Mikis Theodorakis

Músiques per a la llibertat

El compositor i gran activista social i polític Mikis Theodorakis s'ha mort avui a Grècia. Durant la seva llarga carrera, més enllà dels èxits comercials, Theodorakis ha demostrat sempre un intens compromís amb les lluites dels pobles. D'aquest compromís neixen algunes de les seves obres més importants, que us oferim a continuació.

El cant a Grècia: Axion Esti

"Axion Esti" és un oratori per a baríton, cantant popular, narrador, cor mixt, orquestra simfònica i orquestra popular, basat en l'obra homònima del poeta Odisseas Elitis (traduïda al català per Rubén J. Montañés)

El text explica la història de Grècia segons l'esquema de la litúrgia ortodoxa grega. Mikis Theodorakis va descriure l'obra com "una bíblia del poble grec". Elitis va trigar deu anys a escriure el llibre, que Theodorakis va rebre a París la primavera del 1960, mentre era a l'exili. Hi va treballar tres anys i la completà el desembre del 1963.

Aquest oratori és un monument a la cultura grega i per això la característica principal de la música és que suma elements de la música folklòrica i es manté deliberadament senzilla.

Theodorakis, que es definia com un "patriota grec", amb l'Acròpoli al darrere (fotografia: Paris Papaioannou).

Theodorakis, que es definia com un "patriota grec", amb l'Acròpoli al darrere (fotografia: Paris Papaioannou).

El cant a Xile i Amèrica: "Canto general"

El 1973 Theodorakis, quan va rebre la notícia del cop d'estat de Pinochet, va començar a treballar en un altre oratori, aquest basat en el "Canto general" de Pablo Neruda, mort arran del cop.

La primera part de l'obra es va enregistrar el 1974, però Theodorakis no la va considerar acabada fins el 1981. Aquest vídeo en recull la interpretació a Xile, ja acabada la dictadura, i també el cant de "El pueblo unido" de Quilapayun, enèrgicament dirigit per Theodorakis.

Al Parlament grec, on fou diputat diverses vegades, acompanyat de Manolis Glezos, heroi de la resistència contra l'ocupació alemanya (fotografia: Pantelis Saitas).

Al Parlament grec, on fou diputat diverses vegades, acompanyat de Manolis Glezos, heroi de la resistència contra l'ocupació alemanya (fotografia: Pantelis Saitas).

L'himne de Palestina

El 1981 Iàsser Arafat demana a Theodorakis, que en aquell moment era diputat comunista, que compongui l'himne nacional de Palestina. Va ser presentat a l'any següent. Tot i que no ha acabat essent considerat l'himne oficial, és una mostra del compromís que el compositor grec va mantenir sempre amb el poble palestí.

Theodorakis va escriure durant la seva vida diversos himnes, entre els quals un himne al president egipci Nasser, el de Malta, els dels Jocs Mediterranis i el del Partit Socialista Francès.

Parlant, l'any 2002, en un acte de solidaritat amb Palestina, a la plaça Sintagma d'Atenes (fotografia: Maria Marogianni).

Parlant, l'any 2002, en un acte de solidaritat amb Palestina, a la plaça Sintagma d'Atenes (fotografia: Maria Marogianni).

La Trilogia de Mauthausen, música contra l'Holocaust

La Trilogia de Mauthausen és una col·lecció de quatre àries escrites pel poeta Iakovos Kambanellis, víctima de l'Holocaust nazi i supervivent d'aquest camp de concentració.

L'obra, en grec, hebreu i alemany, es va estrenar a Àustria el 1988 i és considerada com la peça musical més bella feta mai sobre l'Holocaust. El maig del 1995 Theodorakis la va dirigir al camp de Mauthausen mateix, en una interpretació especialment emotiva.

Assajant amb l'orquestra l'any 2001 (fotografia: Orestis Panagiotou).

Assajant amb l'orquestra l'any 2001 (fotografia: Orestis Panagiotou).

Zorba, o la llibertat individual

Theodorakis es va fer famós a tot el món, entre el gran públic, per la banda sonora del film "Zorba el Grec". Definia la música d'aquella obra com un cant a la llibertat personal i així ho explica en aquesta extraordinària avinentesa, a Munic el 1995, en què l'actor protagonista, Anthony Quinn, es va unir a l'orquestra per ballar.

Amb Maria Farantouri, una de les cantants que sempre el van acompanyar, presentant la versió de l'Odissea, el 2007 (fotografia: Simela Pantzartzi).

Amb Maria Farantouri, una de les cantants que sempre el van acompanyar, presentant la versió de l'Odissea, el 2007 (fotografia: Simela Pantzartzi).

L'últim concert

L'any 2017 Mikis Theodorakis va dirigir per darrera vegada en públic, en un gran concert a Atenes títulat "Tot Grècia amb Mikis Theodorakis". Malgrat el seu delicat estat de salut, el compositor encara va voler dirigir la seva darrera peça.

Moment en què el taüt amb el cos de Mikis Theodorakis abandona casa seva, a Atenes (fotografia: Iannis Kolesidis).

Moment en què el taüt amb el cos de Mikis Theodorakis abandona casa seva, a Atenes (fotografia: Iannis Kolesidis).