Aquesta setmana, de l’11 al 15 d’agost, Santes Creus acull el I Festival Jordi Savall. El músic d'Igualada celebra d'aquesta manera els seus vuitanta anys, dels quals 55 dedicats a la recerca, la investigació, l’ensenyament, la interpretació i la difusió d’un patrimoni musical i cultural mil·lenari.

Aquest nou festival vol ser un pas més en la preservació i continuïtat de la trajectòria de Jordi Savall i també de la tasca de transmissió de les acadèmies professionals, garantint la seva projecció internacional i continuïtat en el temps.

Jordi Savall és, amb la viola da gamba, el que va ser en el seu temps Pau Casals amb el violoncel i per això aquest festival s’inspira en l'històric Festival de Prada de Conflent, que el mestre Pau Casals va fundar l’any 1950 als 75 anys i també recull l’herència del Festival de Música Antiga de Poblet que Jordi Savall va iniciar l’any 2013 i va mantenir fins l’any 2019.

Jordi Savall és una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs de l’actual revalorització de la música històrica. La seva tasca, mundialment reconeguda i sempre plena d’una emoció viva i d’una vitalitat creadora espectacular, ha cercat sempre ser fidel a la música històrica, és a dir, a la revalorització dels repertoris tan específics com universals de les músiques d’Europa, de la Mediterrània i del món sencer.

Jordi Savall va néixer a Igualada l’any 1941, on va començar a estudiar música a l’edat de 6 anys amb el mestre Joan Just al Conservatori de l’Ateneu Igualadí. El 1965 inicia de forma autodidacta l’estudi de la viola de gamba i la música antiga (Ars Musicae). L’any 1968 Jordi Savall i Montserrat Figueras s’estableixen a Basilea (Suïssa) per continuar els seus estudis de música antiga a l’Schola Cantorum Basilensis. August Wenzinger fou el mestre de Jordi Savall en aquesta època, fins que aquest el va substituir com a mestre cap a l’any 1973. És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, i director dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989) amb els que explora i crea un univers d’emocions i de bellesa, i les projecta al món i a milions d’amants de la música tot fent conèixer així la viola de gamba i les músiques oblidades d’aquí i d’arreu, cosa que l’han acreditat com a un dels principals defensors de la música antiga.

Amb la seva fonamental participació en la pel·lícula d’Alain Corneau Tous les Matins du Monde (Cèsar a la millor banda sonora), la seva intensa activitat concertística (140 concerts a l’any), discogràfica (6 enregistraments anuals) i, amb la creació d’Alia Vox (segell fundat per Montserrat Figueras i Jordi Savall el 1998), està demostrant que la música antiga no ha de ser necessàriament elitista i que interessa a un públic de totes les edats cada vegada més divers i nombrós. Cal destacar la seva participació en la descoberta i representació d’Una cosa rara i Il burbero di buon cuore de Vicent Martín i Soler. També ha dirigit a Le Concert des Nations i La Capella Reial de Catalunya en les representacions de L’Orfeo de C. Monteverdi, el Farnace de A. Vivaldi, l’Orfeo ed Euridice de J. J. Fux i Il Teuzzone de A. Vivaldi.