L’independentisme es reforça a tot Europa i fixa la mirada en el referèndum escocès

La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha situat novament la qüestió de la independència al centre del debat polític amb l'anunci de començar una batalla legal per a fer un segon referèndum d'autodeterminació.

El full de ruta marcat pels sobiranistes escocesos pot ser un precedent important en el funcionament de la Unió Europea, però no és l'únic desafiament que hi haurà en qüestió de demandes nacionals, i les reivindicacions a Irlanda, Flandes i Còrsega es preveu que sacsegin amb força l'escenari polític europeu.

ESCÒCIA

La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va anunciar la setmana passada un referèndum sobre la independència d'Escòcia per al 19 d'octubre de 2023, després de la majoria a favor de romandre al Regne Unit en la consulta del 2014 i el vot en contra dels escocesos de sortir de la Unió Europea en el referèndum del 2016.

L’SNP i els Verds, els partits independentistes que ostenten la majoria al parlament, van acordar de fer el nou referèndum aquesta legislatura i ara s'ha revelat el full de ruta, que implica portar la qüestió a la Cort Suprema britànica i fer eleccions plebiscitàries si la justícia considera que les autoritats escoceses no poden convocar la votació.

Ara com ara els sondatges mostren un suport similar entre partidaris de la independència i contraris i l'anunci de Sturgeon ha significat una sacsejada en el moviment independentista, que ha reactivat campanyes com la reeixida Yes i que ja veu una nova data clau a l'horitzó.

GAL·LES

Dissabte passat es va fer a la localitat de Wrexham la primera manifestació en dos anys per la independència de Gal·les, després d'haver d'aturar les mobilitzacions a causa de les restriccions de la pandèmia.

Les estimacions són que hi van participar vuit mil persones, convocades per AUOB Cymru ('Tots sota una bandera Gal·les'). L'entitat ja n'havia organitzat de similars l'any 2019, conegudes com a Marxes per la Independència, que van ser les primeres manifestacions de la història a favor d'un estat independent.

En els darrers anys, l'independentisme s'ha consolidat com a projecte polític a Gal·les, amb el suport d'un terç de la població i la creació d'organitzacions transversals, com ara Yes Cymru, que fan que el moviment vagi més enllà del Plaid Cymru, el partit independentista més important.

Arran de l'anunci de referèndum a Escòcia, el cap del Plaid Cymru, Adam Price, va dir, durant la manifestació, que Gal·les podia restar expectant mentre nacions com Escòcia abandonaven "aquest vaixell que s'enfonsa" o bé podia "prendre les regnes del propi futur".

La següent Marxa per la Independència es farà el primer d'octubre a Caerdydd, la capital del país.

IRLANDA

El Brexit i la polèmica sobre els aranzels entre el Nord d'Irlanda i la Gran Bretanya i l'oposició de l'unionisme a aquest fet ha causat un augment molt important del debat sobre la unificació d'Irlanda.

Això s'ha traduït en un suport sense precedents al Sinn Féin, ferm partidari de la unificació, que per primera vegada a la història ha estat el partit més votat al Nord d'Irlanda. D'aquesta manera, quan es formi govern, hauria de presidir el govern nord-irlandès, un gest amb molta força simbòlica.

La cap del Sinn Féin al Nord d'Irlanda i candidata a presidenta, Michelle O’Neill, ha assegurat: "Som més a prop que mai d’una Irlanda unida i crec que ara és el moment de planificar." D’ací a tres anys, el Sinn Féin podria ser al capdavant dels dos governs de l'illa i això faria el debat sobre la unificació gairebé inevitable.

Ara com ara, i amb la qüestió dels aranzels encara oberta, el suport a la unificació és majoritari a la República d'Irlanda i vora d'un 40% de nord-irlandesos també hi dóna suport.

BRETANYA

El Consell Regional de Bretanya va aprovar el mes d'abril de demanar de manera oficial al govern francès i al parlament de començar un diàleg per definir un model d’autonomia. A més, l’associació A la Bretona manté la pressió en favor de l’agregació del departament del Loira Atlàntic a la regió de la Bretanya, una reivindicació amb un ampli suport polític i social d’ençà de fa dècades.

L’any 2018, 105.000 ciutadans del Loira Atlàntic (és a dir, el 10% del cos electoral del departament) van signar una petició demanant de votar sobre l’adhesió a la Bretanya i, d’ençà de llavors, una trentena d’institucions, com ara el Consell Regional de Bretanya, el Consell Departamental del Loira Atlàntic i ciutats com Nantes, Rennes i Brest han demanat a les autoritats franceses que organitzin una consulta.

Entre més accions, el 20 de febrer, A la Bretona va fer onejar a Nantes la bandera bretona més gran del món, i el 27 de març, va fer aparèixer-hi l’urna més gran que s’havia fet, amb el lema “volem votar”.

En les eleccions presidencials i legislatives ha estat un debat important. Quant a la demanda de fer una consulta sobre la reunificació del Loira Atlàntic amb la Bretanya l’any 2024, el president Emmanuel Macron va dir que estava disposat a avalar la reforma territorial, però que la iniciativa de la consulta era del Consell Departamental del Loira Atlàntic.

FLANDES

Els sondatges revelen que els partidaris de la independència obtindrien la majoria absoluta del parlament flamenc l'any 2024. Tanmateix, la Nova Aliança Flamenca (N-VA) i la resta de partits mantenen un cordó sanitari contra el Vlaams Belang, una formació d'extrema dreta que podria ser aquesta vegada la primera força electoral.

El Vlaams Belang ha assegurat que si governa, una situació gairebé impossible, declararà la independència de Flandes, però abans cercarà un compromís amb la població francòfona perquè sigui de manera acordada i, de manera acordada o unilateral, la independència entraria en vigor l'any 2029.

Per la seva part, l'N-VA, amb moltes possibilitats de governar tant a Bèlgica com a Flandes, opta per una altra via, i remarca, a més, que no formarà en cap cas govern amb l'extrema dreta. El partit opta per acordar amb els socialistes francòfons la transformació de l'estat i convertir Bèlgica en un estat confederal després de les eleccions federals del 2024.

El cap de l'N-VA, Bart De Wever, té, segons ell, un "acord amb la història" el 2024, i de fet és vista per molts com la darrera oportunitat en la recerca d'un pacte territorial abans d'optar de manera ferma per la independència, en un estat en el qual els flamencs són la majoria de la població.

PAÍS BASC

El passat 2 de juliol es va fer la Via Pirinenca, que va connectar les reivindicacions a favor de l'autodeterminació del País Basc i Catalunya amb la il·luminació de tres-cents cims del Pirineu. Les mobilitzacions continuen a escala social, encapçalades per l'organització sobiranista Gure Esku Dago, que ha dut a terme manifestacions i consultes sobre la independència per tot el territori.

En la política institucional, el partit governant, el PNB, canalitza les reivindicacions sobiranistes per mitjà d'una reforma de l'estatut d'autonomia que hauria d'incloure el dret de decidir. L'actualització del text va ser una promesa de campanya del president Íñigo Urkullu del 2012 i l'any 2018 va acordar amb EH Bildu que inclogués el reconeixement de la nació basca i del dret de decidir.

La pandèmia ha aturat la reforma, però ara, una vegada s'ha deixat enrere, com més va més veus demanen de recuperar aquest debat sobre la reforma. La qüestió pot ser central en les eleccions municipals i forals del 2023, amb les eleccions espanyoles a l'horitzó, que podrien significar un canvi de les majories a l'estat espanyol.

CATALUNYA

L'anunci del referèndum escocès ha impactat en una política catalana que es troba en un atzucac d'ençà de la tardor del 2017, amb crides i propostes que demanen d'aprofitar l'oportunitat per a l'autodeterminació a escala europea i la permeabilitat que pot haver-hi dins les institucions comunitàries arran del procés que ha engegat ara Escòcia.

ERC va acordar amb la CUP un termini de dos anys, és a dir, fins a la primera meitat del 2023, perquè la taula de negociació amb l'estat espanyol oferís avenços. Fins ara, tot i haver acordat en un començament que es reuniria de manera regular, la taula de diàleg només s'ha reunit dues vegades d'ençà de la primera, el febrer del 2020; i no n'ha trascendit cap avenç o proposta concreta.

El 2023 serà, per tant, un punt i a part, on es podria refer la unitat i l'estratègia independentista, en un període replet de cites electorals, amb les municipals i al País Valencià i Illes el maig del 2023 i les eleccions espanyoles a final d'any.

CORSÈGA

El nacionalisme cors va aconseguir el 68% dels vots en les eleccions a l'Assemblea de Còrsega, un resultat històric que va mantenir la majoria absoluta i va consolidar el moviment nacional com un dels més forts d’Europa. Un any més tard, arran de les multitudinàries protestes per la mort del pres polític Yvan Colonna, el govern francès va oferir per primera vegada a la història de negociar un estatus d'autonomia.

El resultat de les eleccions legislatives del juny ha reforçat les aspiracions sobiranistes, amb l'obtenció de tres dels quatre diputats en joc, i aquesta mateixa setmana el ministre de l'Interior francès, Gérald Darmanin, ha anunciat que a final de juliol anirà a l'illa per començar les negociacions.

Un sondatge fet enguany, després de l'anunci del govern francès d'oferir una autonomia, revelava que un 73% dels corsos era favorable a un estatus d'autonomia, per un 27% en contra, mentre que el suport a la independència és del 32%.

El resultat de les negociacions que comencen enguany poden marcar el futur polític de l'illa. El principal partit sobiranista de l'illa, encapçalat pel president Gilles Simeoni, defensa un fort autogovern dins 'estat francès. Ara es podrà comprovar si aquest encaix és possible.

REPÚBICA SRPSKA

Bòsnia i Hercegovina ha estat d'ençà de la seva creació un estat fràgil, marcat per la divisió ètnica i dividit en dues entitats autònomes: la República Srpska i la Federació de Bòsnia i Hercegovina.

El president de la República Srpska, el serbobosnià Milorad Dodik, opta obertament per la independència respecte de Bòsnia i Hercegovina. El primer pas ha estat l'anunci de formar un exèrcit i un sistema de justícia propi.

Tanmateix, aquesta mateixa setmana, el Tribunal Constitucional bosnià ha suspès temporalment la llei que creava una agència de medicaments de la institució sèrbia i que suposava el primer pas dins del pla d'independència del dirigent serbobosnià.

El president Dodik ha assegurat que la invasió russa d'Ucraïna ha paralitzat el procés de separació, però les eleccions d'octubre seran una data clau que farà que el pla s'aturi o que s'acceleri la desintegració de l'estat balcànic.