. Si hi aneu, us heu d'aturar al passatge de Camil Antonietti, un dels indrets més característics de Mura. També val la pena de visitar-hi l'església de Sant Martí, d'estil romànic, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Mura és un excel·lent punt de partida per a fer excursions i gaudir de la natura. Dues bones opcions són la Mola (1.103 metres) i el Montcau (1.056 metres), els dos cims més importants del parc. També podeu fer una passejada fins al gorg del Pare, un salt d'aigua situat a prop del municipi.

Fotografia: Enric Rubió

10. MIRAVET

  • Comarca: Ribera d'Ebre
  • Habitants: 706

Miravet és un poble d'interior emplaçat en un dels meandres del riu Ebre. Si hi aneu, no us estigueu de caminar pels carrerons empedrats del centre històric i contemplar les vistes del riu, impressionants. Un dels espais més pintorescs de Miravet és, sens dubte, l'embarcador, on podreu admirar la silueta del poble, enclavat al damunt d'una paret rocosa i marcat per les cases de colors. Al capdamunt, hi podreu veure el castell, que cal que aneu a visitar.

Albert Torelló

Albert Torelló

D'origen islàmic –segle IX– l'any 1153 els cristians el van conquerir i Ramon Berenguer IV el va lliurar a l'orde del Temple. Tot i que manté trets andalusins, els templers el van convertir en una fortificació amb monestir d'estil romànic cistercenc. L'envolta una imponent muralla de vint-i-cinc metres d'alçada. La muralla, juntament amb la posició privilegiada del poble, van convertir Miravet en un indret clau en diversos conflictes històrics, com ara la guerra de Successió i la batalla de l'Ebre.

Fotografia: Albert Torelló

11. ARES DEL MAESTRAT

  • Comarca: Alt Maestrat
  • Habitants: 190

Ares del Maestrat és un llogaret de traçat medieval que reposa sobre una imponent elevació rocosa, on hi ha restes d'un castell. Aquesta configuració dóna al municipi una imatge singular, que, unida a una posició privilegiada, permet als visitants de gaudir d'unes vistes panoràmiques del Maestrat. El llegat cultural d'aquest municipi té orígens prehistòrics, tal com evidencien les pintures rupestres de la cova Remígia, declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Per a veure-les, és parada obligatòria el Museu de la Cova del Castell. Tampoc no podeu passar per alt l'església parroquial de l'Assumpció, amb façana barroca i un campanar més baix que l'església. Ares del Maestrat, envoltat de natura, és un lloc ideal per a fruir de pau i tranquil·litat. I si us ve gana, hi podreu tastar l'olla, un plat de cullera tradicional que conté carn, patata, cigrons i botifarra negra.

Fotografia: Angela Llop

12. FANZARA

  • Comarca: Alt Millars
  • Habitants: 276

Fanzara és un municipi situat als peus del riu Millars. Aquest indret envoltat de grans muntanyes, s'ha alçat com un referent de l'art urbà. Passejant pels carrers i places de Fanzara, podreu contemplar façanes vestides d'obres d'artistes de tot el món. Fruit d'aquest entusiasme, s'ha creat el Museu Inacabat d'Art Urbà, el MIAU, un museu a l'aire lliure que ha esdevingut un reclam cultural.

Cada any s'organitza un festival amb l'objectiu de decorar les façanes del poble, un punt de trobada que ja forma part de l'agenda dels artistes que volen compartir els seus dibuixos. Més enllà de l'art, també és recomanable de visitar les ruïnes del castell i fer una passejada fins a la cova de la Mola, una cavitat que ha aparegut arran de l'erosió del terreny calcari.

13. XULILLA

  • Comarca: Serrans
  • Habitants: 700

Xulilla és una petita població d'origen mil·lenari. En són elements essencials el castell, que encara conserva bona part de l'estructura, i les muralles de l'antiga fortalesa. És a partir d'aquest punt que ha anat creixent fins a arribar a la riba del riu Túria.

Tobias/Wikimedia/CC BY-SA 3.0

Tobias/Wikimedia/CC BY-SA 3.0

Cases blanques amb teulades d'estil àrab i carrers costeruts marquen el caràcter del nucli urbà. El paisatge tampoc no deixa indiferent: l'erosió del riu ha creat el salt de Xulilla, una gorja de cent seixanta metres de profunditat i deu metres d'amplada. Per a visitar-la, des del centre de Xulilla podeu emprendre una caminada pel canyó del riu i descobrir-ne l'encant, bo i travessant ponts de ferro ancorats a la roca. En aquesta passejada, també hi trobareu un dels emblemes de Xulilla, el Toll Blau: una bassa d'aigües cristal·lines encabida entre dos barrancs, que s'ha convertit en una mena de piscina natural per als qui es volen refrescar.

Fotografia: Falconaumanni

14. OTOS

  • Comarca: Vall d'Albaida
  • Habitants: 428

Otos és a l'ombria de la serra de Benicadell, on podeu contemplar unes vistes espectaculars de la Vall d'Albaida. Amb una fesomia estreta i allargada, el municipi no supera en cap punt un quilòmetre d'amplada. Una de les curiositats més destacades d'Otos és que és el municipi d'Europa amb més densitat de rellotges de sol.

Daniel Alfonso

Daniel Alfonso

Actualment, n'hi ha més d'una trentena i la xifra no para de créixer, amb rellotges de mides i de formes ben variades. Allò que en un moment de la història era un element necessari, ha esdevingut un reclam cultural i turístic de la zona. Com un museu d'art contemporani a l'aire lliure, d'ençà del 2005 s'ha dibuixat una ruta que és seguida cada any per milers de persones. Alguns rellotges són d'artistes de renom, com ara Andreu Alfaro, Antoni Miró, Manuel Boix, Arcadi Blasco i, especialment, de Joan Olivares, un autèntic expert, que és qui va tenir la idea de convertir Otos en un museu de rellotges de sol.

Fotografia: Daniel Alfonso

15. ILLA DE TABARCA

  • Comarca: Alacantí
  • Habitants: 51

L'illa de Tabarca –que pertany a la ciutat d'Alacant– és l'única illa habitada del País Valencià. Amb menys de dos quilòmetres de llargada en té prou per a deixar bocabadat qualsevol visitant. Aigües cristal·lines, platges ideals per a desconnectar, un far des d'on es poden contemplar postes de sol i una llarga història són alguns dels valors més remarcables de l'illa. Entre els segles XV i XVI, va servir de refugi als pirates barbarescs, que es movien pel nord d'Àfrica. Avui encara conserva les muralles, amb tres portalades: la de Sant Rafael, la de Sant Gabriel i la de Sant Miquel.

Prats i Camps

Prats i Camps

Després d'un dia de sol i platja, a Tabarca també hi podreu assaborir, per exemple, un bon arròs caldós. Durant l'any només hi ha una cinquantena d'habitants, però els mesos de calor atreu centenars de turistes. Per a arribar-hi cal agafar un dels vaixells que surten des d'alguns municipis de la Costa Blanca, com ara Alacant i Santa Pola.

Fotografia: Prats i Camps

16. FORNALUTX

  • Illa: Mallorca
  • Habitants: 682

Al capdamunt de la serra de Tramuntana, als peus del puig Major i al límit amb el terme de Sóller, hi ha Fornalutx. És un poble de muntanya configurat per un entramat de cases de pedra i envoltat de camps d'arbres fruiters, com ara ametllers i garrovers. Passejant pels carrers empedrats de Fornalutx, us serà fàcil de contemplar-hi la bellesa de la natura i de l'arquitectura tradicional.

En l'origen la vila va ser una alqueria islàmica i al segle XIII, amb la conquesta de Jaume I, va començar a adquirir la fesomia que té actualment. Dos punts d'interès indispensables són l'ajuntament, amb una torre de defensa del segle XVII, i l'església, que combina el gòtic inicial amb les reformes barroques posteriors. També és una destinació ideal per als excursionistes i els ciclistes, perquè és al mig de diverses rutes que travessen la serralada. Per acabar-ho d'adobar, a set quilòmetres hi trobareu platges per a remullar-vos.

17. ESCORCA

  • Illa: Mallorca
  • Habitants: 211

Escorca és un poble situat al cor de la serra de Tramuntana, on hi ha les muntanyes més altes de Mallorca. El monument més important del municipi és el monestir de Lluc, on es conserva una figura d'una marededeu moreneta documentada d'ençà del segle XVII. En aquest punt, a més, arrenquen uns quants itineraris i excursions per la serralada.

Rondaies/WikiMedia/CC BY-SA 4.0

Rondaies/WikiMedia/CC BY-SA 4.0

Un altre tresor paisatgístic és el congost del torrent de Pareis, amb unes parets de roca calcària de més de dos-cents metres d'altura. Amb un alt valor natural i unes vistes espectaculars, cada any, durant la primera setmana de juliol, s'hi fa un concert a l'aire lliure. Finalment, la cala de la Calobra s'obre entre aquestes dues roques i deixa una imatge magnífica.

Fotografia: Marco Verch

18. ALCAUFAR

  • Illa: Menorca
  • Habitants: 130

Alcaufar és un petit nucli pescador situat a primera línia d'una cala, al sud-est de Menorca. Al començament de la cala hi ha la Torre d'Alcaufar i l'illot des Torn. La primera caseta hi va ser construïda l'any 1896, trenta anys més tard ja se n'hi havien edificat una quinzena i el 1935 es va habilitar la carretera des de Sant Lluís, municipi al qual pertany aquest llogaret.

EFE / David Arquimbau

EFE / David Arquimbau

La cala d'Alcaufar és compresa entre el caló Roig –una minúscula platja que paga la pena de visitar– i la punta del Rafalet i forma part del Camí de Cavalls, el recorregut que fa la volta a l'illa. La calma i la bellesa del paisatge, a més de les aigües netes de la mar, l'han convertit en un lloc d'estiueig sobretot dels menorquins.

Fotografia: EFE / David Arquimbau

Podeu gaudir també d'aquest dossier en la versió pdf, punxant ací.