Però en realitat
què és un forat negre?

Què és un forat negre?

En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat. La seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum. Això significa que res que es trobi dins el seu horitzó d'esdeveniments pot escapar-se'n, tret que sigui per mitjà de l'efecte túnel quàntic.

El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme, sinó com una regió de l'espai de la qual no pot escapar res, ni tan sols la llum. És per aquest motiu que són anomenats "negres".

Quina és l'estructura d'un forat negre?

Tota la massa d'un forat negre es concentra en un punt del seu centre que rep el nom de singularitat. La gravetat al voltant d'aquesta singularitat és tan forta, que caldria viatjar a més velocitat que la llum per escapar-ne. Això crea una zona esfèrica al voltant de la singularitat que es coneix amb el nom d'horitzó d'esdeveniments i de la qual no pot escapar res.

Què passa dins un forat negre?

La gravetat d'un forat negre crea una força de marea enorme. Qualsevol objecte que s'acosti a la singularitat seria, a la vegada, estirat en una direcció i comprimit en una altra, un procés que els científics coneixen com a espaguetificació.

En els forats negres més petits, el punt d'espaguetificació passa fora de l'horitzó d'esdeveniments. Tanmateix, en els forats negres molt grans es podria travessar l'horitzó d'esdeveniments sense notar cap força de marea.

Quins tipus de forats negres hi ha?

En teoria, de forats negres, n'hi pot haver de qualsevol mida. Un forat negre de la massa del Sol podria tenir un diàmetre de sis quilòmetres i prou. Amb tot, estels com el Sol són massa petits per a formar forats negres i, com a mínim, cal una massa el doble de gran. Els astrònoms reconeixen dos tipus diferents de forats negres: el forat negre estel·lar i el forat negre supermassiu.

Forat negre estel·lar

Té la massa de diversos estels de la mida del Sol. Es formen quan un estel moribund explota com una supernova i col·lapsa sota la seva pròpia gravetat. La matèria atreta cap al forat negre forma un disc d'acreció, una estructura en forma de disc situada al voltant de l'objecte central massiu.

Forat negre supermassiu

Té la massa de milers de milions d'estels com el Sol. La matèria atreta cap a un forat negre supermassiu es comprimeix, s'escalfa i pot sortir disparada en raigs de milers d'anys-llum de longitud.

On són els forats negres?

Els forats negres estan repartits per totes les galàxies. En la majoria, inclosa la nostra, el centre és un forat negre. A la Via Làctia, precisament, el centre és el forat negre que s'ha aconseguit de fotografiar ara, Sagitari A*.

Sagitari A*, una font de ràdio molt compacta i brillant al centre de la Via Làctia, va ser descobert l’any 1974 pels astrònoms Bruce Balick i Robert Brown. Fins ara es teoritzava que era un forat negre supermassiu, però encara no se’n tenia cap prova. La fotografia presentada aquesta setmana és la primera mostra visual directa de la presència d’aquest forat negre, doncs.