L’any comença encara amb el conflicte causat pels moviments antivaccins de la covid. A l'estat francès i a tota l’Europa occidental l’objecte central de la disputa és la idoneïtat del passaport de vaccinació europeu o no, i en alguns indrets, fins i tot, hi ha respostes violentes al carrer. L'estat francès es mostra particularment dur en l'aplicació del passaport sanitari.
Al gener també mor de manera imprevista el president del Parlament Europeu David Sassoli. Paral·lelament, creix el debat sobre si les nuclears i el gas natural són energia verda i augmenten els rumors sobre moviments de tropes russes a prop de la frontera amb Ucraïna.
El 25 de febrer tropes russes entren a Ucraïna en una "operació especial", tal com ho defineix el Kremlin. És el començament de la guerra que marcarà del tot l'any 2022. Després de vint-i-set anys, esclata una nova guerra dins el territori europeu.
Vladímir Putin prova una operació ràpida atacant Ucraïna en diversos fronts i cerca la substitució ràpida del govern ucraïnès per un de pro-rus. Però fracassa en el seu intent i la guerra es perllongarà tot l'any.
El mes de març és marcat per les operacions militars a Ucraïna i pel començament de la resposta a l'atac. Els Estats Units i la Unió Europea imposen fortes sancions a Rússia, les quals també implicaran greus conseqüències per al mercat energètic europeu.
Al març, Còrsega viu un esclat de còlera per l'assassinat en una presó francesa del pres independentista Yvan Colonna. Alhora, Espanya completa la seva traïció al poble del Sàhara Occidental i anuncia que reconeix el pla d'autonomia marroquí com la millor via per al futur de l'ex-colònia.
La campanya per la presidència francesa acapara bona part de l'atenció a l'abril, amb la lluita entre Macron, Le Pen, Mélenchon i Zemmour. Finalment, Macron és reelegit, però amb un fort vot de càstig.
L'elecció presidencial a Catalunya
Macron guanya a Perpinyà; Le Pen, a Catalunya Nord
A Catalunya, l'extrema dreta guanya per primer cop les eleccions a la presidència de la República Francesa.
Mentrestant, les tensions causades pel passaport covid amainen a Europa. Però a la Xina, la política de covid zero comença a crear maldecaps al govern que duraran tot l'any. També esclata amb força el cas Pegasus, amb ramificacions en uns quants països europeus i del món, entre les quals una de les més importants és el Catalangate.
La batalla de Mariúpol mostra la crueltat de la guerra a Ucraïna. I Finlàndia i Suècia demanen l'entrada a l'OTAN: serà el canvi estratègic més gran en dècades al continent.
Mentrestant, Lula anuncia que lluitarà per tornar a ser el president del Brasil, objectiu que aconseguirà. Al nord d'Irlanda, el Sinn Fein guanya les eleccions.
El govern d'Israel cau, després d'una llarga inestabilitat, i comença el procés que acabarà amb el retorn al poder de Benjamin Netanyahu, guanyador de les eleccions legislatives.
També al juny, Gustavo Petro aconsegueix la victòria en les eleccions a Colòmbia. Per una altra banda, a la ciutat africana de Melilla hi ha una matança quan un grup nombrós d'emigrants proven de travessar la frontera espanyola.
Europa passa un mes convuls amb la dimissió de dos primers ministres importants: Boris Johnson al Regne Unit i Mario Draghi a Itàlia. Al Regne Unit, durant uns quants mesos s'obrirà un període d'inestabilitat en el càrrec de primer ministre.
Enmig de la tensió causada als Balcans per la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, Croàcia obté el vot favorable per a incorporar-se a la zona euro el gener del 2023.
Mikhaïl Gorbatxov, el pare de la perestroika soviètica, mor a Moscou, enmig de la indiferència de les autoritats russes i el reconeixement internacional.
Després d'un regnat de setanta anys, mor a Escòcia Elisabet II, a la qual succeeix el seu fill Carles.
Una monarquia en qüestió
No tot el món celebra la mort d'Elisabet II
El regnat d'Elisabet II ha estat vinculat profundament a l'imperialisme, a la repressió i a processos de descolonització llargs i sagnants
Carles III s’enfronta a l’impuls republicà dins la Commonwealth i el Regne Unit
La mort d'Elisabet II tanca una era en la història del Regne Unit i del món.
A Itàlia, mentrestant, arriba al poder Giorgia Meloni, dirigent dels neofeixistes i primera dona que ocupa el càrrec de primer ministre. I a l'Iran, l'assassinat de la jove kurda Mahsa Amini desencadena una onada de protestes que durarà mesos i acorralarà el règim.
Després de mesos molt difícils, Ucraïna emprèn un contraatac que aconseguirà l'alliberament del 60% del territori que Rússia havia conquerit els primers dies de la guerra. Tot l'entorn de Kíiv i de Khàrkiv és alliberat i Ucraïna obliga l'exèrcit rus a tornar a passar el riu Dnièper quan allibera també Kherson.
Mentrestant, al Brasil Lula guanya les eleccions i tornarà a la presidència de la república el mes de gener del 2023.
Al Regne Unit, Rishi Sunak substitueix com a primer ministre Lizz Truss, que ha tingut un mandat excepcionalment curt. A la Xina, Xi Jinping s'imposa per a un tercer mandat amb el lideratge ferri del Partit Comunista xinès.
Després de molts mesos en què la tensió anava creixent, finalment, l'enuig per la política anomenada de covid zero esclata a la Xina, amb manifestacions i protestes en unes quantes ciutats que obligaran el govern a alleugerir les mesures tan restrictives a què sotmetia la població.
A Israel, mentrestant, Netanyahu torna al capdavant del govern, on ara ha augmentat molt la presència de l'extrema dreta. I als Estats Units, la comissió d'investigació de l'assalt al Capitoli acorrala Donald Trump i el considera l'incitador de les protestes.
Built with Shorthand