Leif Eriksson (dC 970 – dC 1020), anomenat L'afortunat, fou un explorador víking, que ha estat reconegut durant els últims anys com al primer europeu a arribar i assentar-se en el continent americà. La seva arribada és datada cap a l'any 1000, quasi cinc-cents anys abans de Cristòfol Colom.

Segons que sembla, Leif Eriksson va néixer cap a l'any 970 dC a l'illa d'Islàndia, fill del també explorador Eric el Roig. El seu pare fou un dels primers colonitzadors víkings de Grenlàndia.

Tenia dos germans, Thorvald i Thorsteinn, i una germana, Freydís. Leif es va casar amb una dona anomenada Thorgunna, i van tenir un fill, Thorkell Leifsson.

Sembla que es va morir a Grenlàndia anys després de tornar de Vinland (nom que donava a Amèrica), tot i que aquestes dades tan exactes són difícils de confirmar, perquè es basen en les sagues, un gènere literari que barreja realitat i ficció constantment, escrites dos-cents anys després dels fets, i en les quals es troben algunes contradiccions cronològiques.

Durant l'estada a Noruega, Leif Eriksson va convertir-se al cristianisme, igual que molts nòrdics en aquell moment, a instància del rei Olaf I. Quan va retornar a Grenlàndia, va comprar l'embarcació del comerciant Bjarni Herjólfsson, que li va relatar el seu viatge accidentat cap a l'oest, marcat pels vents, una boira molt espessa i, tot seguit, l'albirament d'una terra verda i fèrtil, que sembla que podria ser la costa de la península del Labrador (actual Canadà).

La saga dels grenlandesos narra com Leif va emprendre el seu viatge l'any 1002 o 1003, amb trenta-cinc tripulants, per seguir la ruta de Bjarni, però en direcció cap al nord.

Les primeres terres que va trobar eren grans roques planes (nòrdic antic: hella). A causa d'això, va anomenar-les Helluland ('terra de les roques planes'). Segurament era l'illa de Baffin. Les terres que va trobar després eren planes i boscoses, amb platges de sorra blanca, de manera que va anomenar-les Markland ('terra de la fusta'). Segurament era la península del Labrador.

Leif i els seus seguidors van deixar Markland i van navegar cap al sud, fins a tornar a trobar terra, que van anomenar Vinland ('terra de vinyes'). Van desembarcar-hi i van construir-hi una petita colònia (Leifbundir). Aquest petit campament constitueix el primer assentament europeu a Amèrica, cinc-cents anys abans que hi arribés Cristòfol Colom.

Era una àrea amb abundància de pastures, de raïm i de salmons als rius. Hi havia un clima temperat, amb una mica de glaç a l'hivern i herba verda durant l'any. Els contactes amb els indígenes van ser cordials al principi, però aquests van destruir el campament i van assassinar el seu germà Thorvald, un dels primers exploradors de l'interior de l'est de l'Amèrica del Nord. Això va passar anys més tard, durant l'absència de Leif, que havia retornat temporalment al seu país.

La riquesa de la terra i el clima agradable, la convertien en una zona perfecta per a establir-s'hi. Però hom creu que l'agressivitat dels indígenes (que anomenaven Skræling) i la manca d'un suport militar adequat van ser les causes principals de l'abandonament de la colònia.

En el viatge de tornada, Leif va rescatar un nàufrag islandès anomenat Þórir i la seva tripulació, fet que li va fer rebre el malnom de "l'Afortunat".

Una tempesta solar que ha acabat la controvèrsia

Un descobriment arqueològic ha deixat definitivament clar que els víkings van ser els primers europeus d'arribar a Amèrica

La controvèrsia sobre qui van ser els primers europeus que van navegar fins a Amèrica s'ha tancat definitivament gràcies a un nou estudi de la Universitat de Groninga (Països Baixos), publicat aquesta setmana a la revista Nature, que ha revelat la datació més precisa fins ara del jaciment víking de L'Anse aux Meadows.

A Nature: Evidence for European presence in the Americas in AD1021

L'Anse aux Meadows és un jaciment arqueològic situat a la punta més septentrional de l'illa de Terranova, al Canadà. La va descobrir l'any 1960 l'explorador noruec Helge Ingstad i és l'únic assentament víking conegut a l'Amèrica del Nord fora de Grenlàndia.

Per situar amb precisió L'Anse aux Meadows en la història, els investigadors van estudiar tres peces de fusta procedents de contexts arqueològics que contenien materials víkings. Cada peça mostrava proves clares d'haver estat tallada amb metall, un material que els americans de les Primeres Nacions no feien servir en aquella època.

La datació precisa d'aquestes peces de fusta amb un any exacte ha estat possible gràcies a un afortunat caprici còsmic: l'any 992 dC hi va haver una èpica tempesta solar que va produir un clar senyal de radiocarboni en els anells dels arbres de l'any següent.

Imatge microscòpica d'un fragment de fusta del jaciment víking de L'Anse aux Meadows que mostra els anells de creixement.

Imatge microscòpica d'un fragment de fusta del jaciment víking de L'Anse aux Meadows que mostra els anells de creixement.

En aquest vídeo podeu veure la reconstrucció del jaciment víing de L'Anse aux Meadow

I des del Google Maps podeu visitar virtualment la reconstrucció del jaciment víking de L'Anse aux Meadow