El país asiàtic viu una revolta
popular contra la Junta Militar
Myanmar:
la repressió
que el món
sembla voler
ignorar
La condemna, aquest divendres, del periodista nord-americà Danny Fenster a onze anys de presó ha tornat a centrar l'atenció en la repressió brutal de Myanmar.
[Actualització 15-11-21: Danny Fester ha estat alliberat avui]
Fenster és l'editor de Frontier Myanmar i el judici que li ha fet la Junta Militar ha servit per a recordar a la comunitat internacional la violència enorme que s'ha desencadenat en aquest país asiàtic.
El conflicte, agreujat pel cop d'estat militar del febrer proppassat, duu l'antiga Birmània a un pas de la guerra civil, amb l'exèrcit estenent un regne de terror sobre una població revoltada pels abusos contra els drets humans i polítics.
Malgrat la popularitat d'Aung San Suu Kyi, la comunitat internacional sembla no parar prou atenció a la situació que s'hi viu. Potser està desconcertada per la complexitat de la política local.
Myanmar és a un pas de la guerra civil. Després del cop militar del primer de febrer, els aldarulls han crescut. Les manifestacions pacífiques en favor de la democràcia han deixat pas a aixecaments populars contra l'exèrcit, que va expulsar del poder la dirigent civil del país, Aung San Suu Kyi.
Aung San Suu Kyi és una figura controvertida. Filla d'un heroi de la independència.
Aung San Suu Kyi continua essent molt popular a Myanmar, però en l’àmbit internacional la seva reputació ha estat entelada per la cooperació recent amb els mateixos generals que la van expulsar del càrrec. Ha estat acusada de col·laborar en el genocidi del poble Rohingya, que ella mateixa ha negat en persona davant l'ONU.
El cop d'estat del febrer va posar fi a un període breu de quasi democràcia. L'any 2011, l'exèrcit havia engegat unes eleccions parlamentàries i més reformes democràtiques.
Aung San Suu Kyi va arribar al poder com a consellera d'estat l'any 2016, i així es va convertir en la cap de govern de facto.
Però aquest període es va tancar després del cop d'enguany, precedit per unes eleccions impugnades.
A les eleccions del 8 de novembre, el partit d'Aung San Suu Kyi va obtenir el 83% dels escons mentre que el partit que apadrinaven els militars va tenir una derrota aclaparadora.
Els generals es van negar a acceptar els resultats de la votació i van començar una onada de repressió i de respostes populars a la tirania.
Després, Aung San Suu Kyi va ser detinguda per la Junta Militar i jutjada en secret.
Si és declarada culpable dels onze càrrecs que li imputen, entre els quals hi ha el d'"incitació al malestar públic", podria ser condemnada a cent dos anys de presó.
Mentrestant, la repressió arriba a l'extrem, amb assassinats diaris i agressions constants de la policia i els militars contra la població. D'ençà del mes de febrer, hi ha hagut més de 1.200 morts, 10.000 detencions i més de 7.000 empresonats, enmig d'una gran crisi sanitària causada per la covid.
La repressió ha arribat a tal punt que els països membres de l'ASEAN han decidit de retirar Myanmar d'aquesta organització econòmica dels països asiàtics mentre no s'aturi.
Els membres electes del parlament escollit en les eleccions del novembre del 2020 que encara no estan empresonats han format un Govern d'Unitat Nacional paral·lel i s'han organitzat grups armats, com ara les Forces de Defensa del Poble, per plantar cara a la dictadura.
Els opositors al règim han fet del símbol de la mà amb tres dits aixecats el senyal de la seva revolta.
El símbol va sorgir a Tailàndia després del cop d'estat del 2014 i s'ha estès per tota l'Àsia com a senyal de rebel·lió i solidaritat.
El fet que en els llibres i films d'Els jocs de la fam el símbol fos presentat com el senyal dels rebels que lluitaven en favor de la llibertat encara l'ha fet més popular.
Ajudeu VilaWeb fent-vos subscriptors o fent una donació única.
Built with Shorthand