Mig any de guerra a Ucraïna
Els mapes que expliquen, mes a mes, què ha passat
27 de febrer
Tres dies després de la invasió, les tropes russes han fet un gran avenç establint de manera clara tres fronts diferenciats.
Al nord, entrant també des de Bielorússia, les tropes del Kremlin encerclen la capital, Kíiv, amb la voluntat de fer caure el govern ucraïnès. Escamots especials intenten, sense aconseguir-ho, d'assassinar el president Zelensky.
Al sud, Crimea, conquerida el 2014 per Rússia, esdevé una gran plataforma d'assalt per a les tropes russes, que penetren amb facilitat en les àrees poc poblades que té al nord. La marina russa ocupa l'Illa de les Serps, clau per a controlar el trànsit marítim, i estableix un blocatge contra Odessa i la resta de ports en mans del govern ucraïnès.
Curiosament al Donbass, on d'ençà del 2014 hi ha dues repúbliques pro-russes autoproclamades, és on menys moviment s'observa els primers dies. En part, perquè Rússia deixa en mans dels febles governs autoproclamats aquesta part de l'ofensiva.
24 de març
Passat un mes just de la invasió, les tropes russes han fet avenços territorials notables, però ja és evident que han fracassat en el seu intent de fer una guerra curta i ràpida.
Al nord, els russos es concentren a provar d'envoltar Kíiv, cosa que no aconseguiran mai. L'atac des de l'est és forçat, i deixen espais en poder del govern ucraïnès, des d'on les tropes russes sofreixen nombrosos atacs. Els problemes logístics del Kremlin ja són molt visibles en aquest moment del conflicte.
Al sud és on els avenços són més notables, i consoliden una llenca de terra que uneix de manera efectiva Crimea amb Rússia. Les tropes russes, fins i tot, arriben a travessar el riu i amenacen de penetrar profundament cap a l'interior del país.
Al Donbass, mentrestant, la tònica és la mateixa, amb pocs avenços territorial. Les tropes russes entren massivament des del seu país i això consolida les posicions, però no permet l'ocupació total de la regió. En aquest moment del conflicte Putin encara no ha canviat d'idea, però ho acabarà fent, i concentrarà la força precisament al Donbass, després del fracàs al nord.
Al cap de dos mesos de la invasió, la situació fa un gir espectacular quan les tropes russes abandonen el setge de Kíiv per concentrar-se en la batalla del Donbass i a consolidar el pont terrestre entre Crimea i Rússia.
El moment clau de la guerra té lloc quan el Kremlin decideix que no pot aguantar el setge de la capital ucraïnesa i en retira les tropes. Després de gairebé tres mesos d'esforços inútils, tots els soldats russos tornen a passar la frontera i Kíiv recupera la normalitat.
Al sud, les tropes ucraïneses intenten també un contraatac, animades per la situació al nord, però tan sols aconsegueixen de frenar la progressió russa i consolidar el control vital d'Odessa.
On es nota més el canvi estratègic del Kremlin és al Donbass. Després d'haver abandonat el setge de Kíiv, Putin fixa com a objectiu de l'Operació Especial el control absolut del Donbass, de manera que les tropes russes passen a prioritzar aquest espai.
24 de maig
Després de mesos de molta intensitat, la situació s'estabilitza i per primera vegada en un mes gairebé no es mou res. La guerra es torna molt dura, amb trinxeres fixes i línies de batalla on es combat amb una duresa extraordinària.
Entre el maig i el juny, la situació continua molt aturada. La normalització del front del nord fa que l'exèrcit ucraïnès pugui redistribuir les tropes i enviar-les a reforçar les contraofensives de les altres dues zones.
La guerra passa a ser especialment virulenta al Donbass, abandonat a hores d'ara per la majoria de la població civil. Malgrat tot, les tropes russes i els seus aliats locals no aconsegueixen el control de la regió completa, en part per l'arribada de reforços ucraïnesos des del nord.
24 de juliol
Al juliol es fa evident que la guerra ha entrat en una fase nova i molt estable. De fet, l'exèrcit rus declara una "pausa operativa" amb la finalitat oficial de refer-se, que de moment (final d'agost del 2022) no s'ha trencat. Les batalles per guanyar territori, habituals els primers mesos, ara deixen pas a atacs espectaculars d'escamots ucraïnesos i atacs amb míssils russos.
Al nord, malgrat el rumor d'un possible nou atac des de Bielorússia, la tranquil·litat regna al voltant de Kíiv.
Mentrestant, al sud, els russos conquereixen Mariúpol, després d'haver-la destruïda, i consoliden el pont terrestre cap a Rússia. A canvi, tenen una pèrdua important quan Ucraïna recupera l'Illa de les Serps.
I al Donbass, el cos a cos entre soldats russos i ucraïnesos continua. A poc a poc, Rússia va conquerint poblacions, però no arribarà en cap moment a controlar tot el Donbass.
23 d'AGOST
Les posicions dels dos exèrcits són, si fa no fa, les mateixes d'ençà de començament de juliol. Però ara arriba la temporada del fred i, per tant, el conflicte es pot eternitzar en el format actual. La guerra de conquesta ha passat a ser una guerra d'usura, com explica Vicent Partal en aquest article:
Built with Shorthand