El mur que va dividir Berlín
Una matinada com la d'avui d'ara fa seixanta anys, es va construir el Mur de Berlín i la capital d'Alemanya va restar dividida. El mur va durar fins el 1989 i va ser un símbol de la guerra freda a Europa. Ho recordem en aquest especial multimèdia
En la nit del 12 al 13 d'agost de 1961, quinze mil efectius d'Alemanya oriental van encerclar Berlín amb filferro espinós. L'objectiu era de construir-hi la frontera que va marcar la segona meitat del segle XX a Europa: el Mur de Berlín.
Entre la creació de la República Democràtica Alemanya el 1949 i la construcció del Mur de Berlín el 1961, més de 2,6 milions d'alemanys de l'est –d'una població total de 19 milions– van emigrar cap a la República Federal Alemanya. Tan sols a la primera quinzena d'agost del 1961, 47.433 persones van abandonar la RDA. Bona part dels emigrants eren joves amb formació superior que tenien expectatives d'aconseguir salaris més alts a l'Alemanya occidental. En canvi, prop de mig miler d'alemanys ho van fer a la inversa i es van establir a l'Alemanya oriental entre el 1949 i el 1989, atrets pels drets que garantia l'estat com ara l'accés a la sanitat i a l'educació.
Malgrat l'esperança de progrés social que podia suggerir la RDA, el 1961 el país era en una situació econòmica delicada, més ressentida encara per la fuga de talents. Per això, l'Alemanya oriental va decidir de construir el Mur de Berlín i mirar de frenar la sagnia demogràfica.
Durant vint-i-vuit anys, molts familiars i amics van restar separats pel mur. Els comunistes el van anomenar "mur de protecció antifeixista" i el van justificar com a mesura per a protegir-se contra la immigració, infiltració, espionatge, sabotatge, contraban, les vendes i l'agressió dels occidentals. Els capitalistes en van dir: "Mur de la vergonya."
Un home i una dona eleven dos nadons per sobre del mur
Un home i una dona eleven dos nadons per sobre del mur
Alemanya, tauler d’escacs dels EUA i l’URSS
Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, els aliats van decidir el futur d'Europa a la conferència de Potsdam. Segons l'acord, Alemanya s'havia de dividir en quatre zones d'ocupació, controlades pels Estats Units, Gran Bretanya, l'estat francès i la Unió Soviètica, respectivament. Tot i que Berlín era dins de la zona comunista, també es va repartir entre les quatre potències. La part nord-americana, britànica i francesa va conformar Berlín occidental, i la part soviètica, Berlín oriental.
El 1949, un any després del torcebraç del blocatge aeri, Alemanya es va tornar a redefinir i en van sorgir dos estats independents: la República Democràtica Alemanya (RDA o Alemanya oriental), aliada de la Unió Soviètica, i la República Federal d'Alemanya (RFA o Alemanya occidental), arrenglerada amb les democràcies occidentals.
Mapa de la República Democràtica d'Alemanya i la República Federal d'Alemanya
Mapa de la República Democràtica d'Alemanya i la República Federal d'Alemanya
En aquell moment, els Estats Units i la Unió Soviètica emergien com a superpotències mundials, amb dos models ideològics oposats. Alemanya es va convertir en el tauler d'escacs. De mica en mica, la distància cultural, social i política entre totes dues Alemanyes es va anar eixamplant i les discrepàncies es van traduir en tensió diplomàtica.
Un mur per a frenar la sagnia
A principi de la dècada del 1950, la rancúnia entre tots dos estats es va fer notar arran de l'enduriment dels controls fronterers al voltant de Berlín oest. Es van instal·lar cèrcols, torres de control i obstacles antitancs per a dificultar les sortides del país. El 1952, el govern d'Alemanya oriental va tancar la frontera amb Alemanya occidental, però la frontera entre Berlín oriental i Berlín occidental encara era oberta. Una dècada més tard, el 1961, es van començar a escampar amb força els rumors sobre l'aplicació de mesures frontereres encara més dràstiques.
El dirigent de la RDA d'aleshores, Walter Ulbricht, en va sortir del pas en una conferència de premsa el 15 de juny de 1961. "Ningú no té la intenció d'aixecar un mur", va bramar.
Walter Ulbricht: "Ningú té la intenció d'aixecar un mur"
Però dos mesos més tard, en la matinada del 13 d'agost, es va començar la construcció del Mur de Berlín. La barricada de filferro del principi es va anar substituint progressivament per una estructura de formigó fortificat que va aïllar Berlín occidental de l'Alemanya oriental.
Portada de La Vanguardia de divendres 18 d'agost de 1961
Portada de La Vanguardia de divendres 18 d'agost de 1961
Els mesos vinents, els 43 quilòmetres que separaven les dues Berlín es van cobrir de formigó i els 156 quilòmetres que envoltaven les vores externes de la part occidental de la ciutat es van tornar infranquejables. Els guàrdies armats d'Alemanya oriental s'encarregaven de custodiar la frontera amb l'objectiu que ningú s'escapés de Berlín occidental. Mentre va existir el mur, més de cent persones van morir quan provaven de travessar-lo.
Estructura del Mur de Berlín l'any 1980
Estructura del Mur de Berlín l'any 1980
La caiguda de l’Alemanya Oriental
El novembre del 1989 va arribar la fi del Mur de Berlín, vint-i-vuit anys després d'haver-se construït. La desestalinització dels règims soviètics i les protestes civils van fer que el govern d'Alemanya de l'est fes més fàcil sortir del país. En una conferència de premsa el 9 de novembre, el portaveu d'Alemanya oriental, Günter Schabowski, va anunciar que els alemanys de l'est podrien viatjar amb llibertat a Alemanya occidental. Aleshores, el mur deixava de tenir sentit i milers de persones van enderrocar-lo. Però el procés va culminar el 3 d'octubre de 1990, amb la reunificació alemanya i la caiguda de la RDA.
El Mur de Berlín al cinema
El cinema s'ha inspirat més d'una vegada en aquest període històric per a explicar la divisió d'Alemanya i el món a través de les pel·lícules. Us recomanem tres films sobre el Mur de Berlín:
Wings of Desire (1987): Aquesta pel·lícula de fantasia romàntica dirigida per Wim Wenders parla de l'aïllament de familiars i amics a causa del mur.
Goodbye Lenin! (2003): Dirigida per Wolfgang Becker, la tragicomèdia Goodbye Lenin! explica la història d’una família a l'Alemanya Oriental. La mare simpatitza de la causa socialista i cau en coma l’octubre de 1989, un mes abans que caigui el mur.
Bridge of Spies (2015): És una pel·lícula dramàtica, dirigida per Steven Spielberg, basada en la detenció de l'espia rus Rudolf Abel el 1957.
Built with Shorthand