Thwaites: la glacera que pot canviar el món per sempre

Al món hi ha pocs llocs que es puguin comparar amb la glacera Thwaites.

És a l'Antàrtida, a més d'un miler de quilòmetres de la base habitada més pròxima, amb tempestes que poden durar setmanes senceres i temperatures que es poden situar fàcilment per sota dels quaranta graus sota zero.

Malgrat això, la glacera, la superfície de la qual és més de dues vegades la dels Països Catalans, és ara al punt de mira de la comunitat científica i rep més visites que mai. Un equip d'experts hi treballa contra rellotge per entendre per què es va fonent i quines conseqüències tindrà per a la vida humana.

Thwaites és un riu de gel congelat que ja contribueix actualment a un 4% de la pujada mundial del nivell de la mar. D'ençà de l'any 2000, ha tingut una pèrdua neta de més de 1.000 milions de tones de gel, que ha crescut constantment en aquestes darreres tres dècades. La velocitat del flux s'ha duplicat en trenta anys, cosa que significa que es llença a l'oceà el doble de gel avui que a la dècada del 1990.

La glacera és la més ampla del món i està retinguda per una plataforma flotant de gel que la frena i fa que flueixi menys de pressa. Però els científics tenen proves més que suficients que la plataforma de gel es desestabilitza ràpidament i es podria esfondrar en deu anys.

Si aquesta glacera es fon del tot, i sembla que és allò que comença a passar, l'aigua dels oceans podria pujar de nivell arreu del món fins a seixanta-cinc centímetres, cosa que causaria molts inconvenients en les àrees de costa.

Però la gran por és si el desgel de Thwaites origina, tal com sembla que pot passar, un col·lapse de la meitat occidental de l'Antàrtida. Perquè si passés, el nivell de l'aigua en mars i oceans pujaria entre dos metres i tres arreu del planeta. Amb conseqüències molt catastròfiques.

Un augment del nivell de la mar com aquest, per exemple, faria desaparèixer completament el Delta de l'Ebre, fins a Amposta. Deixaria sota l'aigua l'aeroport de Palma. Inundaria bona part de l'Empordà, fins a Castelló d'Empúries, i convertiria l'estany de Leucata a mar oberta fins a Salses mateix.

Així seria el Delta de l'Ebre si els oceans i les mars pugessin tres metres, a conseqüència del desgel.

Així seria el Delta de l'Ebre si els oceans i les mars pugessin tres metres, a conseqüència del desgel.

Sobre aquest mapa, en què hem exagerat el relleu de l'Antàrtida, es pot veure més bé quin és el perill real. Bona part de l'Antàrtida occidental són dues mars amb una capa de gel més prima que la resta i que no reposa sobre terra ferma. La mar de Wedell, al nord, i la mar de Ross, al sud, estan protegits per les muntanyes de la Península Antàrtica, a la costa.

La qüestió és que la glacera de Thwaites és com un tap natural just a la zona en què la costa no té muntanyes.

Ara, si la glacera de Thwaites desaparegués, aleshores és més que probable que el desgel de la major part de l'Antàrtida occidental ja no es pogués aturar.

Item 1 of 3

Si Thwaites pot col·lapsar i amb quina rapidesa, són dues de les preguntes més importants de la nostra època. El nivell de la mar puja de pressa: la taxa d'augment anual s'ha duplicat amb escreix, i ha passat d'1,4 mm a 3,6 mm entre el 2006 i el 2015, i s'accelera. Uns quants mil·límetres a l'any no semblen gran cosa, però la pèrdua de fins i tot una petita part de Thwaites no solament contribuiria a accelerar encara més aquesta situació, sinó que probablement augmentaria la gravetat de les marees de tempesta. I si totes les glaceres de l'Antàrtida occidental s'ensorressin, no hi hauria cap ciutat costanera al món que no acabés inundada amb el temps, amb un cost ruïnós per a la vida i l'economia.

El consens dels científics al respecte solia ser que caldrien segles d'escalfament global abans no es fessin miques i s'esfondressin glaceres de la mida del Thwaites, però a l'Àrtic la pèrdua de gel marí ha estat tan ràpida i inesperada que ara es considera possible que això també passi molt de pressa a l'Antàrtida.

La gran diferència, i greu, és que la pèrdua de gel a l'Àrtic amb prou feines afecta el nivell de la mar perquè es forma principalment a la mar. Però el gel de l'Antàrtida és majoritàriament a terra, per la qual cosa, quan es fon, fa pujar el nivell de la mar.

Fer prediccions sobre si passarà en major o menor grau és molt difícil. El desgel de Thwaites podria passar en menys de deu anys i el de l'Antàrtica occidental no sembla possible encara en algunes dècades. Però hi ha dues qüestions sobre això. La primera és que quan el procés arribi a un punt mínimament avançat ja no es podrà revertir. I la segona, i més important, és que, quan passi, el món i fins i tot la seva forma canviaran definitivament i per sempre més.

Per a saber-ne més: International Thwaites Glacier Collaboration. Pàgina web del consorci científic internacional que encapçala les investigacions sobre la glacera i el seu futur.