Generació 1-O: de la mobilització permanent al desencís polític

Com va marcar el referèndum del Primer d’Octubre aquells que votaven per primera vegada i quina anàlisi fan de la situació política cinc anys després?

Cap d’ells no s’imaginava que la primera vegada que exerciria el seu dret de vot seria en una jornada marcada per la violència, per la repressió i per la vulneració de drets democràtics. Però aquells qui van néixer entre el 27 de juny de 1998 i el primer d’octubre de 1999 mai no havien estat cridats a les urnes fins al referèndum del Primer d’Octubre.

Un dia que recorden llarg, emocionant i ple d’il·lusió, però també amb incertesa per si es podria fer la votació i amb por per les càrregues policíaques. La majoria ho tornaria a fer, tornaria a arremangar-se pel seu poble i estan convençuts que la mobilització i l’organització és el camí per a tirar endavant. Això sí, coincideixen que existeix un desencantament i que la classe política no ha estat a l’altura de les circumstàncies i de l’esforç que va fer la ciutadania. 

Parlem amb nou joves, d’entorns i ideologies diverses i que votaven per primera vegada, per entendre com els va marcar el referèndum del Primer d’Octubre i quina anàlisi fan del panorama polític cinc anys després.

Ada Martínez: "Les meves primeres eleccions democràtiques van estar tacades de sang i d'agressions"

Ada Martínez ara acaba el grau de criminologia i és militant de la Forja. El Primer d'Octubre va votar a Sant Andreu de la Barca. Allà hi ha una caserna de la Guàrdia Civil i recorda aquella jornada amb il·lusió i orgull per la força i la unió del seu poble, però també amb certa por: "Al principi hi havia una mena de calma tensa, però quan vam començar a rebre els vídeos de la brutalitat policial vaig sentir molta incredulitat. Les meves primeres eleccions democràtiques van estar tacades de sang i d'agressions." Cinc anys després, ho analitza i creu que les coses s’haurien d’haver fet diferent: "Vam demostrar que l'estat espanyol no és imbatible i que el seu punt feble és clarament la qüestió nacional, però també ha quedat clar que els partits de govern ens van enganyar i que ens van tractar amb un paternalisme i un infantilisme que ha deixat molt tocada la moral del país. De debò es pensaven que la Unió Europea actuaria per amor a la democràcia?"

L'Ada, com la majoria de joves de la seva edat, no pensaven viure una repressió com la del Primer d'Octubre: "Pensàvem que vivíem en un entorn calmat dins d'una democràcia i vam viure un xoc. No ens esperàvem aquesta resposta de l'estat espanyol", assegura. Per al futur, creu que cal que els partits polítics estiguin molt més implicats en l'acció institucional: "Si tornés a haver-hi un referèndum, necessitem que en els moments clau no deixin el país en mans de tercers. Prendre partit no és adoptar tan sols una posició de queixa posterior", diu.

Miquel Martí: “Si un dels actes de desobediència civil més grans d'Europa no ha servit per a canviar les coses i els organitzadors no han estat capaços de materialitzar allò que van crear, què podem esperar?”

Miquel Martí va votar a l'escola Ramon Llull de Barcelona, una de les que va patir rebre més la brutalitat policíaca. No s'ha considerat mai independentista, però per a ell el referèndum del Primer d'Octubre anava més enllà d'una votació: "Em va semblar un moviment que em representava i que servia per a mostrar el meu descontentament amb l'estat. Sentia que formava part d'alguna cosa i ho vaig viure com una jornada de lluita i de rebel·lió. Em vaig mobilitzar sota el paraigua de l'independentisme i no em molestava, però ara aquesta etiqueta em fa certa mandra." Avui en dia, en canvi, no se sent interpel·lat per les forces polítiques: "No m'esperava aquesta desinflada i ara serà molt difícil que torni a comprar l'argumentari independentista."

En Miquel pensa que no es repetirà un moment com aquell i que la ciutadania no es tornarà a mobilitzar com aleshores: "Tot quedarà en un record i en una anècdota. Si un dels actes de desobediència civil més grans d'Europa no ha servit per a canviar les coses i els organitzadors no han estat capaços de materialitzar allò que van crear, què podem esperar? Jo crec que la gestió que n'han fet els polítics servirà per a desmobilitzar."

Anna Rosselló: "Amb el Primer d'Octubre ens vam adonar que quan t'organitzes passen coses"

L'Anna Rosselló és politòloga i ex-portaveu del SEPC i recorda aquell dia amb emoció, però també com una jornada plena d'incertesa del que passaria just després: "Va ser molt il·lusionant. Era un moment històric en què Catalunya feia un pas endavant pel dret a l'autodeterminació i crec que això, a l'hora de formar la meva persona en termes polítics i democràtics, va ser clau." Ella va votar a Gandesa i considera que la violència policíaca i la resposta de l'estat davant l'exercici de drets fonamentals van marcar un abans i un després: "Si abans del referèndum ja teníem poca fe amb l'estat espanyol com un estat democràtic, crec que en aquell moment, per a molta gent i sobretot per a la gent jove, hi va haver un trencament absolut", assegura.

Tot plegat, en un context d'efervescència política i de mobilitzacions pràcticament permanents: "Entre el 20 de setembre i el referèndum comença un procés de politització molt ràpid, perquè l'independentisme no parla únicament del dret d'autodeterminació, sinó que també té la possibilitat de posar sobre la taula moltes altres qüestions que poden canviar les coses de veritat", explica. Per ella, el referèndum posa sobre la taula l'èxit i la importància de teixir aliances entre les persones: "Amb el Primer d'Octubre ens vam adonar que quan t'organitzes passen coses. L'organització popular va fer que es pogués fer aquell referèndum i l'organització popular va permetre de fer una vaga absolutament multitudinària el 3 d'octubre." Precisament per aquest motiu, l'Anna va començar a militar: "Va ser en aquell moment que vaig decidir que em volia organitzar i vaig començar a militar al SEPC."

Considera que ara hi ha un malestar general perquè hi havia el desig de construir una cosa que no ha culminat: "Veiem que hi ha partits que criden a la no mobilització, com a la Diada d'enguany. Em sap molt de greu, tenint en compte l'aprenentatge del Primer d'Octubre, perquè va quedar clar que si no ens mobilitzem no podrem avançar cap a la independència. Entristeix i genera desafecció política." Tot i el descontentament, reconeix que en termes d'esforç i d'il·lusió ho tornaria a fer.

Òscar Fernández: "Entre tots anem fent miques aquella unitat que hi havia i la voluntat que Catalunya havia d'esdevenir, costés el que costés, un estat independent"

Òscar Fernández és militant de la JNC i regidor de l'Ajuntament de Cabrera de Mar. El 2017 formava part de l'organització del referèndum i recorda aquella jornada com un dia històric: "Tant el Primer d'Octubre com els dies previs van ser dies de nervis, d'incertesa, d'emoció... Entre tots col·laboràvem, caminàvem per un objectiu comú i ningú es mirava de reüll preguntant-se de quin partit o de quina entitat eren els altres", explica.

L'Òscar creu que, tot i que abans ja hi havia recels entre les formacions polítiques, llavors es van saber canalitzar i ara no: "Segur que moltes de les discrepàncies que hi ha ara entre partits ja existien aleshores, però en aquell moment tots vam entendre que havíem de sumar i d'arremangar-nos. Vam interpretar molt bé el context polític. Ara, en canvi, som en una situació en què ningú és capaç de llegir el moment on som i de conservar l'objectiu que teníem. Entre tots anem fent miques aquella unitat que hi havia i la voluntat que Catalunya havia d'esdevenir, costés el que costés, un estat independent", diu. Tot i que és conscient del desencantament generalitzat, ell es tornaria a implicar com ho va fer: "Ho tornaria a fer i crec que ho hem de tornar a fer. Repetiria una vegada i mil vegades més el que vaig fer i, fins i tot, si em pogués implicar més, ho faria", assenyala.

Carles Fernández: “Vaig anar a les manifestacions de l'Onze de Setembre durant tota l'adolescència i ara ja fa un parell d'anys que no hi participo”

Carles Fernández és periodista i estudiant d'interpretació i recorda el Primer d'Octubre a Vilafranca del Penedès com un dels dies més especials de la seva vida: "Tothom ens deia que era històric i poder-ho viure en primera persona va ser molt emocionant. De fet, encara avui quan miro imatges d'aquells dies m'emociono". Però ara està desencantat i el seu nivell de mobilització ha decaigut: "Vaig anar a les manifestacions de l'Onze de Setembre durant tota l’adolescència i ara ja fa un parell d'anys que no hi participo. L'any 2017, la gent formava part de la política, sentíem que lluitàvem per crear un projecte nou i il·lusionant per a tothom. Ara parlem de crisi de govern, d'un independentisme fragmentadíssim i d'una manca de projecte."

En Carles creu que la gent que era independentista aleshores no ho ha deixat de ser, però que cal tornar a encendre l'espurna per frenar el desencís polític: "Abans anava a votar amb certa il·lusió, però ara em costarà molt anar a unes eleccions i votar un partit perquè em diu que em portarà a la independència". Tot i això, pensa que si hi tornés a haver un referèndum no dubtaria a participar-hi per fer-lo reeixir: "És un dret i penso que és la solució, per tant, el meu deure com a ciutadà és donar-hi suport."

Anna Carulla: “Ens diferencia haver viscut el referèndum i el que va passar després i ens defineix ser una generació que ha crescut envoltada de crisis”

Anna Carulla és politòloga i viu a Barcelona. Explica que va viure la jornada del referèndum del Primer d’Octubre com un dia molt emocionant perquè no les tenia totes si es podria votar o no: “Va ser gràcies a l’organització popular que vam defensar els nostres interessos. Allà a ser quan vaig prendre consciència i vaig començar a militar a Arran.” L’Anna considera que el 2017 es vivia un moment polític molt agitat i que això va ser clau per a mantenir la gent al carrer de manera continuada: “Hi havia molts intents de desorganitzar la gent, però va haver-hi més perseverança. Abans i després del referèndum les mostres de mobilització van ser molt importants”, assenyala. Cinc anys després, creu que es va dipositar molta esperança en els dirigents dels partits del govern i que s’ha fet palès que no hi havia les condicions necessàries per a trencar amb l’estat espanyol: “No hi havia res material, només lleis simbòliques. A més, el referèndum va tenir la centralitat a Catalunya, però no a la resta de territoris dels Països Catalans”, diu.

D’aquells dies, l’Anna també en remarca la repressió que se n’ha derivat i que encara avui afecta milers de persones: “S’ha combinat amb investigacions policials, i fins i tot amb infiltracions a espais i organitzacions polítics. Han reconegut que hi ha una voluntat de saber com s’organitza la gent per si hi ha un altre esclat”, diu. Precisament per haver viscut aquesta repressió i pel moment polític que els emmarca, creu que la generació del Primer d’Octubre té unes característiques concretes: “Ens diferencia haver viscut el referèndum i el que va passar després i ens defineix ser una generació que ha crescut envoltada de crisis. Entenem l’independentisme com un projecte de futur per a trencar amb els interessos de l’estat espanyol i dels rics.” Tot i la desmobilització dels dos darrers anys i el context de pandèmia, l’Anna creu que entre els joves que van viure aquells dies hi ha una cultura política gens menyspreable i que tornaran a reaccionar quan toqui: “Hem crescut veient mobilitzacions massives com a resposta. Ara ve una altra crisi i sabem què és el que hem de fer, perquè el futur no ens el garanteix ningú, només nosaltres mateixos.”

Berta Formatger: “Fa cinc anys hi va haver un xoc de trens amb l'estat espanyol i jo pensava que realment érem a prop de la independència”

Berta Formatger és del Papiol i és estudiant de medicina. Creu que la gent que va votar per primera vegada el Primer d'Octubre és una generació clarament inconformista, marcada per un context molt concret: "En aquell moment, jo anava a totes les manifestacions amb els meus amics, seguia els plens i estava molt pendent de tota la informació política... Gent que no s'havia involucrat mai en política ho va fer per mimetisme". Tant és així, que ella va començar a formar part del Comitè de Defensa de la República del seu municipi.

Per ella, els dies previs al referèndum van ser molt frenètics i des dels fets del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia no va deixar de mobilitzar-se. "Recordo el dia de la votació amb molta emoció, era un dia que havia de ser clau per al futur del nostre país." Tot i això, ara la Berta és molt crítica amb la classe política i se sent decebuda per la manera com s'ha fet la gestió posterior: "Molts polítics no estan a l'altura i han acabat provocant que no hi hagi ni les mateixes ganes ni la mateixa mobilització", diu. "Els dirigents actuals han de marxar, perquè som en un altre cicle. Si volem aconseguir alguna cosa com la que vam aconseguir l'any 2017, cal un canvi de rumb evident. Fa cinc anys hi va haver un xoc de trens amb l'estat espanyol i jo pensava que realment érem a prop de la independència. Ara, en canvi, ho veig molt lluny", afegeix.

Genís Vives: "Aquest poble té el dret de l'autodeterminació i es mereix que hi lluitem, sigui com sigui"

Genís Vives és jurista i ex-militant del moviment estudiantil. En el referèndum del Primer d'Octubre va votar a Valls i per a ell va ser un moment en què sentia que tot estava per fer: "Érem un conjunt de persones que pensàvem diferent, però que ens vam conjurar per un objectiu comú." Per moment vital d'aleshores, estava molt implicat políticament i ara s'ho mira amb certa distància: "Hi havia una mobilització i un caliu que ara no hi és. Després del Primer d’Octubre pensava que la independència era imminent i anys després veig que serà una cursa de fons", assenyala.

En Genís considera que la seva generació està marcada per la mobilització permanent i pel fet d'haver viscut dues crisis pràcticament encadenades: "Les generacions que vénen no han viscut aquesta mobilització i ara no hi ha un horitzó estratègic i el desencís polític és generalitzat. A més, crec que la pandèmia hi ha contribuït", considera. "Abans, quan hi havia una manifestació, no havies de patir per si hi hauria gent, i ara convoques una mobilització i no saps si hi haurà una assistència mínimament acceptable", afegeix. Tot i que considera que és en una altra etapa, si hi hagués un altre referèndum tornaria a actuar igual: "Aquest poble té el dret de  l'autodeterminació i es mereix que hi lluitem, sigui com sigui."

David Gorjón: "No es va assolir allò perquè lluitava la voluntat popular i la frustració ha estat moralment important"

David Gorjón ara milita a la coalició que uneix Guanyem Cerdanyola i la CUP i el Primer d'Octubre va exercir el seu dret de vot per primera vegada. "En aquell moment tothom ho vivia tot molt intensament, la gent estava molt mobilitzada perquè s'entenia que havíem arribat a un punt d'escalfor política mai vist." En David creu que el jovent va tenir un paper clau perquè es fes el referèndum i que aquella jornada els va marcar: "L'esclat del Primer d'Octubre és la condensació d'un malestar que venia de fa temps: falses promeses, crisis fortes... I això ha construït la nostra generació", afegeix. Tot i això, ara ho veu amb perspectiva i amb cert allunyament: "No es va assolir allò perquè lluitava la voluntat popular i la frustració ha estat moralment important". A més, està descontent amb el paper que ha adoptat el govern de la Generalitat: "De republicà i d'esquerres, en té molt poc, i actua de manera contrària a com ho va fer l'any 2017", diu.