Divuit vies verdes dels Països Catalans per a gaudir-ne a la tardor
Les vies verdes són una bona opció per a descobrir els encants paisatgístics del territori d’una manera sostenible. Són el resultat del recondicionament d’infrastructures sense servei, com ara antigues línies ferroviàries o carreteres en desús. A més, a diferència d'un carril bici, reservat només als ciclistes, una via verda és apta per a desplaçaments no motoritzats. Per tant, hi poden circular bicicletes, vianants, patinadors i fins i tot genets. N’hi ha desenes que recorren els Països Catalans. Us oferim un recull de divuit propostes.
1. Via verda de Perpinyà a Tuïr
Distància: 15 quilòmetres
Dificultat: fàcil
Comarca: Rosselló
Recorregut: Perpinyà - Toluges - Cànoes – Pontellà - Llupià - Tuïr
Els paisatges vinícoles del Rosselló han consagrat la via verda de Perpinyà a Tuïr com una de les més boniques del país. Aquest traçat ocupa el lloc de la línia de tren local de fa més de cent anys i en fa quinze que va ser rehabilitada com a via verda. Després de deixar enrere la urbanització de la capital, la ruta s’endinsa en les vinyes, on les vistes són magnífiques, amb el pic dels Aspres i el Canigó a l'horitzó. Passa per diverses viles que mereixen una visita, com ara Toluges, especialment per la gastronomia local i el llegat de l’abat Oliba.
2. Via Verda de Prats de Molló al Pertús
Distància: 65 quilòmetres
Dificultat: moderada
Comarca: Vallespir
Recorregut: Prats de Molló - Arles - els Banys d’Arles - Ceret - Sant Joan de Pladecorts - el Voló - el Pertús
La gran via verda de Catalunya Nord va de Prats de Molló al Pertús i passa per Arles, Ceret i el Voló. Més de seixanta quilòmetres per a recórrer la comarca del Vallespir, de cap a cap. Pel camí, els productors locals sovint volen ensenyar les propietats i ofereixen als visitants de degustar els productes propis, com ara formatge, fruita, sucs i cerveses. És recomanable de visitar Ceret, la capital de la comarca i de la cirera, coneguda també com a “Meca del cubisme”. Una alternativa, no tan urbana, és una passejada pels llacs de Sant Joan de Pladecorts.
Cal estar atent en el tram d'Arles al Voló, on hi ha punts en què s'han de travessar unes barreres que impedeixen que hi entrin els vehicles de motor. Per tant, caldrà posar la bicicleta dreta per a poder-hi passar.
3. Via verda del Ferro i del Carbó
Distància: 12 quilòmetres
Dificultat: molt fàcil
Comarca: Ripollès
Recorregut: Ripoll - Sant Joan de les Abadesses - Toralles - Ogassa
A final del segle XIX, les mines del Ripollès van ser fonamentals per a fer que el carbó arribés a Barcelona per ferrocarril. La línia que ho va fer possible ara és una via verda i és anomenada "del ferro i el carbó", en honor de l'extracció de minerals que s'hi feia fa cent quaranta anys. La vegetació i el riu Ter són els principals atractius del recorregut, que és ideal per a fer amb la mainada, perquè no presenta cap dificultat. El terreny és asfaltat i el desnivell és ínfim (1%).
4. Via verda del Carrilet I (d’Olot a Girona)
Distància: 57 quilòmetres
Dificultat: fàcil
Comarques: Garrotxa, Pla de l’Estany, la Selva, Gironès
Recorregut: Olot - les Preses - Sant Esteve d’en Bas - Sant Feliu de Pallerols - Amer - les Planes - la Cellera de Ter - Anglès - Bescanó - Salt - Girona
Abandonada el 1969, la línia ferroviària d’Olot a Girona va donar pas el 1990 a la via verda del Carrilet I, una de les més llargues del país, amb un traçat de 57 quilòmetres. Passa per indrets d’una importància ecològica i cultural cabdal, com ara la zona volcànica de la Garrotxa, el castell d'Hostoles, el nucli urbà d'Anglès i l'antiga estació de la Cellera de Ter, Sant Feliu de Pallerols i Girona. El camí travessa dotze municipis i recorre les valls dels rius Brugent, Fluvià i Ter. A Girona connecta amb la ruta del Carrilet II, cap a Sant Feliu de Guíxols i la Costa Brava.
5. Via verda del Carrilet II (de Girona a Sant Feliu de Guíxols)
Distància: 43 quilòmetres
Dificultat: fàcil
Comarques: Gironès, la Selva, Baix Empordà
Recorregut: Girona - Quart - Llambilles - Cassà de la Selva - Llagostera - Santa Cristina d’Aro - Castell d’Aro - Sant Feliu de Guíxols
El Carrilet no s'acaba a Girona, sinó que té una segona part que arriba fins a mar. La ruta s’endinsa en la depressió de la comarca de la Selva, on els dies més clars els visitants poden veure una panoràmica extraordinària, del Pirineu al Montseny. Per a qui no en tingui prou, a l’altura de Cassà de la Selva enllaça amb la ruta termal, una petita via verda cap a Caldes de Malavella. La ruta s'acaba a la platja de Sant Feliu de Guíxols, on, a l’estiu, un bany després de recórrer tants quilòmetres es fa gairebé imprescindible.
6. Via verda del Tren Petit (de Palamós a Palafrugell)
Distància: 6 quilòmetres
Dificultat: molt fàcil
Comarca: Baix Empordà
Recorregut: Palamós - la Bisbal d’Empordà - Palafrugell
La línia de tren que connectava la Costa Brava amb Girona, coneguda per Tren Petit, dóna nom a aquesta via verda. Flanquejada pels massissos de Begur i les Gavarres, la ruta mostra els encants de l’Empordanet, que va descriure amb pèls i senyals l’escriptor Josep Pla. És ideal per a principiants, perquè és accessible i pràcticament no té desnivell.
7. Via verda de la Muga (de Sant Llorenç de la Muga a Empuriabrava)
Distància: 40 quilòmetres
Dificultat: mitjana
Comarca: Alt Empordà
Recorregut: Sant Llorenç de la Muga - Darnius - Terrades - Boadella i les Escaules - Pont de Molins - Cabanes - Peralada - Empuriabrava
Encara a la Costa Brava, trobem la via de la Muga, amb un recorregut considerable, de quaranta quilòmetres. Ressegueix els marges del riu de la Muga i permet de descobrir l’ecosistema que l’envolta. El litoral empordanès és un tresor de valors naturals. Tanmateix, el recorregut contraposa dues realitats de l’Empordà: la Costa Brava històrica i tradicional i la més moderna i turística.
8. Via verda del Llobregat (de Cal Rosal a Pedret)
Distància: 6 quilòmetres
Dificultat: molt fàcil
Comarca: Berguedà
Recorregut: Cal Rosal - Pedret
Per la llera del riu Llobregat, la via de Cal Rosal a Pedret segueix el camí de la línia de Manresa a Berga, imprescindible en el procés industrial del Berguedà de final del segle XIX. Al quilòmetre 4,5 del recorregut, hi trobem el pont medieval de Pedret. Finalment, la ruta s’encamina fins a Sant Quirze de Pedret, on hi ha una església pre-romànica de l’any 983, amb pintures de l’època a l’interior.
9. Via verda de la Vall Fosca (de Cabdella a l’estany Gento)
Distància: 12 quilòmetres
Dificultat: moderada
Comarca: Pallars Jussà
Recorregut: Cabdella
A l’alta muntanya del Pallars Jussà, l’antic carril per a transportar materials a la central hidroelèctrica de Cabdella ha donat pas a la via verda de la vall Fosca. Hi trobem una gran varietat paisatgística: les vistes privilegiades des dels punts més alts, la verdor de la vegetació i la tranquil·litat dels estanys, tot amb la Vall Fosca de teló de fons. Tanmateix, cal molta precaució en tot moment. És una ruta amb una dificultat moderada, amb ziga-zagues i un desnivell pronunciat. A més, en alguns trams, les marques del camí costen d'identificar.
10. Via verda de la Terra Alta (del Pinell de Brai a Arnes)
Distància: 27 quilòmetres
Dificultat: fàcil
Comarca: Terra Alta
Recorregut: Arnes - Horta de Sant Joan - Bot - Prat de Comte - el Pinell del Brai
El traçat ferroviari de la vall de Zafán, que unia l'Aragó amb la mar Mediterrània i que va funcionar durant trenta-un anys, s’ha convertit en la via verda de la Terra Alta. Passa per espais naturals únics, com els paisatges de muntanya i basses naturals a la vora de Prat de Comte i Horta de Sant Joan. És curiós de visitar l'antiga estació del tren a Benifallet, que ara s’ha convertit en restaurant, amb algunes habitacions disponibles per a passar-hi la nit.
11. Via de la Safor (de Gandia a Oliva)
Distància: 7 quilòmetres
Dificultat: fàcil
Comarca: Safor
Recorregut: Gandia - Oliva
La via estreta de tren més longeva dels Països Catalans, de Carcaixent a Dénia, ara ha deixat pas a la via verda de la Safor. Quan es va començar a fer servir, l’any 1864, encara funcionava amb tracció animal. Durant el recorregut, que comença a Dénia i s'acaba a Oliva, se succeeixen les parcel·les de tarongers i les séquies. També hi ha pollancres, amb ombres que conviden a reposar. A la part més urbana, es destaquen les clàssiques urbanitzacions a voramar. Un cop a Oliva, i havent acabat la ruta, anar a la platja o visitar el parc natural de Pego-Oliva són opcions a tenir en compte.
12. Via de Dénia (de Dénia al Verger)
Distància: 6,5 quilòmetres
Dificultat: fàcil
Comarca: Marina Alta
Recorregut: Dénia - el Verger
Nascuda també arran del traçat de Dénia-Carcaixent, trobem la via de Dénia, que uneix aquesta localitat amb el Verger. Durant sis quilòmetres paral·lels a la mar, la via explora un paisatge agrícola ple de tarongers, amb vistes excel·lents del parc natural del massís de Montgó i del castell de Dénia. La ruta és apta per a persones amb mobilitat reduïda, amb places d'aparcament adaptades al començament.
13. Via verda de la Xurra (de València a Puçol)
Distància: 15 quilòmetres
Dificultat: moderada
Comarca: Horta Nord
Recorregut: València - Alboraia - Almàssera - Meliana - Foios - Albalat dels Sorells - Museros - Massamagrell - la Pobla de Farnals - el Puig de Santa Maria - Puçol
L'any 1888, la Companyia del Ferrocarril Central d'Aragó va obtenir la concessió per a un tren que havia de connectar el Principat amb València. Cent anys més tard, aquesta línia va tancar i sobre el traçat es va construir progressivament l'actual via verda de la Xurra. Aquesta senda, de tot just quinze quilòmetres, va dels afores de València fins a Puçol.
Una de les parades que s'hi poden fer és a la barraca reconstruïda, a l'entrada d’Alboraia, que té un gran valor etnològic. Al quilòmetre 3,5, a prop d'Almàssera, hi ha un dels punts més perillosos de la ruta, perquè cal travessar la carretera de Port Saplatja.
14. Via de Llíria a Benaguasil
Distància: 6 quilòmetres
Dificultat: molt fàcil
Comarca: Camp de Túria
Recorregut: Llíria - Benaguasil
També als afores de València, entre Llíria i Benaguasil, hi ha una de les vies verdes més assequibles de totes les que vertebren el País Valencià. Amb una distància de poc més de sis quilòmetres i amb final al parc natural del Túria, és un traçat idoni per a descobrir els paisatges d'horta que continuen impassibles al pas del temps i al creixement de l'àrea metropolitana de la capital. I, sobretot, per a gaudir del patrimoni històric a pocs quilòmetres de la ciutat de València, amb punts d'interès com ara l'antiga Edeta, el conjunt històrico-arqueològic que dóna origen a l'actual Llíria.
15. Via verda dels Ulls Negres (de Barraques a Algímia d’Alfara)
Distància: 67 quilòmetres
Dificultat: moderada
Comarques: Alt Palància, Camp de Morvedre
Recorregut: Barraques - Caudiel - Xèrica - Algímia d’Alfara
La via més llarga del país és la dels Ulls Negres, amb seixanta-set quilòmetres de Barraques a Algímia d’Alfara. Es diu així perquè comença a les mines d'Ulls Negres. En realitat, la via abasta 218 quilòmetres i va més enllà dels Països Catalans, però només el traçat del País Valencià està en perfectes condicions. El recorregut és un paradís del cicloturisme, especialment si el trajecte es fa de l'interior cap a la costa, perquè gairebé tot el camí és de baixada. A més, transcorre pràcticament paral·lel amb el traçat ferroviari que connecta Saragossa i València.
16. Via verda del Mar (d’Orpesa a Benicàssim)
Distància: 6 quilòmetres
Dificultat: fàcil
Comarca: Plana Alta
Recorregut: Orpesa - Benicàssim
Molt més curta que la dels Ulls Negres, però no pas menys important, la via verda del Mar, que connecta Orpesa amb Benicàssim, és un espai ideal per a gaudir del litoral del nord del País Valencià i alhora un punt de trobada per als veïns de tots dos municipis mariners. La serra del Bovalar es fon amb el mar per fer d’escenari de la ruta, que permet de conèixer el patrimoni històric de la zona i descobrir les cales que esquitxen la costa.
17. Via del Serpis (de l’Orxa a Vilallonga)
Distància: 20 quilòmetres
Dificultat: mitjana
Comarques: Comtat, Safor
Recorregut: l’Orxa - Vilallonga
Coneguda popularment per “tren dels anglesos”, la línia del Serpis es va construir a final del segle XIX arran del creixement de la indústria a Alcoi. Tot l'indret es va omplir de fàbriques tèxtils, papereres i molins, que aprofitaven la força del cabal del riu Serpis per fer energia. La línia va funcionar fins el 1969. De fet, a l’actual via verda es travessen diversos túnels i ponts. També hi ha cinc antigues fàbriques de llum acompanyades de petites preses hidroelèctriques, anomenats assuts, una paraula que ve de l’àrab as sad, 'barrera'. El punt culminant del recorregut és el barranc de l'Infern, un impressionant congost del riu Serpis, entre Vilallonga i l'Orxa, limitat per les serres de la Safor i la Cuta.
18. Via de Manacor a Artà
Distància: 29 quilòmetres
Dificultat: fàcil
Comarca: Llevant (Mallorca)
Recorregut: Manacor - Sant Llorenç - Son Carrió - Son Servera - Artà
Els vint-i-nou quilòmetres que uneixen Manacor i Artà passant per Sant Llorenç, Son Carrió i Son Servera conformen l'única via verda de les Illes. Al camí, s’hi veuen tota mena de paisatges. Hi ha una gran vegetació, amb més de 15.000 arbusts i gairebé 5.000 arbres, com ara pins, roures, tamarindes i moreres. La via passa per les antigues parades del tren de Sant Llorenç, Son Carrió i Son Servera. L'estació d'Artà ara s'ha convertit en una botiga de productes artesans locals. Pot ser interessant de fer una aturada per a banyar-se a la mar o pujar al mirador del puig de na Penyal. Són visites obligades la basílica paleocristiana de Son Peretó (Manacor) i el poblat talaiòtic de les Païsses (Artà).
Built with Shorthand