Els esports més
inversemblants dels Jocs de Tòquio

Bicicròs

Malgrat que sembli mentida, fa tretze anys que el bicicròs va fer el debut olímpic als jocs de Pequín. Aquesta disciplina del ciclisme, que popularment es coneix com a BMX, és un esport extrem que es fa amb bicicletes petites amb rodes de tan sols vint polzades de diàmetre. El lema de l'esport ho deixa clar: "Munta o mor."

Als jocs d'enguany, el bicicròs estrena la modalitat més espectacular: el bicicròs acrobàtic. En aquest format, els ciclistes tenen seixanta segons per a lluir els millors trucs en un circuit ple d'obstacles mentre els jutges els puntuen segons onze criteris diferents com ara l'originalitat de l'actuació i la dificultat de les piruetes.

En canvi, l'altra modalitat del bicicròs, la de cursa, prioritza la velocitat més que no pas l'estètica, tot i que això no la fa menys divertida. Els ciclistes fan una cursa fulgurant en una pista de quatre-cents metres i guanya el primer que arriba a la línia de meta. Les curses no duren més de seixanta segons i les trompades són molt habituals.

Niek Kimmann, el ciclista holandès que veiem en aquest vídeo, va guanyar l'or a la final de bicicròs cursa masculí. La guanyadora femenina va ser la britànica Bethany Shriever.

Les finals del bicicròs acrobàtic es juguen la matinada del diumenge, primer d'agost. Guanyi qui guanyi, els jocs de Tòquio es recordaran per ser els primers en què hi va haver les dues modalitats de bicicròs.

Monopatinatge

Fa uns quants anys, era impensable que existís un esport que es practiqués amb texans i que hi hagués una medallista olímpica adolescent. Tanmateix, el monopatinatge, skateboarding en anglès, ho ha fet possible. Tal com en el bicicròs, també s'ha de fer una demostració amb piruetes impressionants per a obtenir la màxima puntuació del jurat.

El monopatinatge va néixer durant a la dècada de 1940, quan els surfistes de Califòrnia van enganxar rodes metàl·liques a un taulell de fusta per a divertir-se els dies sense onades. En pocs anys, l'esport es va fer popular entre els joves i els anys setanta ja era conegut mundialment. D'aleshores ençà, ha estat un pilar fonamental de la cultura urbana mundial.

El passat del monopatinatge el va definir com un esport de joves i de carrer, però el present també fa palesos aquests valors. Quan el Comitè Olímpic Internacional va aprovar d'incloure'l als jocs, el 3 d'agost del 2016, Momiji Nishiya tan sols tenia vuit anys. Cinc anys i una pandèmia mundial després, la japonesa s'ha convertit en medallista d'or de monopatí en modalitat de carrer als jocs de Tòquio a només tretze anys. El guanyador en la categoria masculina ha estat el patinador japonès de vint-i-dos anys Yuto Horigome.

Tokio 2020 incluyó por primera vez el skateboarding en unos JJ.OO y Japón le entrega el oro, en la modalidad street, a los locales en el Parque Aomi.

🥇Yuto Horigome 🇯🇵 con 37.18 pts.
🥈Kelvin Hoefler 🇧🇷 con 36.16 pts.
🥉Eaton Jagger 🇺🇸 con 35.35 pts.

🛹 pic.twitter.com/GYdWvBzIvw

— Lina Tobón (@linamatote) July 25, 2021

Encara hi ha medalles de monopatinatge en disputa a Tòquio. El matí del 4 i 5 d'agost es farà una competició en la modalitat de parc, en què els patinadors lliscaran sobre una superfície profunda i còncava, com una mena de bol gegant.

Bàsquetbol 3x3

Un altre esport que ha fet el salt del carrer als jocs olímpics és el basquetbol 3x3, en què, tal com el seu nom indica, tres jugadors juguen contra uns altres tres. Fan servir mitja pista i tan sols una cistella. La mida del terreny de joc i la velocitat de les transicions entre atac i defensa fan que sigui un esport vertiginós.

El 3x3 té els seus orígens al basquetbol dels Estats Units, on es va popularitzar en pistes com les del barri de Harlem, on l’esport era una via d'escapament per a molta gent que tenia la vida marcada per la pobresa. El 2007 la Federació Internacional de Basquetbol (FIBA) va establir-hi normes universals, que es va estrenar als Jocs Olímpics de la Joventut del 2010, a Singapur.

Als jocs d'enguany, els Estats Units han guanyat la medalla d'or a la categoria femenina. A la masculina, la selecció hegemònica del basquetbol tradicional, ni tan sols s'hi ha classificat. Ha guanyat Letònia.

Surf

Muntar ones en una taula de fusta es remunta als antics polinesis que vivien a Hawaii. El hawaià Duke Kahanamoku va fer popular el surf. Va guanyar tres medalles d'or en natació als jocs olímpics d'Estocolm del 1912 i d'Anvers del 1920. Hi competia en representació dels Estats Units. Kahanamoku és considerat el pare del surf modern. Mentre acceptava la medalla al podi dels jocs del 1912 va expressar el somni de veure el surf convertint-se en esport olímpic.

Més de cent anys després, el somni s'ha fet realitat. El surf ha debutat enguany en uns jocs olímpics. La competició s'ha fet a uns seixanta quilòmetres de Tòquio, a la costa de Chiba. L'estat de les onades i la força del vent de la costa japonesa han deixat imatges espectaculars. El brasiler Italo Ferreira i la nord-americana Carissa Moore han estat els guanyadors de les primeres medalles d'or de l'esport a uns jocs. Vegeu-ne alguns dels millors moments ací:

Escalada esportiva

L'escalada és una de les activitats físiques més antigues de la història i també una de les que més ha evolucionat al llarg del temps. Al començament, l'escalada era una activitat derivada del muntanyisme i tenia un enfocament utilitarista. A partir del segle XIX, es va començar a considerar una activitat recreativa i d'aleshores ençà els avanços fruit de les noves tecnologies l'han duta a fer-se professional com a disciplina esportiva fins a arribar als Jocs Olímpics de Tòquio.

Per al debut olímpic de l'escalada esportiva, els participants competiran per una medalla en tres disciplines: velocitat, escalada en bloc i dificultat. La de velocitat enfronta dos escaladors en una paret de 15 metres. En l'escalada en bloc, els atletes escalen vies fixes en una paret de 4,5 metres en un temps específic. En dificultat, els esportistes miren d'escalar tant amunt com puguin una paret de 15 metres d'altura en un temps limitat.

Cada escalador competeix en totes tres disciplines, i la classificació final es determina multiplicant-ne els punts. Els competidors amb les puntuacions més baixes guanyen les medalles.

Algunes de les disciplines permeten cordes de seguretat, algunes altres, no. Els escaladors només poden fer servir les mans nues i les sabates d'escalada. Les competicions es faran les tardes del 3, 4, 5 i 6 d'agost.