Els mestres no es rendeixen

La trentena de mestres que generosament han decidit d'explicar en aquest dossier què passa a les aules dibuixen una realitat plena de matisos, que cal llegir en profunditat. Totes les respostes són diferents i afegeixen alguna cosa que ajuda a entendre què passa. Són com píxels que, tots plegats, fan una imatge alhora desoladora –pel que descriu– i plena d'esperança –pel coratge que se'n desprèn. Són respostes farcides de propostes i d'arguments per a capgirar la situació. 

Els mestres no es rendeixen. "Desobeir" és la paraula més repetida d'aquest dossier. Però la desobediència que proposen no és buida, no és d'aparador; sobretot és compromesa, com ho és la feina de cada dia de molts mestres en relació amb el país, amb l'escola i amb les famílies. És una desobediència que exigeix la implicació del govern. Perquè els mestres saben que si aquesta sentència del TSJC es compleix no solament desapareixerà el català de l'escola sinó que la societat s'esberlarà, el país es desfarà. I és a partir d'aquesta descripció real, sentida, observada dia a dia, que denuncien que els governs no hagin fet res per aturar-la.

Tots parlen de realitats diferents, però tots coincideixen que la llengua és fonamental. Gairebé sempre afronten la situació tots sols i sovint sense eines ni recursos. És una realitat molt més crua que no ens podem imaginar. Per això baixar a la concreció, a la realitat de Roquetes, d'Alcàntera de Xúquer, de Perpinyà o de l'Hospitalet de Llobregat és important. 

A l'aula els mestres fan allò que ni la societat ni el govern no prioritzen. Mantenen el català a les classes perquè estan convençuts que és la principal eina de cohesió social, una eina imprescindible. I reclamen que els governs del país assumeixin la seva responsabilitat. Què la inspecció faci la feina, que el català no es deixi a les mans dels mestres, com una cosa voluntària. Expliquen que l'esforç personal que van fer els mestres fa quaranta anys es deixa malmetre i que ells tots sols no poden fer de mur de contenció. Hi ha qui s'inventa fins i tot el mot 'desimmersió" per explicar què passa. Escoltar-los, llegir-los, és una incitació a reaccionar. Com diu una mestra: "Ara cal un no de país."

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—Fa poc temps que treballo en aquest centre, però en tots els anys que he estat alumne o professor dins el sistema educatiu m’atreviria a dir que la immersió no s’ha complert mai a secundària. El professorat tendeix a canviar al castellà a la mínima, si és que fa la classe en català, cosa que no sempre passa. També hi ha professors que van començar a exercir amb la immersió i ara es jubilen sense haver fet ni una sola classe en català, i ho han fet amb total normalitat. Això transmet als nous docents que el català és opcional.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—El Departament d'Educació hauria de deixar de fer-se trampes al solitari. Ens ressentim dels efectes de l’entrada de professorat amb un nivell C1 de català convalidat per haver-lo aprovat a segon de batxillerat que en alguns casos és incapaç d’expressar-se en català sense dificultats. Ara, per alterar encara més l’estatística, es fa això mateix però a quart d’ESO. El departament no pot centrifugar la responsabilitat de fiscalitzar la immersió cap a l’autonomia de centres, cap al professorat que sí que compleix i molt menys cap a l’alumnat o les famílies. Ha d’actuar d’ofici.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—Ara mateix posem l'esforç i el coratge a resistir, a treballar par damunt les possibilitats: per la llengua i per l'escola, perquè tenim tanta cosa en contra. Ja ho va dir el conseller Vicent Marçà a la Nit d'Escola: "No avancem més perquè els tribunals espanyols ho impedeixen." Doncs la situació és de crisi en l'ús social, als patis, a les famílies i als espais lúdics: per això no podem abaixar la guàrdia.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—Cal desobediència. Ser agosarats, independentment de qualsevol decisió espanyola (política o judicial), que sempre anirà contra la llengua –contra les llengües, de fet– i contra el coneixement: perquè Espanya encara viu de "mori el coneixement!", no debades són en el furgó de cua de la formació a Europa: de manera que els mestres valencians, si són valents i honestos, treballaran per la llibertat i pels drets humans, volent formar i ensenyar els xiquets. Fer cas de les lleis espanyoles, en general, sobretot en educació, és tornar a l'escola franquista, a una escola rància, corrupta i feixista. Per això no accepten de cap manera la lluïssor d'escola valenciana o l'ànima que representava fa uns anys l'escola catalana. El país, els mestres al capdavant, haurien d'afegir-se al lema de les Trobades 2021: "L'escola que ens fa lliures!"

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—Al nostre centre, el català no té problemes. Ni a l'aula ni al pati. El parla tothom i això fa veure la importància de la immersió. Ha funcionat. Els nens immigrants es poden vincular al territori mitjançant l'escola. I, així i tot, hi entra la competència lingüística en català i en castellà. Els nens troben el castellà a tot arreu, ara, sobretot, a les xarxes socials.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—Personalment, no l'acataria. Per una banda, hi ha el Departament d'Educació i per una altra els mestres. Hem d'anar junts. Crec que el departament hauria de dir prou. L'única manera de guanyar es anar a l'una. Si ens toquen la llengua, no sé pas que ens quedarà. Europa avala que la feina que fem la fem bé. Ara cal un "no" de país.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—Al País Valencià hi ha la llei del plurilingüisme, que personalment no m'agrada, perquè lleva hores de valencià a instituts que ja hi feien la totalitat de les classes. Al meu centre s'aplica i es fa un 52% de les classes en valencià, un 33% en castellà i la resta en anglès. L'excepció dolenta és la FPB, on el 60% és en castellà, 30% en valencià i 10% en anglès. El claustre decideix la distribució per assignatures. Però això és la teoria, perquè ja abans del plurilingüisme, amb els PEV i els PIP, només havies d'escoltar un poc pels corredors per veure que molts professors no feien les classes en valencià quan tocava fer l'assignatura en aquesta llengua; la feien en castellà. Una cosa és la teoria i una altra la pràctica. I evidentment no els pots acusar de res. Si no, el dolent ets tu. Alguna cosa semblant ja em passava a Catalunya abans del 2006 quan vaig retornar a València. Però sembla que ara la situació allà dalt és pitjor.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—Jo ho tinc clar: a mi no m'imposen la llengua en què faig les classes i les faré sempre en català. Per sort, al meu centre la meua assignatura, matemàtiques, sempre s'ha fet en valencià. Però si no fóra així, ho tinc clar: desobediència. Tinc el dret de parlar la llengua del meu país.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—La realitat de la meva escola és que el 80% de l’alumnat és castellanoparlant; per tant, la seva llengua materna és el castellà. La majoria només estan en contacte amb la llengua catalana a l’escola i a les hores lectives, perquè en hores d’escola però més lúdiques, com pot ser l’hora del pati, parlen i juguen en castellà. Molts dels alumnes entren a P3 i no entenen el català, i és a l’escola on el van aprenent.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—L’escola a Catalunya ha de ser en català, perquè la realitat de moltes escoles de l’àrea metropolitana de Barcelona és la mateixa que he descrit del meu col·legi. No podem permetre que el govern ens faci impartir classes en castellà, perquè el català es perdrà com a llengua i el nostre país no s'ho pot permetre.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—El juny del 2020 em vaig jubilar, però a hores d'ara mantinc contacte amb el centre i la situació actual és que els professors nous opten en gran part per fer classes en castellà, excepte els que vénen del País Valencià. L'alumnat fora de l'aula usa més el castellà. Tot això malgrat ser en un barri majoritàriament catalanoparlant. Els professors veterans son els que mantenen la llengua amb més fermesa.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—Pel que fa al professorat, hem de desobeir. En èpoques passades ho vam fer; ara també s'ha de fer! Cal resistir! I que els professors es passin al català que els vam ensenyar els grans i que no ens van ensenyar a l'escola durant el franquisme. Pel que fa al govern, cal que desobeeixi. El govern ha de donar-nos suport. També han de reforçar el català a les xarxes i a YouTube, que és el gran punt feble per al jovent. Calen eines en català: el cinema i la cultura en general. I pel que fa a la societat, cal usar la llengua i per damunt de tot, no cedir a canviar-la davant els parlants espanyols; amb amabilitat, però amb fermesa. Per una altra banda, les manifestacions són benvingudes, però son flor d'un dia. O s'agafa el carrer per sempre o no serveix.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—Tot i que hi ha un alt percentatge d'alumnes que no tenen el català com a llengua materna, gràcies a la immersió lingüística el parlen en poc temps. Aquestes famílies no han vist mai la immersió com un problema, sinó tot el contrari.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—Aquesta sentència del Suprem és un nou atac contra la llengua catalana i amenaça el model d'immersió lingüística. Cal una reacció contundent, tant del govern com de la societat civil. No es pot acatar una sentència que ataca la nostra llengua. I si, com a mestres, volem el millor per als nostres alumnes, només podem desobeir.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—Tot i ser un institut de Girona, com que acull alumnat molt divers, la relació dels alumnes es majoritàriament en castellà (els alumnes marroquins del barri es comuniquen en castellà entre ells al centre; i els sud-americans, lògicament, també) i això fa que els catalanoparlants també acabin parlant majoritàriament amb ells en castellà. Així doncs el català només és present a les aules i en la relació professor-alumne i s'aconsegueix que l'alumnat mes recelós de parlar en català (sud-americans, sobretot hondurencs i en menor mesura colombians i de països limítrofs) ho acabi fent quan s'adreça al professorat. Així doncs, la situació es de domini del castellà fora de l'aula en la relació entre l'alumnat i domini del català a l'aula i en la relació amb el professorat i personal del centre.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—Evidentment, no fer-ne cabal, perquè es una sentència política que va en detriment del consens majoritari que el català sigui llengua d'escola; perquè la necessitat de més o menys castellà ja la decideix cada centre en el seu projecte lingüístic, d'acord amb la necessitat; i perquè el coneixement de les dues llengües es garanteix al final de l'escolarització obligatòria. Els centres han de continuar com fins ara i la Generalitat ha de pressionar el govern espanyol (que ha aprovat la LOMLOE i no preveu percentatges de llengua als centres) perquè la immersió s'asseguri i es reforci, atès que el català recula a la societat i també als centres tot i la immersió lingüística. Si cal, s'ha de fer una manifestació multitudinària de la societat civil i les forces polítiques majoritàries per deixar clar que amb la llengua no s'hi juga i menys amb la immersió, que permet de fer bilingües alumnes que, per l'entorn social, no ho serien mai.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—Actualment treballo al Consorci de Normalització Lingüística, però havia estat mestra i els darrers anys he vist com l’ús i el nivell del català anava baixant progressivament. Tant pel que fa al coneixement de la llengua per part dels mestres, que en la meva opinió és baixa, com per l’ús del català entre l’alumnat, les famílies, el professorat i la direcció de l’escola. Malgrat treballar en escoles i entorns preferentment catalans, el castellà cada dia té més protagonisme.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—Com a mestra, penso que, cal un compromís ferm de tota la comunitat educativa, de la societat i del govern perquè el català sigui la llengua vehicular, i també cal que la fem útil i necessària. Fins ara era impossible d'estudiar en línia el grau d’Educació en una universitat catalana; no ha estat fins aquest curs, 2021-2022, que la UOC l’ha proposat; per tant, hi ha molts mestres que estan ensenyant sense tenir un nivell òptim de català. Per acabar, cal que entenguem que a l’escola no es pot aprendre tot jugant i cooperant: cal esforç i rigor.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—Ara estic jubilada. Per mirar on som ara voldria mirar anys enrere. A Sant boi de Llobregat, a començament dels anys vuitanta, mares, pares, avis i àvies em deien, en castellà: "Senyoreta, vostè parli-li en català. Jo no el parlo, però ho entenc tot i vull que el nen el parli i l'aprengui. Jo em sento catalana. A mi Catalunya m'ho ha donat tot. És molt important que el nen sàpiga català perquè, en el futur, li serà més fàcil de trobar feina. El català us obrirà moltes portes." I no era excepcional, al contrari. Arreu de Catalunya es respirava un ambient d'optimisme i de pertinença al país, que era compartit per una majoria aclaparadora de famílies. No hi ha paraules per descriure l'emoció que vam sentir les mestres quan vam poder començar a ensenyar a llegir i a escriure en català a primer d'EGB. La immersió lingüística es va poder tirar endavant gràcies a la complicitat de totes aquestes famílies i de les famílies que parlaven en català i eren nascudes aquí, però reconeixien que no sabien escriure'l i els feia molta il·lusió quan la seva canalla aprenia gairebé per osmosi les primeres normes ortogràfiques arbitràries. La immersió lingüística va ser un model d'èxit durant molts anys fins que, de manera imperceptible i gradual, ens ho vam anar deixant de creure. Quan ens va començar a semblar que parlar en català, en el fons, no era tan important i que calia focalitzar l'atenció en l'aprenentatge de llengües estrangeres. I naturalment que és important aprendre'n, però mai en detriment de la nostra. El model d'immersió lingüística va anar fracassant quan les dificultats de convivència a les escoles van anar augmentant. Però no han estat causades pel fet de conviure amb dues llengües, com molts polítics de mala fe ens han volgut fer creure: han sorgit del desemparament en què viuen molts alumnes, dels trastorns de conducta i de múltiples factors ambientals. I això ha fet que molts docents, per "estalviar-se més problemes dels que ja tenien" anessin abdicant del deure de parlar en català a l'alumnat. I cada vegada més se sent parlar en castellà en els espais no estrictament lectius. Els que estem convençuts de continuar practicant la immersió també tenim la nostra part de responsabilitat per haver estat, sovint, poc assertius i fer veure que no ho sentíem per "no incomodar-nos amb ningú". El castellà se'ns menja als mitjans de comunicació, a les xarxes socials, en l'entorn audiovisual i l'alumnat percep que el català s'usa cada vegada de manera més residual. I moltes famílies ja no intueixen que "el català obrirà més portes als seus fills".

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—Podria continuar en aquest to de queixa, però prefereixo convidar-vos a fer un tomb proactiu per tornar a valorar la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país. Saber d'on venim i entendre que la desaparició d'una llengua implica la desaparició d'una manera d'entendre la vida i la pèrdua d'uns coneixements i sabers que seran irrecuperables. A més de la nostra feina com a ciutadans i ciutadanes individuals, el nostre govern ens ha de defensar d'aquesta sentència absurda, injusta i innecessària. La llengua castellana no necessita el 25% d'hores lectives, perquè el castellà s'aprèn de manera natural atès que és una llengua majoritària. Per tant, aquesta sentència és producte d'una intenció malèvola per a descoratjar-nos i dubto, fins i tot, de les suposades "denúncies" per l'ús del català a les escoles que, segons sembla, ens han portat fins a l'atzucac on ens trobem. Sincerament, vull pensar que la llei no s'aplicarà. La nostra tossuderia i perseverança ho impediran. I, sobretot, em convido i us convido a tornar a replantejar-nos el sentit de l'obediència i la desobediència davant la injustícia.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—L’escola ja va néixer, fa cinquanta-un anys, amb l’objectiu clar de la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Justament aquest any hem rebut el premi Joan Triadú, que amb motiu del seu centenari es lliurava en reconeixement del treball continuat per l’escola catalana. El camí no ha estat fàcil, però el present és encara més complex. Nosaltres constatem, en zones com el Baix Llobregat, com n’és, de feble, la força i el prestigi del català als entorns socials dels infants, tot i ser molt alts a la nostra comunitat educativa. I a aquest fet s’hi afegeix que l’entorn cultural dels nois i les noies dins les xarxes socials i a les plataformes es produeix rarament en català. Cal un esforç molt gran de l’escola per a contrapesar aquesta tendència.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—S’ha d’anar amb compte de no deixar barrejar l’argumentari ben pedagògic de la importància del domini de diferents llengües amb l'ús del castellà com a llengua vehicular, sigui en el percentatge que sigui. Les llengües, al segle XXI, són molt importants i els catalans ho sabem prou i en tenim consciència. Però la llengua vehicular és una altra cosa. És la llengua de la comunitat a l’espai educatiu, d'acord amb el territori on es troba. Tan senzill i tan important com això. Malauradament, això no és una qüestió de percentatges, ni de pedagogia, ni de drets de la infància. Més aviat és qüestió d'opressió, d’una opressió més al país, que arriba, justament, aprofitant l’escola com a camp de batalla.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—Gairebé cap dels nostres alumnes fa servir el català a casa i, per tant, els costa molt fer-ho a l’institut. La llengua en què es relacionen entre ells sempre és el castellà i, en segona posició i a força distància, alguna altra llengua materna com ara l’àrab, el xinès o l’urdú, però mai el català. El català solament l’utilitzen per fer treballs i exàmens.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—Supose que el govern ha d’explorar totes les vies legals per a frenar l’embat d’aquesta sentència. Al cap i a la fi és el terreny on l’altra part ens porta a jugar la batalla. Ara bé, la gent del carrer hem d’ampliar aquest terreny de joc. Pam a pam, amb pedagogia, dades i arguments, cal fer saber, incansablement, que la immersió lingüística és l’únic model que garanteix l’aprenentatge (i, per tant, un mínim bri d’esperança en la supervivència) de la nostra llengua. I s’ha d’incidir en els centres educatius, on ja fa massa anys que no es valora això mateix i no se supervisa ni es compleix, en molts casos, l'ensenyament real en català, la qual cosa sentencia més la llengua a l’escola que cap tribunal espanyol.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—La situació del català al meu centre per part de l’alumnat és totalment residual. Similar a la de l’anglès o pitjor. Parlen castellà a casa, amb els amics, al pati i a l’aula. I també l'usen per dirigir-se als professors, amb excepcions. El català el veuen sense animadversió, però com una assignatura més, sense res a veure amb el seu dia a dia. Entre professors hi ha de tot. Des dels que parlem català habitualment fins als que només ho fan de manera esporàdica, però la majoria fa servir ambdues llengües. Sovint, el català es fa servir a les explicacions i es barreja amb el castellà en el tracte personal, per raons pràctiques.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—Penso que s’ha de veure l’atac com una oportunitat per a retornar el català al centre del debat i fer que tant professors com alumnes reflexionin sobre el paper de la llengua. Cal acceptar el repte, plantar cara i desobeir, si cal. El paper del català a les escoles l’hem de decidir els catalans, i no pas uns jutges carregats de punyetes a Madrid.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—Som una escola concertada situada al centre de Tarragona i tenim un percentatge elevat d’immigració. La majoria dels nostres alumnes a casa utilitza el castellà, i l’escola és gairebé l’únic entorn on parlen el català. Per això estem molt implicats en fer totes les classes en català. La direcció vetlla perquè sigui així. Fem molta pedagogia entre els alumnes perquè entenguin que quan accedeixin al món laboral necessitaran tenir un bon nivell de català. Penso que les direccions dels centres són les responsables de com s’hi imparteixen les classes.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—Com a mestre penso que no ens podem deixar trepitjar. Tots sabem que des d’Espanya, governi qui governi, aniran contra la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres arrels. Aplaudeixo l’actitud del conseller quan parla de desobediència. O ens plantem o estem perduts. Per la seva banda, la societat civil està desencantada per la mala gestió del procés que fan els partits. Personalment, penso que un dia saltarà una espurna inesperada que s’ho endurà tot i assolirem la independència. Potser serà la llengua. Salvant les distàncies, com va passar amb el mur de Berlín.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—Com que estic jubilat, no sé quina és la situació actual. Tanmateix, us puc assegurar que al Pedralbes hi ha professors, fins i tot catalanoparlants, que fan les classes en castellà.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—No ens hi hem d'amoïnar. El professorat ha de continuar parlant català a les classes com sempre, prescindint del 25% de classes de castellà. Si hi ha famílies, tribunals o partits polítics que s'exclamen, ja contraatacarem. Però també cal detectar el professor infiltrat/submarí que fa les classes en castellà (només passejant-vos pels passadissos dels centres ja sentireu si parlen català o castellà) i pensar com neutralitzar-lo. No pot ser que continuïn fent les classes en castellà i, a sobre, amb la raó dels jutges espanyols. Si no ens movem, si no actuem, si no reaccionem, se'ns acabaran de menjar.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—Comença un nou dia a l’escola: "Bon dia!" Tothom respon en català, però a mesura que van fent fileres per a entrar, la llengua canvia. Entre ells, la gran majoria s’expressa en castellà (encara que no sigui la seva llengua materna). Quan comencem a treballar, la llengua vehicular de l’escola és la catalana, canvien de registre i, sense adonar-se’n, aquesta es converteix en la llengua d’ús comú dins l’aula. Quan treballem continguts curriculars els alumnes parlen català, quan debaten entre ells, castellà. A l'hora de l’esbarjo, si escollim un grupet qualsevol, ens hi acostem i escoltem, la gran majoria utilitza el castellà.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—Cal tornar a iniciar un procés de catalanització del sistema educatiu, les llengües s’aprenen fent-les servir. La llengua és un reflex de la cohesió social d’un país, si no en som tots coneixedors i la utilitzem com a llengua habitual, no donarem l'oportunitat als nostres alumnes d'integrar-se en una societat rica i plural com la nostra.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—El català és la llengua habitual i gairebé única de comunicació administrativa, a la web, a les xarxes socials, als documents... A les classes, formalment la majoritària. No tenim dades sobre si algun professor fa les classes en castellà. N'hi ha algun. Hi ha canvis de llengua quan es parla en castellà de manera informal, passa sovint.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—Hem d'esperar què diu el Departament d'Educació i continuar utilitzant el català en tots els àmbits. Si vénen a dir-nos res, ja decidirem.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—És una escola que té una singularitat: el 60% de l'alumnat és d'origen immigrant. La situació en aquesta escola pel que fa al català avui dia és excel·lent. Al claustre, la llengua vehicular és gairebé del tot el català. I fora de l'aula, als passadissos o a l'hora del pati, la llengua amb què ens dirigim als alumnes sempre és el català. Llengua castellana es fa en castellà i altres àrees, com per exemple l'expressió oral en l'educació física, la fem en castellà. Això ho vam fer perquè els resultats en castellà eren baixos i a direcció es va prendre la decisió de treballar-ne l'expressió oral a Educació Física. La tasca que fem a l'escola és importantíssima, perquè molt probablement és el moment en què els alumnes consumeixen el nostre idioma. Tots sabem com està el món digital, on és molt difícil trobar productes en català. La tasca dels professors dirigint-nos a aquests alumnes en català és imprescindible.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—El que tinc clar, de manera subjectiva, és com hem de reaccionar: amb una oposició frontal. Encara que només sigui per la tasca feta pels nostres antecessors, a principi dels anys vuitanta, no ens podem permetre el luxe de cedir, de fer ni un pas enrere amb el català a les nostres escoles.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—A Ulldecona l'ús social del català és molt ampli, potser podríem parlar d'un 80%. Aquesta situació es veu reflectida a les aules. Per tant, diria que la situació és bona tant en l'alumnat com en el professorat. Els alumnes generalment utilitzen el català per a relacionar-se, siguin de l'origen que sigui, tret d'alguns casos, i potser darrerament sí que se'n veuen més, però no parlem d'uns termes gaire amplis. Sí que és veritat que a les xarxes socials els alumnes fan servir el castellà. El primer greuge és la no normalització del català en tots els àmbits.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—La sentència no crec que s'apliqui, perquè es basa en la llei Wert, i no és vigent. En cas que s'apliqués, la situació seria semblant a la d'ara: no s'aplica la immersió al 100%, per tant, tornaríem a estar igual. El professorat ha de mantenir-se ferm en l'ús de la llengua de manera natural i normal. Seria el súmmum del colonialisme que, en aquest territori en concret, fessin fer les classes en una llengua que aquí no s'utilitza. Els alumnes surten parlant les dues llengües perquè fora d'aquí la utilitzen amb tota la normalitat del món. Al final, l'escola ha de ser una eina més, però crec que el puntal ha de ser aconseguir la normalització de l'ús del català arreu, que puguem viure plenament en català en la relació amb qualsevol institució i organisme. El Departament ha d'aportar eines i recursos de qualitat perquè puguem preparar els nostres materials en llengua catalana. Per exemple, que trobem amb certa facilitat recursos a la xarxa per a complementar les classes i que siguin en català, com ara vídeos, etc.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—La situació real de la majoria d'escoles i instituts és que hi ha professors que fan les classes en castellà. Que un jutjat demani un 25% de classes en castellà és interferir en la política lingüística catalana: Educació (i també Sanitat) és competència de les comunitats, per tant, no s'ha de permetre aquesta intervenció. L'objectiu no és que es facin classes en castellà, que ja se'n fan, sinó que no se'n facin en català.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—La realitat és que hi ha més d'un 25% de castellà a les aules, així que em sembla que encara en sortiríem guanyant, si això s'acaba aplicant. Però si fos així, com a professors ens hi hauríem de negar: insubmissió al·legant llibertat de càtedra.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?

—A la meva escola pràcticament tot l’alumnat té el català com a llengua materna. En aquest sentit, la situació de la llengua és incomparable a la realitat de la majoria de centres. Tot i això, com a claustre hem observat que els alumnes cada vegada fan més interferències del castellà a l’hora de parlar o escriure.

—Com creieu que s’ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?

—Crec que és responsabilitat del govern català donar una resposta clara i ferma. No es pot acatar una sentència que tira per terra un dels grans consensos de la nostra societat. També és responsabilitat de la comunitat educativa i del conjunt de la societat civil catalana ser exigents amb el nostre govern i actuar de manera coherent i contundent. Tampoc ens podem centrar només en la defensa del català a l’escola, perquè no abordem la globalitat del problema. Què passa amb el canal infantil de TV3? I el català a les grans plataformes? Si volem que els infants i joves parlin el català més enllà de l’aula, els calen referents.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?

—Des del punt de vista d’ús de la llengua, i tot i que sempre hi ha millores a fer, el centre on treballo es troba en una situació de normalització, en què el català és l’idioma vehicular. Això és així per la tradició docent de l’institut, defensada des del començament per professorat i famílies.

—Com creieu que s’ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?

—Com a docents, hem d’exigir al Departament d’Educació que faciliti les eines necessàries perquè s’acompleixi la immersió de manera real, ara que tots hem constatat que a la secundària catalana ningú impedirà a un professor de fer classes en castellà si així ho desitja. Cal, doncs, incentivar la inspecció educativa i els equips directius a tenir un rol actiu en aquest àmbit. No pot ser que l’ús del català a les aules depengui de la tradició del centre ni del criteri personal del professor, perquè es genera un efecte crida entre els professors que prefereixen fer les classes en castellà en zones on és la llengua predominant, justament allò que el model d’immersió pretenia compensar.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?

—El català és la llengua que la gran majoria de professors fem servir per a les classes de l'institut i per a comunicar-nos amb els alumnes i les famílies. Amb tot, hi ha una petita minoria que fa servir el castellà tant a l’aula com quan es dirigeixen a alumnes castellanoparlants o nouvinguts. I hi persisteixen malgrat saber que no hauria de ser així (si més no fins ara). Pel que fa als alumnes, hi ha de tot. Però detecto una clara tendència de passar-se al castellà en les interaccions socials (pati, treballs en grup…) per part d’alumnes catalanoparlants.

—Com creieu que s’ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?

—Nosaltres? O el govern? Nosaltres, com a professors, hauríem de ser conscients de la importància que té brindar l’oportunitat de dominar el català –especialment aquells alumnes que no el parlen a casa i que, per tant, no tenen gaires oportunitats de sentir-lo i practicar-lo. Eliminar la immersió lingüística és arrabassar-los aquesta oportunitat i és del tot injust. Els professors hauríem de mantenir-nos ferms en l’ús de la llengua. El govern, a més, hauria de plantar cara explícitament i sense mitges tintes.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?

—Actualment gaudeix de bona salut, perquè és la llengua vehicular i principal entre l’alumnat. Tot i que és el meu primer any a l’escola i encara no conec en profunditat la realitat de les famílies, puc dir que amb la gran varietat de nacionalitats i procedències de l’alumnat, el català és la llengua principal entre ells. Així i tot, dominen perfectament el castellà, perquè a casa o fora de l’escola o en els entorns digitals en què es poden moure hi ha presència del castellà. Personalment, hi veig un contrast amb l'experiència que vaig viure els últims anys a Barcelona, on els nens i nenes cada cop es relacionaven més entre ells en castellà. Però no únicament les famílies castellanoparlants o les migrants, sinó que alumnes de famílies fortament arrelades a la terra i independentistes reconegudes, entre ells es relacionaven en castellà.

—Com creieu que s’ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?

—Com a docents i com a ciutadans tenim una responsabilitat molt important, perquè la persecució que viu el català és molt forta. A l’escola hem de continuar fent la feina com fins ara i interpretar la sentència sobre el 25% del castellà. Com a comunitat escolar, hem de creure en la feina que fem i fer valer la força que tenim com a col·lectiu, perquè la manera com responguem a aquest nou embat decidirà el futur de la nostra llengua a curt i mitjà termini.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?

—En el projecte educatiu la nostra escola es defineix com a escola catalana en el marc normatiu de la LEC. El català és la llengua vehicular amb l’alumnat, amb les famílies i amb l’equip docent. No hi ha cap problema significatiu quant al reconeixement i utilització del català com a llengua vehicular en tots els estaments de la nostra comunitat educativa.

—Com creieu que s’ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?

—Aquesta sentència del 25% no respecta la LEC i el gran acord parlamentari aconseguit per la immersió. Cal fer costat al govern de la Generalitat en la defensa de la nostra llei educativa i, segurament, refermar el consens amb la immersió en el parlament. Tot això sense excloure les mobilitzacions massives per defensar el model educatiu català.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?

—Als vuit centres de la Bressola, escoles associatives de Catalunya Nord, el català és la llengua de vida. El sistema d’immersió aplicat d’ençà de la creació de la primera escola, fa quaranta-cinc anys, permet un ús natural del català entre els mainatges i amb els adults. Amb una majoria aclaparadora de famílies francòfones i un ús social del català minoritari, constantment hem de vetllar i tenir cura d’aquest espai lingüístic que són les escoles –no només les classes, sinó també els patis, els menjadors i les acollides de matí i tarda–, perquè l’aprenentatge del català esdevingui una necessitat inqüestionable. Tota la pedagogia Bressola s’ha desenvolupat a l’entorn de la llengua i totes les persones que hi treballen en són conscients i hi contribueixen. És cert que en arribar a l’etapa secundària ens trobem amb la dificultat afegida de la pressió social i, per això, sobre la taula sempre hi tenim noves accions que ajuden en la dinamització lingüística i l'enfortiment del vincle dels alumnes amb el català. La comunicació amb les famílies també es fa en català, tot i que oferim un acompanyament per a superar dificultats de comprensió, ja sigui oferint classes de català, acompanyant-los en les reunions, o afegint un petit vocabulari traduït en els correus.

—Com creieu que s’ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?

—Potser seria important no reaccionar exclusivament als atacs directes, que n’hi ha, i molts, i ara hem vist el darrer, sinó treure’ns els complexos del damunt, aturar de justificar-nos constantment i treballar en tots els àmbits per revertir la situació del català. Assenyalar aquest intent perpetu de minorització, de folclorització, de convertir el català en l’anècdota exòtica, entranyable i mig nostàlgica i començar a actuar amb normalitat. Són les nostres escoles que han de treballar per l’aprenentatge del català, són els nostres instituts que n’han de garantir una bona competència, són les nostres universitats que n’han d’exigir l’excel·lència, són les nostres institucions que l’han de fer indispensable. Són els nostres mitjans de comunicació que l’han de difondre. Som nosaltres qui l’hem de viure. Res d'allò que passa en el domini lingüístic català no pot eludir el català. Si amb el 100% som on som, amb aquest 75% fa por pensar en on pot anar a parar la llengua. Un d’aquests cops ens hauria de desvetllar.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?

—Si comparem l’actualitat amb uns altres moments, notem que l’ús del català entre l’alumnat disminueix. Hi ha famílies i alumnes catalanoparlants, però com que la majoria són de parla castellana, fins i tot nens i nenes de parla catalana acaben parlant castellà al pati i al dia a dia. Els nens i nenes utilitzen el català amb els mestres perquè els mestres parlen català amb ells. El català s’utilitza en l'àmbit lectiu. Fa pocs anys podia ser que el castellà fos llengua habitual entre l’alumnat, però en el moment que el mestre parlava en català, l’alumnat contestava en català. Això ara costa molt. Els nanos ja s'adrecen en castellà al mestre; per tant, el català és un dels temes que intentem treballar perquè els alumnes el trobin significatiu. També veiem altres coses: vénen infermeres a posar vacunes i es passen molt ràpidament a parlar en castellà perquè els alumnes parlen en castellà. Som nosaltres que els hem de demanar que continuïn en català. Hi ha hagut un retrocés en l’ús social del català i l’objectiu principal que tenim a l’escola és que el català sigui d’ús social realment a l’escola, com a llengua vehicular i perquè els nens i nenes l’utilitzin.

—Com creieu que s’ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?

—Jo ho diria molt clarament: desobeint. No podem retrocedir més. Hem de continuar parlant català, fent que el català sigui llengua d’ús, que l’alumnat vegi realment que és part implicada en aquest ús del català i que el pot "salvar". Que no és una llengua estrangera ni llunyana, sinó significativa. Hem de continuar treballant com fa uns anys es va fer amb la immersió lingüística i alhora fer que realment sigui significatiu a la societat. Si només ho és a l’escola, anem malament. I aquest és el problema: que moltes vegades el nostre alumnat només sent el català a l’escola. És una feina de tota la societat, però l’escola és bàsica. Si nosaltres deixem d’utilitzar el català, si deixem que no sigui vehicular, l’acabarem perdent.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?

—Treballo al Baix Llobregat. La immersió lingüística és una farsa. A la meva escola, tot i que els exàmens oficials s'hi fan en català, entre el 40% i el 60% del professorat parla en castellà a la secundària obligatòria. I als cicles formatius, el percentatge dels professors que parlen en castellà puja al 90%.

—Com creieu que s’ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?

—Hem de reaccionar amb desobediència, clarament. Això és intrusisme per part de l’estat en un model lingüístic de l’escola en català. No s’hauria de tocar res. Si realment s’apliqués un projecte lingüístic nou, hauria de ser per controlar que realment el 75% de les classes en català es facin íntegrament en català, no pas els exàmens i prou. Assegurar que el professorat parla en català a les classes, al passadís i a les activitats extraescolars i tot el que les envolta, aplicar la immersió lingüística.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?

—El català és la llengua primera majoritària entre l’alumnat i entre el professorat. La majoria de la docència, més del 60 % de les classes, és en català i és la llengua de relació entre l’alumnat dins i fora i de l’escola.

—Com creieu que s’ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?

—Cal buscar el suport de les famílies fent-los entendre la importància de dominar català i castellà en finalitzar l’etapa de primària i com la nova situació, en part, els ho impedirà pel caprici d’unes poques famílies que no volen saber res del català. No obstant això, el govern té molta responsabilitat en aquest desenllaç, perquè té capacitat negociadora amb el govern espanyol. La llei d’immersió lingüística era vigent de feia molts anys, hi ha arguments perquè continue avant. Finalment, caldria creure’s l’espai comunicatiu català i buscar sinergies, contactes, suports, relacions de veritat dins de tot l’àmbit catalanoparlant: caminar cap a un model d’immersió semblant en tots els territoris i establir un únic espai comunicatiu en català i no tres o quatre.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?

—Dues terceres parts de les famílies del nostre centre són d’origen estranger i, pràcticament, la resta són procedents de la resta de l’estat espanyol. Ben pocs són d’Eivissa. La major part d’alumnes estrangers provenen del Marroc i un percentatge menor d’Amèrica del Sud. Per tant, hem d’entendre que una gran part no tenen ni el català ni el castellà com a llengües habituals a l’entorn familiar o just hi tenen el castellà. De catalanoparlants, pràcticament no n’hi ha. En general, a l’escola fan servir el castellà per comunicar-se entre iguals i amb els mestres, que hem de fer servir estratègies perquè utilitzin i millorin la seva expressió oral en català a l’àrea de català i a les àrees no lingüístiques que feim en català, que són totes excepte la de matemàtiques, que la feim en castellà. Amb tot i amb això, costa molt perquè per a ells els resulta un idioma molt aliè, ja que podríem dir que només el senten i el fan servir dins l’escola. Per tant, en el seu cas l’escola és l’única eina compensatòria perquè adquiresquin un mínim de competència comunicativa en català.

—Com creieu que s’ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?

—Enganxant la resposta de la qüestió anterior a aquesta, pens que el fet d’obligar a fer, com a mínim, una quarta part de les àrees en castellà no fa cap favor ni a l’alumnat ni a la llengua catalana, ja que com manco presència tengui dins les aules restarem possibilitats a la funció compensatòria que té respecte de l’entorn social dels centres. En el nostre cas, dues de les nou matèries les feim en castellà. Això representa un poc més d’un 22% del total. Si sense arribar ben bé a una quarta part, ja presenten tantes mancances, obligant que sigui com a mínim un 25%, que en el cas d’un centre de primària voldria dir fer 3 assignatures en castellà (i representaria un 33,3 %) encara restaria més pes al català i, consegüentment, els estudiants tendrien més dificultats per adquirir la llengua i nous aprenentatges de les àrees que es fan en català. Tot això els va en contra, tant personalment com, en el futur, laboralment.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—En cinc cursos que he fet de professor m'he trobat dues realitats molt diferents. De fet, confirmen la realitat que ens descriu l'enquesta d'usos lingüístics si en mirem bé les dades. Durant quatre anys he estat a la zona metropolitana i la situació lingüística, en tot l'àmbit educatiu, és literalment desoladora. A l'ESO m'he trobat aules en què alguns alumnes són incapaços de dir una frase sencera en català. De fet, hi ha alumnes castellanoparlants que tenen pares amb més bon coneixement oral que ells. Respecte de la nova immigració, llevat d'alguns casos, la majoria fan immersió en castellà perquè l'ús entre alumnes és en aquesta llengua. Hi ha situacions en què els nouvinguts que passen per l'aula d'acollida (una eina que ja no és moda per al departament, però que s'hauria de reformular en aquesta direcció i no solament per a períodes curts) perden coneixement del català quan arriben a l'aula ordinària. I òbviament també passa en alumnes catalanoparlants. És la desimmersió. També hi ha la situació que un gran nombre de professors no fan ús del català a les classes. Això no hauria de ser una opció, no s'hauria de deixar a la voluntat del docent, hauria de ser obligació. I dotar el docent d'eines, estratègies per aconseguir-ho. Com que no hi ha una base jurídica per a l'aplicació de la "immersió", les culpes de la no-aplicació se les passen dels directors als inspectors, mentre el departament fa el desentès. Es deixa els professors en situació d'inseguretat jurídica. Una administració no funciona així. És el govern de la Generalitat que ha de vetllar perquè la immersió es faci i no deixar-la en mans del voluntariat del professorat. Respecte de la situació de la llengua en zones amb un ús habitual del català més gran respecte de la resta del país, a les Terres de l'Ebre ens trobem una realitat totalment diferent. Els alumnes i professors, independentment de l'origen, fan un ús habitual del català. Respecte del mite que si es té domini oral i escrit del català, o se'n fa un ús habitual, llavors hi ha mancances en el castellà, és fals. El domini del castellà oral i escrit és en general molt superior que el domini del català oral i escrit en general de la majoria dels alumnes dels centres de la zona metropolitana. I els alumnes nouvinguts assoleixen competències oral i escrita més ràpidament i millor que en la situació anterior.

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—El TS ha decidit que s'han de fer un mínim del 25% de les classes en castellà. I els qui són responsables –o ho han estat– del departament i del govern de la Generalitat gestionen centres on les classes superen i de molt el 25% en castellà. Si s'apliqués el 25% castellà, 10% anglès i 65% en català, a la majoria dels centres de secundària del país s'impartiria més català que ara. És molt gros. A què juguem? No es pot defensar una "immersió" que no existeix o que si existeix és en uns pocs centres respecte dels de la majoria del país (i justament on els alumnes més la necessiten per assolir les competències). La realitat és la que és. Solucions? Com a mínim, reconèixer la realitat. I cal pensar a reorientar eines com l'aula d'acollida, estratègies per a augmentar l'ús entre els alumnes que faci augmentar les seues competències, també en el lleure, oci, etc. (només a l'ensenyament no n'hi ha prou). Cal repensar les eines a partir de la realitat que tenim i amb l'objectiu que volem i no tancar-nos a mirar experiències com la Bressola o la doble línia. També cal ser conscients que el coneixement i ús del català dels alumnes no depèn de l'institut i prou. Parlo de les xarxes, sèries i pel·lícules de plataformes, lleure...

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?

—Ús oral: Entre el 35% i el 40% dels alumnes el fan servir de manera habitual i el 50%-60% del professorat l’utilitza més en l’ús social que no en l’ús acadèmic real.

—Com creieu que s’ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?

—Sempre en positiu, és a dir, animar i fomentar l’ús fora de l’aula. Podríem utilitzar la dinamització dels patis amb jocs de taula típics (cartes: la Fallera Calavera, el truc…), parelles lingüístiques (un alumne que controle l’idioma amb un que no el controle tant, fomentar el consum de música, revistes, cinema…

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?

—A la nostra escola (concertada) l’ús del català és en una situació bastant crítica. Les classes s’imparteixen en català (llevat de castellà i anglès), però la llengua vehicular entre els alumnes és el castellà d’una manera absolutament predominant. Això s’ha agreujat amb la pandèmia i amb la substitució de les classes magistrals per classes més participatives que fomenten el treball en equip. La majoria dels nostres alumnes són de família castellanoparlant i el nostre barri també ho és. També hem detectat que en contextos més informals bona part del personal del centre, amb la voluntat, potser, de ser més propers, s’adrecen en castellà als alumnes castellanoparlants.

—Com creieu que s’ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?

—Pel que fa al 25%, tot i que encara no hi ha hagut un pronunciament oficial, l’escola es mantindrà fidel al projecte d’immersió actual com, d’altra banda, ens ha aconsellat el Departament. A part, hem creat una comissió integrada per educadors de totes les etapes que té l’objectiu de revertir tant com pugui la situació descrita. De manera tan consensuada com sigui possible, actuarà en tots els àmbits del centre: acadèmic, informal, serveis complementaris, relació amb les famílies i potenciarà activitats, formatives i lúdiques que ajudin a convertir el català en una llengua útil i necessària dins i fora de l’aula.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—La formació professional permet l’adquisició de les competències professionals necessàries per al desenvolupament d’una professió. Entre aquestes competències trobem les competències lingüístiques, que són un element essencial en qualsevol família professional per a una inserció professional efectiva i amb garanties. A la formació professional hi ha un percentatge elevat d’alumnat nouvingut, de famílies d’origen immigrant i d’alumnat que no és catalanoparlant. Com en altres territoris de Catalunya, per a una part important de l’alumnat aquest institut de l'Urgell és l’únic entorn en el qual es desenvolupen, parlen, aprenen i practiquen català. Així i tot, viuen en un entorn on l’ús social del català és elevat. I per tant el domini del català serà un element essencial per al seu èxit professional, perquè en qualsevol empresa serà un requisit per a esdevenir elegibles. Per tant, un alumne que es gradua sense dominar el català té moltes possibilitats de ser un alumne amb una feina precària (o tenir moltes més dificultats per trobar feina en general). A diferència de l’educació obligatòria, a la formació professional no hi ha tants recursos de suport educatiu (per exemple aula d’acollida) i, per tant, en els casos d’alumnat acabat d'arribar combina l’assistència a les classes amb l’assistència a classes de català fora del centre. Igualment i en un entorn "rural" com el del nostre centre, l’aprenentatge del català en aquests casos acaba essent garantit (per a un desenvolupament professional digne) abans d'acabar el primer curs. En aquests casos, encara que l’entorn territorial faci un ús alt del català, aquest alumnat no tindria un context on pogués practicar aquesta llengua si no fos per l’assistència al centre. Per tant, centre i professorat són un model d’ús lingüístic que en el terreny professional és necessari per a tot l’alumnat (també el nascut aquí). No podem perdre de vista que tant alumnat nouvingut com alumnat nascut a Catalunya acaben dominant el castellà a la perfecció, perquè, independentment de l’origen, la seva pràctica i aprenentatge és assegurat en contextos tant formals com informals. I havent acabat el cicle de formació professional la gran majoria d’alumnes parlen quasi a la perfecció el català, no distingint en la majoria de casos quin és l’alumnat d’origen no catalanoparlant. Havent treballat en altres entorns urbans (que concentren la major part de població) a la formació professional, he vist com la situació es capgira. En entorns socials on predomina l’ús del castellà com a llengua vehicular hi ha part del professorat que acaba parlant en castellà (pel fet de tenir alumnat nouvingut i no catalanoparlant o pel fet que el mateix professorat ho tria). Al mateix temps s’exigeix menys en el camp lingüístic a l’alumnat que cursa el cicle. Si a més aquesta situació va seguida d’un entorn social en què el català no és predominant, implica directament que l’alumnat graduat no dominarà l’ús del català (però sí el castellà), perquè, a més de no practicar-lo en entorns informals, tampoc l’acaben aprenent ni practicant en l'àmbit acadèmic. Tot i això, pràcticament en totes les ofertes laborals en les quals es demana titulació es demana també com a competència essencial que es puguin desenvolupar en llengua catalana, per la qual cosa l’alumnat surt amb un clar desavantatge professional, que s’acaba traduint amb una desigualtat econòmica important. També acaba implicant un futur professional més limitat en certs entorns. 

—Com creieu que s'ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—Tenint en compte que el futur laboral dels nostres joves depèn directament de la inversió lingüística, és essencial que continuem parlant i fomentant l’ús del català a les aules, perquè directament invertim en una millora en el seu èxit professional (ja no sols personal, tenint en compte els beneficis del bilingüisme). El professorat i els centres han de continuar formant-se, cercant recursos i estructures que assegurin i fomentin l’ús del català i, davant d’una sentència com la del Tribunal Suprem, només ens queda desobeir. Cal una aposta institucional ferma per acompanyar aquesta desobediència amb l’objectiu no tan sols de preservar la qualitat educativa, sinó la supervivència d’una llengua amenaçada des de molts punts de vista. Igualment, i ja parlant sobre el declivi de la immersió lingüística que vivim aquests últims anys, cal que el Departament d’Educació a més reforci sistemes d’inspecció per assegurar que els professors fan servir el català a les aules. Afavorir eines que augmentin l’ús del català en entorns acadèmics farà que el català guanyi lloc també fora de les aules i, directament, tindrà una repercussió en la millora de la cohesió social.

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?

—La Masia ha estat històricament una escola paradigmàtica de la immersió. El darrer decenni hem anat percebent un augment constant de la presència del castellà al pati i en l’àmbit familiar i social. Fins fa poc semblava una situació controlable pedagògicament: funcionava la immersió, reforçada amb campanyes de fidelització lingüística. Però els darrers cursos la substitució lingüística s’ha accentuat d’una manera alarmant, fins al punt de trobar-nos en estat d’emergència lingüística. Ens trobem davant un repte desproporcionat. Els esforços i els recursos com a escola per a normalitzar l’ús del català són del tot insuficients.

—Com creieu que s’ha de reaccionar després del nou cop contra a llengua?

—En l’actual context històric, les escoles ja no poden complir la funció social (i lingüística) que tenien encomanada com a institució. Si a tot això hi afegim una estratègia d’estat (política i judicial) de substitució lingüística, el nostre paper com a mestres, com a elements d’incidència social, es troba fortament erosionat. Arran de la sentència del Suprem, tenim ben clar que cal continuar aplicant la immersió, fugint de la imposició en forma de percentatges (vinguen del Suprem o de la Conselleria d’Educació en forma de TIL), que no fan sinó perllongar el desequilibri i accelerar la desaparició de la nostra llengua. Com a país necessitem una resposta organitzada dels centres educatius, acompanyada per la societat civil en defensa de la immersió, un dels models d’èxit que garanteix la cohesió social i la democràcia. Seria molt interessant, també, que els partits polítics estigueren a l’altura d’aquesta realitat sociolingüística sense defugir l’arrel del problema.