Tres anys d'èxits del litigi independentista a Europa resumits en els nou moments clau

L'exili encara
la batalla final

Toni Comin

La decisió del Tribunal General de la Unió Europea de retornar provisionalment la immunitat parlamentària al president Carles Puigdemont, a Toni Comín i a Clara Ponsatí significa un canvi de rasant en la lluita des de l'exili, que tres anys i mig després ja veu com s'acosta l'horitzó que havia dissenyat, la derrota de l'estat espanyol a partir de la legalitat europea. Un disseny que, com expliquem en aquest dossier especial, és d'una gran coherència i ha reclamat un esforç en camps ben diferents. 

Puigdemont

1

El discurs del president d'una república proclamada.
Girona, 28 d'octubre 2017

Els fets
El 28 d'octubre de 2017, poques hores després de la proclamació de la independència, el president Puigdemont va fer un discurs a la seu de la Generalitat a Girona. El govern espanyol ja havia ordenat la intervenció del govern, a l'empara del 155, i el país es debatia en un estat d'ansietat, sense entendre gaire què passava. Puigdemont va dir: 

"El missatge que us voldria adreçar és que tinguem paciència, perseverança i perspectiva. Per això tenim clar que la millor manera de defensar les conquestes assolides fins avui és l'oposició democràtica a l'aplicació de l'article 155, que és la consumació d'una agressió premeditada a la voluntat dels catalans que de manera molt majoritària i al llarg de molts anys ens hem sentit nació d'Europa".


El context
Paciència, perseverança i perspectiva era l'avís que les coses no anirien com la ciutadania esperava. Aleshores encara no se sabia que el govern havia pres la decisió d'anar a l'exili i continuar lluitant des d'allí però l'advertiment públic que començava una nova etapa que seria llarga i requeriria perspectiva per a ser entesa posava els fonaments d'allò que havia de passar. I d'allò que efectivament passà, especialment després de l'arribada de l'equip d'advocats encapçalat per Gonzalo Boye i el seu disseny de l'estratègia del dòmino.


2

La sorpresa al cor institucional d'Europa.
Brussel·les 31 d'octubre de 2017

Els fets
El 31 d'octubre de 2017 el president Puigdemont i la major part de membres del seu govern van comparèixer a Brussel·les per anunciar que havien optat per exiliar-se. 

Puigdemont digué: "Una part del govern, encapçalat per mi com a president legítim, ens hem desplaçat a Brussel·les per fer evident el problema català al cor institucional d'Europa i denunciar també la politització de la justícia espanyola, la seva manca d'imparcialitat, la seva voluntat de perseguir les idees, no els delictes, i fer evident al món les greus mancances democràtiques que es viuen a l'estat espanyol i la ferma aposta del poble català pel dret a l'autodeterminació, pel diàleg i per una solució acordada" i "que una altra part, encapçalada pel vice-president i pel cap de llista de Junts pel Sí, continua a Catalunya fent activitat política com a legítims membres del govern de Catalunya. No abandonarem en cap cas el govern català, continuarem treballant tot i les limitacions que imposa l'estratègia de no-confrontació i assumirem la defensa de la querella de l'estat. És una querella política i, per tant, ens hi enfrontarem des d'una posició política, no jurídica." 

Més endavant aclareix: "Si aquesta actitud té com a preu alentir el desplegament de la República, cal considerar que aquest és un preu raonable a l'Europa del segle XXI. És indiferent que aquest exercici de responsabilitat sigui apreciat o no pels altres. És un acte de coherència que demostra que la República catalana serà un estat diferent. No hem arribat fins aquí per comportar-nos com tantes voltes hem criticat que s'ha comportat l'estat espanyol."


El context
"És una querella política i, per tant, ens hi enfrontarem des d'una posició política, no jurídica." L'avís del que havia de venir es fa d'ençà del primer dia, fonamentant allò que més endavant tots anomenarem a "litigi estratègic". El govern porta el plet a les institucions europees, que són les que poden acabar forçant Espanya a dialogar o a acceptar la decisió dels ciutadans de Catalunya expressada el Primer d'Octubre.

Llarena

3

La retirada de la primera euroordre: això no serà cap passejada per a Espanya.
Brussel·les, 5 de novembre de 2017

Els fets
El 5 de desembre, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, en vista de l'evolució de la situació als tribunals belgues, decideix de retirar l'ordre europea de detenció, però no pas l'ordre de detenció espanyola, de manera que, en cas que els membres del govern tornessin a Catalunya, podrien ser immediatament detinguts. El jutge espanyol no volia que la justícia belga decidís sobre la situació de Puigdemont i els altres quatre consellers; volia evitar que fossin jutjats per un delicte de malversació i no per sedició i rebel·lió, delictes que no existeixen a Bèlgica. Bèlgica va aixecar les mesures preventives i deixà en llibertat els polítics catalans.

El context
La primera gran bufetada a l'estratègia espanyola. El govern espanyol de Mariano Rajoy havia externalitzat la solució del conflicte català a la justícia, tot proposant una repressió sense quarter contra el moviment independentista. Però els jutges ignoraven com funciona Europa i es van trobar, de sobte, que la jurisdicció belga no podia entendre els seus arguments i valorava que allò era una persecució política. En aquell moment Espanya encara va atribuir la situació a una peculiaritat del país on el govern havia anat a exiliar-se.

4

El gran tomb: Puigdemont, detingut, empresonat, jutjat i alliberat a Alemanya.
Schuby, 25 de març de 2018

Els fets
El 25 de març de 2018 la policia alemanya deté el president Puigdemont a la frontera amb Dinamarca, mentre viatjava cap a Bèlgica per a atendre l'euroordre que Llarena havia reactivat. Ingressa a la presó de Neumünster, on s'està fins al 5 d'abril, quan l'Audiència de Slesvig-Holstein descarta l'extradició per un delicte de rebel·lió i el deixa en llibertat sota una fiança de 75.000 euros, amb la prohibició d'abandonar Alemanya i amb l'obligació de presentar-se a qualsevol comissaria del país una vegada per setmana. Finalment, el 19 de juliol la justícia alemanya anuncia que descarta els delictes de rebel·lió i sedició i que en tot cas accepta que sigui la justícia espanyola que decideixi sobre el delicte de malversació. Llarena rebutja la decisió i retira l'euroordre i Puigdemont resta en llibertat i torna a Bèlgica.

El context
Segurament aquest és el moment més transcendental del procés. La detenció de Puigdemont a Alemanya i l'ingrés a la presó és celebrat a Espanya com la fi de l'exili. Tanmateix, quan els jutges alemanys absolen el president dels delictes de rebel·lió i sedició la truita canvia completament. Ara una segona jurisdicció europea ha jutjat els fets i no els troba compatibles amb el funcionament d'una democràcia. La "querella política" que el govern havia anunciat en aparèixer a Brussel·les comença a fer-se efectiva. La detenció de Puigdemont desperta, a més, reaccions de solidaritat en molts països, que desconcerten encara més Madrid.

La detenció de Carles Puigdemont a Alemanya va fer creure als polítics i els mitjans espanyols que ja estava tot fet. Es fregaven les mans.

Després de l'alliberament, en canvi, van començar a entendre que tot era més complicat per ells del que semblava.

5

Bèlgica tomba la segona euroordre: Espanya ha trencat el principi de confiança mútua.
Brussel·les, 16 de maig de 2018

Els fets
Encara amb l'impacte de l'alliberament del president Puigdemont a Alemanya, al Palau de Justícia de Brussel·les hi ha una vista important sobre la segona euroordre emesa pel jutge Llarena, ara contra els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. L'equip d'advocats dels exiliats hi anava preparat per a entrar al fons de la qüestió, a les acusacions de rebel·lió i malversació, però es troben amb una sorpresa: el tribunal ni tan sols hi entra, perquè veu que Llarena no ha esmenat uns defectes de forma molt evidents, i acaben retornant l'ordre europea de detenció a Espanya. Ho fa la fiscalia belga, que actua com a part acusadora, amb un informe molt dur contra Llarena, gairebé humiliant. Si feia poques setmanes la justícia alemanya ja deia que, d'entrada, no hi veia rebel·lió i alliberava Puigdemont, ara Bèlgica tornava a tancar la porta a Llarena en relació amb els consellers. 

El context
Si el mecanisme de l'euroordre es fonamenta, per damunt de tot, en la confiança mútua entre els diversos sistemes judicials dins la Unió Europea, aquesta segona euroordre fracassada a Bèlgica constata la pèrdua de confiança envers la justícia espanyola. Per la insistència i el començament d'un abús d'aquest mecanisme i per la desídia formal i manca de rigor que va demostrar el jutge Llarena. Si Bèlgica ja va ser a punt de refusar la primera euroordre perquè no veia que els delictes pels quals els exiliats eren perseguits fossin homologables al seu codi penal, ara s'obria una distància fonamentada en el recel i la desconfiança que després es demostrà insalvable, quan Llarena, el mes de juliol, reaccionà de manera furibunda al rebuig definitiu de l'euroordre a Alemanya, amb un escrit ple de desqualificacions envers els jutges del Tribunal Superior de Slesvig-Holstein i els jutges belgues. 

6

Puigdemont, Junqueras i Comín, elegits eurodiputats. Esclata el conflicte dins les institucions europees.
Estrasburg, 2 de juliol de 2019

Els fets
En un tomb inesperat, el president Puigdemont decideix de presentar-se a les eleccions europees i les guanya a Catalunya. A la seva llista és elegit diputat també Toni Comin i el vice-president Junqueras és elegit com a cap de llista d'ERC. Més tard el Brexit farà eurodiputada també la tercera de la llista de Junts, Clara Ponsatí. Espanya reacciona enfurismada i s'inventa una teoria que diu que ningú no és eurodiputat fins que no acudeix a jurar el càrrec a Madrid. A Oriol Junqueras no el deixen sortir de la presó per a fer-ho i Puigdemont i Comín no van a Madrid pel risc de ser-hi detinguts immediatament. La decisió espanyola, però, és contestada judicialment pels tres eurodiputats. Al Parlament Europeu el president Tajani, molt ben relacionat amb les autoritats espanyoles, impedeix la presència dels eurodiputats electes, cosa que origina un escàndol a la primera sessió. A les portes, s'hi concentren milers de catalans i dins l'hemicicle diputats d'uns quants països exhibeixen cartells amb les cares de Puigdemont, Junqueras i Comín.

El context
La querella política catalana entra en les institucions europees per primera vegada, i trenca la pretensió espanyola que l'afer de Catalunya és intern i els altres no tenen res a dir-hi. Les maniobres de Tajani i el lobby espanyol són tan barroeres que acaben originant reaccions d'indignació, però, sobretot, la intervenció de la justícia europea. La decisió de Puigdemont, Comín i Junqueras d'acudir a les eleccions europees és una jugada tàctica brillant que eleva el nivell polític de la partida. Ara ja no és solament que l'exili hagi aconseguit que les extradicions hagin estat refusades per algunes jurisdiccions (Bèlgica, Escòcia en el cas de Clara Ponsatí i Suïssa en els de Marta Rovira i Anna Gabriel); ara les institucions europees es veuen arrossegades a una batalla que posa en qüestió el conjunt de la Unió Europea. I així l'Espanya que va rebre el permís europeu per a fer allò que volgués el Primer d'Octubre, tot d'una esdevé un problema greu per als qui l'hi van concedir. La lluita des de l'exili s'accelera alhora que a l'interior el resultat de les successives eleccions, la sentència del Suprem i la reacció popular consegüent deixen clar que l'independentisme no es fa enrere.

Milers de catalans van acudir a Estrasburg en una nova mobilització massiva per a donar suport a Puigdemont, Junqueras i Comín. A Junqueras l'estat espanyol li va impedir l'assistència i els altres dos eurodiputats es van quedar a la banda alemanya davant el desplegament de policia espanyola a la banda francesa que intentava detenir-los.

VilaWeb Paper va publicar aquest número especial, que podeu llegir punxant ací, amb tota la informació d'una diada que va deixar una gran empremta

7

La "doctrina Junqueras": una bufetada monumental a les pretensions espanyoles de fer justícia creativa.
Luxemburg, 19 de desembre de 2019

Els fets
El 19 de desembre de 2019 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea decideix que un diputat adquireix la immunitat en el moment de ser elegit i rebutja l'afirmació espanyola que cal acudir a Madrid a jurar el càrrec. El tribunal assegura que aquesta immunitat implica l'aixecament de la mesura de presó provisional imposada al vice-president, amb l'objecte de permetre-li de desplaçar-se al Parlament Europeu i complir-hi les formalitats requerides. I aclareix que si Espanya el vol mantenir a la presó haurà de demanar un suplicatori al Parlament Europeu. Malgrat la claredat de la sentència, Junqueras no és alliberat ni arribarà a prendre possessió de l'escó, però el nou president del Parlament, l'italià David Sassoli, ordena que Puigdemont i Comín siguin acreditats immediatament com a eurodiputats, cosa que desespera la delegació espanyola. 

El context
La sentència del Tribunal Europeu ataca l'arrel de l'actuació judicial espanyola contra l'independentisme català, la imprevisibilitat d'un sistema capaç d'inventar-se normes a conveniència per a infligir una persecució política. Però també ensenya els límits del litigi estratègic, perquè no s'aconsegueix que Junqueras, que ja és a la presó, pugui ser eurodiputat, cosa que reforça l'encert de la decisió de l'exili.

8

L'escac i mat de Lluís Puig: la no-extradició que pot fer trontollar tota la repressió del Suprem.
Brussel·les, 7 d'agost de 2020

Els fets
La justícia belga resol, finalment, que no pot extradir Lluís Puig, conseller de Cultura a l'exili, perquè el Tribunal Suprem espanyol no és competent per a demanar-ne l'extradició. El 7 de gener de 2021 el Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les confirmarà aquest rebuig, tot citant, a més, la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU, que considerava incompetent el Suprem en el cas del Primer d'Octubre.

El Tribunal introdueix un altre argument molt contundent contra l'estat espanyol: en la sentència diu que hi ha risc de violació de la presumpció d'innocència de Lluís Puig si és extradit, i ho fa basant-se en les declaracions públiques de jutges, fiscals i autoritats polítiques espanyoles en general contra els dirigents independentistes. Concretament, diu que no es respecta la directiva de la UE 2016/343 sobre el dret de presumpció d'innocència en els processos penals, cosa que posa en qüestió de dalt a baix tot el procés judicial del Tribunal Suprem.

El context
La decisió és la derrota més dura de la justícia espanyola en la repressió contra l'independentisme i una fita que ho canvia tot. Per arribar fins aquí, de primer calia desmentir el missatge segons els quals els exiliats eren "pròfugs" de la justícia. I per això van comparèixer immediatament, quan foren requerits, davant les autoritats belgues. En segon lloc, l'estratègia implicava fonamentar una defensa basada en el perill de vulneració de drets que significaria l'extradició a l'estat espanyol, per la indefensió jurídica, per la vulneració de la presumpció d'innocència, per la imputació d'uns càrrecs tan greus i arcaics (rebel·lió, sedició) que no tenen correspondència en la resta de jurisdiccions de la Unió Europea. Això va fer que de seguida els jutges belgues, i fins i tot la fiscalia, veiessin amb mals ulls les euroordres enviades per la justícia espanyola, i era tan evident que anaven mal dades per al Suprem espanyol que el jutge Llarena va retirar la primera. La segona euroordre va servir per a humiliar-lo: primer fou Bèlgica, que la va retornar per defecte de forma perquè no la va saber enviar bé; i després Alemanya, quan el tribunal de Slesvig-Holstein va dir que no es podia extradir Puigdemont per rebel·lió. Llarena, enfurismat, va retirar l'euroordre enviada a Escòcia contra Ponsatí just quan el judici –que feia molt mala pinta per a les pretensions del Suprem– era a punt de començar. I després de la sentència, la tercera euroordre, que es va enfangar primer al Regne Unit amb Ponsatí, i que va fracassar definitivament a Bèlgica, amb uns arguments esgrimits pels jutges belgues que són ben bé aquells que la defensa de Boye, Marchand, Beckaert i companyia havien ressaltat amb un propòsit que transcendia la defensa dels exiliats i que ja pretenia anar més enllà. El litigi que havia començat amb l'aparició del govern legítim a Brussel·les ja no es limitava a defensar la llibertat dels exiliats sinó que desactivava el fonament mateix de la repressió espanyola i feia un autèntic escac i mat a l'estat i al règim espanyols.

9

El suplicatori al Parlament Europeu: l'agonia final de la via política espanyola.
Brussel·les, 9 de març de 2021

Els fets
Després d'una dura campanya de pressió per part d'Espanya i de l'establiment d'un procediment ple d'irregularitats, el Parlament Europeu va votar de retirar la immunitat del president Carles Puigdemont i dels consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, d'acord amb el suplicatori enviat pel Tribunal Suprem espanyol feia més d'un any. En el cas de Puigdemont, dels 693 vots emesos, el resultat va ser de 400 a favor, 248 en contra i 45 abstencions, cosa que significa que un 42% de l'hemicicle no avala la maniobra espanyola. Això indica una forta oposició política, que va molt més enllà del centenar de vots dels grups Verds-ALE i Esquerra Unitària Europea que havien anunciat oficialment que s'hi oposarien. Les pressions i amenaces de la delegació espanyola als grups majoritaris de la cambra, on són molt importants, no van ser tan efectives com s'esperava. La votació és saludada pels eurodiputats catalans com "una derrota aritmètica, però una victòria política". Victòria que s'eixampla enormement el 2 de juny, quan el Tribunal General de la Unió Europea accepta les cautelars presentades i restitueix provisionalment la immunitat dels tres membres del govern legítim.

El context
Després de les derrotes inapel·lables als tribunals, Espanya va posar tota la confiança a aconseguir una victòria en un terreny més permeable a les pressions i les amenaces: el parlament. Però la victòria ha estat pírrica i ha elevat encara més l'aposta de l'exili. Per una banda, no hi havia hagut mai una oposició tan forta a un suplicatori finalment concedit, cosa que posa en relleu que el missatge que tenim davant una persecució política ha arrelat profundament a Brussel·les. Però és, sobretot, la decisió del tribunal que aporta un tomb inesperat a la situació, perquè mai no s'havien concedit unes cautelars relacionades amb un suplicatori. Ara cal esperar que la sentència es consolidi, però si les cautelars es confirmen el parlament haurà rebut una humiliació mai vista. Tot plegat deixarà Espanya en una situació molt difícil, i als exiliats se'ls obre de bat a bat la porta del retorn al Principat, car demanaran al tribunal si la immunitat s'aplica també a Espanya i la resposta serà positiva. 

I el futur?

Tot aquest procés resumit en vuit punts demostra que l'exili ha treballat a partir del primer moment, el discurs de Girona del 28 d'octubre de 2017, amb un pla al cap, i que ha aconseguit de girar la truita. Davant la violència espanyola, tal com va dir el president Puigdemont a Brussel·les dies després, el govern legítim estableix una estratègia que consistirà a respondre políticament mitjançant els tribunals de justícia europeus fins a obligar les institucions de la Unió a forçar Espanya a acceptar el joc democràtic i les decisions dels catalans. El trajecte ha estat complicat, però les tres P d'aquell discurs –paciència, perseverança i perspectiva– funcionen. Tant que, segurament, són la clau perquè el govern espanyol apliqui els indults en un intent desesperat de frenar les conseqüències polítiques que se'n deriven. Ara cal completar el litigi estratègic i aconseguir les darreres decisions que inhabilitin per sempre la repressió espanyola i acorralin l'estat espanyol per allò que va fer l'octubre del 2017. I fer d'aquesta victòria el pas decisiu cap a la independència de Catalunya.


Si voleu guardar totes aquestes informacions i complementar-les amb el bo i millor del periodisme de VilaWeb podeu llegir i descarregar-vos, punxant ací, aquest exemplar de VilaWeb Paper.

VilaWeb Paper

Recordeu que VilaWeb pot oferir totes aquestes informacions en obert per a tots els seus lectors gràcies al fet que més de 21.000 lectors s'han fet subscriptors de manera voluntària.

Si voleu ajudar-nos a fer un diari cada dia millor i a arribar a més gent, podeu fer-vos subscriptors o fer una donació una sola vegada, sense cap més compromís.