EL MÓN SERÀ INHABITABLE L'ANY 2500
Aquest article el signen Christopher Lyon (Universitat McGuill), Alex Dunhill (Universitat de Leeds), Andrew P. Beckerman (Universitat de Sheffield), Ariane Burke (Universitat de Montréal), Bethany Allen (Institut Federal Suís de Tecnologia), Chris Smith (Universitat de Leeds), Daniel J. Hill (Universitat de Leeds), Erin Saupe (Universitat d'Oxford), James McKay (Universitat de Leeds), Julien Riel-Salvatore (Universitat de Mont-real), Lindsay C. Stringer (Universitat de Leeds), Rob Marchant (Universitat de York) i Tracy Aze (Universitat de Leeds). Ha estat publicat originalment a The Conversation.
Nombrosos informes basats en investigacions científiques assenyalen els efectes del canvi climàtic a llarg termini, com ara l'augment dels nivells de gasos d'efecte hivernacle, les temperatures i els mars, per a l'any 2100. Mentre s'inaugura la COP26 a Glasgow, l'Acord de París, adoptat el 2015 a la COP21, ens obliga a limitar l'escalfament per sota dels 2 graus centígrads a final de segle en comparació als nivells pre-industrials.
Del 1990 ençà, hem revisat els avenços en cicles d'uns quants anys mitjançant els informes d'avaluació i els informes especials del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Els informes de l'IPCC analitzen les investigacions existents per mostrar-nos on som, què hem de fer d'aquí al 2100 per complir els nostres objectius i què podria passar si no ho fem.
El recent report de l'ONU sobre les contribucions determinades a escala nacional (CDN) adverteix que els compromisos actuals dels governs ens exposen a un risc d'un escalfament molt perillós de 2,7 graus centígrads el 2100: s'espera que això causi incendis, tempestes, sequeres, inundacions i calor sense precedents, a més de profunds canvis als ecosistemes terrestres i aquàtics.
Tot i que algunes projeccions climàtiques van més enllà del 2100, no es tenen en compte en les decisions sobre adaptació climàtica i ambiental. Això és sorprenent, perquè els nascuts avui el 2100 tindran menys de vuitanta anys. Com serà el món per als seus fills i néts?
Per captar, planificar i comunicar tot l'abast espacial i temporal dels impactes climàtics en qualsevol hipòtesi, fins i tot les que compleixen l'Acord de París, els investigadors i els responsables polítics han de mirar molt més enllà del 2100.
Més enllà del 2100
El 2100 deixarà d'escalfar-se el clima? Altrament, què vol dir això per als humans ara i en el futur? En un article nostre recent a Global Change Biology, comencem a respondre aquestes preguntes.
Fem projeccions a partir de models climàtics basats en les vies de concentració representatives (RCP), que són "projeccions de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) a l'atmosfera segons el temps". Les nostres projeccions van modelar hipòtesis de reduccions baixes (RCP6.0), reduccions mitjanes (RCP4.5) i reduccions altes (RCP2.6, que correspon a l'objectiu de l'Acord de París de "molt per sota de 2 graus Celsius") fins l'any 2500.
També hem modelitzat la distribució de la vegetació, l'estrès tèrmic i les condicions de creixement dels nostres principals cultius actualment, per fer-nos una idea dels envits ambientals a què podrien encarar-se els infants d'avui i els seus descendents a partir del segle XXII.
Al nostre model, comprovem que les temperatures mitjanes globals continuen augmentant després del 2100 per als RCP4.5 i 6.0. En aquestes hipòtesis, la vegetació i les zones més aptes per als cultius es desplacen cap als pols i es redueix la superfície apta per a alguns cultius. Llocs rics en cultius i ecosistemes, com la conca de l'Amàzones, es podrien tornar àrids.
A més, hem estimat que l'estrès tèrmic podria atènyer nivells letals per als éssers humans en regions tropicals actualment molt poblades. Aquestes zones es podrien tornar inhabitables. Fins i tot en les hipòtesis de gran reducció, descobrim que el nivell de la mar continuaria pujant a causa de l'expansió i la barreja de les aigües als oceans que s'escalfen.
Tot i que els nostres resultats es basen en un sol model climàtic, són dins el rang de les projeccions d'uns altres models i ajuden a revelar la magnitud potencial de l'alteració del clima a escales de temps més llargues.
Per representar adequadament com podria ser un món amb baixes reduccions i molta calor en comparació amb el que hem viscut fins ara, fem servir les nostres projeccions i diverses investigacions per crear un seguit de nou imatges que abasten mil anys (1500, 2020 i 2500 de l'era moderna) en tres grans regions (l'Amàzones, l'Oest Mitjà dels Estats Units i el subcontinent indi). Les imatges per a l'any 2500 es basen en les projeccions RCP6.0 i inclouen versions avançades però recognoscibles de les tecnologies actuals.
EL SUBCONTINENT INDI
Aquesta imatge correspon al subcontinent indi al voltant del 1.500. S'hi pot veure el conreu de l'arròs, la ramaderia i la vida social de la població.
Avui les formes de vida tradicional, especialment el conreu de l'arròs, conviuen amb la contaminació ambiental i les infrastructures modernes.
En un futur les tecnologies respectuoses amb la calor, com ara els edificis coberts de plantes o l'agricultura robòtica, coexistiran amb una mínima presència humana, perquè per a sobreviure-hi caldrà un equip individual de protecció.
L'AMAZÒNIA
Aquesta imatge representa un poblament del 1500, amb accés a l'aigua del riu i conreus adaptats a l'entorn selvàtic.
En l'actualitat, la urbanització de bona part de la selva ha estat facilitada per carreteres i infrastructures modernes.
La projecció del mateix paisatge al 2500 mostra un paisatge àrid i un nivell menor d'aigua a causa de la desforestació. S'hi veuen també les restes d'infrastructures modernes, que no es poden sostenir en un ambient en què la vida humana és pràcticament impossible per la calor.
L'OEST mitjà dels estats units
La imatge representa l'Amèrica del 1500, amb conreus basats sobretot en el blat de moro.
Avui aquests espais són objecte d'una enorme agricultura industrial, basada sobretot en el monocultiu de cereals.
El 2500 aquest territori s'haurà d'adaptar a un clima subtropical, calorós i molt humit, i això farà que la presència humana sigui poc significativa. El conreu agrícola passarà a les mans de drons.
Un futur inhòspit?
De l'any 1500 fins avui, hem estat testimonis de la colonització i la revolució industrial, del naixement dels estats, les identitats i les institucions modernes, de la cremada a gran escala de combustibles fòssils i del consegüent augment de les temperatures planetàries.
Si no frenem l'escalfament global, els cinc-cents anys vinents i més enllà alteraran la Terra de manera que posaran en dubte la nostra capacitat de mantenir molts dels elements essencials per a la nostra supervivència, especialment en les cultures històricament i geogràficament arrelades que ens donen sentit.
La Terra de les projeccions més pessimistes és inhòspita per als humans. Hem de triar entre reduir urgentment les emissions, sense deixar d'adaptar-nos a l'escalfament del qual no podem fugir per les emissions que hem produït fins ara, o bé començar a preveure la vida en una Terra molt diferent de la que coneixem.
VilaWeb pot oferir-vos amb accés obert tots aquests continguts gràcies a la contribució voluntària de més de vint mil lectors que han fet el pas de fer-se subscriptors. Us demanem que us en feu també, per ajudar-nos a arribar molt més lluny encara.