Quina és la segona llengua més parlada a cada estat del món?

Hi ha estats d'Europa on una llengua minoritzada és la segona més parlada.

És el cas del català a l'estat espanyol, gràcies al seu pes demogràfic; però també del mirandès –un dialecte asturià– a Portugal, malgrat ser parlat tan sols per unes quinze mil persones.

És també el cas de la llengua irlandesa, o gaèlic, a Irlanda.

En canvi, al Regne Unit no és pas el gal·lès la segona llengua, sinó el polonès –per l'emigració.

Aquest és també el cas del kurd, tant a Turquia com a Armènia.

Les abundants minories que parlen hongarès fora de les fronteres d'Hongria fan que aquesta llengua sigui la segona de Romania, Sèrbia i Eslovàquia. L'eslovac ho és de Txèquia, el romanès de Moldàvia i el serb de Croàcia.

(En realitat a Croàcia, Sèrbia, Bòsnia i Montenegro es parla la mateixa llengua, però políticament les diferencien.)

L'emigració ha fet també que el turc sigui la segona llengua d'Alemanya, Àustria i Bulgària.

I per motius històrics el rus és la segona llengua en molts estats que formaven part de l'antiga URSS –Estònia, Letònia, Lituània, Ucraïna i Geòrgia.

A Rússia la segona llengua més parlada és el tàtar.

Hi ha finalment un grup d'estats que directament tenen l'anglès per segona llengua. Són tots els escandinaus, tret de Finlàndia, que hi té el suec; els Països Baixos; Grècia i Xipre, l'estat francès; Itàlia; Hongria; i Polònia.

El francès només és segona llengua a Bèlgica i a Suïssa, on hi ha minories francòfones.

Malgrat la presència de nombroses llengües americanes, al Canadà i als Estats Units les segones llengües són el francès, en el primer cas, pel pes demogràfic del Quebec francòfon, i l'espanyol en el segon, per l'emigració.

Però al sud del Rio Grande la situació canvia completament. El nàhuatl és la segona llengua més parlada de Mèxic, Guatemala i el Salvador i el miskito és la segona llengua de Nicaragua.

En canvi, a Costa Rica i Panamà la segona llengua és l'anglès. Als països del Carib ho són diverses llengües criolles, tret de Puerto Rico, on també ho és l'anglès.

A l'Amèrica del Sud les llengües originals són també molt fortes i clarament es mantenen com les segones més parlades.

És el cas, especialment, del quítxua, que és la segona llengua de Bolívia, el Perú i l'Equador, del wayú a Veneçuela i del guaraní al Paraguai.

En canvi a Xile i a l'Argentina les segones llengües principals són l'anglès i l'italià; i al Brasil, l'espanyol.

Un cas molt curiós és el de l'Uruguai, on la segona llengua més parlada del país és el portunyol, una varietat lingüística que abans existia tant a Europa com a Amèrica, en les zones de contacte entre les dues llengües –per exemple, era la llengua corrent de l'illa de la Palma, a les Canàries, fins a la primeria del segle XX.

L'Àfrica és un continent lingüísticament molt complex. A les àrees de llengua àrab només al Marroc l'amazic és la segona llengua. A tots els altres, ho són les antigues llengües colonials, el francès, l'italià i l'anglès.

L'àrab, mentrestant, és la segona llengua del Txad, de Sudan del Sud, d'Eritrea i de Somàlia.

Per sota del Sahel les llengües africanes prenen la posició de segona llengua a la gran majoria d'estats. Amb el suahili fent de llengua franca a bona part de l'Àfrica central i amb tres estats on les antigues llengües colonials ja són segones llengües: l'anglès al Camerun, l'espanyol a Guinea Equatorial i el portuguès a Moçambic.

Enmig d'aquesta gran varietat, només hi ha dos blocs d'estats que comparteixen una llengua africana com a segona llengua. Són l'ewe a Ghana i Togo...

...i el lingala al Congo i al Zaire.

El cantonès és probablement la segona llengua que no té caràcter colonial o internacional més parlada del món, perquè és la segona llengua de la Xina.

Tot i ser considerat xinès i escriure's igual, el cantonès és inintel·ligible per als parlants del xinès mandarí i ha esdevingut un símbol d'independència a Hong Kong.

Tradicionalment, el cantonès ha estat l'idioma dels xinesos de la diàspora, però el mandarí s'ha imposat ara en països com Austràlia, on ja és la segona llengua més parlada.

El fenomen és degut, evidentment, a l'emigració recent. I a Àsia hi ha un cas singular: el tagàlog, una de les llengües de les Filipines, ja ha esdevingut la segona llengua de l'Aràbia Saudita, per la gran quantitat de treballadors filipins que han anat al regne de Saud.

Com a la majoria dels estats nascuts de la Unió Soviètica, el rus és la segona llengua de tota l'Àsia Central, tret de Quirguísia, on ho és el veí usbec.

A l'Índia la segona llengua és el bengalí, que és l'idioma oficial a Bangladeix i la llengua dels territoris de la rodalia. El bengalí és el sisè idioma més parlat del món i a l’Índia només és superat en nombre de parlants per l'hindi, cosa que relega l'anglès a la tercera posició.

A Àsia, l'anglès és segona llengua sobretot a Indonèsia, Singapur, les Filipines i Papua Nova Guinea. També a Corea del Sud.

A banda l'anglès, l'únic idioma europeu a assolir aquest estadi és el portuguès a Timor Oriental.

A Nova Zelanda el maori, que ha tingut un gran creixement d'ús i el reconeixement com a llengua nacional, ja és la segona llengua.

Al Japó la segona llengua és el coreà. Al país hi ha comunitats d'origen coreà que hi són d'ençà de l'ocupació japonesa de la península.