Yvan Colonna va néixer a Aiacciu, Còrsega, el 1960, fill de pare cors i mare bretona. A vint-i-un anys, va interrompre els estudis d'educació física per a tornar al seu feu familiar de Cargèse a criar cabres. El seu sobrenom de "pastor de Cargèse" és degut a aquesta feina, que va començar quan tenia vint anys.
El jove, de físic atlètic i mirada amable sota unes espesses celles fosques, compaginava la feina a la cleda amb la militància en els moviments nacionalistes corsos.
El 2001 es va asseure per primera vegada al banc dels acusats: Yvan Colonna va ser condemnat per haver vigilat la gendarmeria de Pietrosella durant l'atac d'un grup de nacionalistes, quatre anys abans.
Però el cas que li valgué la cadena perpètua ha fet molt més soroll: el 6 de febrer de 1998, Claude Érignac, prefecte francès de Còrsega, va ser mort a trets al carrer. Quatre militants nacionalistes corsos van ser detinguts i van assenyalar Yvan Colonna com a autor dels trets. Però Colonna no era enlloc. No fou detingut fins quatre anys després, no pas a la fi del món, sinó simplement amagat a Còrsega, en una cleda.
Va ser jutjat tres vegades per aquest assassinat: el 2007, el 2009 i el 2011. I totes tres va ser declarat culpable i condemnat a cadena perpètua. Les denúncies dels seus antics còmplices van pesar molt en aquest veredicte. Ell va negar sempre la participació en els fets i no va haver-hi cap més testimoni en contra seu.
La saga judicial va anar acompanyada de manifestacions de suport a Yvan Colonna, amb crits de "justícia per a Yvan". Els manifestants veien Yvan Colonna com un pres polític, una víctima innocent de l'estat francès, un heroi. És una imatge que ha impregnat generacions de corsos que no havien nascut a l'època dels atemptats ni de la seva: els joves han estat molt actius aquests últims dies en les manifestacions multitudinàries de viles i ciutats de l'illa i que han portat el retrat del pastor detingut com un heroi.
El sentiment d'injustícia després de la condemna de Colonna, encara s'havia accentuat més per la perllongada negativa a traslladar-lo a una presó de Còrsega, a prop de la família.
La petició de repatriar-lo a una presó corsa ha estat gairebé unànime i l'han defensada especialment els nacionalistes corsos, que són majoria al parlament d'ençà del 2015.
Però França mai no la hi va voler concedir: les autoritats franceses s'han negat sistemàticament a canviar la condició de "detingut d'especial interès" d'Yvan Colonna, que impedia que fos traslladat a Còrsega i que dificultava molt les visites familiars. L'atac que va rebre a Arle, en una presó d'alta seguretat, l'ha privat de retornar mai més a l'illa.
Built with Shorthand