Què fa que un volcà entri en erupció?

Una erupció volcànica és una emissió violenta a la superfície terrestre de matèries procedents de l'interior del volcà.

Les erupcions són conseqüència de la pujada del magma a la superfície. El magma es forma quan les roques del mantell es fonen parcialment. Com que no és tan dens com les roques que l'envolten, el magma puja fins a arribar a l'escorça i es diposita en cambres magmàtiques, on pot romandre un temps molt variable.

L'erupció volcànica s'origina quan la pressió dels gasos que es troben amb el magma és tan gran que fa pujar el magma i el volcà acaba expulsant la lava bullent.

El magma s'acumula a la base dels volcans en un espai anomenat cambra de magma. Aquest espai pot arribar a ser uns quants quilòmetres a l'interior de la Terra.

En un moment determinat, el magma puja pel respirador principal i quan arriba al cim és quan hi ha l'erupció.

És possible, i normal i tot, que abans apareguin petites erupcions a la base del volcà que arriben per conductes secundaris o que hi hagi moviments sísmics.

L'erupció crea grans columnes de cendra i pols que poden arribar a causar grans problemes al trànsit aeri.

Les partícules que el volcà llança a l'aire acaben tornant a terra, però poden passar molt temps a l'atmosfera.

També hi ha fragments de roques, o roques senceres que poden arribar a ser tan grosses com una casa, que cauen del volcà per l'efecte de l'erupció. S'anomenen bombes volcàniques.

Una de les conseqüències més espectaculars i perilloses d'una erupció volcànica són els rius de lava. La lava és qualsevol mena de roca que arriba a la superfície de la Terra a causa de l'aflorament del magma.

Aquests rius de lava circulen a la velocitat d'una persona corrent i cremen tot allò que troben.

El flux piroclàstic és la conseqüència més desconeguda d'una erupció però també la més perillosa.

És una barreja de gas calent, cendres i roques que baixa des del pendent de la muntanya. Pot arribar a 800 graus i a una velocitat de 200 quilòmetres per hora.

Són especialment perillosos perquè devasten completament la zona per on es desplacen. Per exemple, la famosa erupció del Vesuvi de l'any 79 dC arrasà Pompeia i Herculà amb els fluxos piroclàstics procedents del volcà.