Què fa que un volcà entri en erupció?

Una erupció volcànica és una emissió violenta a la superfície terrestre de matèries procedents de l'interior del volcà.

Les erupcions són conseqüència de la pujada del
magma a la superfície. El magma es forma quan les roques del mantell es fonen parcialment. En ser menys dens que les roques que l'envolten, el magma puja fins a arribar a l'escorça, on es diposita en cambres magmàtiques, on pot romandre per un temps molt variable.

L'erupció volcànica és provocada quan la pressió dels gasos que es troben amb el magma és tan gran que provoca la pujada del magma i el volcà acaba expulsant la lava bullent.

El magma s'acumula en la base dels volcans en un espai que és conegut com a cambra de magma. Aquest espai pot arribar a estar uns quants quilòmetres a l'interior de la Terra.

En un moment determinat el magma puja a través del respirador principal i quan arriba al cim és que té lloc l'erupció.

És possible i normal que abans apareguin petites erupcions en la base del volcà que arriben per conductes secundaris o que hi hagi moviments sísmics.

L'erupció crea grans columnes de cendra i pols que poden arribar a causar grans problemes al trànsit aeri.

Les partícules que el volcà llença a l'aire acaben tornant a posar-se en terra, però poden passar molt temps en l'atmosfera.

També hi ha fragments de roques o roques, que poden arribar a ser tan grans com una casa, que cauen del volcà per l'efecte de l'erupció. S'anomenen bombes volcàniques.

Una de les conseqüències més espectaculars i perilloses d'una erupció volcànica són els rius de lava. La lava és qualsevol mena de roca que arriba a la superfície de la Terra a causa de l'aflorament del magma.

Aquests rius de lava circulen a la velocitat d'una persona corrents i cremen tot el que troben al seu pas.

El flux piroclàstic és la conseqüència més desconeguda d'una erupció però també la més perillosa.

Es tracta d'una barreja de gas calent, cendres i roques que baixa des del pendent de la muntanya. Pot arribar als 800 graus i a una velocitat de 200 kilòmetres per hora.

Són especialment perillosos perquè devasten completament la zona per la que es desplacen. Per exemple, la famosa erupció del Vesuvi de l'any 79 dC arrassà Pompeia i Herculà amb els fluxos piroclàstics procedents del volcà.

Una imatge de l'erupció volcànica a El Paso, en l'illa de La Palma, a les Illes Canàries, mostra l'abast de la mateixa.

Fotografia: Miguel Calero